Els diners decomissats divendres es trobaven a la butxaca dels pantalons del conductor d'un BMW 325 que es dirigia cap al país veí. Durant l'escorcoll, els agents van trobar els 75.700 euros, que pertanyien a J.S.I., de 53 anys, nacionalitat georgiana, i resident a Palma de Mallorca. L'inculpat va continuar el viatge amb mil euros en concepte de mínim de supervivència, mentre que la resta de diners van quedar a disposició de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries del Banc d'Espanya. Per aquests fets, els agents van aixecar acta per la comissió d'una infracció a la normativa sobre el blanqueig de capitals.

Respecte del tabac intervingut, la primera intervenció va tenir lloc dissabte a les 13.45 hores quan els agents inspeccionaven un Seat Toledo amb matrícula francesa. En un doble fons del para-xocs van localitzar 150 paquets de tabac de diverses marques, amb un valor de 436,50 euros. El vehicle era conduït per U.H., de 45 anys, natural d'Armènia i resident a França. La segona intervenció es va produir el mateix dissabte a les 16.45 hores quan els agents inspeccionaven un Volkswagen Passat amb matrícula francesa i van localitzar darrera la tapisseria del maleter 120 paquets de tabac de la marca Pall Mall, valorats en 342 euros. El vehicle era conduït per I.H., de 42 anys, natural d'Azerbaidjan i resident a França.

Els agents van realitzar un tercer decomís el mateix dissabte, a les nou de la nit, al terme municipal de Valls de Valira, concretament a la carretera d'Arduix. En aquesta ocasió es van trobar 420 paquets de tabac de diverses marques valorats en 1.321,50 euros, que eren transportats en una bossa d'esport per J.C.L.P., de nacionalitat portuguesa i resident a Murcia. Finalment, la darrera intervenció del cap de setmana va permetre decomissar 80 paquets de tabac de diverses marques valorats en 258 euros i que estaven amagats sota la tapisseria del maleter d'un Opel Astra amb matrícula francesa. La mercaderia pertanyia a C.S.S, de 23 anys, natural i resident a França. La Guàrdia Civil va aixecar acta de cada operació i la mercaderia decomissada va quedar a disposició de l'administrador de la duana de la Farga de Moles.

També s'ha registrat un increment d’abonats a l’oferta de telefonia fixa respecte el febrer de l’any anterior (1,4%, 666 abonaments). Ara hi ha un total de 49.549 abonats a la telefonia fixa. La telefonia mòbil també augmenta en un 0,9%, amb 65.028 abonats, 38.994 d’ells amb mòbil de contracte que puja en un 1,5%, i 26.034 targetes de mòbil de prepagament, amb un descens del 0,1%. La mitjana dels darrers dotze mesos també mostra un creixement mitjà de l'1,4% en telefonia fixa, el que representen 656 abonaments nous, reflectit en l’augment mitjà del 4,1% en els Canals XDSI. En Línies telefòniques l’increment és del 0,5%. En canvi, en Telefonia mòbil s'ha produït una disminució del 0,5%, a causa de la reducció d’un 2,4% de targetes de prepagament a favor d’un creixement del 0,8% en abonaments de contracte.

La implantació d’Internet via fibra òptica ha provocat que part dels abonats a l'ADSL canviïn a aquest nou servei, disminuint respecte al febrer de l’any anterior  en un 15,6%, tot i que el total d’abonats a Internet banda ampla ha augmentat un 10,1%.

Menys tràfic telefònic

Pel que fa al tràfic telefònic del mes de febrer, les dades d'Estadística mostren que ha estat de 25.235.989 minuts, un 6,7% menys respecte el febrer de l’any passat. Aquesta disminució s’ha registrat sobretot en el tràfic telefònic nacional (-8.7%), bàsicament en Telefonia fixa, reduint-se en un 9,1% respecte el mateix mes de l’any passat. En Telefonia mòbil s’ha reduït un 7,6%. De la seva banda, el tràfic telefònic internacional, ha disminuït en un 3,8.

El tràfic telefònic de banda ampla en Gb ha augmentat un 13,2% respecte el mes de febrer de l’any passat i en l’acumulat dels darrers dotze mesos respecte al període anterior aquest augment se situa en el 17,2%. En el tràfic per Internet en Gb, la gran majoria és internacional, és a dir, fet a pàgines d’Internet ubicades en servidors estrangers, que va representar el mes de febrer el 98,3% de les consultes, mentre que el trànsit cap a pàgines nacionals només va suposar el 1,7% restant. Del total de trànsit nacional per Internet, a data de febrer de 2010, l'efectuat via fibra òptica representa el 34,5% del total nacional.

-Pensa que l'actual panorama polític andorrà ha de portar a eleccions anticipadesdurant aquest any o el 2011? Si es fessin, quin resultat creu que hi hauria?

-Durant aquest any no hi haurà eleccions anticipades ja que el cap de Govern ja va dir que no hi hauria comicis. Penso que la gent que volia anar molt a poc a poc ha anat molt de pressa en aquest aspecte. Des del setembre que parlem d'eleccions anticipades i el que està clar és que el Consell General no és pot dissoldre fins al juny. Fins fa uns dies ningú donava per segur que es pogués aprovar la reforma sanitària que reclamava el president Obama, però ja sabem que finalment passarà. No crec que la política andorrana pugui donar més sorpreses que les que ja ha donat la dels Estats Units. Es pot arribar a acords en determinades lleis amb els altres partits polítics presents al Consell General si a ells els interessen.

-Si hi haguessin eleccions anticipades, qui creu que guanyaria?

-El que sí que puc dir és que si hi haguessin eleccions anticipades ara, el més probable és que guanyés el PS. És la sensació que hi ha al carrer quan sents parlar la gent sobre aquest tema. A més, ens podem guiar de manera més objectiva pels resultats de l'enquesta sobre l'actualitat política que va donar a conèixer recentment el Centre de Recerca Sociològica i que ja indicava que el PS tornaria a guanyar en unes noves eleccions. Com a mínim, crec que en aquest cas, tornaríem a repetir els mateixos resultats de les eleccions de l'abril passat.

-Quines són les prioritats legislatives del PS per aquesta legislatura i per part del Govern encapçalat per Jaume Bartumeu?

-Hi ha una sèrie de lleis que aviat seran entrades a tràmit parlamentari i que són força importants. Hi ha, per exemple, la llei que ha de fer possible la baixada de la nacionalitat als 15 anys de residència. En aquest cas, abans d'entrar-la a tràmit parlamentari, els consellers socialdemòcrates faran un intent de negociació amb els altres grups parlamentaris. També es vol entrar a tràmit la modificació de la llei de llibertats sindicals per aconseguir que sigui un text legal homologable als països de l'entorn i que garanteixi els drets dels treballadors. En aquest àmbit penso que hi ha possibilitats que arribem a un acord amb Andorra pel Canvi.

-Per què?

-Perquè apareix en el seu programa electoral. També volem presentar la llei de contractació i d'altres com la de finançament dels partits polítics. Es tracta de textos en què estem treballant des de fa temps. Això pel que fa a les lleis que entrarà a tràmit el PS. El Govern, a més, entrarà les lleis per a la reforma fiscal i les d'estalvi energètic, que estan força avançades. També són importants les lleis d'estadística i de comerç, entre d'altres.

Penso que en la majoria de les lleis és possible l'acord amb l'oposició.

-Què opina dels altres partits  polítics?

-D'UNP, no opinaré perquè no compleix les seves obligacions de presentar els comptes. Sobre els Verds, crec que mantenen les seves expectatives i no s'han debilitat massa. Respecte a Andorra pel Canvi, hem de dir que quasi tots els membres d'Ordino estan marginats de la línia oficial i a Sant Julià no sembla que estiguin consolidats. I pel que fa als reformistes, penso que aviat sortirem de la perplexitat. CR es va constituir fa un any i ara finalment s'han posat un nom. No es sap quin ideari tindran, però estarà empeltat del conservadorisme andorrà. Esperem que els reformistes tinguin prou ciment per poder fer un formigó coherent i de bona qualitat. Però fins ara anem de sorpresa en sorpresa. Ara es parla d'Enric Casadevall com a futur candidat, tot i que crec que hauria de seguir com a cònsol major de Canillo fins a les properes comunals.

Arran de la trobada d’un petit os en una cova de Denisova (Sibèria) i de les diferents analítiques que s’hi han fet en un Institut de Leipzig, sembla que estem davant el descobriment d’una nova branca dels homínids (els científics es resisteixen a parlar d’una nova espècie), que es remuntaria a prop de 40.000 anys i que, d’acord amb els estudis d’ADN que se li han practicat, vindrien a demostrar que la doneta X de sis anys a qui pertanyia la falange en qüestió no era ni de la branca sapiens ni la de neanderthalensis. Aquest fet, que amplia les perspectives del coneixement de les espècies, també ens permet remuntar a un ancestre comú de fa més d’un milió d’anys.

Curiosament, aquest panorama històric que ens confirma l’antiguitat dels homínids i la seva probable diversitat es deu a un nou tipus d’estudi d’ADN, el mitocondrial, que prové del genoma de les mitocòndries que aporten l’energia a les cèl.lules. La particularitat d’aquest ADN és que prové exclusivament de la branca materna i que en gravar totes les mutacions que li succeeixen amb el pas del temps, permet, com un rellotge mol.lecular, establir les distàncies genètiques entre espècies i traduirles en espais temporals.

Per parlar d’aquest ancestre comú s’haurà d’esperar encara més estudis i analítiques, que sortiran d’aquí a uns mesos i que potser vindran a aclarir la informació segons la qual les tres branques d’homínids trobades fins ara –l’Homo erectus, l’Homo neanderthalensis i l’Homo sapiens– haurien sortit de l’Àfrica, mentre que aquesta darrera descoberta seria d’origen eurasiàtic, qüestió que alguns paleontòlegs ja posen en dubte, considerant extravagant la idea que una nova espècie hagi pogut inventar sola la cultura del paleolític superior en un racó perdut de Sibèria i que, probablement, també a l’origen hauria migrat de l’Àfrica.

També sabrem del cert si es tracta, tal com sospiten, d’una dona, el seu color de cabell, i si es va aparellar amb altres espècies: ¿després de Lucy i de la Dona X parlarem de femínides?

El combinat blanc va anar al darrere en el marcador durant bona part de la primera meitat, i només en la represa va ser capaç de reconduir el partit a favor seu.
Reyes va avançar els blanc-i-vermells en el minut 10 després de finalitzar una jugada excel·lent protagonitzada entre Antonio López, Tiago i Agüe­ro. El gol va desestabilitzar els de Pellegrini, que tot i assetjar insistentment l’àrea rival, no van ser capaços de fer pujar l’empat al marcador durant els primers 45 minuts de joc. L’ocasió més clara la tindria Cristiano Ronaldo a pocs segons per al descans, després de rebre la pilota de Xabi Alonso.
Però en la segona meitat, una successió de gols va fer girar la truita. En el minut 49, Albiol va servir la pilota de córner, i Xabi va afusellar sense contemplacions. Sis minuts després, Arbeloa faria el segon per al Madrid en rebre l’esfèric del jugador basc, superar Domínguez i batre un poc encertat De Gea. I en el 62, Higuaín va culminar la remuntada aprofitant un error defensiu dels atlètics.
Un penal favorable als blanc-i-vermells, per mans de Xabi Alonso i transformat per Forlán, donaria esperances a l’Atlètic. Però l’e­quip ja no va gaudir de més ocasions fins que, quan ja era tard, el mateix Forlán va enviar la pilota al costat de la xarxa.
D’altra banda, la falta de punteria va condemnar l’Espanyol a un empat sense gols contra l’Sporting a Cornellà-el Prat. Els blanc-i-blaus van fer una gran primera part i van disposar de moltes ocasions. Però tot i fer setge a la meta asturiana, els locals no van trobar la fórmula per marcar davant un rival inofensiu. L’equip català es manté a vuit punt del descens.

Tercera derrota del Deportivo
Quant als altres partits, el Deportivo va encadenar la tercera der­rota consecutiva, en perdre contra el Getafe a Riazor per 1 a 3. De la seva banda, el cuer Xerez continua somiant la salvació gràcies a la go­lejada contra el penúltim classificat, el Valladolid, per 3 a 0. A més, l’Osasuna va trencar la mala ratxa de resultats en vèncer per la mínima l’Almeria al Reyno de Navarra (1-0). I al Madrigal, el Vila-real va vèncer el Sevilla (3-0) en el debut d’Antonio Álvarez a la banqueta visitant.

INIESTA, BAIXA EN L'ANADA CONTRA L'ARSENAL I DUBTE PER LA TORNADA

El Barça es jugarà l’accés a les semifinals de la Lliga de Campions sense la participació d’Andrés Iniesta. Les proves mè­diques a què es va sotmetre ahir el migcampista blaugrana van confirmar que té un petit trencament al bíceps femoral de la cama dreta que l’obligarà a estar uns deu dies de baixa. El manxec no podrà jugar a Londres l’anada dels quarts de final, contra l’Arsenal, i és dubte per a la tornada. Iniesta va ser substituït només començar la segona part del matx que dissabte va enfrontar el Barça amb el Mallorca per culpa precisament d’aquestes mo­lèsties musculars.
D’altra banda, Thierry Henry, que va vestir la samar­reta dels gunners durant vuit anys, va explicar ahir que està preparat per al partit de dimecres, però que se sentirà com un estrany. “Estic emocionat, però també tranquil. Serà un partit estrany per mi. Abans del sorteig no volia enfrontar-me a l’Arsenal, però ara és el partit que toca i cal jugar al màxim”, va declarar.

La ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, va ser l’encarregada de presentar la iniciativa durant la cinquena trobada Dones per un món millor, a Va­­-lència, on va explicar que el document és fruit dels compro­misos adquirits en les dues jornades que ha durat el fòrum i que recull “el bagatge i les experiències” acumulats durant els quatre anys que s’ha repetit el projecte.
El pla comprèn quatre eixos, relacionats amb els Objectius del mil­·lenni i amb la plataforma d’ac­ció Beijing +15. Es tracta de l’apoderament, el creixement econòmic, la sanitat i l’educació. El document, a més, estarà obert sis mesos a totes les iniciatives i propostes que hi facin les components del moviment Dones per un Món Millor. D’aquí a mig any serà aprovat i tindrà una durada de tres anys.
Aído va assenyalar que el primer dels eixos, l’apoderament, es basa en l’“activa participació” de les dones en tots els àmbits a través de l’elaboració de lleis i la influència de les comunitats des de la cultura i les xarxes socials. El pla proposa, entre d’altres, la formació en lideratge de les dones joves o el desenvolupament de programes que afavoreixin la promoció de les dones a l’administració pública.    

Desenvolupament rural
Quant a l’eix del creixement econòmic, Aído va dir que les dones africanes sostenen l’agricultura i el proveïment de l’aigua a les zones rurals, i per això s’ha d’aprofitar “aquest substrat” per elaborar una línia de treball dirigida a formalitzar i a qualificar el seu paper en el desenvolupament rural.
Pel que fa al tercer eix, la salut, la ministra va afirmar que s’han d’aturar les morts per parts a l’Àfrica i que per aconseguir-ho s’hi ha de posar “tot l’esforç”, igual que per frenar el contagi de la sida. Respecte a l’educació, quart eix del pla, és necessari treballar per l’alfabetització de les dones, i per això, el document vol incorporar elements de gènere en l’ensenyament, va concloure Aído.

DUES MORTS MÉS PER VIOLÈNCIA MASCLISTA, A VIC I A CASTELLÓ

Una dona de 33 anys va ser assassinada la nit de divendres a casa seva, a Vic, a mans, segons tots els indicis, de la parella, un home de 35 anys que poc després va intentar suïcidar-se al garatge de l’habitatge que compartia amb la víctima. Els mossos d’esquadra van informar que la parella de la dona va ser de­tinguda i traslladada a l’Hospital General de Vic, on està custodiat pels agents. Després de rebre un avís, la policia va arribar al domicili, on es va trobar el cos sense vida de la jove, que, segons sembla, hauria mort per estrangulació.
Una dona de 64 anys també va morir després de rebre un tret del marit, de 66. Posteriorment l’home es va treure la vida amb la mateixa arma al domicili familiar, situat a la loca­litat d’Atzeneta del Maestrat. Segons fonts de la subdelegació del govern a Castelló, els fets van passar al voltant de les dotze de la nit d’ahir. El matrimoni no havia presentat cap denúncia prèvia ni sol­·licitat cap ordre d’allunyament, segons van confirmar les mateixes fonts, que van remarcar que la parella, que tenia tres fills, tampoc no estava en procés de separació o divorci.
Finalment, un home de 38 anys va ser detingut ahir acusat d’assassinar la mare, de 70, al domicili on vivia la víctima, al districte d’Horta-Guinardó de Barcelona. Els mossos d’esquadra van informar que el presumpte assassí va ser arrestat a casa seva, a l’Hospitalet de Llobregat, a pocs quilòmetres del domicili de la mare. La inves­tigació va passar a mans dels agents de l’àrea territorial de la regió policial metropolitana de Barcelona.

Per tant, el dèficit que generi la branca de salut de la parapública a par­tir de l’últim quadrimestre l’haurà d’assumir l’Estat. I aquesta funció ja queda d’ara endavant establerta. La diferència negativa entre les despeses i els ingressos passarà cada exercici a ser assumida pel Govern.
Quin serà el dèficit a què haurà de fer front l’administració central enguany? No queda gaire clar, perquè hi ha elements imprevisibles. Teòricament, si en els dos pri­mers terços de l’any s’han acumulat més 23 milions en números vermells, en l’últim quadrimestre hau­ria de ser una xifra similar, és a dir més d’11,5 milions d’euros. Pe­rò a aquesta quantitat cal afegir-hi que el Govern encara no ha desenvolupat el reglament sobre els pagaments del 100% de la cobertura. I és un text que suposarà haver de pagar per aquest concepte amb caràcter retroactiu, des que va entrar en vigor la nova llei, el novembre passat. Com que el text no s’ha acabat encara, no es pot saber la incidència econòmica concreta que tindrà. És clar, però, que suposarà més dèficit.

Situació ja prevista
El president de la parapública, Francesc Gran, va assenyalar que “pels càlculs que hem fet, s’havia establert una forquilla entre el juliol i el setembre” de quan s’es­-gotarien els fons. Xavier Altimir, mem­bre del consell d’administració, recorda que “ja teníem clar l’any passat que els fons es podien acabar més o menys per aquesta data”. Un altre dels integrants de l’òrgan rector de la CASS, Antoni Domingo, va fer èmfasi en el fet que la despesa sanitària requereix “una reflexió profunda” per amortir els dèficits que s’estan produint els últims exercicis. En aquest sentit Gran va comentar que encara no és clar quin serà finalment el balanç a final d’any, “ja que dependrà de molts factors”.

Números molt vermells
Cal recordar que la parapública va presentar inicialment un pressupost que recollia un dèficit previst d’uns 43 milions d’euros. El Govern, però, va rebutjar aquest projecte i va instar els responsables a incloure diferents mesures en les previsions per fer baixar els números vermells fins a 32 milions. Els tècnics de l’executiu i de la parapública es van posar a treballar per buscar els mitjans que es podien posar en pràctica per aconseguir rebaixar el dèficit. Pel que de moment s’ha comprovat, el ritme de dèficit serà inferior als 43 milions inicialment augurats, però també superior als 32 que vo­lia el Govern. La xifra final: una incògnita.

L'EXECUTIU DUBTA SI CONVOCAR LES ELECCIONS A LA SEGURETAT SOCIAL AL JUNY O AL SETEMBRE

Amb la nova Llei de la seguretat social la convocatòria de les elec­cions al consell d’administració de la parapública passa a ser responsabilitat del Govern. Teòricament els comicis han de tenir lloc al juny, quan finalitza el mandat dels últims càr­recs elegits, però la legislació permet un període transitori de tres mesos, fins que sigui ine­ludible dur a terme els comicis. Per tant, les eleccions es po­-dri­en ajornar fins al setembre. Jaume Bartumeu va explicar que l’executiu treballa amb les possibilitats del juny i del setembre, i que es descarten tant el juliol com l’agost, en tractar-se de períodes en què una part important dels votants es troben de vacances.
El dubte és saber si hi haurà temps suficient per decidir-se pel juny, tenint en compte que és una data molt propera. Francesc Gran va indicar que si l’executiu es de­cidís pel juny “encara hi ha temps” per a la con­vocatòria. Bartumeu va comentar que és molt possible que s’aprofiti el canvi dels quatre membres elegits del consell d’administració de la parapública per substituir al mateix temps els quatre representants que designa l’executiu. De moment no han transcendit els noms dels futurs membres del consell d’administració que ha de no­menar el gabinet del PS.

Per tant, el dèficit que generi la branca de salut de la parapública a par­tir de l’últim quadrimestre l’haurà d’assumir l’Estat. I aquesta funció ja queda d’ara endavant establerta. La diferència negativa entre les despeses i els ingressos passarà cada exercici a ser assumida pel Govern.
Quin serà el dèficit a què haurà de fer front l’administració central enguany? No queda gaire clar, perquè hi ha elements imprevisibles. Teòricament, si en els dos pri­mers terços de l’any s’han acumulat més 23 milions en números vermells, en l’últim quadrimestre hau­ria de ser una xifra similar, és a dir més d’11,5 milions d’euros. Pe­rò a aquesta quantitat cal afegir-hi que el Govern encara no ha desenvolupat el reglament sobre els pagaments del 100% de la cobertura. I és un text que suposarà haver de pagar per aquest concepte amb caràcter retroactiu, des que va entrar en vigor la nova llei, el novembre passat. Com que el text no s’ha acabat encara, no es pot saber la incidència econòmica concreta que tindrà. És clar, però, que suposarà més dèficit.

Situació ja prevista
El president de la parapública, Francesc Gran, va assenyalar que “pels càlculs que hem fet, s’havia establert una forquilla entre el juliol i el setembre” de quan s’es­-gotarien els fons. Xavier Altimir, mem­bre del consell d’administració, recorda que “ja teníem clar l’any passat que els fons es podien acabar més o menys per aquesta data”. Un altre dels integrants de l’òrgan rector de la CASS, Antoni Domingo, va fer èmfasi en el fet que la despesa sanitària requereix “una reflexió profunda” per amortir els dèficits que s’estan produint els últims exercicis. En aquest sentit Gran va comentar que encara no és clar quin serà finalment el balanç a final d’any, “ja que dependrà de molts factors”.

Números molt vermells
Cal recordar que la parapública va presentar inicialment un pressupost que recollia un dèficit previst d’uns 43 milions d’euros. El Govern, però, va rebutjar aquest projecte i va instar els responsables a incloure diferents mesures en les previsions per fer baixar els números vermells fins a 32 milions. Els tècnics de l’executiu i de la parapública es van posar a treballar per buscar els mitjans que es podien posar en pràctica per aconseguir rebaixar el dèficit. Pel que de moment s’ha comprovat, el ritme de dèficit serà inferior als 43 milions inicialment augurats, però també superior als 32 que vo­lia el Govern. La xifra final: una incògnita.

L'EXECUTIU DUBTA SI CONVOCAR LES ELECCIONS A LA SEGURETAT SOCIAL AL JUNY O AL SETEMBRE

Amb la nova Llei de la seguretat social la convocatòria de les elec­cions al consell d’administració de la parapública passa a ser responsabilitat del Govern. Teòricament els comicis han de tenir lloc al juny, quan finalitza el mandat dels últims càr­recs elegits, però la legislació permet un període transitori de tres mesos, fins que sigui ine­ludible dur a terme els comicis. Per tant, les eleccions es po­-dri­en ajornar fins al setembre. Jaume Bartumeu va explicar que l’executiu treballa amb les possibilitats del juny i del setembre, i que es descarten tant el juliol com l’agost, en tractar-se de períodes en què una part important dels votants es troben de vacances.
El dubte és saber si hi haurà temps suficient per decidir-se pel juny, tenint en compte que és una data molt propera. Francesc Gran va indicar que si l’executiu es de­cidís pel juny “encara hi ha temps” per a la con­vocatòria. Bartumeu va comentar que és molt possible que s’aprofiti el canvi dels quatre membres elegits del consell d’administració de la parapública per substituir al mateix temps els quatre representants que designa l’executiu. De moment no han transcendit els noms dels futurs membres del consell d’administració que ha de no­menar el gabinet del PS.