Quina benvinguda al país!
Fa només dues setmanes que sóc aquí i ja hi comptava que m’ho podria trobar això, però potser no amb tanta magnitud.

Ha quedat espantat o ho porta bé?
Crec que encara ho porto bé, el que passa és que a mesura que van passant les hores i veient les notícies agafes una mica de distància i veus que el que ha passat és important.  

I com va ser?
Era cap al migdia i de cop i volta tot va començar a tremolar. Jo treballo a la planta 16 d’un edifici i em semblava que estava en una barqueta petiteta. Vaig pensar de començar a córrer escales avall.

Però no ho va fer.
No perquè tot i els nervis lògics per la situació vaig poder mantenir bastant la calma. Vaig pensar que duraria poc i que tampoc em donaria temps d’arribar a baix. Per tant, millor no moure’s i confiar que estigués en un edifici prou preparat, com així va ser.

L’escena devia ser de pel·lícula.
Just com una pel·lícula. Entre els companys hi havia totes les cares. Un de blanc de por, un altre plorant, un que feia conya i allò tremolant com una barqueta. Va durar un minut i ens vam reunir tots junts a esperar que passés sota els marcs de les portes.

Va tenir temps de pensar alguna cosa transcendental en aquell minut?
No, l’únic que m’anava repetint era: “Que aguanti l’edifici, que aguanti l’edifici.” Fa 25 anys aquí van tenir un terratrèmol que va destrossar la ciutat i per sort sembla que han fet els deures en matèria d’urbanisme. Després hi va haver dues rèpliques però ja no van tenir la mateixa intensitat.

Tela marinera. Com estava les hores següents?
Primer vaig trucar a la família per dir-los que estava bé. I després, quan va baixar l’adrenalina, em vaig sentir marejat la resta del dia, com quan baixes d’un vaixell. Però bé, unes hores després vaig anar a un restaurant a veure el Barça. A més, a mi és el segon cop que em passa això.

És el seu segon terratrèmol?
A Xile, amb la meva xicota, ja en vaig viure un de bastant intens.

Escolti’m, i com és la vida a la ciutat més gran del món?
Estic treballant tant que he vist ben poca cosa. Ho tinc pendent, de veritat. Sí que em crida l’atenció la gent i el contrast cultural amb nosaltres.

Per què som tan diferents?
Els mexicans no et diuen que no directament a res. Són molt amables, respectuosos i si t’han de portar la contrària ho fan després de fer-hi molts tombs. El tracte és exquisit, tenen una educació diferent de la nostra.  

Abans m’ha dit que va a veure el Barça per televisió, hi ha gaires culers a a Mèxic?
N’hi ha, però no et pensis que són majoria, està bastant repartit amb els merengues. Aquí parlen molt de l’Espanyol a la premsa perquè hi juga Héctor Moreno, que és mexicà.

I la manca d’informació i la incertesa que comporta causa malestar entre els pares d’infants que s’havien enrolat en el projecte pedagògic dirigit per Elisenda Carrasco que el ministeri de Cultura semblava decidit a posar en marxa. Si més no, és el que explica el conseller de la minoria a Encamp Joan Sans. “Estic en contacte amb pares que vaig conèixer arran de les reunions que havíem fet i alguns em demanen què és el que passa i si des del comú no podem pressionar el Govern”, afirma Sans.
Els pares, indica el conseller socialdemòcrata –i exdirector de Promoció Cultural del Govern–, “volen saber quan comença tot plegat”. Es refereix Sans a l’ajornament que va anunciar Cultura a mitjan de gener, quan els nens estaven convocats per iniciar les classes i assajos. Activitats que van ser suspeses mentre s’efectuava la dissolució del consorci que empara el Cor Nacional per poder encabir la formació en la fundació musical que el ministre, Albert Esteve, pretén posar en marxa. Una dissolució que encara no s’ha dut a terme. Per complicacions jurídiques, va al·legar Esteve fa no gaire.

Cap informació
I ningú no deixa anar cap informació sobre les previsions en aquest sentit. El cònsol major d’Encamp, Jordi Mas, responia ahir al Diari que no sabia “res” sobre què ha de passar amb el projecte del cor,  ni quines previsions hi ha respecte a la dissolució del consorci, ni en quins tràmits es troba, i encara menys sobre què ha de passar amb el projecte educatiu que havia de dirigir Carrasco. Una iniciativa a la qual, explica Sans, l’equip comunal havia assegurat que donava suport en resposta a una pregunta plantejada a la sessió del comú. “Jo em quedo amb això; però en tot cas confio que es prengui algun acord ràpidament”, va indicar, tot remetent-se novament a les demandes dels pares. Algun dels quals, consultat des del Diari, es plany que “finalment tot hagi quedat en fum: es van fer moltes proves de veu i tot això, però després res més, tot va ser com molt fred”. Així que sospesa que finalment la seva filla mirarà d’entrar al cor de nenes que dirigeix Caterine Metayer.
Des que es van ajornar sine die els assajos, al gener, les famílies no n’han tornat a tenir-ne notícies. I mai no se’ls va indicar si hi hauria una data per reprendre’ls. Previsiblement, perquè tot hauria de començar des de zero un cop es posés en marxa la nova fundació, pública i privada, per a la qual el Govern va anunciar que iniciaria la tasca de buscar patrons. Una fundació que hauria d’aixoplugar l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA) juntament amb la formació coral. Seria aquest organisme qui determinés finalment quin serà el futur del cor i per quin projecte s’aposta.

Pacte de silenci
El pacte de silenci sobre les gestions de probable adhesió del cor dels Petits Cantors Lliures en la projectada fundació musical és dens. Guillem Forné, secretari de l’associació que el gestiona, es limitava ahir a comentar que no hi ha cap novetat, que es manté l’statu quo. Mentrestant, la formació segueix endavant amb una programació pròpia, que inclou un concert diumenge al Pas de la Casa, així com la nova gira d’estiu i diverses actuacions ja previstes fora de les fronteres del país.

UN CONFLICTE LLARG FARCIT DE POLÈMICA

El conflicte creat arran de l’acomiadament de Caterine Metayer com a directora del Cor Nacional dels Petits Cantors i la posterior deserció de pràcticament tots els components s’allarga en el temps, des del setembre del 2010, i ha estat font continuada de polèmiques. La més recent, la viscuda a l’última sessió plenària del comú encampadà, on el conseller de la minoria Joan Sans va lamentar que el govern local no tingués un paper més actiu en les decisions que es refereixen al futur del cor, unes decisions que, va dir, queden totalment a les mans del Govern.

Així ho va anunciar ahir el conseller de Medi Ambient de la capital, Jordi Cabanes, en la roda de premsa posterior a la trobada que els set consellers d’aquest àmbit van mantenir ahir. “Estem interessats a potenciar tota la zona del vedat d’Enclar i iniciar-hi un parc. És un tema que està en fase embrionària i d’estudi, per això hem demanat l’assessorament d’altres parròquies que ja tenen aquesta experiència”, va explicar Cabanes.
Segons va manifestar el conseller, l’interès no ve donat per cap problema, sinó que va destacar que “és una virtut que tenim”. En aquest sentit, va remarcar que donaria la possibilitat de “crear un parc a 200 metres de centres escolars, cosa que en l’àmbit educatiu és molt interessant. La zona és un vedat de caça, per tant caminant 300 metres podem veure isards”, va explicar Cabanes, que considera que aquesta proximitat amb el centre urbà es podria vendre “molt bé” turísticament i a més es disposa de l’anella verda per connectar-lo i quedaria al costat del jaciment de la Margineda. Des d’Andorra Turisme, va indicar, es podria comercialitzar una ruta que englobés els diferents parcs, i és que va remarcar que s’hauria de vendre com un paquet conjunt per no duplicar els serveis a cada parròquia. “Cal que cada parc tingui el seu encant i que en cap cas siguin fotocòpies l’un de l’altre”, va explicar, fent èmfasi en la necessitat de desestacionalitzar el turisme i fer-ho de manera sostenible.

Opinió ciutadana
El conseller de la capital va relatar que s’havia aprofitat la reunió per demanar als comuns de la Massana i Ordino com els funcionen els parcs naturals del Comapedrosa i Sorteny, per tal d’aprofitar la seva experiència tant en la creació com en la gestió posterior. En aquest sentit, Cabanes va destacar que “un cop es maduri la idea seria interessant fer partícip tota la població des del departament de Participació Ciutadana”, però de moment encara no s’ha comentat res, ja que ni tan sols hi ha unes bases de què és exactament el que s’hi voldria fer. “La participació ens permetria ratificar el projecte si realment és viable, o veure si la gent, que és qui mana, voldria tirar-lo endavant o no”, va relatar. Precisament trobar l’equilibri entre les activitats humanes i la protecció del medi és un del punts en què va incidir la consellera de Medi Ambient de la Massana, Jael Pozo, fent referència a la seva experiència al Comapedrosa.
Consultat per aquest rotatiu, el president de l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient (Apapma), Miquel Bru, va indicar que malgrat que “en principi és una idea que ens sembla bé”, no tenen prou elements per entrar a valorar-la a fons.

EMBASTAT EL REGLAMENT D'ENCESA DE FOC I SOLUCIONS PER A LES COLÒNIES DE GATS

En la reunió que van celebrar els consellers de Medi Ambient dels set comuns acompanyats dels tècnics corresponents, també es va treballar el reglament d’encesa de foc que s’ha fet arribar a les corporacions des del Govern. “S’han acabat de perfilar temes que des dels comuns s’han cregut que no eren adients i propostes de millores”, va explicar el conseller de la capital, Jordi Cabanes. En aquest sentit, s’ha volgut deixar clar que la responsabilitat de decidir quan es pot encendre foc la té el Govern i evitar que hi hagi qüestions ambigües, per això s’han treballat especialment elements tècnics com el volum de material a l’hora d’encendre una foguera.
D’altra banda, els càrrecs comunals també van tractar la problemàtica de les colònies de gats amb què es troben la majoria de les parròquies, si bé es va comprovar que les zones centrals són les més afectades. En aquest sentit, Cabanes va apuntar que una possible solució passaria per crear una gatera que depengués de Govern. Amb tot, va remarcar que no s’havia arribat a cap acord en aquest sentit i per tant no es trametrà la proposta a l’executiu.

El Comú d’Andorra la Vella està analitzant la possibilitat de crear un parc natural al vedat d’Enclar. Això permetria potenciar una zona molt propera al nucli urbà.

Els últims anys l’Open internacional d’Escaldes-Engordany s’ha anat transformant en el seu objectiu de seguir creixent. La dotzena edició no en serà cap excepció, i s’espera aconseguir un nou rècord de participació. A més, la competició ja no només serà de kumite. La kata entra en escena.

Altes i baixes a l’Hotels Plaza Andorra. El club ha reaccionat ràpidament i ha incorporat un porter després de produir-se la baixa de Paulinho. Iván Reverter s’incorpora a l’entitat i s’haurà de guanyar un lloc entre els tres pals en el que queda de temporada.