La decisió sobre l’adjudicació, per a la qual es van presentar tres propostes, s’exposarà a la junta de govern del comú d’Andorra la Vella i si no hi ha cap contratemps, cosa que no acostuma a passar, li donarà el vistiplau.
El camí es va iniciar el 8 de març, quan es va tancar el termini per presentar les propostes per a l’arrendament. Un cop validades les tres ofertes, la mesa de contractació i els tècnics comunals van emetre un informe que dilluns passat va rebre l’aprovació de la comissió d’esports, que integren tres membres de la majoria i dos de l’oposició. Aquesta tarda es viurà el penúltim tràmit amb l’aprovació de la junta de govern i pròximament s’oficialitzarà al ple del comú. Segons les fonts consultades, l’empresa guanyadora presentava una millor proposta econòmica i un projecte esportiu prou interessant, amb el pàdel com a punt de referència.
La Federació de Tennis, que  veia amb millors ulls la proposta que mantenia les dues pistes actuals, sortirà perjudicada per l’elecció, tot i que la pista interior serà nova i tindrà les mesures reglamentàries. Ara bé, la pèrdua d’una pista obligarà al trasllat del torneig internacional ITF júnior, que ha viscut ja dotze edicions, a banda de perjudicar els entrenaments de jugadors que controla l’entitat, com ja van explicar recentment el president de la FAT, François Garcia, i el director tècnic, Jordi Vila.
El torneig de joves promeses, l’únic d’àmbit internacional que organitza la federació, haurà de buscar nova ubicació, que hauria de ser a les pistes del Prat del Roure d’Escaldes-Engordany, les úniques que s’adaptarien a les exigències de la Internacional que demana dues pistes per a la competició i una per entrenar, que hauria de ser la del globus.  En cas que el comú no accepti la proposta de la federació el torneig s’hauria d’ajornar o fins i tot pensar en la cancel·lació definitiva, tot esperant que puguin arribar les pistes del centre de tecnificació d’Ordino, ara en stand by per temes econòmics.

DEMANDA PER ESCRIT A TENNIS EUROPE I A LA ITF PER REBRE AJUDA ECONÒMICA

El president de la Federació de Tennis (FAT), François Garcia, va assistir a final de la setmana passada al míting anual de Tennis Europe, celebrat a Lió, en el qual va aprofitar per demanar ajuda econòmica als organisme internacionals. Una de les sol·licituds, la de la rebaixa de la quota per pertànyer a Tennis Europe, no va ser atesa per l’ens. “Em van dir que era impossible, que hi ha uns barems per països i que nosaltres ja estàvem en el més baix”, va explicar Garcia. A més, el president de la FAT va demanar diners per arreglar alguna pista, però la resposta d’entrada no va ser positiva: “Diuen que ells no tenen diners per ajudar-nos, però em van dir que presentés una sol·licitud per escrit.”
El dirigent andorrà va parlar també a Lió amb el president de la ITF, l’italià Francesco Ricci Bitti, que el va animar a “enviar-li una carta explicant la situació en què ens trobem i que ho estudiaran. Si sóc optimista? Si hi ha pistes crec que tenim un 75% de rebre alguna ajuda, més de la Internacional que de Tennis Europe”.

Segons fonts del vessant francès, les dues delegacions tenen un acord tàcit perquè la signatura es produeixi abans de les eleccions presidencials gal·les, que tindran lloc en primera volta el 22 d’abril i en segona el 6 de maig. El text, però, no serà efectiu fins que no quedi ratificat pel parlament francès i la validació en cap cas estarà llesta abans dels comicis. Es dóna per fet que amb la majoria actual dins l’Assemblea no hi hauria cap problema per ratificar el text, però no es té la certesa que la composició després dels comicis pugui haver canviat i que els nous representants siguin més renitents a la ratificació. Gilbert Saboya intenta forçar la màquina al màxim perquè si el dossier quedés sense signar abans de les presidencials s’obriria la possibilitat que s’hagués de tornar a negociar. En tot cas, però, no hi ha cap indici d’entrada que apunti que una majoria socialista amb François Hollande com a president canviés la predisposició a ratificar el document.
Les mateixes fonts van comentar que un dels temes que s’han de consensuar encara passa per l’estatus dels funcionaris francesos que es troben a Andorra. En la major part de països amb els quals França té convenis de no doble imposició aquesta consideració no té gaire imrpotància perquè els funcionaris es limiten als serveis diplomàtics i/o consulars. A Andorra, però, l’existència de l’ensenyament francès comporta que hi hagi un nombre de funcionaris destacable. La voluntat és regular específicament la situació per aclarir com es fixaria la tributació impositiva.
Per altra banda, altres fonts del vessant gal van comentar que el text del conveni és estandarditzat respecte als que França signa amb d’altres països.

SARKOZY HAURIA DONAT "UN COP DE MÀ"

Nicolas Sarkozy hauria donat “un cop de mà” a Andorra amb el govern gal perquè es pugui assolir el conveni de no doble imposició. Fonts properes a l’ambaixada francesa van explicar que el Copríncep hauria tingut un gest respecte a demanar que l’executiu gal fos sensible al conveni vistos els esforços realitzats per Andorra pel que fa a transparència fiscal. Sarkozy hauria tingut també en compte la pressió a la qual va sotmetre Andorra fa uns anys. Un cop es va tancar la decisió política d’assolir un conveni de no doble imposició el contingut del text l’han negociat funcionaris.

El primer pas del camí ja s’ha fet amb la creació d’una Oficina del Joc que haurà d’estudiar quines són les “implicacions legals, socials i econòmiques” que comportarà l’obertura del sector, segons va fer públic ahir l’executiu. L’organisme comptarà amb un responsable i un administratiu, però el més destacat és la supervisió, amb rang d’assessor, de l’exministre d’Interior Toni Riberaygua. El polític i advocat es troba apartat de la primera línia pública des que amb la finalització del mandat d’Albert Pintat va deixar de ser titular de la cartera d’Interior. El Govern ha volgut especificar que els dos membres del personal fix adscrit a l’oficina provenen de la funció pública “per evitar incórrer en sobrecostos de per­sonal”.
Encara que el Govern s’ha anat manifestant periòdicament favorable a la despenalització del joc, hi ha encara reticències importants entre els demòcrates. L’argument principal dels renitents neix amb el dubte respecte a si els beneficis econòmics que podria aportar i el suposat atractiu turístic serien de prou importància per compensar els teòrics problemes socials o internacionals que podria causar.

Regular les loteries
L’oficina es va aprovar en consell de ministres el 7 de març i tindrà com a missió fonamental elaborar els estudis i informes que permetin “avaluar l’impacte social i econòmic, i les implicacions legals del desenvolupament del sector del joc a Andorra”. El casino és l’element més cridaner d’una hipotètica despenalització, però hi ha d’altres elements molt importants que poden tenir una incidència en les arques de l’Estat. L’exemple més clar es troba en la regulació que arribarà per a les loteries foranes (també s’inclouen les travesses) que estan molt arrelades socialment. Actualment existeixen punts de negoci de loteria forana que es troben en situació al·legal, atès que no existeix cap regulació al respecte. L’executiu fa referència al fet que el control dels jocs d’atzar ja instal·lats i pels quals l’Estat no rep ni un euro ha de ser “de tal manera que els ciutadans andor­rans també puguin rebre els beneficis socials que es deriven d’aquests jocs”.
El gabinet Martí considera que en aquests moments l’estatus internacional d’Andorra està prou madur perquè la liberalització del joc (obertura d’un casino) no sigui vista amb suspicàcies per part d’altres països. En un comunicat emès per l’executiu es ressalta que “el Principat és vist per la comunitat internacional com un país cooperant que s’acull de forma estricta als estàndards de transparència”.
L’Oficina del Joc està encapçalada per una persona de confiança de Toni Martí dins de l’administració, tot i que no se n’ha comunicat la identitat. El cap de Govern ha decidit que la nova entitat depengui directament d’ell, ja que considera que es tracta d’un tema prioritari per a l’Estat. Al mateix temps, una comissió interministerial coordinarà les tasques dels diferents ministeris implicats en l’obertura del joc.

PRECAUCIONS PER EVITAR LA POSSIBLE ARRIBADA DEL CRIM ORGANITZAT

Un dels temes prioritaris per al cap de Govern en la despenalització del joc es basa a establir els sistemes per evitar els problemes que es puguin derivar de les activitats que té associades en alguns països. Martí està especialment sensibilitzat amb els mecanismes que permetin no haver de preocupar-se per l’interès que pugui despertar un hipotètic casino en el blanqueig de diners o el crim organitzat. L’Oficina del Joc tindrà com a una de les grans prioritats analitzar tota l’afectació paral·lela vinculada al joc. Cal recordar que Martí va ser als anys noranta un dels màxims opositors a la despenalització del joc i la creació d’un casino. L’ara cap de Govern va ser el principal responsable que el projecte de Marc Forné perquè s’instal·lés un casino a Andorra no fructifiques. Martí es trobava al capdavant del grup parlamentari liberal i va aconseguir prou suport perquè Forné hagués de fer marxa enrere.

Finalment seran tres els amistosos que la selecció disputarà abans del començament de la fase de classificació del Mundial del Brasil del 2014. La Federació Andorrana de Futbol ha tancat un acord per enfrontar-se a Liechtenstein. Serà el 14 d’agost a la capital del país centreeuropeu, Vaduz.

L’Associació de Comptables del Principat i l’Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (APttCB) van signar ahir un acord de col·laboració en matèria comptable, fiscal i econòmica.

El cònsol major d'Encamp, Jordi Mas, ha explicat a l'ANA que s'han rebut un total de vuit candidatures d'entre les quals s'escollirà el director de la Comissió de Gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror. Aquest divendres la comissió té una reunió per fer un primer anàlisi dels perfils i la intenció és que, un cop fetes les entrevistes pertinents, en les pròximes setmanes es pugui nomenar el càrrec.
El director serà l'encarregat de gestionar els recursos humans, elaborar el pressupost i executar les decisions de la Comissió de Gestió. Mas ha indicat que ja hi ha alguns projectes a punt de concretar que podrien ser una realitat aquest any, relacionats amb la natura i la millora dels refugis, i encaminats a donar a conèixer la vall.
D'altra banda, la Comissió de Gestió ja ha demanat que cada entitat que ha de formar part del Consell Assessor nomeni el seu representant. En aquest òrgan, de caràcter consultiu, hi han d'estar representats el Govern, els propietaris privats, un representant de la Unesco i un de les associacions de defensa de la natura. El cònsol d'Encamp ha indicat que el Consell Assessor es constituirà en un termini de dos mesos.
Un altre dels temes que hi ha sobre la taula és el pronunciament per part de la Unesco sobre la idoneïtat del pla de gestió. L'organisme internacional va rebre el document a finals de febrer, i s'espera que es manifesti durant la reunió anual del Comitè de Patrimoni Mundial que tindrà lloc a finals de juny a Sant Petersburg. El secretari general de la Comissió Nacional per la Unesco, Jean-Michel Armengol, considera que tot i que el pla de gestió aprovat és un 'acord de mínims' la resposta de la Unesco serà favorable.

Sembla que aquí sempre triomfa.
He vingut una pila de cops a la Fada i sempre ho dic a tothom, el públic d’Andorra em tracta súper bé. Per a mi és una plaça forta, és d’aquells llocs als quals si tinc una època dolenta vinc a cantar i recupero la confiança.

Tot i que el format sempre és similar, a la gent li encanta.
Sí, però el pròxim cop que vingui la cosa canviarà eh?

Ah si?
Això de cantar jo sol amb la gui-tarra ho canviaré per un format amb una petita banda acústica. Sona una mica així com balcànica. Però això sense perdre en cap moment la comunicació amb el públic.

Darrerament es diu que amb la que està caient i els cantautors es mullen poc.
És que són uns altres temps, ara la música té un component sobretot de lleure per a molta gent. La força de les protestes la porten més aviat eines com twitter o els vídeos virals. Tot i això les cançons també poden ser una eina.

Li faltava un himne al 15-M?
Abans Bob Dylan deia una cosa i revolucionava tot un país, ara la cosa ha canviat. Jo he anat a manifestacions i he intentat contribuir, però tinc la sensació que si faig una cançó sobre això semblarà que me’n vull aprofitar.

De fet vostè sempre ha volgut deixar clar que el que vol és, sobretot, entretenir.
És que em considero un entretenidor, per sobre de tot. El meu lema és que la gent s’ho passi bé en les meves actuacions. La música és tot just un altre altaveu per aconseguir-ho i per pensar coses intel·ligents. Jo cada dia llegeixo coses molt intel·ligents de molta gent al twitter.

Per molt que ho intenten no hi ha manera d’etiquetar-lo.
I mira que m’han dit coses eh? La veritat és que ni jo mateix sé molt bé el que sóc, m’interessa molt més la música que el nom que li posin.

De tota manera ha admès sovint influències sabinianes.
Sí, de Sabina, de Serrat, de Jorge Drexler, però també de molts  d’altres, ara per exemple de Gogoll Bordello.

Però els de la seva generació són molt més educats que els antics cantautors.
Com vols dir?

Què vostès no li aguanten una ‘farra’ al Sabina per exemple.
Home, jo m’he fotut unes festes que no tenen res a envejar a les dels grans titans de la música. Potser la gent d’ara no té tant temps i va més al gimnàs. A més, internet també pren molt temps. Però jo crec que Lady Gaga es fot unes bones farres eh?

A vostè, però, li agrada molt l’esport. Es diu que és molt culer.
Sí sí, jo sóc dels que enganxa tantes borratxeres com dies vaig al gimnàs o a jugar a futbol amb l’equip que tenim amb els amics i sí, sóc molt culer.

Com veu la lliga?
Si el Barça guanya tots els seus partits serà campió.