Com es va quedar cec?
Va ser arran d’un accident manipulant dinamita, per fer una feina de manera altruista que em van demanar. Va explotar i em va destrossar la cara, vaig quedar cec i amb problemes d’oïda. Només cal dir que des d’un punt de vista clínic a Andorra era un cas poc habitual, poc vist.

En quin moment es va adonar que no hi veia?
En despertar del quiròfan, després de deu hores d’operació. Em diuen que duc els ulls embenats i que he d’anar a la Barraquer, a Barcelona, però a mesura que passen els dies em vaig adonant que no hi ha solució i que em quedaré cec. No vaig trigar gaire a  assumir la realitat.

I com ho va afrontar?
La situació és tan complicada, és un problema tan gros, que el primer que decideixo és no agreujar-lo més. I ho faig senzill i fàcil. Em dic que he de lluitar amb el que hi ha i que si tinc un 90 per cent de menyscabament, utilit-zaré l’altre 10 per cent per continuar lluitant a la vida.

No es va ensorrar ni un sol moment?
En aquests 29 anys de ceguera he tingut moments de felicitat, de satisfacció, d’alegria i també mo-ments dolents, és clar. Però no he caigut mai en la depressió ni en la lamentació.

Deu ser d’una pasta molt dura vostè!
No sé si sóc valent o irresponsable, però amb una dona i una filla de 3 anys el que calia era mirar endavant. No em podia permetre defallir. Però no puc obviar que el meu entorn familiar i d’amistat ha estat clau per tal de poder aguantar i seguir.

I com viu la invidència?
Vaig estar tres mesos fent una estada amb l’ONCE i allà hi vaig descobrir l’escultura, a través de diversos tallers que s’hi organitzaven. I ara dedico gairebé tot el meu temps a l’art, a crear.

Recorda coses d’abans de l’accident?
Sí. Tinc sort de tenir molta memòria visual i, a diferència de la majoria de cecs, recordo en colors. De fet a la meva filla, que ara té 32 anys, li poso la cara a l’època de quan era un bebè.

Que curiós. Ha desenvolupat altres sentits que no tenia abans?
El que he aguditzat al màxim són els sis que sí que tenim, més que crear-ne un setè. Hi ha moments en què perceps les coses. A vegades, pressento els obstacles abans de topar-hi.

I Andorra com és per a un cec?
No està gaire preparada, aquesta és la veritat. Les voreres són d’una gran ajuda i a Andorra la Vella les han eliminat. La gent tampoc ens té gaire presents i n’hi ha, per exemple, que obren les finestres de plantes baixes i hi piquem amb el cap.

“La situació s’estabilitza. Les dades bàsiques de l’eurozona, com ara la inflació, la balança de compte corrent i sobretot els dèficits públics, són millors que, per exemple, als Estats Units”, hi va afegir.
Segons Mario Draghi, la confiança dels inversors ha retornat i des de fa diverses setmanes el BCE no ha hagut de tornar a intervenir comprant títols de deute sobirà. “Ara és el torn dels governs, ja que han d’aconseguir que l’eurozona sigui a llarg termini resistent a les diferents crisis que puguin arribar”, va indicar.
A més, Draghi va defensar les intervencions del BCE durant la crisi. “La tardor passada la situació era crítica. S’hauria pogut arribar a un perillós estrangulament del crèdit i amb això a fallides d’empreses que s’haurien trobat sense cap tipus de suport financer. Això era un fet que havíem d’evitar i així ho vam fer”, va afirmar.
Draghi considera també que les injeccions de capital efectuades pel Banc Central Europeu no són un factor d’inflació, perquè la majoria dels bancs no van posar aquests diners en circulació, sinó que els van utilitzar per cancel·lar velles obligacions.

Reinventat sense deutes
Durant l’entrevista, el president del BCE posa Alemanya com a model per haver aconseguit reinventar l’Estat del benestar sense incórrer en deutes desproporcionats. “Alemanya és un exemple. El vell model de l’Estat del benestar europeu ha mort perquè massa sovint no funciona sense deutes. Els alemanys l’han reinventat sense deutes desproporcionats”, va explicar.

PORTUGAL FA UNA VAGA GENERAL D'INCIDÈNCIA LIMITADA

Els sindicats es van mostrar satisfets per la vaga general organitzada ahir a Portugal, tot i la limitada incidència que li atribueixen els mitjans de comunicació i fonts de les empreses i entitats públiques.
La Confederació General de Treballadors Portuguesos (CGTP) estimava que la protesta comptaria al final del dia amb una participació “similar” a la de l’anterior aturada, que va tenir lloc el 24 de novembre passat, també contra la política econòmica del govern conservador. Armando Farias, de la comissió executiva de la central sindical –d’orientació comunista–, va admetre la possibilitat que aquesta vegada les conseqüències de la vaga es notin menys i ho va atribuir al fort increment de l’atur en els últims quatre mesos. “No crec que estiguem gaire lluny de l’adhesió que vam viure al novembre. No diré que la superarem, però serà semblant”, va dir Farias. El secretari general de la CGTP, Armenio Carlos, va fer també un balanç positiu de la protesta, convocada en solitari per la seva central i que va qualificar “d’una gran vaga general”. Carlos va mostrar la seva satisfacció per les estimacions que tenia el seu sindicat sobre l’adhesió de la convocatòria, tot i que en els principals nuclis urbans de Portugal la protesta es notava poc i l’activitat comercial i els serveis funcionaven amb normalitat, segons els mitjans i portaveus d’organismes i empreses.
Les emissores de ràdio i de televisió portugueses van informar de menors efectes de la vaga d’ahir en comparació amb l’organitzada fa quatre mesos. De la seva part, la CGTP va destacar la incidència en els transports públics, l’administració central i municipal i els serveis portuaris, de bombers i de recollida d’escombraries.
Els sindicats portuguesos no acostumen a donar xifres concretes de participació, igual que el govern i la patronal, i l’aturada de novembre va ser qualificada per les centrals com la major vaga general des del 1988, inclosa la realitzada a final de l’any 2010.

Els meus somnis s’han fet realitat en tres mesos. I hem de seguir somiant. No podem aturar-nos.” Aquest era l’encapçalament del discurs d’Albert Coma davant el comitè d’honor de la Copa del Món Soldeu 2012, que estava a punt d’escoltar el balanç de l’organització. El final de l’exposició va ser tota una declaració d’intencions: “Ara hem de començar per tenir una pista de descens al país i demanar d’organitzar un Campionat del Món d’esquí. Parlo a llarg termini, deu o quinze anys.” El guant l’havia recollit ja el cap de Govern, Toni Martí, que ha donat el vistiplau per destinar una partida pressupostària per tal que tècnics de la FIS visitin a l’estiu el Principat per determinar quina pista reuniria les millors condicions per convertir-se en la primera de descens del país: “Vindran, els portarem a cada estació, els mostrarem les pistes i faran un informe, sense que nosaltres els marquem res, per decidir quin seria el millor lloc. Vindran al juliol o a l’agost.”
A hores d’ara tres serien les ubicacions que pel desnivell exigit per la FIS per a proves de descens masculí i femení donarien el perfil: la pista l’Esparver del Tarter, una a Arcalís, que ja va entrar en el projecte de la candidatura d’Andorra la Vella per als Jocs del 2010, i una altra a Arinsal.
Toni Martí, vist l’èxit de la Copa del Món, va donar tot el suport a una futura demanda per acollir el Mundial d’esquí: “Hi ha somnis que són utòpics. Aquest no. Penso que tenir un Campionat del Món és possible. Tenim unes instal·lacions magnífiques, les millors dels Pirineus i sense res a envejar a les dels Alps, i penso que és una obligació institucional donar suport a una idea que trigarem anys a fer, però que és molt assequible. Qualsevol Govern, del color que sigui, hauria de posar-s’hi.” Martí hi va afegir que “tal com ho planteja el president de la FAE el projecte em sembla realista i ens hem de bolcar encara que no serà d’avui per demà”.

Menys dèficit de Soldeu 2012
El director general de la Copa del Món, Conrad Blanch, va fer un balanç molt positiu dels tres dies que Soldeu va ser l’epicentre de l’esquí femení mundial i va assegurar que s’havien complert els objectius marcats abans de la competició: l’esportiu (fer de l’Avet una pista d’alt nivell internacional), l’organitzatiu (demostrar les capacitats d’Andorra), i el de públic i el d’impacte mediàtic i de promoció internacional del país (75 milions de teleespectadors). A més, el comitè organitzador tancarà l’exercici amb molt menys dèficit del previst (300.000 euros) a causa de la bona gestió de les despeses i l’acompliment de les expectatives d’ingressos.

TONI MARTÍ REP LLUÍS MARÍN I L'ENCORATJA PER SEGUIR TREBALLANT

El cap de Govern, Toni Martí, va rebre ahir el surfista de neu Lluís Marín. La intenció de la trobada era felicitar l’esportista pel tercer lloc aconseguit a la Copa del Món de Valmalenco, al temps que l’encoratjava a seguir treballant per complir els objectius que s’ha marcat. A la cita, Martí es va interessar per com es va desenvolupar la final del  boarder cross de la prova italiana i també va demanar al surfista per la seva temporada en general, la millor des que és al circuit.

KEVIN ESTEVE, TRETZÈ AL DESCENS DE VEYSONNAZ, I MIREIA GUTIÈRREZ VUITENA A L'ESLÀLOM DE MANIGOD

Kevin Esteve, tretzè classificat, va ser el primer andorrà en el descens FIS disputat a Veysonnaz (Suïssa), que va gua-nyar el local Vitus Lueoend. Esteve va sumar 27,61 punts FIS, quedant a un segon i mig del vencedor. “El resultat de Kevin Esteve està molt bé pel que fa a puntuació”, va indicar el director tècnic de la FAE, Carles Visa. L’altre andorrà que competia a Veysonnaz, Marc Oliveras, va ser 26è, amb una puntuació de 56,45.
En noies, Mireia Gutiérrez  va ocupar la vuitena plaça (25,87 punts) en l’eslàlom de Manigod, resultat catalogat com a “correcte” per Visa. Carmina Pallàs va finalitzar en 38a posició, mentre que Sara Raméntol i Gemma Larregola no van acabar la primera mànega.

Acompanyada d’una proposta: assumir o incorporar-se a la gestió del centre museístic i promoure activitats de dinamització, com ara exposicions itinerants de vehicles històrics, que ajudessin a atreure visitants a Encamp.
La proposta va ser expressada de manera informal, va matisar Cases, i tot plegat encara està “molt verd”. Però la seva intenció és seguir insistint en el tema i exposar la iniciativa d’una manera més formal. “Encara no sabem quan, perquè ha de ser una decisió de la junta, però és segur que rellançarem el tema”, va assegurar el president de l’ACA.
L’entitat voldria entrar a formar part de la gestió del centre museístic encampadà, amb la intenció de promoure activitats com ara exposicions itinerants internacionals que recalessin a les seves instal·lacions. “Podríem fer-hi exhibicions d’acord amb les grans marques, com Ferrarri o Bentley, vehicles antics que han corregut en circuits com Le Mans i que ara ja normalment es poden veure als museus”, va exposar. Amb altres idees que, tot i que encara com a esbossos, anirien en la línia d’organitzar un taller de planxisteria, per exemple, on els visitants poguessin veure com es reparen i restauren aquest tipus d’automòbils veterans.

Ubicació
Cases dóna suport a una idea que sempre ha defensat l’excònsol major encampadà Miquel Alís, la de traslladar el museu al Rosaleda, una idea que havia quedat descartada per l’anterior ministra de Cultura, Susanna Vela, que havia argumentat que l’edifici no reunia les condicions per albergar la col·lecció. L’anterior titular del departament va esgrimir un informe tècnic segons el qual es necessiten uns 18.000 metres quadrats de superfície.
Per Cases, “potser no és que sigui l’emplaçament ideal”, va admetre, “però sí que és clar que no es pot quedar on és ara, perquè està tot molt just i ni tan sols permet al visitant tenir una bona visió de les peces” exposades. El Rosaleda, en canvi, “juntament amb els terrenys del voltant”, sí que ofereix moltes més possibilitats. Sobre la decisió de l’anterior executiu, Cases es limita a comentar que “tenien el seu pensament, que jo respecto, però nos­altres opinem d’una altra manera”. En total consonància amb Alís, qui fins i tot els va fer de mitjancer en la primera entrevista que van mantenir amb l’actual ministre.

UN EMBLEMA DE L'ARQUITECTURA DEL GRANI QUE ESPERA PER A LA RESTAURACIÓ

L’antic hotel Rosaleda, construït entre el 1941 i 1943 i obra de l’arquitecte Adolf Florensa, és una de les obres més emblemàtiques de l’anomenada arquitectura del granit. Un edifici que va ser declarat bé d’interès cultural en la categoria de monument el 2004 i que va passar a les mans del Govern després d’un llarg i complicat procés d’expropiació que es va saldar amb l’abonament de 6,3 milions d’euros als propietaris.
L’any passat, amb retard respecte de les previsions inicials, es van iniciar les obres de consolidació del bastiment, per a les quals s’havia parlat d’un termini de vuit mesos i un pressupost que voltaria el milió d’euros en total. De moment, es van iniciar els treballs més urgents: reparar la coberta –l’excònsol Miquel Alís havia denunciat en diverses ocasions que l’aigua s’escolava cap a l’interior i l’edifici es deteriorava, mentre s’allargava el procés judicial– i tornar-li l’aspecte original, així com col·locar un pilar a l’interior que havia estat eliminat i que permetria millorar l’estabilitat de la construcció. Per continuar els treballs en aquest exercici hi ha pressupostats al voltant de 200.000 euros. Tot i que Cultura no ha ofert cap explicació sobre previsions.

Alguna botiga de la capital llueix des de mitjan de setmana un cartell en què informa els clients que a partir de dilluns –dia en què s’han de començar a aplicar les comissions– no acceptarà pagaments amb targeta per imports inferiors als 20 euros. Una decisió que s’ha pres degut al “poc marge” de benefici que es té, ja que la majoria de les operacions que efectua són de quantitats que es mouen entre els 3 i els 6 euros.
Un altre dels col·lectius que també s’han començat a mobilitzar és el dels professionals sanitaris, com fisioterapeutes, dentistes o metges. En aquest cas, d’acord amb el fet que treballen amb un preu tancat per la CASS, es plantegen repercutir la comissió en els pacients. Així qui pagués en metàl·lic tindria el preu normal, i qui ho fes amb targeta hauria d’abonar la diferència.

Negociacions
De fet, des del col·lectiu de professionals sanitaris ja s’haurien iniciat alguns contactes amb els els responsables dels bancs amb l’esperança que hi hagi marge de negociació amb la mesura. A més, argumenten que ja han patit una reducció del 10 per cent en el preu de les consultes i que si ara se’ls suma aquesta comissió la reducció per cada acte s’elevaria al 10,5 per cent.
Aquests primers moviments constaten la situació que es podria donar a partir d’ara, quan es veu difícil aconseguir una posició unitària. “Cal diferenciar el tipus de negoci. En el cas del comerç de reparació o, per exemple, en les fleques, el marge és molt petit i entenc que no puguin suportar el 0,5%”, va exposar la integrant de la junta directiva de l’Associació de Petits Comerciants, Rosa Pascuet, que malgrat tot va indicar que en el si de l’associació no s’ha tractat el tema encara, però preveu que no hi hagi unanimitat. “No perquè la majoria pensi d’una manera s’ha de fer així. Tots som lliures”, va advertir.
Des de la FACA, la seva presidenta, Susagna Venable, va indicar que el més probable és que la majoria de comerciants acabin establint un mínim. “No és un bon moment per posar una comissió i no la podem reflectir en el preus”, va explicar, assegurant que un increment de preus “està totalment descartat”.  Amb tot, es va mostrar crítica amb els bancs pel fet d’haver pactat la mesura, ja que va recriminar que “s’elimina la competència, ja que no tens possibilitat d’anar a un altre banc per intentar negociar un marge diferent”. Venable i Pascuet, però, també van coincidir en el fet que fins ara els ciutadans “estàvem mal acostumats” en el sentit que s’utilitzava la targeta per pagar fins i tot una barra de pa.
La mesura va agafar de sorpresa la Cambra de Comerç. El seu president, Marc Pantebre, va indicar que no tenia constància que ningú hagués decidit actuar. “No pensava que ningú ho fes, és una comissió que cal que carregui el comerciant”, va indicar, i hi va afegir que considera que “establir un mínim no és la fórmula, però cadascú és lliure”.

PAGAR PER LA CORRESPONDÈNCIA

Una de les entitats bancàries nacionals va començar a cobrar per l’enviament de correspondència als domicilis dels clients. Aquesta iniciativa estaria sent estudiada per la resta d’entitats per implementar-la durant aquest any. Els bancs estan intentant que hi hagi un traspàs massiu de persones que consultin a través d’internet els moviments bancaris perquè així s’estalvien els costos de la gestió i els ports al domicili. L’entitat, segons clients, que ja està cobrant el servei fa pagar un euro mensual fix. Tots aquells que hi renuncien estan exempts del pagament.

Amb ganes de fer-se un lloc a la porteria. Amb aquesta intenció arriba Iván Reverter a l’Hotels Plaza Andorra. És un porter jove, però amb una experiència que vol utilitzar per ajudar els qui són els seus nous companys a entrar als play-off d’ascens.

Les últimes nevades asseguren que la temporada d’hivern es conclogui sense problemes. Les competicions que s’han de disputar al país en resulten beneficiades, entre les quals el Total Fight Masters of Freestyle, que arrenca demà amb la competició de surf de neu a Grandvalira-el Tarter.

Joan Peñarroya es vol oblidar al més aviat possible de la derrota la setmana passada contra l’Ourense. Aquest partit és història i ara toca el Lan Mobel ISB. “És un partit important perquè en queden pocs de Lliga i som a prop d’un objectiu molt gran”, exposa el tècnic del River.