En poc més de cinquanta minuts, el cap de Govern ha defensat davant el Consell General la necessitat d'assolir "un ampli acord polític" que permeti afrontar "les reformes econòmiques i socials que Andorra necessita". Ha titllat aquesta oferta de "lleial", "concreta" i ha assegurat que "voldria que fos enriquida pels grups parlamentaris", alhora que ha instat les forces de l'arc parlamentari a "deixar de banda els partidismes" per treballar plegats. "Jo assumeixo la responsabilitat que em pertoca", ha dit, per afegir parafrassejant Michel Camdessus que "ja no es tracta de guanyar vots sinó de sortir de la crisi"
Els primer punt de l'acord proposat des de l'executiu és la recerca d'un nou marc de relacions amb Europa i, especialment amb la UE, que permeti posar les bases del canvi de model econòmic amb l'obertura de les portes a l'exportació de les empreses andorranes. En aquest sentit, va apel·lar a la col·laboració franca entre el Govern i els grups parlamentaris en el marc del Consell General. El següent dels punts és el de la reforma de l'administració per convertir-la en més "sòlida i professional". El treball en aquest àmbit se centraria en una taula, que es reuniria la primera quinzena de juliol i on serien representats sindicats i grups parlamentaris, per abordar la reforma de la llei de funció pública. El tercer i darrer dels eixos de la proposta aposta per un acord amb els comuns per la "redefinició" de les competències i transferències. Bartumeu ha citat la voluntat d'iniciar una roda de contactes amb els cònsols també durant la primera meitat del mes vinent, trobada que s'ampliaria de manera immediata al Consell General.
El cap de Govern ha definit dues àrees més prioritàries que podrien figurar en l'acord, com són les reformes tributàries i de les lleis socials i laborals, però ha precisat que ja s'estan treballant en seu parlamentària, en el primer cas, i fora del Consell, en el segon.
Un altre dels referents del discurs, que ha obviat el clàssic repàs ministeri per ministeri, ha estat el de les finances públiques. "No podem continuar vivint per sobre les nostres possibilitats" ha dit fixant com a prioritari la reducció "amb la màxima urgència del nostre endeutament i advertint que sean necessaris sacrificis tan personals com col·lectius. En aquesta línia aposta per un compromús de "bona pràctica en la gestió" basat en quatre principis: equilibri entre ingressos i despeses, equilibri de la despesa social, l'acord amb els comuns per redefinir competències i transferències i el compromís de no disminuir els ingressos publics. Bartumeu ha assegurat que serà necessari la retallada de trasnferències i despesa corrents i va apelar a que les crítiques s'acompanyin de propostes.

El PS vol celebrar el seu desè aniversari sense oblidar-se del vessant més social del seu discurs o, com a mínim, aquesta és la voluntat del seu primer secretari, Ferran Goya, que ahir va declarar que el partit s’haurà de centrar en promoure polítiques de centreesquerra un cop encarrilades les reformes econòmiques estructurals. És a dir, un cop s’aprovin les lleis bàsiques de la reforma fiscal que actualment s’estan tramitant al Consell, l’objectiu dels socialdemòcrates haurà de ser la defensa i l’ampliació de l’Estat del benestar.

Durant la roda de premsa de presentació dels actes del desè aniversari del partit Goya va advertir del risc de retallar les prestacions socials abans que altres despeses. En aquest sentit, el primer secretari del PS va criticar els comuns –també els del seu partit– que es plantegen “augmentar el preu de les guarderies per cobrir el cost” i va argumentar que per la mateixa raó seria més lògic apujar els preus dels forfets dels dominis esquiables amb pèrdues.

RENOVACIÓ PER A LES COMUNALS
Més enllà de tornar a potenciar el discurs social, Goya va explicar que un dels objectius del PS en els propers mesos serà la revisió dels programes electorals –especialment la part comuna en tots ells– per a les eleccions comunals de final de l’any vinent per tal de fer-los més flexibles i més adaptats a la realitat de cada parròquia.

Bona part de la vida de Gerard Caubet ha estat centrada en el món de l’automoció. Va néixer a Andorra la Vella el 1936. De ben jove, quan tenia uns disset anys, va començar a treballar a diversos tallers com a mecànic. Assegura que va ser la feina que va fer amb més il·lusió. I és que guarda un “molt bon record” d’aquella època, de quan era jove. Exercint de mecànic va aprendre els secrets que dóna la vida als vehicles i fan que circulin d’una banda a l’altra. Durant uns quants anys arreglava cotxes, però més tard, quan Andorra es va començar a eixamplar i va créixer urbanísticament, va fer de conductor de camions per a dues empreses del sector de la construcció. Entre una cosa i l’altra s’hi va dedicar durant vint anys. Però el país continuava amb la seva transformació i els bancs van començar a implantar-se. És per aquest motiu que va passar a transportar diners amb un vehicle blindat per deixar-los a les diferents entitats bancàries. Era el moment que treballava per a la primera empresa que es va crear al país en aquest sector. Fins i tot revela que per exigències de la feina havia de dur pistola. “Un cop al mes anàvem a Engolasters a practicar el tir amb l’arma que portàvem”, recorda.
Caubet sempre té un somriure per explicar les seves vivències. Tot i que no li agrada revelar al detall la seva vida, li encanta explicar petites anècdotes d’altres temps. I sempre ho fa somrient. Aquest padrí assegura que una persona de la tercera edat en aquests moments viu bé al país. És positiu perquè ho compara amb temps anteriors i afirma que hi havia força misèria, “tot i que menys que a Espanya”. Ell ara té un hort i gallines. Afirma que passa una bona estona quan s’acosta a la casa pairal i juga al billar amb els seus companys i amics. “Hi vindré fins que m’arribi l’hora”, diu.

Anècdotes
Quan era petit cada estiu anava al Serrat, a casa d’uns parents que tenien una cantina. Eren temps foscos i les guerres destruïen bona part d’Europa. Recorda que un d’aquells estius uns polonesos que fugien de la Gestapo s’hi van quedar uns dies. Quan es feia fosc dormien a una era i els guies que els havien de portar cap a Espanya anaven armats amb metralladores pel que pogués passar.

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), Ferran Goya, va defensar ahir la "vitalitat" de la formació, just quan es compleix, avui, el desè aniversari del congrés constituent del partit, que va tenir lloc a Ordino.

Goya, que va fer un extens repàs de la situació de les formacions polítiques que hi havia l'any 2000, va destacar el "creixement fulgurant" del partit en aquests deu anys. I és que de les 64 persones que van impulsar la formació a Ordino s'ha passat ja a més de 400 militants, i en tres eleccions generals -2001, 2005 i 2009- s'ha passat d'obtenir el suport de prop del 33% dels electors en els primers comicis a guanyar les darreres eleccions amb 14 consellers generals i formar Govern.

No obstant això, Goya va insistir en la necessitat de no quedar-se aquí i seguir creixent. En aquest sentit, el primer secretari socialdemòcrata, que va criticar els partits de l'oposició assegurant que "només es posen d'acord en voler escurçar la legislatura", va incidir en la necessitat de renovar idees per fer front a problemes nous.

D'aquesta manera, la formació ja ha començat a treballar pensant en les eleccions comunals de l'any vinent, on, segons va explicar Goya, es renovarà el tronc comú del programa i s'incidirà més en l'àmbit social, un cop ja resoltes les relacions amb els països veïns i la reforma fiscal.

Per celebrar l'aniversari, la formació ha organitzat una fideuada popular aquest diumenge, a partir de la una, al prat del Colat de la Massana. A més, l'aniversari coincideix amb la celebració, avui i demà, a la capital, del congrés de la Internacional Socialista de Dones, on hi haurà una trentena de delegades representants de 21 països.

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), Ferran Goya, va assegurar ahir que «creiem que al país li convé una estabilitat parlamentària» i va lamentar que al seu parer «l'oposició parlamentària s'ha posat d'acord per escurçar l'actual legislatura». En la seva opinió, «potser pensen que dins una contesa electoral podran resoldre les seves ambigüitats i manca de lideratge». Segons es va explicar el primer secretari del PS, «un partit té el lideratge fora del grup parlamentari i l'altre té un lideratge dividit», va afirmar. Goya va concloure que «des del PS estem lluny perquè hem vist que el PLA no creu en el reformisme».

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata va dir que avui al Debat d'Orientació Política al Consell General hi haurà «les pistes suficients per saber si aquesta legislatura durarà quatre anys. També va comentar que el Partit Socialdemòcrata haurà de renovar força el seu programa per anar cap a polítiques de centreesquerra.

Celebració dels anys de vida del partit

El Prat del Colat de la Massana acollirà diumenge vinent al migdia una fideuà popular organitzada pel Partit Socialdemòcrata per commemorar els 10 anys d'existència de la formació política en el poder. Com a novetat es donaran racions de paella als celíacs. Goya va afirmar que durant els propers mesos volen organitzar diversos actes i conferències de personalitats importants de l'esquerra mundial per aquest aniversari. Paral·lelament el Centre de Congressos de la capital acull avui i demà la celebració de la Internacional Socialista de dones, amb unes 30 assistents.

Al migdia s’havia donat com a balanç el de 15 víctimes mortals, la majoria (vuit) a la localitat de Draguignan, la meitat a Trans-en-Provence i una a Luc, Roquebrune i Fréjus, a causa de les inundacions que van seguir unes precipitacions sobtades, d’uns 300 litres per metre quadrat, a partir de les quatre de la tarda de dimarts i durant el dia d’ahir, sobretot al matí, i que van resultar devastadores.
La nova xifra es va fer pública oficialment al vespre, i el ministre de l’Interior, Brice Hortefeux, que va visitar la zona, va avançar que encara pot augmentar, a més de declarar que ha estat “una catàstrofe sense precedents a la regió”. A la tarda començava a millorar el temps. A Draguignan, el centre de la població va quedar devastat, amb vehicles tombats i gairebé coberts del tot per l’aigua i el fang. Quinze vaixells i nou helicòpters van participar en les tasques d’evacuació de nombroses persones que havien buscat refugi i esperaven socors als terrats o els pisos més alts dels edificis, mentre un miler de socorristes i les dotacions completes de bombers i cossos policíacs treballaven sense parar per terra.
Entre 70.000 i 80.000 persones es van quedar sense subministrament elèctric al departament i unes 120.000 sense comunicacions telefòniques, segons la prefectura.

Espanya
A l’altre Estat veí el balanç no era tan tràgic, per falta de notícies sobre danys personals, però les precipitacions i inundacions van continuar tot el dia, des d’Astúries (on començaven a remetre a la tarda) fins a Cantàbria i el País Basc, on continuaven i es pronosticava que es mantindrien avui.
La Confederació Hidrogràfica va anunciar el desbordament dels rius Nalón, Piloña, Sella i Deva en diversos trams, i la policia local el del Nervión, a l’altura de Barakaldo.
A Astúries i Cantàbria, diverses persones van haver de ser evacuades amb llanxa, es van produir més talls a la carretera N-643 i els trams interromputs dels fer­rocarrils de via estreta entre les dues comunitats van arribar a set. El Consell de govern d’Astúries va fer oficial la demanda d’ajut al govern de l’Estat.
Al País Basc el territori més afectat va ser el de Biscaia, amb diverses carreteres tallades i activitat constat dels cossos d’emergència i bombers a Getxo, Barakaldo, Mungia, Basauri i Gatika.

L'ONU ALERTA DEL PERILL DE GUERRES PER L'AIGUA EN EL DIA CONTRA LA DESERTIFICACIÓ

El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, va alertar ahir del perill d’emigracions involuntàries, desintegració de comunitats, inestabilitat política i, fins i tot, conflictes armats, a causa de la falta d’aigua, en un discurs amb motiu del Dia mundial de la lluita contra la desertificació, que es commemora avui. Segons el secretari general, “el canvi climàtic no farà altra cosa que aguditzar totes aquestes pressions causades per falta d’aigua potable, abans de recordar que més de 1.000 milions de persones pobres i vulnerables viuen a les zones seques del planeta, a més, tres quartes parts dels ter­ritoris de pastura mostren símptomes de desertificació i gairebé un terç de les terres de conreu han deixat de ser productives i, en molts casos, han quedat abandonades. Un altre aspecte recordat per Ban Ki-moon és que la diversitat biològica del sòl té un paper decisiu en la transformació del carboni atmosfèric en carboni orgànic. A Espanya, el director general de Medi Natural, José Jiménez, descrivia una situació paradoxal: la superfície arbrada ja ha augmentat els darrers 50 anys, però els boscos són més petits i dispersos, i això els fa més fràgils. De la seva banda, els ecologistes de Greenpeace denunciaven que no hi ha “cap avenç” contra la desertificació, problema que, amb l’erosió, afecta un terç del territori de l’Estat veí.

La unió temporal d’empreses (UTE) que s’encarrega de la supervisió tècnica de l’obra va advertir que els carros d’avançament necessitaven ser reforçats, per la càrrega que han de suportar després de l’accident que va patir l’estructura el darrer dissabte del mes passat. Una segona mesura urgent seria el recolzament addicional del tauler sobre la segona línia de   torres.
Bartumeu va anunciar ahir que l’executiu havia examinat l’informe de l’UTE que executa la construcció de l’obra, rebut el 14 de juny. El ministre d’Urbanisme i Ordenament Territorial, Gerard Bàrcia, havia donat conformitat als treballs que s’hi plantejaven. En l’informe tècnic hi ha una descripció completa de les obres, així com els càlculs del procediment per estabilitzar l’estructura.
Bartumeu no va donar terminis concrets de quan podrien finalitzar aquestes obres, però va declarar que, sense ser una opinió tècnica, “es podrien enllestir com a molt en quinze dies”. També va deixar clar que l’executiu “no acceptarà cap sobrecost en les obres” derivat d’alguns dels esfondraments.
El cap de Govern tampoc no es va mostrar gaire convençut per la hipòtesi que el segon sinistre al viaducte de la boca oest del túnel podria haver estat causat per canvis bruscos a la temperatura ambient, tot i que va advertir que era una opinió personal i “només fonamentada en sensacions epidèrmiques”. El líder socialdemòcrata va assenyalar que li costava creure que, després d’un accident com el que va tenir lloc el 7 de novembre passat, “l’UTE no hagi estat capaç de preveure en els càlculs un fet com l’exposició al sol”. De tota manera, va posar en relleu que “si ho diuen els informes tècnics, ens ho haurem de creure”.
L’informe de l’UTE observa que algunes parts de l’estructura han patit desplaçaments després del darrer accident, i que això ha comportat el trencament d’algun tensor d’estabilització.

FINS AL SETEMBRE PER FER ELS 'CONTRAPERITATGES'

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va explicar ahir que la batlle instructora de l’accident mortal que hi va haver el mes de novembre al pont del túnel dels Dos Valires ha establert un termini de temps fins al setembre perquè “els presumptes responsables del sinistre”, que serien fonamentalment l’UTE adjudicatària de les obres i la direcció facultativa, puguin accedir al lloc del succés per buscar tota la informació que creguin necessària per presentar les al·legacions oportunes. En essència, això vol dir que puguin elaborar els seus contraperitatges, els informes amb els quals hauran de mirar de contradir l’estudi pericial encarregat al seu dia per la batlle i que encara no s’ha acabat. Les persones representants dels presumptes responsables del sinistre hauran d’accedir al lloc dels fets amb l’acompanyament d’agents de la policia, segons haurien establert la batlle i el Govern. Perquè les parts puguin accedir a la zona on hi va haver l’accident mortal, l’executiu va haver d’aixecar ahir el precinte governatiu que afectava l’estructura danyada al novembre i a la qual s’hi havia prohibit l’accés pel segon accident. Les parts tenen tota la informació des del 28 de maig.

Segons van explicar diferents fonts properes al cas, les entitats interessades oferirien aquesta xifra a un interès de mercat sempre que existeixi un aval que garanteixi el retorn del capital. La negociació està oberta i l’obtenció d’aquest capital donaria marge a l’executiu per fer front als pagaments a curt termini, sense una ampliació dels préstecs que manté amb la banca andorrana.
El Govern va fer una petició a l’executiu francès en el sentit d’estudiar les diferents opcions de què disposava el Principat a l’hora de fer front a un nou sistema de finançament. El nou model és imprescindible un cop es considera que la banca nacional ha arribat gairebé al límit del que pot prestar dels fons propis per cobrir el deute de l’Estat. L’executiu, segons les mateixes fonts, ha renunciat a fer una emissió de deute exterior de gran volada, ja que no es disposen de les condicions per tirar-ho endavant. Sense un sistema fiscal coherent que garanteixi la recaptació impositiva, l’emissió de deute exterior no es podrà fer. Per tant, l’executiu, més enllà d’un préstec per a les necessitats immediates, planeja una primera emissió de pagarés o lletres que podria ser emesa per al mercat interior. Aquest primer projecte és necessari perquè el deute públic andor­rà es doni a conèixer i mostri la seva fiabilitat.

Obtenir credibilitat
L’emissió de caràcter intern podria estar al voltant dels 150 milions d’euros i es col·locaria entre entitats bancàries i institucions com la CASS o l’STA, a més dels privats que hi vulguessin entrar. Es tractaria d’un interès de mercat a un o dos anys i posaria la primera pedra perquè en el futur es pugui crear una emissió de caràcter internacional. Les mateixes fonts van destacar que un producte d’aquest tipus no tindria cap problema per ser col·locat i que un cop finalitzat el període i satisfets els interessos es disposaria d’un primer tast de credibilitat a l’hora d’entrar en els mercats internacionals.
Qualsevol opció per a l’emissió de deute passa ineludiblement per oferir un interès força atractiu, tenint en compte que el ràting de país és d’una A per part d’Standard and Poors. Espanya, que és un Estat amb uns problemes greus respecte de les qualificacions de ràting, es troba amb una AA, la qual cosa significa que el deute andorrà hauria d’oferir un interès força superior per ser competitiu.

El final d’una era
Des de la creació del Govern, l’any 1982, la banca andorrana ha estat l’únic sistema de finançament de l’Estat. Teòricament hi havia un pacte no escrit pel qual el fet de tancar el mercat a un grup d’entitats i no permetre la lliure instal·lació de nous competidors es compensava amb uns préstecs a molt baix interès. El panorama, però, ha canviat els últims anys després que el deute de l’Estat s’hagi disparat i les entitats nacionals hagin avisat que es troben al límit en la capacitat de préstec. Augmentar els crèdits a l’Estat podria derivar en un pitjor ràting bancari per la concentrració de risc.

L'ACOSTAMENT A EUROPA, PENDENT DE REUNIONS

O un acord d’associació específic en el marc de l’article 8 del Tractat de Lisboa o un acord bilateral amb l’Espai Econòmic Europeu (EEE). Aquestes són les dues fórmules que té sobre la taula l’executiu socialdemòcrata per dur a terme l’anhelat acostament amb Europa. Aquest pas resta pendent –la tria de la via més que no pas la resolució final– de diversos contactes. Entre d’altres, amb representants de la Comissió Europea, segons va explicar ahir el cap de Govern, Jaume Bartumeu, que va assegurar que la decisió de congelar la negociació per un pacte en matèria monetària no s’ha pres del tot, encara que no es descarta. Sí que va assegurar que ja s’havia advertit que aquest acord s’hauria d’incloure en un paquet més global. Bartumeu va assegurar ahir que es vol saber com interpreta exactament la UE l’estatut que es pot donar a les relacions amb els microestats que, d’una manera o una altra, tenen vincles amb la Unió. I que recull l’esmentat article 8.

Segons van explicar diferents fonts properes al cas, les entitats interessades oferirien aquesta xifra a un interès de mercat sempre que existeixi un aval que garanteixi el retorn del capital. La negociació està oberta i l’obtenció d’aquest capital donaria marge a l’executiu per fer front als pagaments a curt termini, sense una ampliació dels préstecs que manté amb la banca andorrana.
El Govern va fer una petició a l’executiu francès en el sentit d’estudiar les diferents opcions de què disposava el Principat a l’hora de fer front a un nou sistema de finançament. El nou model és imprescindible un cop es considera que la banca nacional ha arribat gairebé al límit del que pot prestar dels fons propis per cobrir el deute de l’Estat. L’executiu, segons les mateixes fonts, ha renunciat a fer una emissió de deute exterior de gran volada, ja que no es disposen de les condicions per tirar-ho endavant. Sense un sistema fiscal coherent que garanteixi la recaptació impositiva, l’emissió de deute exterior no es podrà fer. Per tant, l’executiu, més enllà d’un préstec per a les necessitats immediates, planeja una primera emissió de pagarés o lletres que podria ser emesa per al mercat interior. Aquest primer projecte és necessari perquè el deute públic andor­rà es doni a conèixer i mostri la seva fiabilitat.

Obtenir credibilitat
L’emissió de caràcter intern podria estar al voltant dels 150 milions d’euros i es col·locaria entre entitats bancàries i institucions com la CASS o l’STA, a més dels privats que hi vulguessin entrar. Es tractaria d’un interès de mercat a un o dos anys i posaria la primera pedra perquè en el futur es pugui crear una emissió de caràcter internacional. Les mateixes fonts van destacar que un producte d’aquest tipus no tindria cap problema per ser col·locat i que un cop finalitzat el període i satisfets els interessos es disposaria d’un primer tast de credibilitat a l’hora d’entrar en els mercats internacionals.
Qualsevol opció per a l’emissió de deute passa ineludiblement per oferir un interès força atractiu, tenint en compte que el ràting de país és d’una A per part d’Standard and Poors. Espanya, que és un Estat amb uns problemes greus respecte de les qualificacions de ràting, es troba amb una AA, la qual cosa significa que el deute andorrà hauria d’oferir un interès força superior per ser competitiu.

El final d’una era
Des de la creació del Govern, l’any 1982, la banca andorrana ha estat l’únic sistema de finançament de l’Estat. Teòricament hi havia un pacte no escrit pel qual el fet de tancar el mercat a un grup d’entitats i no permetre la lliure instal·lació de nous competidors es compensava amb uns préstecs a molt baix interès. El panorama, però, ha canviat els últims anys després que el deute de l’Estat s’hagi disparat i les entitats nacionals hagin avisat que es troben al límit en la capacitat de préstec. Augmentar els crèdits a l’Estat podria derivar en un pitjor ràting bancari per la concentrració de risc.

L'ACOSTAMENT A EUROPA, PENDENT DE REUNIONS

O un acord d’associació específic en el marc de l’article 8 del Tractat de Lisboa o un acord bilateral amb l’Espai Econòmic Europeu (EEE). Aquestes són les dues fórmules que té sobre la taula l’executiu socialdemòcrata per dur a terme l’anhelat acostament amb Europa. Aquest pas resta pendent –la tria de la via més que no pas la resolució final– de diversos contactes. Entre d’altres, amb representants de la Comissió Europea, segons va explicar ahir el cap de Govern, Jaume Bartumeu, que va assegurar que la decisió de congelar la negociació per un pacte en matèria monetària no s’ha pres del tot, encara que no es descarta. Sí que va assegurar que ja s’havia advertit que aquest acord s’hauria d’incloure en un paquet més global. Bartumeu va assegurar ahir que es vol saber com interpreta exactament la UE l’estatut que es pot donar a les relacions amb els microestats que, d’una manera o una altra, tenen vincles amb la Unió. I que recull l’esmentat article 8.

L’imputat del cas que va centrar la major atenció de la jornada de tribunal de corts d’ahir va admetre vexacions i maltractaments puntuals a la seva dona, així com la possessió de dues armes, però en tot moment va defensar que la relació era “normal” i va excusar les amenaces de mort que va proferir-li en les “discussions passatgeres” que es produïen a la llar.

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), Ferran Goya, va defensar ahir la “vitalitat” de la formació, just quan es compleix, avui, el desè aniversari del congrés constituent del partit, que va tenir lloc a Ordino.

L’Open Internacional d’Escaldes-Engordany celebra dissabte al pavelló del Prat Gran el seu 10è aniversari amb una de les edicions amb un millor nivell de competició.

L'acord va ser pres per junta de majoria a meitat del mes passat i ho ha confirmat aquest dimecres en sessió de comú la cònsol major, Rosa Ferrer, responent una pregunta de l'oposició. El Comú d'Andorra la Vella cedirà la sala Ferrum, en règim de lloguer, a la Fundació Maria Teresa Ricart, propietària de la Universitat de les Valls, perquè pugui començar a partir del proper setembre les classes de la facultat d'odontologia d'aquest centre universitari. Ferrer ha assegurat que una de les condicions amb les quals es lloga a la Fundació que presideix l'odontòleg andorrà Philip Garcia Ricart és que quan el comú necessiti la sala aquesta pugui ser utilitzada.

Aquest acord se subscriu per un curs acadèmic, del mes de setembre del 2010 al mes de juny del 2011, ja que s'espera que aquest sigui el temps en què la Fundació Maria Teresa Ricart acabi de trobar la ubicació definitiva, que és un edifici ja existent al centre d'Andorra la Vella i que requereix de reformes per a la seva transformació en universitat. Les classes de la nova universitat privada s'iniciaran a finals del mes de setembre amb una vintena d'alumnes. La sala del Centre de Congressos d'Andorra la Vella no requerirà excessives adequacions, ja que durant aquest curs acadèmic les classes que s'impartiran són més teòriques que pràctiques i aquestes darreres no requereixen grans equipaments. Tot l'equipament que s'ha d'instal·lar el posarà la Fundació propietària de la nova universitat. El personal docent de la nova universitat serà en una primera fase "professorat visitant" és a dir contractat per hores i no pas en plantilla.