Blanco ha parlat de l'objectiu de l'augment de la facturació amb l'argument que serà la primera temporada sencera del camp de golf, i que el kàrting ha obert portes més aviat, amb diverses novetats, i fent un esforç molt gran en la seva comunicació i comercialització. Respecte del circuit que gestionen els germans Gené, s'espera doblar la facturació després que l'any passat va hi hagués una mitjana de 80 clients diaris. L'oferta estiuenca de Grandvalira es completa amb el Bike Park de Soldeu i el Family Park de Canillo, que obriran la primera setmana de juliol.

El kàrting, situat a l'aparcament del Tarter, compta enguany amb noves tanques de protecció, que són especials per competició i que permeten tenir més visibilitat als pilots, es mouen molt menys i tenen més resistència en cas de topades. El traçat, de 500 metres, també s'ha modificat per oferir un circuit més ràpid i més ample per facilitar els avançaments. D'altra banda, també es disposa d'un circuit infantil de 150 metres. El pilot Marc Gené s'ha mostrat satisfet del resultat que va donar el circuit l'estiu passat, que va acollir una mitjana de 80 usuaris diaris amb puntes de fins a 180. Gené també ha explicat que s'ha creat un ampli ventall de programes preestablerts amb productes com curses, comiats de solters, aniversaris, etc. El pilot ha assegurat que es tracta d'una activitat que permet sentir experiències com les que es viuen a la Fórmula 1 i amb total seguretat, ideal per la gent que vulgui sentir la sensació de velocitat. Els preus de l'activitat es mantenen, costant quinze euros una tanda de deu minuts. A més, també s'ha creat un paquet que inclou el kàrting del Tarter i el kàrting sobre gel del Palau de Gel.

Submarinisme al llac del Forn

L'oferta de l'estiu de Grandvalira es completa amb el golf de Soldeu, que està previst que obri portes durant la primera setmana de juliol, les activitats familiars del Forn de Canillo, que inclouen com a principal novetat la possibilitat de practicar submarinisme al llac del Forn, i el Bike Park de Soldeu, que comptarà amb un nou traçat d'enduro que s'inicia a 2.400 metres d'alçada. També s'ha fet un acord amb Vallnord per comercialitzar un forfet de quatre dies no consecutius que dóna accés als Bike Park de les dues estacions.

L'operació va començar la tarda de dilluns quan la Policia va ser alertada pels serveis de seguretat d'un establiment comercial d'Andorra la Vella. Un client havia intentat pagar una compra amb una targeta bancària, i havia abandonat el comerç precipitadament en veure que l'operació era denegada pel sistema electrònic de cobrament. La investigació va permetre comprovar que es tractava d'una targeta de crèdit falsificada i a partir d'aquí es va començar la recerca de la persona implicada, que va ser localitzada a l'interior d'un altre establiment comercial de la capital.
Posteriorment, es van detectar dues persones més que actuaven en complicitat amb la primera, i es va procedir a la detenció de tots tres. Als detinguts se'ls van intervenir set targetes de crèdit íntegrament falses, així com nombrosa mercaderia, principalment articles d'electrònica que havien adquirit fraudulentament amb les targes falsificades, tot plegat amb un valor de 15.000 euros. Els detinguts són tres homes de nacionalitat letona, no residents, de 41, 37 i 32 anys respectivament, i van ser posats a disposició judicial aquest dimecres.

La cooperació i les verificacions realitzades a nivell internacional han permès descobrir que dos d'ells tenen antecedents a l'estranger, alguns dels quals relacionats amb aquest tipus de delicte. La Policia ha informat que la investigació continua oberta amb la finalitat de desarticular tota l'organització criminal, en tractar-se d'un frau de caire internacional.

Segons els registres, fets públics aquest dijous pel Departament d'Estadística la temperatura registrada al 2009 és lleugerament superior a la mitjana dels darrers 40 anys. S'ha recollit informació de les tres estacions meteorològiques de FEDA (a Ransol, a la central i a Engolasters) i la del Roc de Sant Pere d'Andorra la Vella i les Salines d'Ordino. Si només es prenen com a referència les tres estacions de FEDA, la temperatura mitjana anual del 2009 és de 8,7ºC, el que representa 0,9ºC més que la mitjana de les mateixes estacions en els darrers 40 anys. Pel que fa a les precipitacions, es van acumular 829,7mm, el que representen -62,1mm menys que la mitjana de les tres estacions.

Per mesos, i mirant les tres estacions de FEDA, s'observa com, excepte el mes de gener, tots els mesos van ser lleugerament més càlids que la mitjana dels darrers 40 anys, especialment al maig amb una diferència de 2,9ºC. Pel que fa a les precipitacions, pràcticament tots els mesos van ser menys plujosos, a excepció del desembre, amb un excés hídric anòmal de 83,3mm. A l’altre extrem, als mesos de març, juliol o setembre van ser més secs que la mitjana dels darrers 40 anys amb dèficits hídrics de -33,3 mm, -22,5mm i -25,2 mm, respectivament.

S'ha desglossat les dades per cada estació meteorològica. Així, a la del Roc de Sant Pere, l’any 2009 es va tancar amb una temperatura mitjana anual de 12ºC i una precipitació total de 858,6 mm. Per tant, en general i durant el 2009 hi ha precipitat menys que la mitjana (fet que no es compleix els mesos de maig i juny) i ha fet uns 3ºC més de temperatura al llarg de tot l’any que la mitjana de les cinc estacions. Pel que fa a l'estació de Ransol, l’any 2009 es va tancar amb una temperatura mitjana anual de 6,8ºC i una precipitació total de 959,9 mm. Així, en general i durant el 2009 hi ha precipitat més que la mitjana i ha fet uns 3ºC menys de temperatura al llarg de tot l’any que la mitjana de les cinc estacions. A Engolasters, l’any 2009 es va tancar amb una temperatura mitjana anual de 8,9ºC i una precipitació total de 724,4 mm. Aquestes dades es tradueixen en què ha precipitat menys que la mitjana, sobretot els mesos de febrer i novembre, mentre pel que fa a les temperatures es troba pràcticament sobre la mitjana de les cinc estacions al llarg de tot l’any.

L'estació meteorològica de la central de FEDA va tancar l'any 2009 amb una temperatura mitjana anual de 10,6ºC i una precipitació total de 804,6 mm. Per tant, en general i durant el 2009 hi ha precipitat menys que la mitjana (fet que no es compleix els mesos de maig i juny com passa en l’estació del Roc de Sant Pere) i ha fet 1ºC més de temperatura al llarg de tot l’any que la mitjana de les cinc estacions. L'estació de les Salines va tancar l'any 2009 amb una temperatura mitjana anual de 8,3ºC i una precipitació total de 1.008,2 mm, que suposa més precipitació que la mitjana (fet que no es compleix els mesos de maig i juny) i un 1ºC menys de temperatura al llarg de tot l’any que la mitjana de les cinc estacions.

Finalment, Estadística destaca que l’evolució de les temperatures mitjanes anuals i precipitacions acumulades dels darrers 40 anys sembla mostrar una lleugera tendència a la pujada de temperatures i reducció de les precipitacions. Els càlculs de tendència de les tres estacions de FEDA indicarien un augment de les temperatures entre el 0,2 i 0,4% anual.

Segons els registres, fets públics aquest dijous pel Departament d'Estadística, la temperatura registrada al 2009 és lleugerament superior a la mitjana dels darrers 40 anys. S'ha recollit informació de les tres estacions meteorològiques de FEDA (a Ransol, a la central i a Engolasters) i la del Roc de Sant Pere d'Andorra la Vella i les Salines d'Ordino. Si només es prenen com a referència les tres estacions de FEDA, la temperatura mitjana anual del 2009 és de 8,7ºC, el que representa 0,9ºC més que la mitjana de les mateixes estacions en els darrers 40 anys. Pel que fa a les precipitacions, es van acumular 829,7mm, el que representen -62,1mm menys que la mitjana de les tres estacions.

Per mesos, i mirant les tres estacions de FEDA, s'observa com, excepte el mes de gener, tots els mesos van ser lleugerament més càlids que la mitjana dels darrers 40 anys, especialment al maig amb una diferència de 2,9ºC. Pel que fa a les precipitacions, pràcticament tots els mesos van ser menys plujosos, a excepció del desembre, amb un excés hídric anòmal de 83,3mm. A l’altre extrem, als mesos de març, juliol o setembre van ser més secs que la mitjana dels darrers 40 anys amb dèficits hídrics de -33,3 mm, -22,5mm i -25,2 mm, respectivament.

S'ha desglossat les dades per cada estació meteorològica. Així, a la del Roc de Sant Pere, l’any 2009 es va tancar amb una temperatura mitjana anual de 12ºC i una precipitació total de 858,6 mm. Per tant, en general i durant el 2009 hi ha precipitat menys que la mitjana (fet que no es compleix els mesos de maig i juny) i ha fet uns 3ºC més de temperatura al llarg de tot l’any que la mitjana de les cinc estacions. Pel que fa a l'estació de Ransol, l’any 2009 es va tancar amb una temperatura mitjana anual de 6,8ºC i una precipitació total de 959,9 mm. Així, en general i durant el 2009 hi ha precipitat més que la mitjana i ha fet uns 3ºC menys de temperatura al llarg de tot l’any que la mitjana de les cinc estacions. A Engolasters, l’any 2009 es va tancar amb una temperatura mitjana anual de 8,9ºC i una precipitació total de 724,4 mm. Aquestes dades es tradueixen en què ha precipitat menys que la mitjana, sobretot els mesos de febrer i novembre, mentre pel que fa a les temperatures es troba pràcticament sobre la mitjana de les cinc estacions al llarg de tot l’any.

L'estació meteorològica de la central de FEDA va tancar l'any 2009 amb una temperatura mitjana anual de 10,6ºC i una precipitació total de 804,6 mm. Per tant, en general i durant el 2009 hi ha precipitat menys que la mitjana (fet que no es compleix els mesos de maig i juny com passa en l’estació del Roc de Sant Pere) i ha fet 1ºC més de temperatura al llarg de tot l’any que la mitjana de les cinc estacions. L'estació de les Salines va tancar l'any 2009 amb una temperatura mitjana anual de 8,3ºC i una precipitació total de 1.008,2 mm, que suposa més precipitació que la mitjana (fet que no es compleix els mesos de maig i juny) i un 1ºC menys de temperatura al llarg de tot l’any que la mitjana de les cinc estacions.

Finalment, Estadística destaca que l’evolució de les temperatures mitjanes anuals i precipitacions acumulades dels darrers 40 anys sembla mostrar una lleugera tendència a la pujada de temperatures i reducció de les precipitacions. Els càlculs de tendència de les tres estacions de FEDA indicarien un augment de les temperatures entre el 0,2 i 0,4% anual.

Aquest és un dels temes als que ha fet referència l'economista Jordi Alcobé, autor del quadern de BPA. Alcobé considera relativament normal, vist que no hi ha sancions econòmiques i que aquest 2010 és el primer any efectiu de l'entrada en vigor de la llei, que hi hagi empreses que declinin presentar els números. Ha recordat que la presentació d'aquesta informació "es pot demorar" per part de les empreses però que en els comptes del 2010, ja en el 2011, serà obligatori fer referència als comptes del 2009 i per tant aportar les dades. L'economista ha admès que el fet que no hi hagués normes comptables, haver de dipositar els comptes representa un pas molt important per a les societats. Alcobé,ha explicat que el quadern d'actualitat, que es distribuirà a partir de demà al Diari d'Andorra, a banda de recollir els continguts teòrics de la normativa amb un esperit el màxim didàctic possible, aporta com a principal valor afegit un CD que inclou exemples pràctics de models comptables, en format Excel, per facilitar la tasca dels empresaris

A la Josepa Porta (Artesa de Segre, 1924) li feien molta por els bombardejos de petita durant la guerra civil espanyola. S’escapava només de sentir el soroll d’un carro. “Pensava que tot eren bombes.” El seu pare va decidir posar fi al mal viure i van marxar cap a França dalt d’un carro estirat d’una euga. En un punt el van haver de deixar. La padrina, que anava amb ells, va haver de fer la travessia, a partir d’aquell moment, dalt de l’animal. Un cop a França, recorda la Josepa, la muntanya estava gelada i la gent es desfeia de tot el pes que portava: “Coberteries, llençols... de la part d’allà, que en van recollir de coses!”
De França, on s’hi van estar alguns mesos als voltants de Pau, en reté les imatges de calorosa solidaritat per part dels francesos. Però també, amb certa recança, recorda l’engany amb el qual els van retornar a Espanya. “Un dia van venir cridant ale-hop, ale-hop; deien que ens portaven a un camp de concentració però ens van deixar a Irun i nos­altres vam haver de tornar a Artesa, la casa pairal ja era ocupada i vam haver d’anar a una altra banda.” Al pare no el va retrobar fins als anys quaranta, a Canillo, on havia trobat feina. La família es va instal·lar en una finca als entorns de Ransol, una casa on molta gent de l’indret no hi volia viure perquè, anys enrere, s’hi havia comès un crim: un germà n’havia matat un altre a trets per conflictes d’herència i la gent creia que la casa era plena de mals esperits. La Josepa es va guanyar molt bé la vida cosint i arreglant punts de mitja. El marit li va comprar una màquina i va professionalitzar el sistema després d’aprendre a fer-la anar a Barcelona. Quan es va quedar vídua es va aficionar a la lectura, amb predilecció per “tots els llibres d’Andorra”. Enèrgica, somrient i activa, la Josepa és la millor narradora de la seva vida.

>> anècdotes
La Josepa viu a Andorra la Vella amb un dels fills, té néts i besnéts i se’n sent ben orgullosa. Es mostra molt satisfeta de la vida al Principat i considera que el món d’avui és molt millor que el d’abans. “Ara t’adones del valor que tenen les coses, Andorra ha canviat molt cap a bé perquè el país que s’estanca, malament rai.” Això sí, recorda que abans “es feia veïnat”, un sistema de solidaritat.

La Sindicatura va acceptar a tràmit, tal com va reflectir el butlletí del Consell General emès ahir, el Projecte de llei de modificació de la Llei d’acompanyament del Projecte de llei del pressupost 2008 sobre les noves formes de contractació i finançament d’obres públiques, després que el cap de Govern, Jaume Bartumeu, enviés aquest articulat al Parlament.

A causa que el no aprovat Pressupost 2010 incloïa una disposició addicional cinquena que modificava els apartats referents al contracte de concessió d’obra pública de l’articulat de fa dos anys, així com una sisena que regulava la transmissió dels drets de cobrament, entre altres aspectes, el Govern ha considerat que “a banda que el Projecte de llei per a l’exercici 2010 no s’ha aprovat, de fer-se, la modificació de la llei ha de ser amb vocació de perennitat i no només per a l’execució pressupostària d’un any”. Amb aquest articulat, a més, el PS compleix amb una de les voluntats que figuraven al seu programa electoral, la de “modificar urgentment la Llei de contractació pública”, amb l’objectiu de clarificar el mètode i els terminis de pagaments.

El text proposat pel Govern afegeix una disposició addicional setena a la mateixa llei, “regulant la transmissió dels drets de cobrament atès que no està prevista en el nostre ordenament jurídic” i que permetrà, segons l’Executiu, “instrumentar noves formes de finançament a llarg termini”. De fet, les empreses constructores havien vingut reivindicant la modificació de la Llei de contractació pública per tal que inclogués la presa de raó, figura que existeix en altres països i que hauria de funcionar com un aval de l’Administració contractant a l’hora d’obtenir el finançament de les entitats bancàries, clau per tal que les constructores s’animin a licitar per les obres públiques, especialment quan es tracta de grans obres.

Aquesta reclamació també va ser manifestada, en una mateixa línia, a final de març, pel gerent de l’Associació de Contractistes d’Obra (Acoda), Carles Pascuet, afirmant que “la presa de raó té sentit sobretot quan l’Administració pública que adjudica l’obra té previst fer el pagament a llarg termini o bé opta per pagaments diferits, per exemple a 20 anys”, i recordant que per a les obres que licita el Govern l’aval ha de provenir de l’Estat. El Projecte de llei entrat pel Govern podrà ser esmenat pels grups parlamentaris fins al pròxim 23 de juny.

PROJECTE DE LLEI DE LA CREU ROJA D’altra banda, la Sindicatura va acceptar un altre projecte de llei per al seu tràmit parlamentari amb el mateix calendari: el de la Creu Roja Andorrana. En la línia exposada pel Govern la setmana passada després del vistiplau del Consell de Ministres, el text reconeix l’existència de l’organització i les seves particularitats, després que el gabinet jurídic de l’Executiu no reconegui l’entitat com una associació sotmesa a la Llei qualificada d’associacions del 29 de desembre de l’any 2000.

L’articulat reconeix la Creu Roja Andorrana com una “institució humanitària de caràcter voluntari i d’interès públic que desenvolupa les seves activitats com a auxiliar i col.laboradora de les administracions públiques sota la protecció de l’Estat”. L’organització va aprovar el 9 d’octubre del 2009 uns nous estatuts “a fi d’acomodar i adequar la seva regulació interna a l’ordenament jurídic vigent”, tal com assenyala el Projecte de llei.

Una trentena de persones van assistir ahir a la presentació del projecte de turisme cultural El Camí, que vol unir els territoris de parla catalana. Consisteix en la unió de senders ja existents que a Andorra hauria de passar per les set parròquies. Està previst que al Principat estigui acabat en dos anys i el projecte global abans d'una dècada.

Quan estigui enllestit, tindrà uns 6.000 quilòmetres i uns 42 trams. En el cas del Principat aquest projecte té el suport d'Andorra Turisme, el Govern i els set comuns. Andorra la Vella va acollir ahir la presentació d'aquesta proposta. El departament de Medi Ambient de la corporació va presentar una proposta de ruta i els representants de diverses associacions que eren presents a l'acte van donar a conèixer les seves idees sobre com hauria de ser la ruta. Segons va explicar Josep Quesada, un dels impulsors del projecte, es vol fer el mateix a les set parròquies. Mercè Collet, una altra de les impulsores d'El Camí, va assegurar que «volem que sigui una ruta apta per tots els públics i que recorri els nuclis urbans. La intenció és que la gent quan la recorri descobreixi tots els tresors que amaga aquella localitat». Segons va afegir, «per exemple nosaltres voldríem que a la ruta estigués inclòs el santuari de Meritxell».

El Camí entraria a Andorra des de la Cerdanya Francesa i després sortiria del Principat en direcció a a la veïna Seu d'Urgell. L'eix central d'aquestes rutes és el monestir de Montserrat, ja que és considerat com un dels monuments més definitoris dels territoris de parla catalana.

Una vintena de ciutadans es van donar cita ahir al vespre al Centre de Congressos per decidir els punts d'interès i els valors culturals de l'itinerari El Camí. Tota la informació que es reculli servirà per elaborar una guia del tram del Principat.

Aquest projecte està promogut per l'entitat sense ànim de lucre PAS i té com a principal objectiu la construcció d'un camí que uneixi totes les terres de parla catalana, amb un recorregut total d'uns 4.000 quilòmetres, que s'endinsarà en el territori de quatre estats.

L'itinerari es defineix a partir d'un primer esbós que enllaça les set capitals de parròquia d'Andorra amb les capitals de les comarques incloses en el recorregut d'El Camí. Mitjançant la participació ciutadana, el consens i el diàleg entre les diferents forces de cada parròquia, es definirà el recorregut final de l'itinerari al seu pas per cadascuna.

El responsable de la zona dels Pirineus, Pep Quesada, va explicar que es fa per primer cop a Andorra la Vella, però que s'anirà passant per totes les altres parròquies per fer la mateixa tasca. D'aquesta manera, Quesada va explicar que el camí físic ja està predefinit pels tècnics de medi ambient: comença a la Cerdanya francesa, entra a Canillo i va baixant fins a Andorra la Vella per sortir per Sant Julià de Lòria, a la Rabassa. A més, es farà un embrancament per a la Massana i Ordino. L'itinerari amb tots els punts d'interès i la guia estaran enllestits a finals del 2012.

La principal característica d'aquesta guia és que es fa en col·laboració amb les entitats, institucions i particulars, que exposen les peculiaritats del lloc on resideixen, que finalment seran els punts de l'itinerari. D'aquesta manera, la participació ciutadana és l'eix principal per fer possible el projecte.

“Ahir a la tarda vam rebre una oferta del Barça per Cesc i com a resposta els tornem a dir que no tenim cap intenció de vendre el nostre capità”, va explicar el club anglès en un comunicat a la seva pàgina web. “El capità de l’Arsenal, Cesc Fàbregas, té contracte amb el club fins l’estiu del 2015. Ell és un membre molt valuós de l’equip i part dels nostres plans de futur”, diu l’escrit.
En el comunicat, els responsables de l’Arsenal fan un repàs dels esdeveniments i deixen clara la seva posició: “Hem seguit les recents especulacions que uneixen Cesc amb la seva sortida del club, però com que mai no hi ha hagut un plantejament oficial per ell, ens hem abstingut de comentar públicament el que estava succeint. Tot i això, ahir a la tarda vam rebre una oferta del Barcelona per Cesc i com a resposta els diem que no tenim cap intenció de vendre’l”, i adverteixen que “el Barcelona ha declarat públicament que respectarà la nostra posició i esperem que compleixi la seva paraula.”
El comunicat de l’Arsenal arribava després que el Barça, mitjançant el seu director general, Joan Oliver, anunciés que havia presentat una oferta formal per Cesc: “Havíem fet aproximacions amb l’Arsenal però ahir [1 de juny per al lector], coincidint amb l’obertura del període de traspassos, hem presentat una seriosa oferta, ferma i per escrit, que es va enviar a darrera hora.”
45 són els milions que el Barça estaria disposat a pagar pel centrecampista català. El vicepresident esportiu, Rafael Yuste, es va mostrar “esperançat” que el futbolista “pugui fitxar pel Barça al més aviat possible”, i es va mostrar “optimista. És clar que ell, la família, els jugadors i tot el seu entorn li donaran una càlida benvinguda. Per això no farem res que pugui complicar el seu fitxatge. No anirem amb cap mena de pressa, però tampoc no ens aturarem”, va explicar Yuste.
El jugador, que es troba centrat en la preparació per al Mundial de Sud-àfrica del 2010, va voler evitar entrar en polèmiques i va assegurar en ser preguntat pel seu futur que espera “que estigui a Sud-àfrica aixecant la Copa del Món. Penso que no hi ha res més gran que guanyar-la. No sé què faria si fos l’autor del gol del triomf final. Suposo que seria un dels dies més feliços de la meva vida. Ho significaria tot, que un país ha arribat al més alt, el màxim per a mi i els meus companys”, va manifestar Fàbregas.
D’altra banda, sembla que el centrecampista del Liverpool Steven Gerrard és l’escollit per Florentino Pérez per convertir-se en el fitxatge galàctic d’aquesta temporada. La contractació de l’anglès, de 30 anys, compta amb el vistiplau de l’entrenador, José Mourinho, que considera l’internacional com un dels millors jugadors del món en la seva posició. Sembla que el club anglès necessita vendre per fer diners i que la continuïtat de Rafa Benítez a la banqueta dels red obre les portes a la marxa de Steven Gerrard.

BRASIL GUANYA ZIMBABWE I JULIO CÉSAR ACABA LESIONAT

La selecció del Brasil va guanyar ahir còmodament Zimbabwe (3-0) en un partit amistós de preparació per al Mundial disputat a la capital del país africà, en el qual la nota negativa la va protagonitzar el porter Júlio César, que va acabar lesionat.
L’arquer de la canarinha va haver de retirar-se a la primera meitat degut a unes molèsties i va ser substituït pel seu suplent Heurelho Gomes.
Tot i la contundència del marcador, Zimbabwe va estar a prop d’anotar en el primer temps, però finalment va ser el Brasil, mitjançant Michel Bastos, el que va aconseguir avançar-se en el marcador. Dos minuts més tard Robinho feia el segon, després d’una gran assistència del defensa de l’Inter, Maicon. Es va haver d’esperar fins a la segona meitat per veure el millor gol del partit, que va arribar de les botes d’Elano després d’una gran combinació entre Dani Alves i Julio Baptista. Abans de començar el Mundial,  el Brasil jugarà un altre amistós contra Tanzània, dilluns vinent.
D’altra banda, la selecció espanyola jugarà avui el segon partit de preparació contra Corea del Sud. Per a l’enfrontament, Vicente del Bosque podrà comptar amb tota la plantilla, a excepció del davanter del Liverpool, Fernando Torres, que no està recuperat del tot de la seva lesió i s’haurà d’esperar al dar­rer amistós.

Els fets desmenteixen finalment les previsions expressades pel cap de Govern, Jaume Bartumeu, les expectatives del qual descartaven que el procés s’allargués novament.
Així, tot i que la propietat ha preferit mantenir silenci respecte de les futures accions, per deixar treballar la justícia, l’empresa P3SA i Antoni Picart han recorregut contra la taxació, segons ha pogut saber el Diari. Han presentat, doncs, una demanda administrativa que entra en el procés judicial habitual i que és un pas més en la llarga batalla judicial que es va originar el 2004 arran de la declaració de l’antic hotel com a bé d’interès cultural (BIC) en la categoria de monument, una de les primeres aplicacions de la Llei de patrimoni del 2003.
Aquesta decisió està en la línia de les accions que ha emprès fins ara la societat P3SA, els representants de la qual, malgrat l’actual silenci, havien assegurat en diferents ocasions que esgotarien totes les vies legals que existeixin. En algun moment, fins i tot s’havien referit a la possibilitat d’elevar el cas a instàncies judicials internacionals.

Percentatge
La comissió d’expropiació no determina quin és el percentatge de la indemnització que correspon als dos principals titulars de la propietat: P3 SA, com a titular del domini útil del monument i d’una parcel·la, i Antoni Picart, com a posseïdor del domini directe i d’una segona parcel·la. La raó que addueix fa referència a la controvèrsia existent entre ells i que també ha ocasionat un plet civil. Sí resol, no obstant això, que 8.157 euros –dels 6.329.910 del valor de la taxació– corresponen a Maria Moles Pasques, propietària de la tercera de les parcel·les afectades per l’expropiació.  
L’acta assenyala d’altra banda que no procedeix fixar cap indemnització per a diverses societats que es consideraven perjudicades per tenir el domicili social a l’edifici declarat monument.
El text publicat al BOPA exposa també les consideracions que la comissió d’expropiació va tenir en compte a l’hora de fixar indemnització. La valoració d’un BIC, apunta, té a veure amb criteris històrics, artístics, constructius i fins i tot emotius, però en cap cas econòmics. Així, ha valorat que al terreny on hi ha l’hotel no s’hi pot edificar. I que, d’altra banda, l’edifici va ser declarat en ruïna administrativa, ja que la seva rehabilitació superaria el 50 per cent del valor actual de l’edifici sense comptar el valor del ter­reny. I en ruïna urbanística, perquè és necessària la realització d’obres que no poden ser autoritzades perquè ha estat declarat fora d’ordenació.

EL CONSELL DEBAT CRÈDITS EXTRAORDINARIS PER A L'HOTEL I RADIO ANDORRA

Mentre el cas judicial s’allarga en el temps, l’edifici pateix un procés de deteriorament constant. L’actual executiu havia inclòs una partida d’aproximadament un milió d’euros al pressupost d’enguany. Una quantitat que, en no tirar endavant els pressupostos, intentaran aconseguir per la via del crèdit extraordinari que haurà de ser aprovat pel Consell General. El punt figura en l’ordre del dia de la sessió ordinària que se celebrarà aquesta tarda.
En la mateixa sessió s’abordaran les demandes d’altres crèdits extraordinaris sol·licitats per a l’àrea de Cultura, entre els quals destaquen els diners necessaris per fer front a una intervenció d’urgència a l’emblemàtic edifici de Radio Andorra, un altre immoble que pateix les conseqüències del pas del temps i la falta de condicionament. En aquest cas, la quantitat pressupostada és d’uns 128.000 euros, per arranjar aspectes com la coberta de l’edifici.  
També s’abordaran els crèdits extraordinaris demanats per condicionar la planta baixa de l’antiga caserna de bombers, on s’han d’instal·lar els frescos de Santa Coloma; per recuperar el fons documental de Radio Andorra i per realitzar els estudis dels entorns de protecció, entre d’altres.

La rebaixa percentual és de l’1,8 per cent i el nombre d’inscrits passa a ser de poc més de quatre milions (4.066.202). Tanmateix, els desocupats són 466.063 més que el maig del 2009, amb un augment interanual del 12,13 per cent. La davallada més gran d’aquests desocupats, en termes absoluts, es va registrar a Catalunya, (18.920), la disminució més gran des d’abans de l’inici de la crisi. D’altra banda, el nombre de treballadors inscrits a la Seguretat Social va augmentar en 113.237, fins a més de 17,7 milions.
El president del govern espa-nyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va qualificar la dada de “molt bona”, tot i considerar que totes les xifres són estacionals (derivades de la demanda més gran de mà d’obra del sector turístic per a l’estiu), mentre que el coordinador d’Economia del Partit Popular, Cristóbal Montoro, afirmava que la xifra positiva és “purament” estacional. El secretari d’Estat de Seguretat Social, Octavio Granado, que va presentar les dades amb la de Treball, Maravillas Rojo, assegurava en canvi que l’economia s’està recuperant en algunes comunitats, i no només en aquelles on té més pes el sector turístic, com ara les Balears, sinó també on és protagonista la indústria, com és el cas de Catalunya, el País Basc i Navarra.

Subsidi
Tot i el canvi de tendència de l’ocupació, els dos darrers mesos la despesa en subvencions per desocupació va augmentar a l’abril fins a 2.757 milions d’euros, un 4,5 per cent més que el mateix període de l’any passat. Mentre la gran patronal (CEOE) assegurava que l’elevat nombre de persones a l’atur exigeix la reforma del mercat laboral, per al secretari general d’UGT, Cándido Méndez, els indicadors de l’atur confirmen l’equivocació del govern amb la retallada de la despesa.

Reforma laboral
Pel que fa a la reforma, el president del govern espanyol, Rodríguez Zapatero, en una conferència de premsa al palau de la Moncloa, va anunciar que l’executiu l’aprovarà en el consell de ministres de dimecres vinent  dia 16, “es produeixi o no un acord” entre sindicats i empresaris.
Ignacio Ferñández Toxo, líder de CCOO, declarava que la negociació es troba en un moment delicat i que el govern ha estat  “poc proactiu” com a mitjancer, mentre que Méndez (UGT) advertia que el termini és “indiferent” i que si s’imposa una reforma des de l’executiu hi haurà una vaga general. De la seva banda, el president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferran, veia “molt difícil” que es pugui arribar a un consens amb els sindicats perquè hi ha “una gran diferència” entre ambdues parts.

LA UE PREPARA ORGANISMES DE CONTROL DE QUALIFICACIONS I DELS BANCS

La Comissió Europea va presentar ahir una proposta per crear un organisme que pugui controlar, aplicar sancions i en últim cas retirar la llicència a les agències de qualificació de riscos del crèdit (ràting). La nova autoritat europea del mercat de valors (ESMA) “hauria de tenir poder per prendre un seguit de mesures de supervisió” i, “com a últim recurs” retirar la llicència a l’agència, si continua infringint els preceptes de la legislació. Els estats membres haurien de transferir a l’ESMA aquests poders perquè pugui controlar tota mena d’actors econòmics, des de països fins a empreses, i obligar les entitats a facilitar informació sobre els respectius productes financers a totes les agències de qualificació interessades, i no només a la contractada per als serveis d’auditoria. El president de la comissió, Durao Barroso, i els comissaris Rehn i Barnier, la comissió va presentar també un “llibre verd” de criteris per reformar les regles de gestió interna de bancs i institucions de crèdit, per posar remei a les seves “profundes debilitats”.