Vallnord continuarà sent Vallnord. Però la gestió conjunta deixarà de ser-ho. Es mantindrà la plataforma comercial i la resta de la gestió serà delegada a una companyia de serveis que prestarà Vallnord, però per encàrrec de les companyies. I?no al revés. És a dir, cada societat decidirà quina part de l’activitat cedeix al comú denominador. La gestió del recursos humans, de la informàtica o del control dels forfets, per exemple, es preveu que entri dins aquestes operacions que s’encar­regarà de gestionar la companyia de serveis. En canvi, EMAP i Secnoa recuperaran, o recuperarien, vaja, l’explotació dels seus edificis. Dels seus serveis directes al client.
Malgrat que l’acord no està totalment tancat, les fonts consultades han assegurat que l’escenari plantejat, que suposa un pas enrere respecte del que hi havia fins ara, però no tant enrere com per tornar només a l’explotació comercial conjunta, satisfà les parts. Des del comú de la Massana ja s’hi hauria donat la benedicció. I ara falta que formalment la corporació ordinenca, que és potser la que ha mostrat més reticències a continuar amb el plantejament que s’ha estat duent a terme els darrers anys, aprovi la proposta. Segons els consultats, es tracta d’una solució tècnica que permet a cadascun dels socis disposar d’una major llibertat, perquè no serà Vallnord qui marqui com ha de ser la gestió si no que la companyia de serveis gestionarà a partir d’allò que li delegui cadascuna de les societats.

Construcció jurídica
Un cop els dos socis de Vallnord donin l’acord definitiu al nou plantejament, es passarà a la construcció jurídica d’un nou conveni. I el contracte que hi havia fins ara, i que ja estava en fase de renegociació perquè havia expirat, quedarà sense efecte. El que no es deixaran de banda, evidentment, són les clàusules que al seu dia es van posar als contractes dels empleats. La immensa majoria van passar d’EMAP i Secnoa cap a Vallnord, mantenint les condicions que tenien a l’empresa originària i l’antiguitat. Ara, molts d’aquests treballadors faran el pas invers. I?de Vallnord retornaran a la societat de la qual van sortir. Les condicions s’hauran de continuar mantenint. En principi, segons les fonts consultades, els moviments que es facin producte d’aquest nou escenari de relació entre les societats massanenca i ordinenca no han de suposar cap baixa més en la plantilla, després de la reducció que ja es va dur a la pràctica fa pocs mesos.

LA MAJORIA DELS ACOMIADATS D'ARCALÍS, EVENTUALS AL COMÚ

El comú d’Ordino, tal com va prometre la primavera passada, ha ofert feina a aquelles persones que la temporada passada treballaven al domini d’Arcalís però que van ser víctimes de la retallada aplicada des de la direcció de Vallnord en el marc del pla de viabilitat.
En total, el domini esquiable va prescindir de 25 persones, entre reubicacions, jubilacions i acomiadaments. Els que formaven part de la plantilla de l’estació ordinenca, la xifra exacta no ha transcendit, han tingut la possibilitat de treballar durant l’estiu en qualitat d’eventuals en diferents departaments de la corporació. Segons va comentar ahir la cònsol menor d’Ordino, Consol Naudí, des de primers de juny la gran majoria dels afectats per la reestructuració s’han acollit a la proposta. “El 75% han treballat per a nosaltres a l’estiu, en feines de manteniment, relacionades amb les àrees d’aparcaments, i d’agricultura, per neteja de boscos i tasques d’enjardinament”, va assenyalar.
La idea és que quan comenci la temporada de neu, aquestes mateixes persones tinguin prioritat quan Vallnord contracti eventuals.

De fet, el projecte anunciat a principis de l’any 2008 camina però de manera molt lenta com a conseqüència dels feixucs tràmits urbanístics. Ara mateix Casa Molines està treballant en la definició del pla parcial –en contacte amb l’administració   par­roquial– i fa un parell de mesos van indicar que el desig seria iniciar l’obra el 2011. Però és encara un desig.
Quan la societat Molines Patrimonis va anunciar, el febrer del 2008, que havia encarregat al despatx de l’arquitecte de renom mundial Norman Foster el disseny del complex residencial en un espai de 62.000 metres quadrats situat a la Margineda, en   ter­renys propietat de la família Molines, ja va indicar que no només hi hauria habitatges. També es preveia la construcció d’edificis per a altres usos. De fet, al seu dia els promotors van manifestar que l’objectiu era crear “un espai arquitectònic únic i capdavanter en disseny que conjugarà treball, oci, mobilitat, natura i família”.  Per exemple, es va anunciar que hi haurà una zona comercial i també oficines per a permetre la instal·lació de professionals i empreses. Cal recordar que fruit de la urbanització de la zona, el comú d’Andorra la Vella rebrà, en concepte de cessió, 14.000 metres quadrats per a ús públic i que la intenció és construir-hi equipaments.

ELS ENTORNS DE PROTECCIÓ I L'ADAPTACIÓ DEL PROJECTE

Les previsions inicials de la societat eren posar la primera pedra de la urbanització a començament d’any. Però està sent un procés molt més lent del que s’havia previst en inici. La definició per part del Govern dels entorns de protecció del pont romànic de la Margineda i del jaciment arqueològic de la Roureda de Malreu han estat un dels motius principals d’aquest retard. De fet, això ha obligat a modificar la unitat d’actuació projectada inicialment ja que hi ha espais en què no es podrà edificar a causa dels citats entorns de protecció.
Un dels canvis anunciats és que es permetria una major altura dels edificis. I és que inicialment s’havia previst que, com a màxim, tinguessin set plantes. Però, segons van explicar des de la corporació, ara els propers al jaciment podrien tenir fins a tretze plantes per a compensar els espais que ara no són edificables. No obstant, també van voler deixar clar que això no volia dir que tots acabaran tenint aquesta altura. El nombre d’habitatges previstos a la urbanització està al voltant dels 1.400, segons van assenyalar al seu dia des de la corporació.  
Un altre de les modificacions anunciades és l’eliminació d’un vial que passava prop del jaciment de la Roureda de la Margineda, que ara està protegida com a bé cultural.

Per aquest motiu López ha instat al Govern de la Generalitat a que reclami al Ministeri de Foment espanyol els 500 milions addicionals per obres públiques, per tal de dur a terme les infraestructures que Lleida necessita. López creu que el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha d'exigir al ministre de Foment, José Blanco, la recuperació de les infraestructures previstes a Lleida. La presidenta del PP de Lleida insisteix en la necessitat de les institucions, entitats i partis polítics facin un front comú per reclamar i accelerar la construcció d'aquestes infraestructures que "ja porten dues legislatures paralitzades".

Lluís Biosca ha destacat d'entre les diverses activitats esportives, l'ascensió al pic del Salòria (2.789 metres), organitzada per la Unió Excursionista Urgellenca (UEU), que es realitzarà el pròxim dissabte, 28 d'agost, coincidint amb la commemoració del 25è aniversari de la primera ascensió catalana a l'Everest. Aquesta activitat s'inclou dins de la iniciativa Fes el teu Everest!, una proposta organitzada pels membres de l'Expedició Catalana de 1985, per Televisió de Catalunya i per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya i les seves entitats. El pic del Salòria és un dels 25 cims triats per aquesta celebració. A tots els participants se'ls lliurarà una butlleta de validació segellada conforme s'ha pujat al pic del Salòria amb la data del dia corresponent.
Durant el cinc dies de Festa Major, els urgellencs i visitants podran participar al bàsquet 3c3, torneig de futbol set, torneig de golf, bateig de submarinisme, cursa de roll ski, cursa d'orientació, concurs social de petanca, campionat d'escacs, exhibició de taekwondo, passejades a cavall, exhibició de karate, gimcana de colles, exhibició de ball country, pedalada popular, festa aquàtica, tirada popular, cursa de deu quilòmetres, matinal esportiva i iniciació al kàrting.
Paral·lelament, també se celebraran els partits de futbol que enfrontaran per una part, el CF Castellciutat amb el CF Folgueroles, el dissabte, 28 d'agost, al camp municipal de futbol a les sis de la tarda; i per una altra, la Seu FC i l'Organyà, diumenge, 29 d'agost, a les cinc de la tarda. Per la seva part, el CF Sala la Seu jugarà un partit amistós davant del CF Sala Cristec Balaguer, dissabte, 28 d'agost,a les 19.30 hores al Palau d'Esports. Pel que fa al campionat de bàsquet 3c3, de futbol i la gimcana, cal que els interessats a participar-hi s'inscriguin prèviament al Servei d'Esports (Palau d'Esports) i que dipositin una fiança de 20 euros, que se'ls tornarà un cop acabada la competició, sempre que hagin assistit a tots els partits.
També cal inscriure's a la pedalada, la cursa a peu i la cursa d'orientació, tot i que en aquests tres casos no és necessària la fiança i la inscripció també es pot fer a l'Oficina d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell.

Areny considera que tots els alumnes, en acabar la formació obligatòria als setze anys, haurien d'estar formats en primers auxilis cívics i en riscos majors. En el primer cas, la voluntat és que tots els ciutadans estiguin formats en aquesta matèria, cosa que pot beneficiar, per exemple, a l'hora d'actuar davant d'un accident de trànsit.
Pel que fa a la formació sobre riscos naturals i antròpics, creu que és necessari que la societat civil conegui què és una allau, una crescuda de riu, un sisme, etc, i com reaccionar en cada situació. Des de Protecció Civil entenen que aquesta matèria hauria de formar part dels currículums escolars i que s'hauria d'introduir en tres franges d'edat: als 8, als 12 i als 16 anys. Segons Areny, tots tres sistemes educatius del país s'han mostrat partidaris d'introduir aquestes matèries, tot i que encara no s'ha fixat cap calendari d'implantació.
També indica que s'haurien de potenciar les formacions entre les empreses i entre els funcionaris de l'administració, com és el cas del curs sobre incendis forestals que s'ha impartit enguany entre el personal dels comuns. Francesc Areny també ha explicat que tant aviat com s'aprovi la llei de voluntariat, sortiran a buscar voluntaris i els formaran en les diferents tipologies de riscos per tal que puguin reforçar la tasca dels cossos especials. De fet, des de la creació del departament, s'han rebut moltes demandes d'aquest tipus però no s'ha creat un grup de voluntaris per manca de la llei.

Proposta de plataforma nacional per reduir els riscos

D'altra banda, també es vol impulsar la creació d'una Plataforma Nacional per a la Reducció de Riscos Majors, després de constatar que és difícil avançar en la reducció de riscos quan les competències estan repartides entre diferents administracions, tal com també es produeix en d'altres països. En aquest sentit, Areny ha recordat que les competències en matèria d'allaus les té el Ministeri d'Economia, els riscos geològics els gestiona Ordenament Territorial, Medi Ambient té les competències sobre els rius, i els boscos són competència dels comuns. Segons el responsable de Protecció Civil, la Plataforma també hauria d'incloure els col·legis professionals i la ciutadania, per tal d'anar "tots a la una" per definir les estratègies a adoptar i les polítiques que han de seguir les administracions. Des de l'ONU es recomana la creació d'aquest tipus de plataformes, i els països més avançats en aquesta qüestió són Suècia, Alemany, Suïssa i França.

La demora en la retirada dels vehicles ha suscitat algunes queixes entre alguns veïns. Altres persones, però, han vist aquest fet com una oportunitat per aconseguir diverses peces dels vehicles. Per això durant aquests dies s'ha pogut veure una imatge força curiosa: la de diversos individus buscant entre els vehicles per veure quines peces es poden emportar. El cap d'Àrea de Museus i Tradicions del Comú d'Encamp, Alex Arnó, ha manifestat que es tracta d'un fet habitual, i a tall d'anècdota ha afegit que un dels assistents al crash car va demanar els intermitents abans de la col·lisió del cotxe. L'empresa Recesa ha començat aquest dilluns els treballs per recollir els 48 vehicles que van ser destrossats. Tot i que des del comú asseguren que aquest dimarts estaran enllestits els treballs, els responsables de Recesa ho veuen complicat i han explicat que "anant bé es trigarà uns tres dies", perquè el procés per complir les normatives de Medi Ambient és lent.

Recesa trasllada els cotxes a la planta de descontaminació de vehicles fora d'ús, a Santa Coloma, on es procedeix a fer el buidatge de tots els líquids contaminants (oli, líquid de fre, gasolina, i d'altres). Després es classifiquen les peces, depenent del material. Els neumàtics i l'oli de motor es traslladen al Centre de Tractament de Residus de la Comella. Les bateries com que són més contaminants es porten a Pilagest, una empresa situada al Pont de Vilomara, i l'única autoritzada a Catalunya per tractar material d'aquestes característiques. La resta de residus s'exporten a diferents plantes fragmentadores de fora del Principat, que s'encarreguen de tractar-les per tal de que es puguin reutilitzar. Un dels responsables de l'empresa Recesa ha explicat que ells, a diferència d'altres empreses, no es dediquen a fer revenda de peces de segona mà o altre tipus de material que té valor com el coure.
Davant del volum de feina pel triatge dels materials que s'han de fer a l'hora de desballestar els vehicles, Recesa creu que s'hauria d'actuar amb "més previsió". També han explicat com a motiu de la lentitud per a la total retirada dels cotxes, el temps que comporta traslladar els vehicles de Grau Roig a Santa Coloma, on està ubicada la planta de descontaminació de vehicles fora d'ús.

Els assistents a aquest curs podran disposar d’una àmplia visió de la responsabilitat penal de les persones jurídiques i el blanqueig de capitals. La sessió introductòria del curs la impartirà el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra, Alejandro Saiz Arnaiz, i girarà a l’entorn dels mecanismes constitucionals de lluita contra la corrupció. El president de l’Audiència Provincial de Tarragona, Javier Fernández García, oferirà una ponència sobre el control del poder judicial enfront de la corrupció; mentre que el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Carlos Ramos Rubio –exfiscal anticorrupció a Catalunya i membre avaluador del GRECO en diversos països- parlarà sobre la resposta internacional a la corrupció. La resposta penal a la corrupció i els principals problemes de política criminal centraran la ponència del catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Lleida, Ramón García Albero.

Finalment, els principals instruments i tècniques de la investigació policial i judicial de la corrupció centraran la sessió teòrica que impartirà el fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Ricardo Sanz Gadea. La cloenda girarà a l’entorn dels mecanismes de cooperació judicial internacional en matèria de corrupció.

Història o llegenda, la tradició diu que quan començava el temps de sega, la colla de Soldeu es llogava per terres catalanes. Amb no gaire cosa més que els volants a les mans,
els mossos soldeuencs s’acostaven fins al Pla d’Urgell. I anaven invertint el camí fet a mesura que anaven segant el blat. Fins a la segona quinzena d’agost, que ja havien tornat a casa. I per la diada de sant Bartomeu (24 d’agost) celebraven el retorn al poble i els pocs o molts jornals que havien pogut guanyar. I a g a f av e n forces per afrontar el tram final de la feina: segar els seus propis camps. Que per alguna cosa, i ja ho va escriure mossèn Cinto Verdaguer en el seu viatge al Principat, el blat de Soldeu no rosseja fins al setembre,
si convé. I és per aquest motiu de germanor, de recolliment ancestral, que la festivitat de Bartomeu, el sant, té tanta requesta a Soldeu. N’és el patró. I s’hi té dedicada l’esglesiola. Avui de tot el poble. Fins a principi de segle passat la capella de la família Calbó. Una edificació senzilla però eixerida. Que es deuria alçar entre els segles XVII i XVIII. De tradició romànica, però seguint els paràmetres de l’arquitectura religiosa popular. De planta rectangular i una sola nau coronada, mirantla des de l’exterior, per una coberta
de dos vessants i un petit, com l’església, campanar d’espadanya. Reformada en diverses
ocasions, manté el porxo que segurament servia d’aixopluc per a la festa dels segadors. Avui el mossèn hi fa dues misses. L’una dins les velles parets. L’altra al bar. Ja ben poc seguen. Però encara fan festa.

El detall

>> Un petit retaule dedicat a sant Bartomeu, on destaca una marededéu gòtica, és un dels reclams de l’interior de la petita capelleta.

El mandatari avança que ja s’han iniciat els contactes per assegurar el relleu al comú amb gent que “ha entès” la seva manera de gestionar.

Quines línies seguiran els pressupostos de l’any vinent? Hi haurà retallades importants?
Serà una línia de contenció. La veritat és que s’ha planificat tota la legislatura i les grans obres estan en marxa. Segurament hi haurà alguna altra petita obra que millorarà la qualitat de vida dels ciutadans. Serà un any de contenció i es continuaran mantenint les despeses de personal i béns corrents, perquè és el que hem de fer. Hem aplicat una política, tot i que encara s’està subvencionant moltíssim, d’apujar els preus públics. Amb tot, el que no farem serà apujar els impostos ni del comerç ni de la indústria, perquè la situació econòmica és complicada. També vull recordar que té lloc una situació que des de fa dècades no passava: al comú tenim menys personal que l’any anterior. Això, em sembla que pocs comuns ho poden dir.

Contindran els impostos referents al comerç i a la indústria, però la resta com quedaran?
Nosaltres ara no apujarem els impostos. Aquí hi ha una reflexió que hem de fer el Govern i els comuns: hi ha en marxa tota una nova tributació i em sembla, tal com ja li vam dir al cap de Govern, que hauríem de mirar d’aplicar una política conjunta. Perquè si tots anem gravant el teixit productiu del país l’acabarem ofegant de veritat.

En quin punt es troba el projecte del geriàtric?
Es farà. Casa Molines hi està negociant i aquest any o a començament del que ve presentarà el projecte. Per les informacions que tinc, va per bon camí.

Sobre la remodelació del sistema de transferències i competències, creu que seria millor esperar les eleccions, ja que si hi ha un canvi de govern quedarà la feina a mig fer?
La diferència entre el cònsol d’Escaldes i la resta és que cadascun d’ells, potser Ventura Espot no tant, té una representació dins de partits polítics. El cònsol d’Escaldes té un plantejament nacionalista. Aquesta Andorra on hi ha prestacions diferenciades entre uns i altres, on hi ha comuns que fan polítiques d’habitatge i d’altres no, i potser és potestat de l’Estat, i on hem d’aclarir les competències de cadascú.... jo vaig amb aquest discurs. No sé què passarà. Potser en aquest àmbit el tenim des d’Escaldes, però jo el que no puc és canviar un discurs que he mantingut des de fa vuit anys. No seria ni raonable, ni coherent, ni respectuós amb la meva manera de pensar.

Què vol dir?
Sempre dic que estic molt orgullós de governar la parròquia i em sento molt escaldenc, però a mi no em satisfà gens el que està passant en l’àmbit financer a altres parròquies. El que potser fa falta és un canvi de mentalitat. Avui hi ha una oportunitat perquè els cònsols tots tenim experiència política i seria important aprofitar aquesta conjuntura per pactar línies generals. No sóc dels que pensen que únicament s’haurien de mirar els catorze articles de la Llei de competències, sinó que s’hi han de posar també nocions clarament de compliment de d’Estat per part de tots.

Tenen previst, de la mà d’Andorra la Vella, d’incrementar l’actual col·laboració i mancomunar més serveis a banda dels de l’aigua i jardineria?
Durant aquest mandat s’ha notat la cordialitat que hi ha. I la senyora Rosa Ferrer és del Partit Socialdemòcrata; no, com si fos de dretes... jo faig diferències entre dretes i esquerres. Ella ha entès, com jo, que el futur d’Andor­ra passa per homogeneïtzar tots els serveis. Hi haurà un dia on s’hauran acabat les diferències entre preus públics d’una parròquia i d’una altra. És una Andor­ra que no entenc i que no comparteixo. Cal que s’entengui que l’Andorra de les trinxeres parroquials és la del passat. Si aquesta mentalitat hagués tingut lloc en el bon moment, segurament les avingudes Carlemany i Meritxell tindrien el mateix embelliment perquè era el més normal del món.

Tenen un relleu clar com a candidat per a les properes eleccions?
Vull pensar que això es fa amb un bon equip comunal, amb molta vocació de servei públic, ganes i passió. La parròquia no és ni de bon tros la que vam heretar fa sis anys i mig. L’equip que està comandant avui en dia Unió del Poble vigilarà molt que aquesta dinàmica continuï així. No s’ha parlat de cap substitut ni del cònsol major ni del menor, encara que nosaltres estarem presents segur als comicis comunals, perquè és la nostra obligació.

Li agradaria que fos algú que forma part actualment de l’equip comunal?
He tingut la sort de treballar amb gent que ha fet una gran feina. Nosaltres ja hem mantingut contactes amb diversa gent per poder anar si fa falta, perquè estiguin disponibles, a les properes eleccions comunals. No diré els  noms, però alguns d’ells potser han votat els liberals, ApC o el Partit Socialdemòcrata, però és gent que entén el comú d’Escaldes com una cosa molt diferent, per la manera com l’hem gestionat. Ho hem fet per a tots, sense exclusió, i hem fet una política de portes obertes sense cap sectarisme polític.

Aquests contactes segueixen ara actius?
Sempre ho dic, Unió del Poble no té afiliats però sí molts simpatitzants. Molta gent ha vingut de manera espontània al comú per posar-se a disposició per la manera com s’han fet les coses. Perquè representem una cosa diferent. I, de fet, hem arribat a acords tant amb l’anterior Govern com amb l’actual per la nostra manera de fer. Perquè el comú mai no ha demanat ni tractes de favor ni ajudes especials, només coses que enteníem que eren lògiques.