El fet que els cònsols d’Ordino no assisteixin a cap dels actes oficials que s’han programat avui ha provocat un debat social sobre la figura dels Coprínceps, i les referències a les amenaces d’abdicació del càrrec que Sarkozy va fer arribar a través de la televisió pública francesa han estat inevitables. De fet, el líder de l’oposició parlamentària, Joan Gabriel, va sumar-se al parer expressat per Ventura Espot i Consol Naudí, i va dir que era bo que “algú manifesti aquest sentiment”, ja que representa el de més d’un ciutadà. El que tampoc no va agradar gens a Gabriel és la fugacitat de la visita. Tres hores escasses en les quals el cap d’Estat trepitjarà, en principi, només la capital.
Un altre fet que ha generat força controvèrsia és el tancament de totes les oficines, establiments i administracions públiques, per facilitar que els ciutadans s’atansin a l’acte. El dispositiu de seguretat serà força estricte. S’obligarà a passar per un control a tots aquells que vulguin accedir a la plaça del Poble en el moment en el qual tant el Copríncep com el cap de Govern adreçaran els discursos. També quedarà fora de servei la major part de l’aparcament comunal, i els ascensors de la plaça del Poble. A més, es portaran a terme restriccions de trànsit i d’aparcament als carrers per on passi la comitiva durant les tres hores de la visita, i el Govern ja va advertir ahir que hi haurà retencions destacables.
Poc abans de l’arribada a la plaça del Poble, Sarkozy haurà estat el convidat d’honor a una sessió extraordinària al Consell General, on rebrà totes les autoritats, signarà el llibre d’or de Casa de la Vall i hi haurà la trobada esperada amb el copríncep episcopal, Joan Enric Vives.
El seguiment mediàtic també estarà regit per un protocol complex i rigorós. Ahir, el Govern va anunciar públicament que s’han acreditat un total de setanta professionals de mitjans de comunicació, sumant els de la premsa del país, els de l’espanyola i els de la francesa. El secretari d’Estat d’Interior, Bruno Bartolomé, va explicar ahir que els equips desplegats per garantir la seguretat estaran preparats “per a qualsevol eventualitat”, fins i tot si Sarkozy decidís saltar-se el protocol i fer una estada més llarga de la prevista, tal com han apuntat fonts de forma extraoficial, i estengui la visita a totes les parròquies. El desplegament d’efectius es farà de forma coordinada amb el personal de seguretat propi amb què comptarà Sarkozy. Bartolomé no va voler dir el nombre d’agents que l’acompanyaran, però va destacar que “estem en contacte permanent amb la guàrdia de seguretat del president”.

DEL GENERAL AL MEDIÀTIC

Si llavors els mitjans de comunicació haguessin tingut la capacitat globalitzadora que tenen avui, Charles de Gaulle hauria estat molt més mediàtic que l’avui president francès, copríncep per tant, Nicolas Sarkozy. I sense cap Carla Bruni al costat. El general tenia indiscutiblement més talla. De centímetres, s’entén. Un pes pesant d’una història, la del segle XX, que ell va contribuir enormement a escriure. De Gaulle va ser el primer copríncep francès de la història a visitar el Principat. Un país que havia iniciat tímidament la transformació econòmica. Del món rural a alguna cosa que suposadament havia de ser millor. Molt estirat, molt seu segons la premsa de l’època, el militar compliria la seva promesa de visitar Andorra vuit anys després d’acceptar “en principi” la invitació. El síndic Francesc Cairat li havia anat al darrere des del 1959. Nicolas Sarkozy no s’haurà fet esperar tant. Però si es compleixen les previsions, se’l veurà menys. I entre l’un i l’altre, les Valls han rebut tres coprínceps més: Valéry Giscard d’Estaign, François Mit-ter­rand i Jacques Chirac. En les seves al·locucions públiques tots vanposar la banya en qüestions prou punyents. O van acompanyar el Principat en moments clau. Transcendentals.
De Gaulle era una figura històrica. Home cabdal durant la Segona Guerra Mundial. Després d’insistir-hi, després que l’estat del port d’Envalira li servís per excusar-se i no venir durant anys, el 23 d’octubre del 1967 va entrar a les Valls. El copríncep episcopal, Ramon Iglesias Navarri, tenia visita pastoral a Tremp aquell dia. Casualitat o no, la relació no era fluïda. La tensió francoespanyola es respirava en l’ambient. I no hi hagué trobada. També hi havia tensió per un element com la radiodifusió. De Gaulle va donar un simbòlic suport a Sud Radio en el tram final del seu pas pel Principat. Abans, durant els discursos, el general va parlar de la fidelitat mostrada pels andorrans a la tradició, però “han de donar també l’exemple d’una evolució que es faci d’una manera raonable i dins l’ordre”. Va parlar del turisme incipient, de les comunicacions a millorar, d’un projecte que en el futur seria el Lycée, i de la necessitat d’integrar els no andorrans. Després de dinar va fer el recorregut parroquial. Iniciat a Sant Julià, bressol de síndics. Ho va destacar el general. L’home que a Escaldes va rebre uns esclops. De Gaulle, segons els analistes, va acudir al Principat a realçar la seva figura. I a exercir una major influència francesa sobre Andorra. A marcar territori, vaja.
Valéry Giscard d’Estaign va venir a embastar la reforma institucional. La va coure de bracet amb Joan Martí. Va ser el primer cop que els dos Coprínceps es trobaven al país. Era el 19 d’octubre del 1978. Es commemorava el setè centenari de la signatura dels Pariatges. Una fita que prou mereixia un acte d’alçada. Aparentment, la invasió de gent no va arribar als nivells de la del 1967. Però Déu n’hi do. Les crítiques a l’organització van ser sonores. A voltes sembla com si el temps no passés. Giscard només va parlar, amb Martí, a la plaça Benlloch. Va tornar a insistir en les comunicacions. I va decidir batejar com a Comte de Foix el Lycée. Però, com el seu homòleg bisbe, va insistir, i molt, en la necessitat de reformes. En “l’adaptació dins la continuïtat”. O encara una altra frase més clara: “La tradició no és l’immobilisme. La independència no és tampoc l’isolament i la solitud.” El successor de Georges Pompidou també va acudir a les parròquies. Just el que no volia fer el 1986 François Mitterrand.
Eren temps difícils. La seguretat era una qüestió altament sensible. I l’amenaça dels atemptats, a l’ordre del dia. Fins a 500 gendarmes van acudir al Principat el 26 de setembre del 1986. Quan el polític socialista va parlar, davant els elegits, davant el poble, de la necessitat d’insistir en l’evolució (“em lamento que la reforma posada en marxa el gener del 1981 no avanci més ràpidament”, va dir), no sabia encara que acabaria rodant per totes les parròquies. Mitterrand va parlar del mercat comú, de la integració d’Espanya i Portugal a la CEE i els canvis que això suposaria per a Andorra. Va posar sobre la taula el necessari túnel d’Envalira o es va interrogar pel futur sistema fiscal del Principat. Fins que mentre dinava la pressió dels cònsols se li va entravessar i va fer miques el programa. Visita a les par­ròquies. I tots a   córrer. Set anys després, quan va tornar per simbolitzar la força de la Constitució, per celebrar la transformació del Principat, Mitterrand es va quedar a la capital. I ja llavors va alertar que el fort creixement experimentat pel Principat viuria una “evolució menys favorable”. El que no havia viscut mai cap Copríncep era una nit andorrana. S’hi va estrenar Jacques Chirac. La primera tarda-nit, la del 15 de setembre del 1997, la va departir amb el Copríncep episcopal. Tots dos van constatar la solidesa que anava adquirint la Carta Magna. Sense pressa però sense pausa. Avançant. Chirac, ja el 16 de setembre, va voler “reforçar els lligams de tota mena que hi ha entre el Principat i França”. I va acudir a les parròquies sense mirar-se massa en el protocol. Ordino, sempre Ordino, el va segrestar una mica més que la resta. Avui el deixarà lliure del tot, al Copríncep. Avui és el torn de Sarkozy. Nicolas. D’un home fet a si mateix. Que viatja a alta velocitat i entre pàgines de color rosa. Esbroncador, si cal. Mediàtic sempre. Per ell o per la dona.

AGENTS SOCIOPOLÍTICS ESPEREN QUE LA TROBADA SERVEIXI PER ENFORTIR LLIGAMS

Des d’esvair possibles dubtes lligats a la qüestió de plaça financera especial fins al fet de conèixer més i millor un país amb una abnegada tradició i història. Són alguns dels objectius que alguns agents sociopolítics del Principat voldrien aconseguir de la visita de Nicolas Sarkozy, que com a màxim representant de la institució del Copríncep francès esperen que, en visitar el Principat, hi enforteixi els lligams.
El copríncep episcopal, Joan Enric Vives, afirma que “serà un moment de trobament i encaix entre l’ànima del poble andorrà i l’actual descendent dels comtes de Foix, reis de França i presidents de la República Francesa, que han estat els seus grans predecessors com a Coprínceps d’Andorra i valedors de la sobirania del nostre poble”. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, espera que “es visualitzi la bona relació de les institucions”, “es refermin els lligams històrics amb França” i que la visita sigui “la confirmació que s’han esvaït tots els dubtes respecte de les eventuals situacions de confrontació que hi hagi pogut haver”.
En seu parlamentària, el president del grup socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, assegura que la trobada amb Sarkozy “és la confirmació institucional d’una relació que estableix la Constitució” i el compliment d’un “compromís” que l’actual president francès “havia adquirit amb Andorra”. El líder reformista, Joan Gabriel, quedaria satisfet si “amb quatre hores aconseguim que conegui de primera mà el que representa ser Copríncep d’un país normal, amb uns costums, unes tradicions i una història”. I el cap d’ApC, Eusebi Nomen, espera que la visita serveixi per “eliminar un seguit de fantasmes que es poden tenir” i perquè Sarkozy “conegui millor Andorra”.
En aquest darrer element també coincideix el representant dels cònsols i mandatari major de Canillo, Enric Casadevall, que assegura que Sarkozy “potser no ens coneix gaire” i la visita hauria de servir perquè “ens conegués una mica millor. Perquè veiés de primera mà la realitat andorrana i el moment actual”.
Entre el col·lectiu francòfon, el conseller de l’assemblea de francesos a l’estranger, Joan Pujol, mostra una enorme satisfacció. I veu en la visita de Sarkozy “una petita llum” en un moment de dura crisi econòmica. “Podem comptar amb l’ajuda de França”, afirma Pujol, que admet que la visita pot semblar “poca cosa” però està segur que “pot generar una gran esperança”. També el director del Lycée, Josep Santamarta, voldria que el Copríncep visités el país més sovint. “Que vingui el Copríncep és una significació important per demostrar que és cap d’Estat.”

MOLTA 'CONFUSIÓ' ENTRE ELS COMUNS PELS SERVEIS QUE CAL TANCAR I ELS QUE CAL OBRIR

“Cadascú ho interpreta com vol.” Paraules del cònsol d’Ordino, Ventura Espot. “El decret no és que sigui molt clar, ha creat confusió.” Ho diu el mandatari massanenc Josep Maria Camp. “El decret teòricament havia de deixar molt clares quines eren les disposicions. Res més lluny de la realitat, ja que, com a mínim als comuns, ens ha generat tants dubtes que durant aquests dies han estat moltes les trucades que s’han adreçat al Govern.” Ho escrivien ahir els cònsols de Canillo a la xarxa social Facebook. I?és que el decret que inicialment ordenava les hores i els serveis de tancament a l’administració general després es va ampliar, per carta del cap de Govern, als comuns, i cada corporació ha anat fent una mica la seva. Els comuns han mirat de consensuar fins on han pogut alguns dels serveis a mantenir en funcionament i d’altres que es tancaran. Com els edificis administratius. Aquests segur. Com a exemple genèric del que els comuns mantindran en servei es pot dir el que va anunciar ahir en sessió de consell:?“Escola bressol, activitats de joventut i esports, servei d’atenció a domicili, aparcaments, circulació i oficines de turisme”. L’oposició va deixar clar que el decret estava molt mal fet. I?la majoria va explicar que no es pagarà de més qui treballi.

El VPC tindrà jugadors australians la propera temporada. El tècnic, Michael Broad, s’ha fixat en els seus compatriotes per reforçar algunes de les línies més febles que tenia la plantilla, de manera que aportaran més competitivitat a l’equip per afrontar la campanya a Honor.

No és gens normal que una prova de marató s’iniciï a les 10 del matí. L’exigència de la prova, més la calor i la humitat, aconsella que es disputi a primera hora del matí. Però a Barcelona, en els Campionats d’Europa, s’ha canviat de parer, ja sigui per culpa dels índex de televisió o perquè hi hagi més públic als carrers de la capital catalana.

Tenir una bona reputació sempre és important en la vida. Provoca que puguis convertir-te en aquell efecte iman que permet que les persones se’t vulguin apropar. I això mateix és el que li passa al BC River Andorra. Fa bé les coses i es converteix en una llaminadura per a molts.

El secretari d'estat d'Interior, Bruno Bartolomé, ha comparegut en  la roda de premsa posterior al consell de ministres per informar del dispositiu de seguretat. Bartolomé ha explicat les restriccions per accedir a la plaça del poble, escenari aquest dijous a dos quarts d'una del migdia dels parlaments oficials. Les entrades es limitaran als ascensors interiors de l'aparcament comunal i de l'aparcament Vinyes, al carrer de la Vinyeta i el Centre de Congressos. Igualment ha informat de l'establiment de dos punts de control i de seguretat dels assistents i ha demanat al públic que vulgui acudir que ho faci amb la suficient antelació. Bartolomé va evitar "per motius de seguretat" donar detalls sobre el dispositiu de seguretat francès que acompanyarà Sarkozy, tot i destacar la coordinació amb la policia andorrana alhora que s'ha mostrat convençut de la capacitat de fer front a un eventual canvi de protocol.
També ha fet referència a l'expectació que la visita ha provocat entre la premsa internacional amb l'acreditació de setanta periodistes i fotògrafs, quaranta d'ells procedents de França.
Jaume Bartumeu, per la seva banda, s'ha referit als ànims amb que el Govern encara la visita. Ha manifestat el seu convenciment que el viatge servirà per visualitzar "la bona relació institucions" entre el Consell, el Govern i els coprínceps, per esvair "qualsevol dubte sobre eventuals situacions de confrontació" i per reforçar, a través del copríncep, els lligams entre França i Andorra.

CONTENIDORS I PAPERERES
El comú d’Andorra la Vella, per la seva banda, ha informat a través d'un comunicat del dispositiu especials de seguretat amb motiu de la visita del copríncep Sarkozy. Les  mesures afectaran l’aparcament del Prat de la Creu, els ascensors panoràmics de la plaça del Poble, així com els emplaçaments del contenidors de recollida selectiva i les papereres situats en el recorregut de la comitiva.
L’accés a l’aparcament del Prat de la Creu per la plaça Rebés s'ha tancat aquest dimecres fins a les 15.00 hores del dijous 29, excepte per als abonats. Així mateix, les plantes quarta i cinquena de l’aparcament es trobaran tancades a l’ús públic.  Les tres primeres plantes seran reservades exclusivament per als titulars d'una plaça d’aparcament. El comú recomana igualment als abonats que, el dijous 29 de juliol, de les 12.15 hores a les 13.15 hores, s’abstinguin d’utilitzar les instal·lacions del referit aparcament.
Els dos ascensors panoràmics que comuniquen el carrer Prat de la Creu i la plaça del Poble, quedaran aturats des de les nou del matí fins a les tres de la tarda dijous. No obstant, l’ascensor d’ús públic de l’aparcament Vinyes continuarà en servei per a l’accés a la plaça del Poble.
El comú també ha adoptat altres accions, dictades pels serveis de seguretat, com la retirada provisional de tots els contenidors de recollida selectiva de vidre i envasos situats en el recorregut de la comitiva - carrers Prat de la Creu, Baixada del Molí, Prada Motxilla i avinguda Príncep Benlloch. Aquests contenidors seran recollits per efectius de l’Àrea d’Higiene Pública el dimecres 28 i reposats els divendres 30 de juliol.
Igualment, mitjançant un comunicat emès per la conselleria d’Higiene i Medi Ambient, repartit casa per casa, s’ha demanat la col·laboració dels veïns indicant-los que retirin, a primera hora del matí del dijous 29, tots els cubells d’escombraries.
A primera hora del dijous 29 de juliol, el Servei d’Obres desmuntarà i recollirà totes les papereres emplaçades en el carrer Baixada del Molí i a l’avinguda Príncep Benlloch, al barri antic, a la plaça Príncep Benlloch i els seus entorns, i a les places del Poble i Vinyes, que seran reinstal·lades unes hores més tard.

Bono el va triar com a escenari per cantar hello, hello, hola i va internacionalitzar un dels indrets de més bellesa del Delta de l’Ebre: el conjunt que formen la platja de la Marquesa i la punta del Fangar. Quan s’arriba a la zona, el visitant forà té la impressió que justament promoció és el que li manca a un paisatge que se la mereix de totes totes. Que, fins i tot, la senyalització és més que millorable. Però què seria el Delta sense aquesta sensació que s’està trepitjant un territori on la mà de l’home (sortosament) ha intervingut poc?
A la platja de la Marquesa i la Punta del Fangar s’hi arriba des de Deltebre. Una carretera et condueix fins a l’única edificació de la zona, el restaurant Vascos. Allà s’hi pot deixar el cotxe. O la bici, un altre transport molt usat al Delta de l’Ebre. I ja només queda admirar, bocabadat, el desert que t’envolta. Estem a Catalunya? Doncs sí. Malgrat que pugui semblar un desert africà estem a les terres que ha construït, sediment a sediment, el riu Ebre en arribar al Mediterrani. A la dreta, la platja de la Marquesa i a l’esquerra, el Fangar, una mena de península amb forma de petita banya situada al nord del Delta. Aigua, sorra i dunes són tot l’horitzó. I, a la llunyania, l’Ampolla.
Què ningú no s’esperi platges a l’ús. Parlem d’una llarga extensió de sorra on s’hi respira tranquil·litat. El Fangar és, a més, una zona d’un important valor no només per l’espectacularitat del paisatge de dunes mòbils si no perquè esdevé una zona de nidificació d’aus de gran riquesa faunística. Per això, és possible que el visitant es trobi amb una corda que li barri el pas a determinades zones per no alterar la vida animal. No obstant això, hi ha observatoris perquè els visitants puguin observar les colònies d’aus sense molestar-les.
A aquest racó d’estiu els seus habitants no només han anat a passejar, bronzejar-se, banyar-se o a admirar el paisatge sense més. També ha estat tradicionalment una zona de recollida de mol·luscs. Coses de lo Delta i de la seva gent.

Recomanem
El far
Un passeig fins al far pot no ser un camí agradable si  fa vent o calor excessiva. Però potser gaudim d’un miratge i veiem el far enmig del mar.

El cònsol major, Miquel Alís, acompanyat de la consellera de Social, Olga Areny, han donat el tret de sortida a la cinquena temporada dels Horts de les Terres Primeres de Casa Joan Antoni en un acte en què han pres part tots els responsables i encarregats de cuidar les parcel·les. Tal com ha destacat Alís, Encamp és la parròquia que disposa de més parcel·les del país, amb un total de 39. En aquest sentit, el cònsol major ha comentat que l'esforç del Comú per augmentar cada any el nombre de terrenys es fa amb la voluntat de cobrir totes les demandes que hi ha i no deixar cap padrí sense una parcel·la.

Alís també ha agraït aquesta iniciativa a la Fundació Julià Reig i ha destacat molt especialment que el principal objectiu del projecte no és cap altre que el d'afavorir l'autonomia de la gent gran. A més, va remarcar que potencia una activitat senzilla en un entorn natural i incentiva la comunicació i la relació social entre els hortolans. Un altre dels aspectes que ha posat de manifest és que promou la salut en estimular l'exercici físic i possibilita alhora que puguin gaudir d'aliments naturals, ja que està prohibit utilitzar els adobs artificials.

Aquest és el cinquè any que des del Comú d'Encamp, conjuntament amb la Fundació Julià Reig, es porta a terme aquest programa, destinat a les persones residents d'Encamp majors de 65 anys que no tinguin una ocupació remunerada. Aquest projecte arriba ara a totes les parròquies per tal de facilitar que els padrins del país puguin gaudir d'aquest projecte independentment de la parròquia on visquin.

Els padrins d’Encamp, acompanyats pel cònsol Miquel Alís i la consellera de Social, Olga Areny, van inaugurar ahir a la tarda la cinquena temporada dels Horts de les Terres Primeres, de Casa Joan Antoni. En total, hi ha 39 parcel.les per conrear, motiu pel qual Alís va destacar que “Encamp és la par- ròquia que disposa de més parcel.les del país”.

El cònsol va comentar l’esforç del Comú per augmentar cada any el nombre de terrenys, “amb la voluntat de cobrir totes les demandes que hi ha i no deixar cap padrí ni padrina sense una parcel.la”. Tot seguit, Alís va agrair a la Fundació Julià Reig aquesta iniciativa i va destacar que “el principal objectiu del projecte no és cap altre que el d’afavorir l’autonomia de la gent gran”.

El conreu de les parcel.les potencia una activitat senzilla en un entorn natural i incentiva la comunicació i la relació social entre els hortolans. Així mateix, l’activitat promou la salut, ja que estimula l’exercici físic i el consum d’aliments naturals –en aquests horts no es poden utilitzar adobs artificials. Aquest és el cinquè any que es porta a terme el programa.

El cònsol major d'Encamp,Miquel Alís, acompanyat de la consellera de Social, Olga Areny, va inaugurar ahir a la tarda la cinquena temporada dels Horts de les Terres Primeres de Casa Joan Antoni davant de tots els responsables i encarregats de les parcel·les.

El cònsol major encampadà va destacar que la seva és la parròquia que disposa de més parcel·les del país, amb un total de 39. En aquesta línia, el cònsol major va comentar que l'esforç del Comú per augmentar cada any el nombre de terrenys amb la voluntat de cobrir totes les demandes que hi ha i no deixar cap padrí sense una parcel·la.

Miquel Alís també va aprofitar l'acte per agrair a la Fundació Julià Reig que dugui a terme aquesta iniciativa i va destacar que el principal objectiu del projecte no és cap altre que afavorir l'autonomia de la gent gran. A més, el mandatari va destacar que es potencia una activitat senzilla en un entorn natural i s'incentiva la comunicació i la relació social entre els padrins que fan la tasca d'hortolans.

Finalment, segons va assegurar, es promou la salut de tots els qui s'acullen a la iniciativa ja que s'estimula l'exercici físic i el fet de poder gaudir d'aliments naturals. S'ha de tenir en compte que en aquests horts està prohibit que s'usin adobs artificials.

La iniciativa es du a terme des de fa cinc anys conjuntament entre el Comú d'Encamp i la Fundació Julià Reig. El programa està destinat a residents a Encamp, majors de 65 anys i sense ocupació remunerada.  

El segon lloc el va ocupar l’italià Alex Schwazer, vigent campió olímpic a Pequín en els 50 quilòmetres marxa, que va fer 1 h 20’38’’, i tecer va ser el portuguès Joao Vieira (1 h 20’49’’). A les vuit del matí va començar la cursa, amb una temperatura de 23 graus, i des de l’inici Schwazer va prendre la iniciativa i va escapar-se. Només Emelyanov va intentar seguir el ritme. Tot i haver-hi un italià per davant, dos corredors transalpins més, Ivani Brugnetti i Giorgi Rubino, van tirar del grup perseguidor. A la mitja hora de cursa, Schwazer va afluixar i va esperar els perseguidors, mentre que el rus continuava i al quilòmetre 10 tenia vuit segons respecte al grup dels italians, el portuguès Vieira, l’irlandès Robert Heffernan, el rus Andrey Krivov i el bielorús Dzianis Simanovich. En el quilòmetre 13, Schwazer va decidir anar a la recerca d’Emelyanov i Vieira va ser l’únic que el va seguir. A falta de quatre quilòmetres per al final, el jove rus, de només 19 anys, mantenia 24 segons de diferència i va saber gestionar l’avantatge fins al final. Emelyanov va rellevar en el títol l’espa­nyol Paquillo Férnandez, que no va poder competir per una suspensió per tinença de productes dopants. De la delegació espa­nyola el millor va ser Juan Manuel Molina, que només va poder quedar novè (1 h 22’40’’).
Les llançadores de l’Europa de l’Est van dominar en la segona final del dia, la del pes femení. La bielorussa Nadzeya Ostapchuk va guanyar una medalla d’or merescuda, ja què amb qualsevol dels tres llançaments que va completar hauria acabat la primera. Va ser l’única que va passar dels 20 metres, amb 20,48 com a millor resultat en el sisè i darrer intent. Abans havia fet 20,43 i 19,67 metres. La seva compatriota Natallia Mikhnevich va signar el doblet bielorús, amb 19,53. El triplet va estar molt a prop; fins a la darrera ronda Yanina Pravalinkay-Karol­chyk era la tercera, amb 19,29, però la russa Anna Avdeyeva va aconseguir deu centímetres més. La bielorussa va tenir una altra oportunitat, però va tornar a fer 19,29. Una altra atleta va llançar més de 19 metres, la russa Olga Ivanova. Fa quatre anys, a l’Europeu de Goteborg, Ostapchuk va acabar segona, per darrere de la també bielorussa Natallia Koronenko.
La jornada es va tancar amb els 10.000 metres, que va guanyar el britànic d’origen somali Mo Farah amb un temps de 28’24’’99. En els primers quilòmetres van alternar els corredors que tiraven del grup, primer el bielorús Stsiapan Rahautsou, després el rus Pavel Chapovalov, l’israelià d’origen etíop Moges Tesseme, l’espanyol nascut al Marroc Ayad Lamdassem, els alemanys Jan Fitschen i Christian Glatting, i el francès Abdellatif Meftah. Fins que passat el quilòmetre sis els britànics Chris Thompson i Mo Farah van marcar un fort ritme. Farah va fer el primer canvi fort, al qual només va seguir Lamdassem, i junts van arribar a la darrera volta a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc. Farah es va desfer d’un esfonsat Lamdassem, que al final va ser quart. Chris Thompson va recuperar-se en la part final i va superar a l’esprint final pel segon lloc l’italià Daniele Meucci, i tots dos van acabar amb 28’27’’33.

ELS 100 METRES MASCULINS, LA DESTACADA DE LES FINALS D'AVUI

La segona jornada de l’Europeu tindrà el moment més esperat a les 21.45 hores, quan està previst que tingui lloc la final dels 100 metres llisos masculins. Dels que tenen més opcions hi ha el francès Christophe Lemaître, el primer velocista blanc que baixa dels deu segons i que ahir a les eliminatòries va ser el millor, amb 10’’19. A només dues centèsimes va acabar el britànic Dwain Chambers, i amb dues més Mark Lewis-Francis.
La primera final del dia, com va passar ahir, és la dels 20 quilòmetres marxa, ara en categoria femenina. Les russes es presenten com les més fortes, amb l’oposició de les portugueses. A la tarda, la lluita per les medalles començarà a les 18.30 hores amb el llançament de disc femení. A les classificatòries la millor va ser la romanesa Nicoleta Grasu, amb 62,10 metres. Una hora i mitja més tard es disputarà el salt de llargada femení, en què la russa Lyudmila Kolchanova i la portuguesa Naide Gomes són les favorites. A les 20.25 hores arribarà la final de martell masculí, amb l’eslovac Libor Charfreitag com a destacat, i a les 21.05 tindran lloc els 10.000 metres femenins.