Entre els nous resultats obtinguts durant l’últim any, des de l'UdA destaquen les conclusions del projecte e-t@c d’introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’escola, les estadístiques sobre l’evolució de les artroscòpies de genoll o sobre la incidència de pneumònies en l’atenció pediàtrica al servei d’urgències, l’estudi dels manlleus del castellà en la llengua catalana que es parla a Andorra o el disseny d’un model sistèmic de l’evolució de l’ús del català al país, entre d’altres. Alguns d’aquests treballs es publicaran en llibres en els propers mesos. Paral·lelament, els primers candidats a doctorat de l’UdA han presentat l’estat d’avançament dels seus projectes de recerca. Els àmbits d’estudi seleccionats pels estudiants abracen temàtiques tan diverses com l’eficiència econòmica del procés educatiu, la matemàtica en l’aprenentatge dels nens afectats de TDHA, les competències en el tractament de la informació digital, la relació entre capital humà i qualitat a les organitzacions, la construcció del coneixement a les comunitats virtuals o la gestió del patrimoni accessible a Andorra.

El 2n Seminari de recerca també ha servit per abordar l’elaboració del Pla general de recerca 2010-2014 de la Universitat d’Andorra, que està previst enllestir abans d’acabar l’any. Entre d’altres accions, s’ha proposat que el pla inclogui la creació d’alguna mena d’ajuts a la finalització de les tesis doctorals.

Pel que fa a la Llei del cinema en català, Tresserras ha indicat que amb els avenços tecnològics "les possibilitats seran il·limitades". D'aquesta manera, si a Catalunya es doblen o subtitulen un major nombre de pel·lícules en català, i que es poden projectar als cinemes d'Andorra mitjançant la fibra òptica, el suport amb DVD o altres sistemes, s'evitarà el problema del preu elevat de les còpies en suport fílmic. Tresserras també ha avançat que també s'està treballant per poder incorporar les biblioteques d'Andorra en la xarxa catalana de prèstec interbibliotecari.

En virtut del conveni signat amb el ministre d'Afers Exteriors, Xavier Espot, els municipis de l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Cerdanya ja reben la senyal d'Andorra Televisió en els seus receptors de TDT. Els ajuntaments de  poblacions pirinenques com la Pobla de Segur, el Pont de Suert, Puigcerdà, la Seu d'Urgell, Sort o Tremp, han cedit el 25% del multiplex de TDT que disposaven per emetre els seus propis canals locals. El conveni, segons ha explicat el conseller de Cultura català, té una clàusula segons la qual aquesta cessió té una vigència anual. Però si ningú s'hi oposa, s'anirà renovant automàticament, ja que segons Tresserras, l'acord "té vocació d'eternitat".

Cap a un espai audiovisual català

L'acord també regularitza l'emissió dels canals de Televisió de Catalunya al Principat. En aquest sentit, Tresserras ha apuntat que aquest "intercanvi televisiu" s'afegeix als acords que Catalunya té amb les Illes Balears i la Catalunya Nord, juntament amb les que estan "ultimant amb les autoritats aragoneses pel que fa a la Franja" i els que "falta segellar amb el País Valencià", amb l'objectiu de crear un espai audiovisual català que "es pugui homologar amb els grans i mitjans espais europeus". Per la seva banda, el ministre Espot, ha destacat que el conveni "és molt important" pel Govern perquè s'emmarca en l'acord de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya que es va subscriure al 2008. A la signatura, a banda de Tresserras i Espot, en representació dels municipis catalans hi han assistit l'alcalde de la Pobla de Segur, Lluís Bellera; el de la Seu d'Urgell, Albert Batalla; i el de Sort, Agustí López. També hi ha estat present, per part de Puigcerdà, el tinent d'alcalde de la població, Joan Vilalta.

La tècnica del Departament de Conservació i Restauració de Patrimoni, Lourdes López, ha explicat que s'ha esperat al bon temps per tornar la creu al seu lloc. A l'acte de reposició de la creu hi ha assistit mossèn Ramon de Canillo. Els treballs de restauració han consistit en posar una mena d'espàrrecs d'acer inoxidable a l'interior per reforçar la peça, que hauria estat malmesa per un acte vandàlic. També s'ha utilitzat una resina sintètica bastant dura i s'han estucat les esquerdes per aconseguir que la creu quedés el més semblant possible al seu estat original.

Ha passat un temps considerable des que el 1984 Jesús Cifuentes, Cifu, va ensopegar amb els altres futurs fundadors de Celtas Cortos a l’institut del barri de Las Delicias, a Valladolid. Vint-i-sis anys, setze discos i “tres churumbeles” després, segueix al peu del canó. També pel que fa al seu plantejament vital: “Reivindicar l’anarquisme llibertari com a filosofia de vida”, que va dir en alguna ocasió. És a dir, mai no ha oblidat l’entorn on es va desenvolupar, obrer, un barri de tradició combativa, que li va ensenyar a viure “amb el puny aixecat”.
Cifuentes no anava per a músic. La seva formació acadèmica s’endinsa en el treball social. “Fins i tot vaig guanyar unes oposicions”, explica al Diari. Però només s’hi va dedicar un any. Perquè pel mig s’hi va ficar la música, a la qual va decidir dedicar-se. Cas gens excepcional: molt a contracor dels seus pares. Però no hi va haver res de premeditat. Era un monitor de temps lliure que treballava amb adolescents quan va conèixer els companys amb qui fundaria l’emblemàtica banda. “Una cosa va portar a l’altra, però en principi només pensàvem a tocar per passar-nos-ho bé.”
La vida, no obstant això, li ha anat oferint nombroses sorpreses. En forma de discos, gires per Europa. Molt de temps per compartir escenari i quilòmetres amb una banda de vuit membres. Complicat? “Gens, jo ho recordo tot en clau de gaudi. És cert que hem tingut els nostres moments complicats, però el fet mateix de ser tants té la bondat de diluir els moments amargs.”
Com l’ha canviat la vida? “No ho sé. La veritat és que estic força despistat. Miro de ser autogestionari i feliç. Tan poc contaminant com sigui possible i somrient amb la resta de la humanitat.”
I en el dia a dia, s’ocupa de la família: “Faig el dinar,  recullo els tres nens de l’escola, intento compondre, un exercici de malabars, complicat, però tiro endavant.”

APUNT BIOGRÀFIC

>> Un altre capítol
Jesús Cifuentes (Valladolid, 1966) és l’emblemàtica veu del grup. Que va haver de passar una etapa sense ell, del 2002 al 2006, un temps durant el qual va posar en marxa Cifu & La Calaña Sound. Projecte que no ha abandonat ni de bon tros amb el retorn a la banda. “Està tot pendent de com es desenvolupa la vida dels Celtas. Però és cert que a curt termini veig difícil un disc en solitari”, admet.

L’home il.lustrat és el títol d’un llibre de Ray Bradbury de 1951, on aplega un conjunt de contes que exploren la naturalesa humana i la seva moral. El marc de les narracions són els tatuatges d’un home de circ, que la gent anava a veure perquè la tinta prenia vida en forma d’il.lustracions animades que explicaven els diferents contes.

En certa mesura, un escriptor és com l’home il.lustrat de què parlava Bradbury, són il.lustrats tant per la seva saviesa com pels llibres publicats, perquè aquests als ulls dels lectors acaben sent il.lustracions que prenen vida pròpia reflectint un món per si sols.

Aquesta setmana passada va morir un dels homes il.lustrats, José Saramago, l’únic premi Nobel de Literatura (1998) en llengua portuguesa. Se’l reconeixerà sempre per obres com L’evangeli segons Jesucrist, Memorial del convent, Assaig sobre la ceguesa, Assaig sobre la lucidesa, Caín… D’entre les seves obres, la que em resulta més atractiva és L’any de la mort de Ricardo Peires, perquè està centrada en una altra de les figures més rellevants de la llengua portuguesa, Fernando Pessoa, que creava la literatura a partir de personatges sorgits d’ell mateix, com a pura proliferació creativa d’alter egos.

Entre tot, si hi ha quelcom reiterat en els articles apareguts aquests dies sobre Saramago, és la conjugació entre la seva preocupació social i l’exigència estètica. Bellesa i consciència s’han plasmat per igual en les seves obres, creades per una persona compromesa que s’ha forjat per les seves professions de novel.lista, poeta i també periodista.

Amb el meu pare comentàvem l’altre dia, com un indicador de l’estat d’ànim d’un mateix és senzillament la lectura dels llibres en les darreres setmanes. Si llegir és una mostra de salut emocional, no ho és solament perquè ens enriqueix sinó també perquè esdevé una petita dosi de catarsi que desperta emocions i fantasia. Així que, per poc que pugui ser, donin vida a alguna il.lustració, llegint Pessoa, Saramago o qualsevol altre home o dona il.lustrada que els permeti alliberar-se un xic del seu dia a dia.

En una roda de premsa a l’ajuntament de la localitat catalana, Saura va qualificar l’accident de “gravíssim i terrible”, i va anunciar que la identificació dels cadàvers, que va començar ahir, s’allargarà més de l’esperat. “La identificació de les víctimes mortals no serà ni ràpida ni fàcil. En alguns casos, pot ser relativament ràpida, però en altres és possible que triguem més en funció de com s’hagi produït l’accident”, va manifestar.
D’altra banda, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, va assegurar que s’estan utilitzant totes les tècniques que tenen a l’abast per realitzar al més aviat possible les identificacions, a partir de l’ADN, de les empremtes dactilars i fins i tot de parts concretes del cos, i que la identificació definitiva no es tindrà fins avui. Les víctimes van ser traslladades a l’instiut de Medicina Legal.
L’accident va tenir lloc la nit de dimecres quan, pels volts de les 23.30 hores, 12 persones van ser atropellades per un tren Euromed a l’estació de Castelldefels Platja i 14 més van resultar ferides. Les víctimes, que acabaven de baixar d’un altre tren, van ser envestides quan es disposaven a creuar la via de manera imprudent per assistir a la revetlla de Sant Joan que s’estava celebrant a la platja.
Segons van informar testimonis presencials, les persones atropellades creuaven les vies per un lloc indegut després d’arribar a l’estació en un tren de rodalies. “El tren anava ple de gent que, com jo, anàvem a la platja per celebrar la revetlla de Sant Joan”, va indicar Fernando Ortega, de nacionalitat colombiana, que va atendre diversos dels ferits. “Alguns estaven malament”, va dir.
Quatre dels 14 ferits van ser donats ahir d’alta mentre que la resta seguien hospitalitzats ahir en diversos centres barcelonins. Dels deu que seguien ingressats, tres es trobaven en estat crític mentre que la resta tenien pronòstic greu o poc greu.

Obertes tres investigacions
Per revelar les causes del fatal accident, el conseller de Política  Territorial, Joaquim Nadal, va anunciar ahir que “s’ha obert una investigació interna des de Renfe i Adif. Les dues investigacions, junt amb el procés judicial obert, revelaran les causes de la tragèdia i es remetran a l’ajuntament i a la Generalitat”.
Quant al volum de passatgers del tren, i de si el pas subterrani era suficient per permetre el pas segur, Nadal va ser clar: “Fa molts mesos que aquesta estació és operativa, amb dimensions suficients i sobrades respecte del marc legal.” I va afirmar que “no és el moment de qualificar el creuament de les vies. Simplement, no s’havia de fer”. De la seva banda, el ministre de Foment espanyol, José Blanco, va ser més clar i va afirmar que l’accident es va produir per la imprudència de les víctimes.
D’altra banda, ahir es va conèixer que el conductor de l’Euromed que va atropellar les víctimes mortals es troba en estat de xoc i ha hagut de rebre ajuda psicològica.

L'ACCIDENT DE TREN MÉS GREU DES DEL 2003 A ESPANYA

L’accident ferroviari de Castelldefels en el qual almenys van perdre la vida 12 persones i 14 van resultar ferides és el més greu succeït a Espanya des del 2003, quan 19 persones van morir a Chinchilla, Albacete, en topar un Talgo i un mercaderies.
El pitjor accident ferroviari de la història del país veí, però, es remunta al 3 de gener del 1944, a la sortida de l’estació lleonesa de Torre del Bierzo, quan el correu expres 421 de Madrid a Galícia, ple de passatgers, va topar amb una locomotora en maniobres i va provocar uns 500 morts.

Tot està a punt perquè la cursa que envolta el país per les muntanyes arrenqui. Demà els més de 900 corredors inscrits posaran tot l’esforç a completar una prova exigent. Qui no s’hagi decidit pel recorregut llarg, tindrà l’ocasió de participar en el més curt, però també té la seva complicació. La dedicació dels atletes en els darrers mesos per preparar la cita veurà els resultats ben aviat.

Des d’aquest dimecres al vespre, un missatge de text es reenvia una vegada i una altra entre els mòbils andorrans. Es tracta d’una convocatòria per assistir a la compareixença que el ministre de Turisme i Comerç, Claude Benet, farà dimarts que ve a la comissió legislativa d’Economia, en què haurà d’exposar “tot el relatiu als horaris comercials”, fent especial èmfasi en el tancament de vuit diumenges a la tarda.

El president del grup parlamentari Andorra pel Canvi (ApC), Eusebi Nomen, es va mostrar ahir “sorprès” que el cap de Govern hagi proposat el secretari d’Estat d’Interior, Bruno Bartolomé, per encapçalar la taula de treball de la funció pública, que farà els primers passos el dimarts 29 de juny.

La revetlla de Sant Joan es va des­envolupar ahir sense incidents de consideració. L’activitat del cos de bombers es va limitar a apagar algun foc menor i a fer tasques de control, i l’hospital tan sols va haver d’atendre algun ferit lleu durant la nit més curta de l’any.

El clima de desconfiança dels hotelers envers la corporació i direcció de Grandvalira no agrada al Comú de Canillo, i és que al parer de la cònsol menor, Mònica Bonell, les declaracions de l’empresari Marc Aleix són poc encertades i estan molt allunyades de la realitat.