Les dades les ha fet públiques el Departament d'Estadística, que ha posat de relleu que des de l’any 2000 la producció de tabac està situada a nivells dels anys 70 i 80, creixent sobretot als anys 90 amb un màxim de producció l’any 1996 i 1997 en què es va superar el milió de quilograms produïts.

La producció de tabac del 2009 va ser pràcticament idèntica a la de l’any 2008 a totes les parròquies, sent a Ordino on més va créixer amb un 3,8%, seguida d’Andorra la Vella, amb un 0,9%. A la Massana és on més va disminuir, amb un 1,6%, seguida d’Encamp, amb un 0,5%. El 35% de la producció es va collir en explotacions situades a la parròquia de Sant Julià de Lòria amb un total de 83.840 quilograms, seguida de la Massana que representa el 18% amb 43.752 quilograms. Ordino, Andorra la Vella i Encamp representen, respectivament, el 13, el 12 i l'11% de la producció amb 32.461, 29.085 i 27.666 quilograms. A més distància quedarien Canillo i Escaldes - Engordany amb 15.818 quilograms (6%) i 11.545 quilograms (5%), respectivament.

Entre les sis varietats s'inclou la mostra testimoni que es conrea tradicionalment a Andorra, i es cultivaran en quatre parcel·les situades en diferents parròquies. A causa del mal temps, la sembra s'ha fet dues setmanes més tard del que és habitual, tot i que aquest fet no afectarà el cicle de creixement de les plantes. La collita d'enguany servirà per estudiar el tipus d'adob més adequat, fent proves tant amb l'adob tradicional com amb un d'especial escollit per aquestes trumfes. El coordinador de la comissió de cultius complementaris de l'Associació de Pagesos i Ramaders, Jordi Alcobé, ha explicat que l'objectiu d'aquesta tercera collita és escollir les dues o tres millors varietats per tal que "al 2012 ja es pugui tenir al mercat una trumfa de qualitat andorrana".

Si bé l'any passat es van cultivar onze varietats, enguany s'ha acotat a sis, que són les que van donar millor rendiment: Florice, Noisette, Bleu d'Auvergne, Naga i Kennebec, la mostra testimoni, que és la tradicional d'Andorra. Aquest any les proves es duen a terme a quatre parròquies, una menys que l'any passat perquè s'ha considerat que ja és suficient i que ja es disposa dels terrenys més diferents quant a alçada i climatologia. De moment ja s'ha sembrat la parcel·la de Sant Julià de Lòria i aquest dijous ha estat el torn de la de Canillo. Jordi Alcobé ha explicat que enguany s'estudiarà el tipus d'adob més adient per a aquest conreu, i el propietari de la parcel·la de Canillo, Miquel Naudí, ha afegit que també es compararà la plantació seguint les mides que s'han utilitzat fins ara (75 centímetres entre cada renglera i 30 centímetres entre cada mata) amb la manera de fer tradicional de cada pagès. Així doncs, s'han sembrat 80 plantes de cada varietat amb les mides fixades i després se sembraran més exemplars amb les mides que s'utilitzen habitualment. En el cas de Naudí, farà la sembra amb el tractor en lloc de fer-la manual.

Alcobé ha dit que la collita es recollirà a finals de setembre o principis d'octubre, i que es preveu que es puguin seleccionar les dues o tres varietats finalistes per tal que de cara al 2012 ja pugui sortir al mercat la trumfa de qualitat.

El president dels socialdemòcrates, Francesc Rodríguez, va fer ahir una valoració de la carta cosignada pels cònsols de les set parròquies en què aquests es posen “a la sencera disposició″ de Govern i grups parlamentaris per abordar qüestions “susceptibles de millora, harmonització i/o reforma”, com ara “la distribució competencial i el sistema de transferències existents”. Si bé el líder d’ApC, Eusebi Nomen, va veure en aquesta carta –el contingut de la qual publicava ahir aquest rotatiu– la resposta al “front comú” reclamat per tal de negociar amb garanties d’èxit el suport al Pressupost 2011, Rodríguez va desvincular el contingut de la missiva de la demanda de la plataforma.

“El grup no veu aquí el front comú” d’ApC, va expressar Rodríguez, que va ampliar com “els cònsols van demanar això el replantejament del sistema de transferències abans que es comencés a parlar del front comú”. En tot cas, segons va reconèixer, “és una coincidència” entre el discurs dels dirigents parroquials amb la demanda concreta de la plataforma que, segons els plantejaments inicials, també convidava a asseure els sindicats, a banda de parlamentaris, Executiu i els propis comuns.

De fet, Nomen havia valorat positivament aquest dimarts «la manifestació formal dels cònsols en què se sumen al front comú», una autoria que Rodríguez va qüestionar: «De paternitats i maternitats, a la clínica», va exemplificar. En aquest sentit, el president dels socialdemòcrates va confirmar «la disposició per abordar la qüestió de les finances comunals i analitzar possibles millores », però sempre «amb el lideratge del Govern», un punt en què Nomen coincideix. És amb aquesta filosofia que el grup parlamentari majoritari a la Casa de la vall és partidari de treballar en aquesta matèria, «una cosa necessària» i que, tal com va recordar, ja es va abordar en l'anterior legislatura.

REALISME EN ELS TERMINIS

Rodríguez va voler aportar una dosi de realisme en els terminis per a aquestes significatives reformes, es va mostrar en sintonia amb el discurs que ve seguint el ministre d'Economia i Finances, Pere López, i va indicar que l'afer difícilment es pot resoldre abans de cloure la negociació per al Pressupost de l'any vinent, tal com ApC planteja en la seva demanda de «front comú», que s'entreveu com el principal argument de negociació dels comptes de l'any vinent.

«El tema no es pot resoldre en dos mesos», va resumir Rodríguez, «però sí que es pot començar a treballar de manera immediata» en les línies que els cònsols situen com a punts de convergència. De fet, en el cas de les finances comunals «estem incomplint la llei, perquè segons la llei, aquestes transferències s'haurien de revisar cada cinc anys», va manifestar el socialdemòcrata.

UNA MISSIVA UNITÀRIA

Un dels fets destacats de la carta que els cònsols de les set parròquies cosignen i que va ser tramesa a Govern i grups parlamentaris és la veu unitària no solament en el tema de les finances comunals, sinó també en la voluntat que es ratifiqui la de l'Autonomie Locale millor les competències de les corporacions. Rodríguez va expressar finalment que la voluntat dels socialdemòcrates de revisar aquest tema és indiscutible, amb la qual cosa es confirma que la carta dels cònsols ha tingut una bona recepció entre les dues forces negociadores.

La intervenció es va produir a les 13.30 hores quan els agents inspeccionaven un Suzuki Grand Vitara, amb matrícula espanyola, a l'interior del recinte duaner, que es dirigia cap a territori espanyol. La Guàrdia Civil va localitzar a l'interior de la jaqueta del conductor, J.T.C., 45.650 euros. L'infractor va continuar el viatge amb mil euros en concepte de mínim de supervivència, i la resta dels diners van quedar a disposició de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries del Banc d'Espanya. A més, els agents van aixecar acta per una infracció a la normativa sobre el blanqueig de capitals.

La seva vida gira al voltant dels néts. “Una nena i un nen que el fill ens porta a casa per esmorzar. Els portem a l’escola, els recollim i en tenim cura. I molt contents que estem. Si no me’ls porten pateixo.” El dia el completa Josep Maria Invernón, de 69 anys, amb passejades, buscant bolets, cuidant l’hort de la Fundació Reig i viatjant amb la llar de la Massana “no m’avorreixo. Pràcticament em falta temps”. I és que la jubilació li va arribar de manera anticipada. Amb 59 anys va haver de deixar de fer de barber, la feina a la qual s’havia dedicat des del 1958, en trencar-se els tendons del braç. L’única baixa laboral va ser definitiva després de cinc operacions “i vaig sortir del metge plorant quan em va dir que no podia treballar”. La lesió posava punt final a una dedicació que li ha permès “pujar la família, donar estudis als dos fills i ara poder viure la jubilació”, perquè “les pensions de la CASS després de treballar tota la vida són molt, molt fluixetes”. Josep Maria espera que la crisi passi aviat i destaca que “la gent s’ha queixat sempre, però abans ens aclimatàvem a les circumstàncies, ens resignàvem més i ens conformàvem amb menys, i ara la joventut ho vol tot de cop i amb poc esforç”.
Amb els pas dels anys recorda “el patiment que vaig passar jo i molta gent per no poder fer papers d’Andorra als fills”. Havia arribat amb els pares des d’Almeria, on ara passa dos mesos l’any, passant per Bellver de Cerdanya el 1954. Es va casar aquí i va tenir dos fills “i no els volia inscriure a la vegueria episcopal però tampoc me’ls acceptaven aquí i era un problema sortir del país”. Finalment, va aconseguir el passi especial de frontera i ara és ell qui no s’ha fet el passaport: “Em sento més andorrà que el primer, però no me’n faig perquè no m’agrada fer la renúncia d’alguna cosa que tinc.”

>> anècdotes
La memòria el porta a aquella Andorra substituïda pels edificis de l’eix comercial. “Recordo la plaça de braus on ara hi ha el Monsa, on es feien corrides i vaquilles per als turistes a la nit, una sala de festes de moda, el Patio Andaluz, davant del desaparegut hotel Marticella, i una serradora on hi ha l’Escale.” “He vist pujar tres quartes parts del que hi ha, i si s’hagués planificat hauria anat molt millor”, conclou.

El Comú d’Encamp estudia retallar el nombre d’activitats esportives i culturals que ofereix per poder així aconseguir reduir el personal eventual, per complir amb la voluntat de rebaixar la despesa de personal. Així ho ha anunciat el cònsol major, Miquel Alís, després de constatar que la plantilla només ha passat de 370 a 365 persones des de l’any passat, també a causa del fet que es comptabilitza tant els funcionaris de baixa com els eventuals que els estan suplint.

Des de l’oposició  s’ha criticat que no s’estigui complint amb l’objectiu de rebaixar la plantilla d’eventuals un 50%, i que el pressupost no reflecteixi la realitat ja que s’estan demanant crèdits extraordinaris per cobrir la despesa de personal.Miquel Alís ha explicat durant la sessió de Consell de Comú d’aquest dimecres que per retallar la despesa de personal és difícil reduir el nombre de funcionaris, però sí que es pot reduir el personal eventual retallant les activitats esportives i culturals que tinguin menys èxit, tenint en compte que és una de les parròquies amb més oferta. Al mateix temps, està previst reduir la subvenció dels serveis socials progressivament un 10% cada any fins que s’arribi al 50%, tenint en compte que actualment els usuaris només paguen el 35% del cost en casos com la llar d’infants.  Per aquest motiu, s’ha creat un comitè consultiu on també hi participen els pares per fixar com es faran aquests augments i veure si realment el cost de la llar d’infants és massa elevat.

Des de l’oposició, Pere Torres  ha dit que potser caldrà estudiar la possibilitat de deixar d’aplicar alguns  suplements dels sous dels funcionaris com són els triennis o la gestió de l’acompliment. Alís ha recordat que ja fa dos anys que no s’apuja l’IPC i que per enguany encara no han decidit si seguirà congelat.

D’altra banda, durant la sessió de Consell s’ha informat que Gasopas ha obtingut el 2009 els millors resultats  de la seva història tot i que les vendes han baixat lleugerament. Concretament, els beneficis obtinguts són d’1,3 milions d’euros, el 51% dels quals s’ingressaran a les arques comunals. Alís ha explicat que els bons resultats són conseqüència de la liberalització dels preus i de la millora de la gestió de l’estació de servei. Tot i això, considera que no s’hauria d’abusar del diferencial de preus que existeix amb França perquè si es perd aquest atractiu el  volum de turistes que viatgen al Pas de la Casa es pot veure perjudicat. Pel que fa a les diferències d’inventari detectades, la Policia i la Batllia continuen investigant l’afer, tot i que els treballs es troben en una fase avançada.

Pel que fa a l’execució del pressupost a 31 de març, s’ha informat que hi ha hagut un superàvit de 783.000 euros, ja que les despeses s’han incrementat un 0,2% i els ingressos han augmentat en un 22,7%.

Finalment, el cònsol major ha volgut destacar la gran tasca que s’ha fet per fer adaptar les cabanes de la parròquia a la normativa, i ha informat que el 75% ja han desaparegut o s’han reconstruït segons el reglament. Durant la sessió d’aquest dimecres també s’ha fet públic un documental sobre la transhumància a Andorra, que el Comú ha patrocinat amb 9.500 euros. Es tracta d’un treball dirigit a un públic escolar amb l’objectiu que no s’oblidi aquesta pràctica que va ser un dels fonaments de l’economia del passat i que està a punt de desaparèixer.

El nombre de turistes ha estat de 177.357, que es tradueix en un increment del 4,2%, mentre que el nombre d’excursionistes ha estat de 579.697, que suposa un augment de l'1,9%. Tot i aquestes dades positives, la mitjana de les variacions anuals dels darrers dotze mesos, posa de relleu que el nombre de visitants ha disminuït un 2,5% respecte el mateix període de l’any anterior. En relació al nombre de turistes, ha augmentat el 3,8% mentre que pel que fa al nombre d’excursionistes la disminució ha estat del 4%.

El mes d’abril van entrar al país 757.054 visitants, dels quals 177.357 (23,4%) són turistes i 579.697 (76,6%) excursionistes. Respecte l’abril del 2009, el nombre de visitants ha augmentat un 2,4%, mentre que els excursionistes ho han fet en un 1,9%. El nombre de turistes respecte el mes d’abril de l’any passat ha augmentat en un 4,2%. Els espanyols representen el 59,2% dels visitants d’aquest mes i els francesos el 39% mentre que les altres nacionalitats es queden a l'1,9%. Per tipologia i nacionalitat del visitant, pel que fa al nombre d’excursionistes disminueixen els espanyols (-3,2%) i d’altres nacionalitats (-9,1%), mentre que els francesos augmenten en un 9,7% a l’abril. En canvi, el nombre de turistes, augmenta un 11,4% pels espanyols i un 1,6% per les altres nacionalitats, mentre que pels francesos disminueix en un 11%. La mitjana de les variacions anuals en dotze mesos, és d’un -2,9% pels visitants espanyols, del -1,8% pels visitants francesos i un -3,7% respecte les altres nacionalitats. Pels turistes, els espanyols pugen en un 6,5%, mentre que disminueixen tant els francesos (-5,6%) com les altres nacionalitats (-2%). Els excursionistes, disminueixen per totes les nacionalitats, especialment els espanyols (-6,1%), els francesos (-1,4%) i les altres nacionalitats amb un -4,6%.

Estadística assenyala que la variació anual respecte l’abril passat se situa al 2,4%, mentre que la variació mitjana anual del nombre de visitants se situa a l’abril del 2010 en el -2,5% després de certa recuperació produïda a partir del segon semestre del 2009 i inici del 2010. En aquest sentit, es recorda que durant l’any 2008 es va produir una caiguda del nombre de visitants que s’ha perllongat fins al mes de març del 2009 en què va presentar una reducció del 8,8% A partir de llavors s'ha produït una progressiva recuperació en el nombre de visitants.
Per nacionalitats, els visitants espanyols són els que presenten un millor comportament durant el segon semestre del 2009, fixant a l’abril de 2010 una disminució del 2,9% mentre que la recuperació dels visitants francesos comença més tard, situant-se actualment al mateix nivell de creixement dels espanyols, tot i presentar encara xifres negatives en la variació anual mitjana del -1,8%. Segons Estadística, els visitants d’altres nacionalitats són els que més decauen mostrant una bona recuperació a l’estiu, però situant-se per sota de la resta de nacionals espanyols i francesos, amb una variació anual mitjana al mes d’abril del -3,7%. Pel que fa als turistes, és a dir, els visitants que pernocten al país, la variació anual respecte el mes d’abril de l’any passat se situa en el 4,2%, mentre que la variació mitjana anual del nombre de turistes al mes d’abril de 2010 també és positiva situant-se al 3,8%. Durant l’any 2008 es va produir una caiguda del nombre de turistes, que es va perllongar fins al mes de març del 2009 en què va presentar una reducció del nombre de turistes de l'11,1%, amb una forta recuperació a partir de l’estiu que s’ha accentuat enguany a l‘inici de la temporada d’hivern i especialment a l'inici del 2010.

En el cas dels excursionistes, és a dir, els que no pernocten, la variació anual respecte el mes d’abril de l’any passat és positiva i se situa a l'1,9%, mentre que la variació mitjana anual se situa al -4% amb un comportament similar tot i que més alentit al dels visitants i turistes durant el segon semestre del 2009 i principis del 2010, en què es produeix una recuperació del seu nombre.

El cònsol major de la parròquia d'Encamp, Miquel Alís, va admetre ahir en sessió de comú que les altes despeses de personal de l'administració que gestiona fan insostenible la corporació. I ho va fer tornant a reiterar en sessió ordinària que cal prendre mesures per reduir les despeses de personal d'aquí a finals d'any.

Bàsicament seran dos els eixos en què el Comú d'Alís basarà aquestes retallades: la supressió d'activitats i la reducció del nombre de treballadors eventuals de fins al 50 per cent. Es tracta de dos eixos que la corporació desenvoluparà durant els mesos vinents i que aniran de la mà, donat que com menys activitats menys treballadors es necessitarà en l'administració.

Alís, ja en roda de premsa, va indicar que actualment hi ha un gran ventall d'activitats i que algunes s'hauran de suprimir per estalviar, alhora que es reduirà les subvencions. "Actualment un encampadà paga el 15 per cent de l'abonament al Centre Esportiu", va explicar el socialdemòcrata, que va argumentar que aquesta fórmula és insostenible i que cal canvis per fer reflotar l'administració.

Sobre el personal, Alís va comentar que actualment hi han 365 treballadors al Comú, cinc menys que l'any passat, i que la intenció és anar reduint el nombre d'eventuals fins que quedin a la meitat aproximadament. Tot i que el cònsol no es marca una data per començar aquesta operació, sí que va indicar que ara es comença a "treballar en comissió" i que l'objectiu és que a final d'any les despeses de personal es redueixin respecte al que està previst en el pressupost.

Amb tot, segons l'oposició, aquesta reducció serà molt difícil donat que actualment "ja es passa de 600.000 euros" del previst inicialment. Així ho va manifestar el cap de l'oposició, Pere Torres, que va indicar que el que no pot fer l'administració és aprovar sessió rere sessió crèdits extraordinaris per cobrir el que el pressupost no preveia. I és que ahir es va aprovar un crèdit de 165.000 euros destinat a pagar sous d'eventuals.

Resultats de gasopas
No tot van ser maldecaps en la sessió d'ahir; Gasopas va donar una alegria. La societat, participada en un 51 per cent per la corporació d'Encamp, va aconseguir el seu "millor resultat de la història". Així ho va donar a conèixer Miquel Alís, que va indicar que el resultat de l'exercici del 2009 va ser de 1.333.000 euros en positiu, una xifra molt superior a la de l'any anterior, que va arribar a 780.000 euros. La corporació percebrà d'aquesta quantitat 650.000 euros aproximadament i el bon resultat s'ha produït, segons va explicar el cònsol, per la liberalització dels preus dels carburants, per una millor gestió de les compres gràcies a la incorporació d'un gerent i per una optimització interna del personal.

Residència per a la gent gran
Ahir es va aprovar per unanimitat la rescissió dels contractes amb la constructora i amb un privat per les hipotètiques obres que s'havien de fer per a la residència geriàtrica encampadana. Alís gira full a aquest afer després que el Constitucional resolgués en contra del Comú estimant que un poder local no pot catalogar cap construcció com a singular. Alís deixa el projecte en mans del Govern, així el va oferir ara fa mes i mig i el cònsol major va declarar ahir que es tracta d'una reflexió pausada la que ha de fer l'executiu, però que espera que l'obra es tiri endavant si a Andorra "n'hi ha necessitat". Contràriament, va indicar que si el Govern rebutja fer la residència la corporació tindrà uns terrenys a la zona per nodrir la parròquia amb uns altres equipaments.

Pérez, que va catalogar Mourinho com “el millor entrenador del món”, va destacar que aquest “és el moment de donar un nou impuls al projecte” del club. “Fa un any vam fer un gran esforç. Hem avançat molt però ens queda molt per recórrer. Aquest club busca l’excel·lència. L’objectiu és ser referència al món i a Europa”, hi va afegir.

Estils compatibles
El mandatari blanc va subratllar que l’estil del preparador portuguès “encaixa amb el Reial Madrid”, i va negar que el canvi de tècnic suposi una falta d’estabilitat al club, sinó el fet d’aprofitar l’ocasió de contractar un preparador de la talla del lusità, recentment campió de la Lliga de Campions amb l’equip milanès. Així, va declarar que “ningú de la directiva no ha manifestat res en contra de l’arribada de Mourinho. Tots estan entusiasmats per poder comptar amb un dels millors entrenadors del món. Aportarà molt al Reial Madrid”.
El president del Madrid també va dir que “el que queda per resoldre és una interpretació del contracte entre Mourinho i el seu club, i aquí poc podem fer”. Així mateix, va desmentir que la directiva de l’entitat hagi gestionat malament la situació i tractés l’assumpte amb Mourinho sense prèviament haver donat la liquidació a Pellegrini.
De la seva banda, Mourinho, en sortir d’una reunió amb el vicepresident i tresorer de l’Inter, Rinaldo Ghelfi, va anunciar: “Ara estic de vacances, després aniré a treballar a Espanya.” Aquesta va ser l’única frase que va pronunciar el lusità després de la trobada, a la qual va acudir acompa­nyat del seu representant, Jorge Mendes.
Cal recordar que el principal escull en les negociacions per al traspàs de Mourinho al Madrid rau en el pagament dels 16 milions d’euros de penalització que figuren com a clàusula de rescissió al contracte que l’entrenador manté amb l’entitat italiana fins al 30 de juny del 2012.

CESC: "WENGER EM VA DIR QUE HO DEIXÉS TOT A LES SEVES MANS"

Cesc Fàbregas, centrecampista de l’Arsenal pretès per l’FC Barçelona, va reconèixer ahir que abans d’incorporar-se a la disciplina de la selecció espanyola va mantenir una conversa amb el tècnic del club londinenc, Arsène Wenger, pel seu desig d’abandonar el club. Segons va revelar, l’entrenador li va dir que ho deixés “tot a les seves mans”.
Cesc va esdevenir el centre d’atenció a la sala de premsa de la Ciutat del Futbol, on està concentrat l’equip que entrena Vicente del Bosque amb vista a l’imminent Mundial. “Tinc un gran respecte per l’Arsenal, per Wenger i pels aficionats. Mai en la meva vida, ni a casa meva, no m’he sentit tan estimat”, va reconèixer el jugador.

“El respecto massa”
“Vaig tenir una conversa molt llarga i molt bona amb Wenger, potser la millor que he tingut en la meva vida. El respecto massa i no vull parlar-ne gaire. Només puc dir que em va demanar que ho deixés tot a les seves mans i que ell ho arreglaria. Ara no toca Arsenal, no està a les meves mans, i només em centro en el Mundial”, va assegurar.
En ser preguntat en diverses ocasions pel seu futur, Cesc va acabar reconeixent que el seu desig és tancar el tema. “El que faig és estar concentrat amb la selecció espanyola i no vull dir res més durant el Mundial, perquè ara és el més important. En el futur no hi estic interessat a hores d’ara”, va insistir el jugador català.

Segons ha pogut saber el Diari, Juan Antonio Miguel García, més conegut esportivament per Juanito, és el principal candidat per si falla la pedra angular del projecte: el ja esmentat Xavier de la Rosa. L’exentrenador del Lagunas Playas de Salou, Burela Pescados Rubén i actual entrenador del Marfil Santa Coloma està lliure després de no renovar per motius econòmics, segons el club, i per motius interns, segons d’altres fonts, ja que tot indica que el brasiler Lorenzo Fontana, actual director esportiu, serà l’entrenador. Per tant, Juanito no veuria amb mals ulls una oferta del BP An-dorra, ja que estaria disposat a afrontar un nou projecte a divisió de plata després d’enlluernar amb els colomencs a divisió d’honor espanyola. Juanito, de 42 anys, va assolir l’ascens a plata amb els tarragonins després de proclamar-se campió del grup 5 de nacional A espanyola la temporada 2005-2006. Entre d’altres títols també té un Campionat d’Espanya amb la selecció catalana sub-18 i subcampió de Catalunya. Aquesta temporada, Juanito va classificar per al play-off pel títol un dels històrics del futbol sala espanyol, el Marfil Santa Coloma. El que és clar és que a l’entrenador no li faltaran ofertes, però considera atractiva l’opció d’entrenar un club com el BP Andorra, ja que considera que és un projecte il·lusionant amb un club seriós que té la intenció de créixer i apostar per l’ascens a divisió d’honor. Aquesta opció només es faria factible si Xavier de la Rosa deixa el BP Andorra.

El mercat comença a bullir
És cert que el BP Andorra ha renovat bona part de la plantilla i ara comença a treballar amb el futur. Sembla que l’entitat presidida per Rubén Ponce treballa amb una llista ben llarga de possibles fitxatges i en aquesta, segons ha pogut saber el Diari, semblen constar un tanca i un ala de qualitat. El primer és el brasiler Luiz Claudio Costa, més conegut esportivament per PC. El tanca de Rio de Janeiro, de 35 anys, vol jugar un any més i retirar-se, i estudiaria l’opció de fitxar per als andorrans. El jugador vol penjar les botes prop de casa, ja que està enamorat de Barcelona. Per tant, seria un fitxatge estel·lar. L’altre jugador de la llista és l’aragonès Carlos Anós, ex-DKV Saragossa i ara Gestesa Guadalajara. L’ala de 26 anys es va formar al Bajo Aragón Caspe i finalitza contracte amb els d’Andreu Plaza. Vol canviar d’aires i és una opció seriosa per al BP.

EL BP RENOVA A QUATRE JUGADORS MÉS I ESPERA TANCAR LA CONTINUÏTAT DE PAULINHO

Només falta un jugador per renovar. No serà fàcil, però sembla que les posicions s’apropen. Hi ha una petita diferència econòmica, tot i que Paulinho vol continuar al club, malgrat tenir ofertes interessants. Al pivot brasiler li han ofert dos anys i espera arribar a un acord a final de setmana.
De la seva banda, el BP Andorra va renovar quatre jugadors més: Nacho Llamas, Cabinho i Jona Pérez –aquest darrer encara ha de donar una resposta, però està molt a prop de dir que sí– han renovat per dos anys i després el veterà Moisés Gonçalves ho ha fet per només un any. Mentre, Sergio Sierra de los Santos, més conegut esportivament per Sepe haurà de tornar a l’entitat blaugrana després de finalitzar el seu any de cessió amb els andorrans. El jugador català encara no sap si jugarà a la primera plantilla sota les ordres de Marc Carmona –aquest desconeix si continuarà a la banqueta blaugrana– o sota les de Cani, el tècnic del segon equip que lluita per pujar a divisió de plata.

Prefereix parlar d’un període de reflexió i d’una probable reconversió de la sala per encetar un projecte “més personal”.
De fet, que un nou sotrac com aquest colpegés novament el sector s’ensumava en l’ambient: la galeria va desestimar finalment la participació en el cicle Printemps des galeries (promogut per l’ambaixada de França) i no presentava cap nova exposició des que va inaugurar la de Jiménez-Balaguer, el febrer passar, trencant d’aquesta manera el ritme que li era habitual.

Competència
Hortoland parla d’una sèrie de reflexions que l’han portat a repensar-se si li val la pena de continuar esforçant-se: “Per exemple, quan veiem que un aficionat qualsevol ven per 1.500 o 2.000 euros una obra en un restaurant, al mateix preu que una litografia de Tàpies. Això et fa pensar molt les coses.” I hi afegeix: “No vull seguir malbaratant temps i energies.”
De fet, des del gremi s’ha denunciat en diverses ocasions la competència, que consideren deslleial, que se’ls fa també des d’institucions públiques que organitzen exposicions que acaben tenint objectius comercials.
Raons com aquestes són les que han empès Hortoland a iniciar aquest període de reflexió, durant el qual deixarà de banda la programació de noves exposicions, mentre acaben de quallar noves iniciatives, entre les quals tampoc no descarta un possible trasllat. Sí que es planteja, no obstant això, presentar alguna última exhibició, amb certa olor de comiat, per als seus clients i seguidors.
Dels prop d’onze anys al capdavant de la sala, Hortoland fa una valoració personal molt satisfactòria: “He anat aprenent tot un món que no coneixia, una feina nova, i la veritat és que em fa llàstima plantejar-me deixar-ho enrere en el millor moment de la meva carrera.”
La galeria escaldenca, ubicada a la carretera de l’Obac, ha mantingut una línia marcada per una atenció preferent per les figures del moviment informalista català, esquitxada de tant en tant amb alguns dels valors del panorama creatiu francès (amb noms com ara François Arnal). En els últims temps, a més, havia iniciat una línia d’obertura a noves tendències, amb presència del grafiter nord-americà Aaron Goodstone, Sharp. I també amb la promoció de joves valors del país, com Àurea Bellera.

UN PANORAMA QUE PATEIX UN ARRONSAMENT LENT PERÒ CONSTANT

Si la pausa o reflexió iniciada per la directora d’Art Vall la porta a tancar la galeria a final d’any, serà la tercera que desaparegui en un període molt curt de temps, després de la Carme Torrallardona, que es va acomiadar poc després de celebrar el desè aniversari, i d’Art Centre. En aquest cas, la responsable, Mercè Juvès, tampoc no ha volgut mai decantar-se pel tancament definitiu i ha anat mantenint peces en exposició en els locals d’un hotel de la capital. Però el cert és que l’activitat ha quedat paralitzada i fins i tot alguns dels creadors que presentava habitualment han emigrat a altres galeries. Entre ells, l’escultora Judit Gaset, que ara forma part de la nòmina de la galeria Pilar Riberaygua.
Pel que fa a la Torrallardona, la jubilació del seu propietari va ser el motiu que es va adduir per al tancament. La directora, Aminda Saludes, ha anunciat en diverses ocasions la seva intenció de presentar-se amb un nou projecte. Però molts mesos després encara no se’n sap res.
Per equilibrar un pèl el panorama, la tardor passada es va posar en funcionament Ara Art, a les instal·lacions de Caldea, gestionada per artistes.

La decisió efectiva sobre el paquet de mesures per a la reducció de la despesa pública espanyola l’haurà de prendre avui el Congrés dels Diputats i està pendent del vot decisiu del grup de Convergència i Unió. Amb la declaració del PNB que hi votarà en contra, el govern només té assegurats  els 169 vots del grup socialista, contra els 168 que sumen PP, ERC, IU-ICV i el grup mixt. Un vot negatiu dels 10 parlamentaris catalans suposaria la invalidació del dret governamental i un autèntic terrabastall no tan sols per a l’executiu, sinó amb efectes força negatius en el mercats i la política econòmica de l’eurozona.
El grup català es trobava reunit al tancament de l’edició, sense consens del sentit del vot.

Noves mesures
A la mateixa cambra, el president Zapatero anunciava un nou impost “temporal” als més rics, que no afectarà més del 0,1 per cent de la població. Patronal i sindicats, de la seva banda, acabaven la reunió sobre la reforma del mercat laboral sense més acord que continuar negociant i amb posicions encara antagòniques sobre aspectes bàsics, com ara els tipus de contractes i la rebaixa de les cotitzacions socials que reclamen els empresaris. Finalment, el Banc d’Espanya manifestava la voluntat d’elevar els dipòstis dels bancs per les propietats immobiliàries que es queden per impagament dels crèdits. El banc emissor vol elevar del 20 al 30 per cent del valor d’aquests immobles la quantitat que han de proveir com a fons de reserva.

LA UE CONCRETA LA PROPOSTA DE TAXA PER ALS BANCS

La Comissió Europea va concretar ahir la proposta d’una xarxa de 27 fons financers (un per cada Estat membre de la UE), amb aportacions dels bancs de quantia encara per definir, per garantir en el futur la capacitat de fer front a futures crisis bancàries, perquè “no és acceptable que els contribuents paguin el fort cost de rescatar el sector”, segons el comissari europeu de mercat interior, Michel Barnier, que no va donar una xifra sobre la quantitat total del capital que s’haurà de mobilitzar. La proposta es presentarà als líders del G-20 en la reunió que celebraran a Toronto, a final del juny vinent.
De la seva banda, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament va millorar les previsions de recuperació econòmica als estats membres aquest any i el 2011, i les va elevar al 2,7% i el 2,8%, respectivament. Tanmateix, les recuperacions seran menors a l’eurozona (1,2% i 1,8%) que als Estats Units (3,2% en els dos anys) i Grècia, Irlanda i Espanya continuaran en recessió aquest any.

Una xifra que contrasta amb la de les despeses, que ha superat un 0,7% les estimacions. El cònsol major, Miquel Alís, no va voler fer comentaris sobre aquests resultats perquè considera que són poc representatius, “ja que només reflecteixen els tres primers mesos”. Els béns corrents han baixat un 1,2% respecte de les previsions i de les despeses financeres se n’han executat un 55,60% menys del que s’havia calculat. Pel que fa als impostos indirectes se n’han recaptat un 22,20% més de l’estimat i dels directes,  un 38,9% menys.
Però l’apartat que va generar més debat va ser el referent a les despeses de personal. Pastó va informar que el comú havia gastat el primer trimestre un 0,7% més de les previsions fetes. Però és que ahir la corporació va aprovar un crèdit de 165.000 euros per costejar les despeses d’aquest apartat. En l’anterior consell de comú ja es va fer una maniobra similar amb una quantitat de 400.000 euros. De fet, pel líder de la minoria, Pere Torres, aquestes actuacions constaten que el comú es veu impossibilitat de complir l’objectiu de reduir el personal eventual en un 50%. Aquesta és una pugna que s’arrossega en els últims consells de comú d’Encamp.

Cinc treballadors menys
El mandatari encampadà va informar que al comú hi treballen actualment 365 persones. Són cinc menys respecte de l’any passat, ja que hi ha cinc eventuals que han causat baixa. Alís va destacar que en el total s’hi compten també els eventuals que fan substitucions de funcionaris que estan de baixa. El cònsol va afegir-hi que “per a algú del PS és difícil dir que s’han de treure serveis”.
Pere Torres opina que s’haurien de suprimir els suplements de sou de les nòmines dels funcionaris durant uns anys. Torres va recordar que l’alt endeutament és un comú denominador en totes les administracions del país i va afegir-hi que “l’endeutament explotarà a les mans d’algú” i que cal una reestructuració de les institucions públiques.

LA MAJORIA DE BARRAQUES S'AJUSTEN A LA NORMATIVA

Un 75% de les barraques que hi ha a la parròquia s’adapten al text que regula aquestes construccions. El cònsol major va afirmar que es tracta d’una bona xifra que la gran majoria de barraques no hagin de fer obres de modificació perquè ja compleixen les normes. El 25% restant haurà d’aplicar reestructuracions per ajustar-se a la
normativa comunal. El comú,
pròximament, enviarà cartes als propietaris d’aquestes construccions que hagin de fer reformes perquè les apliquin. Des del comú no seran permissius. “Estem disposats a arribar fins i tot a la Batllia si fes falta”, avisava el mandatari encampadà. Alís va felicitar totes les persones que es van implicar amb la redacció del reglament. “Aquest procés ha estat un èxit. Sentim orgull per la feina que hem portat a terme”, expressava. I és que l’aplicació de la normativa també ha comportat que s’hagi hagut de fer un inventari de les barraques que hi ha a la parròquia d’Encamp. En total se n’han comptat 137.

La Batllia, mitjançant un aute de data 10 de maig, ha decretat la cessació de pagaments i fallida de les societats Papereria Sol SL, Dima SL i Hard i Soft SL, segons va recollir ahir el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA).