Dilmé ha reconegut que tot i que els elements més conflictius són el paviment, la coberta, la façana i l'estructura, no vol dir que un cop allà surti una patologia que necessiti una intervenció immediata i no descarta nous obstacles i elements per a la consolidació de l'edifici. Dilmé ha reconegut que feia aproximadament un any que no entrava a l'edifici i que per aquest motiu no pot valorar encara quin és l'estat actual. L'arquitecte assegura que necessitarà un parell de dies per a inspeccionar l'edifici i a partir d'aquí elaborar l'informe de l'estat. La segona part de la feina encomanada serà la direcció de les obres.

No serà la primera vegada que l'arquitecte visiti l'edifici ja que ja ho ha fet en altres ocasions. L'arquitecte, a més, ha recordat que es tracta d'un monument i que per aquest motiu serà una restauració especial, ja que s'han d'aplicar criteris de restauració monumental. Dilmé tindrà 40 dies per a presentar el projecte. La següent fase serà un concurs d'adjudicació de les obres i posteriorment la tasca de director d'aquesta obra.
Entre el que cal restaurar, Dilmé ha citat la teulada. I és que l'arquitecte ha recordat que aquest edifici en concret no té teules i, per tant, hi entra aigua, té l'estructura afectada perquè se li va treure un pilar i hi ha un desequilibri estructural. Tot això ha afectat de retruc a la façana. El que caldrà fer és reconstruir-lo per deixar-lo en estat normal per a un futur ús, superant les seves patologies. Amb tot, Dilmé s'ha mostrat cautelós hi ha reconegut que fins que no hi entri no pot fer una valoració de l'afectació i de les patologies.
Pel que fa al peritatge, que serà gairebé amb tota seguretat la setmana vinent, Dilmé ha dit que han de quedar amb la propietària per veure quin dia els deixa entrar per fer els treballs. Les tasques consistiran en fer medicions, fotografies, i també es veurà si cal aplicar algun programa informàtic per avaluar qüestions de resistència.

Es tracta d’un concert gratuït en el qual els assistents tindran l’oportunitat d’escoltar la jove formació amb un nou programa preparat durant tot el curs. La JONCA, igual que l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA), es troba emparada per la Fundació ONCA, entitat formada pel Govern d’Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà, que en són els patrons. El concert que interpretaran els vint músics que formen part de la Jove Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, dirigits per Gerard Claret, tindrà una durada d'una hora i començarà amb la Sonata en re major Le Tambourin, de Jean-Marie Leclair, continuarà amb la Simfonia X en si menor per a cordes, de Felix Mendelssohn, seguirà amb la Serenata en mi menor per a cordes, op. 20, d'Edward Elgar i acabarà amb Cinc peces per a cordes, op. 44, de Paul Hindemith. La formació de cambra, formada per joves d'Andorra i de Catalunya, ha treballat el programa a Ordino sota la direcció de Gerard Claret.
El concert compta amb el suport de la Fundació Anna Riera i aprofitant l'actuació es lliuraran prèviament les beques que atorga cada dos anys la fundació laurediana als joves components de la JONCA. En aquesta edició, han estat premiats els músics de Grau Mitjà (500 euros/becat), Oriol Tort (viola), Diana González (violí) i Alda Rodríguez (violí) i els músics de Grau Superior (1.200 euros/becat), Queralt Dos Santos (violí), Marta Saura (violí) i Maria Balcells (violí).

El Govern ha decidit autoritzar aquest avenç de fons en comprovar que l'actual instal·lació de climatització de la sala d'exposicions ha quedat obsoleta. En aquest sentit, l'Executiu recorda que la conservació de les pintures depèn en gran part del manteniment d'un clima estable, i que les alteracions brusques de la humitat i la temperatura són les causes principals de la degradació de les obres d'art. Per tot plegat, el Govern ha aprovat un decret autoritzant l'avenç de fons de 19.100 euros, i sol·licitant l'aprovació d'un crèdit extraordinari.

Fortament traumatitzats per un passat dramàtic, els alemanys no obliden. La història que tothom coneix és present a cada racó del país, com un element d’autoflagel·lació que, paradoxalment, permet la reconciliació amb el món. Passar pàgina sí; enterrar la memòria, no. Alguns n’haurien d’aprendre.
No és el més famós, senzillament perquè n’hi va haver de més grans, i amb més víctimes. Però el camp de concentració de Dachau, a vint quilòmetres al nord de Munic, va ser el primer. El germen de la barbàrie. Un lloc dur per als presoners el 1933, que tots sabem en què va acabar convertit amb l’arribada de la solució final. I segons els registres, un home de nacionalitat andorrana hi va estar tancat.
El famós “Arbeit macht frei”, “el treball us farà lliures”, donava la macabra benvinguda als interns que entraven a la zona de barracons. La resta, se sap de sobra. Tothom té al cap les imatges del que hi va passar, tant si s’han vist en pel·lícules com en llibres o documentals.
En entrar-hi, el visitant té la sensació que l’estada no serà agradable, i que està fent un exercici de reflexió i d’autoeducació, més que no pas de lleure. Es fa el cor fort i s’intenta esbrinar quina història amaga cada rajola, cada paret, cada pedra i cada punxa dels filferros que envolten el camp. Però a mesura que avança la visita, alguna cosa falla. No és normal que en aquest indret de sofriment, de tragèdia i de mort, sigui més aviat difícil estremir-se quan es recorre la màquina del temps. El drama que va tenir lloc queda molt lluny de l’escenari.
Possiblement, el problema sigui que Dachau mateix s’ha convertit en allò que no havia de ser: un racó turístic. Un lloc on els joves passegen perquè els ho han dit els mestres que els acompa­nyen en el viatge de fi de curs. Un altre segell que el turista amb bermudes i compacta penjada a la mà podrà posar al passaport. Una altra anècdota que podrà explicar com una heroïcitat quan torni a casa. El “jo vaig ser allí” portat a l’expressió més banal possible. Sortosament, encara no venen imants de nevera. Temps al temps.

Recomanem

>> El forn incinerador constitueix el més esgarrifós testimoni de l’extermini. Cal visitar també la cambra de gas, per entendre el sistema eficaç i calculat d’anihilació en massa.

El ministeri d’Economia va publicar ahir les xifres de l’execució pressupostària de l’Estat fins al juliol, que mostren que en el primer mes d’increment de l’IVA els ingressos per aquest impost van augmentar el 95,4% respecte de juliol del 2009 i es van incrementar un 42,2% en els set primers meses de l’any, si es comparen amb el mateix període de l’exercici anterior.
No obstant, fonts d’Hisenda van explicar que la pujada de l’IVA encara no es reflecteix en els ingressos, ja que l’impost recaptat el juliol per les empreses no es liquida a l’Agència Tributària fins a l’agost, el setembre en el cas de les grans empreses i, a partir d’octubre, per a les pimes.
Segons les xifres de l’execució pressupostària, la reducció del dèficit fins a juliol ha estat sobretot per l’augment dels ingressos, del 34,4% fins a 77.899 milions d’euros, davant unes despeses un 3,8% menors, de 103.673 milions.
En termes de caixa, l’Estat va registar fins a juny un dèficit de 29.681 milions, un 41,74% menys del que tenia en el mateix període del 2009 (50.946 milions).
Entre gener i juliol, la recaptació neta de les administracions públiques va arribar a 104.166 milions d’euros, cosa que suposa un augment del 10,4%.

Cinc mesos seguits creixent
Els ingressos per impostos, que van suposar el 92,1% del total i porten cinc mesos seguits creixent, es van elevar en aquest període un 14%, gràcies –insisteix el ministeri–, a les mesures de consolidació i a l’estabilització econòmica.
El juliol va destacar sobretot l’increment que va registar la recaptació per l’IVA, precisament en el primer mes d’aplicació de la seva pujada, tot i que el que es recapti amb els nous tipus impositius no es reflecteixi encara en aquests comptes.
Així, la recaptació per aquest impost de juliol gairebé es va duplicar (va pujar un 95,4%) respecte al mateix mes de l’any anterior, mentre que l’acumulada dels primers set mesos es va elevar el 42,2%, fins als 31.900 milions.
Economia creu que en aquest augment ha pesat sobretot el descens de les devolucions respecte de l’any passat i també la millora de l’activitat econòmica.

L'EURÍBOR PUJA L'1,4% I ENCAREIX LES HIPOTEQUES

L’euríbor a dotze mesos va acabar l’agost en l’1,421%, de manera que encareix les hipoteques per primera vegada des de fa gairebé dos anys, ja que en el mateix mes del 2009 l’indicador se situava en l’1,334%.
Aquestes dades, que haurien de ser confirmades pel Banc d’Espanya en els propers dies, posen de manifest que una hipoteca contractada fa un any per un import mitjà de 150.000 euros i un termini d’amortització de 25 anys que es revisi el setembre, tindrà un lleuger augment d’uns 6 euros mensuals, més de 70 euros anuals.
Això és perquè un cop s’apliqui l’euríbor actual, la quota de la hipoteca arribarà als 594,3 euros al mes, enfront dels 588,2 de fa un any. I és que aquest increment en les quotes de les hipoteques era un fet que no passava des d’octubre del 2008. Un mes després, l’indicador va tancar amb una mitjana del 4,350% i va abaratir les hipoteques en 36 euros mensuals, la primera rebaixa que es produïa des de setembre del 2005.
En aquesta ocasió, i perquè fa un any l’euríbor se situava en l’1,334%, el diferencial entre ambdues taxes és menor i les pujades seran més petites, ja que amb prou feines arribaran als 6 euros mensuals.

ZAPATERO VISITA LA XINA I EL JAPÓ PER ESVAIR ELS DUBTES ECONÒMICS

TÒQUIO. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va conversar ahir amb el primer ministre xinès, Wen Jiabao, durant la seva reunió a Pequín (Xina). En acabar la visita a aquest país, es va traslladar cap al Japó, on pretén esvair tots els dubtes possibles sobre la situació real de l’economia espanyola i defensar les reformes que s’han posat en marxa.

Després d’anys d’innactivitat, però, ara sembla que la situació podria desencallar-se en breu. Almenys, segons les informacions que han arribat al comú de la Massana. Tal com va exposar ahir el cònsol major de la par­ròquia, Josep Maria Camp, hi ha possibilitats prou fermes que l’immoble trobi una sortida aviat i se’n reprengui la construcció. “Podria ser aquest any; tenim notícies que es podria desencallar en breu”, va assenyalar el mandatari local.

Aturat a causa de la crisi
Amb tot, va recordar que la represa de les obres “no depèn de nosaltres” i que compet de manera exclusiva als promotors privats que piloten el projecte. Aquests van deixar-lo aturat, segons s’ha adduït sempre des del comú, per una qüestió econòmica i els efectes derivats de la crisi. Mentrestant, la corporació massanenca ja ha optat per recuperar les bases del reglament d’accés als habitatges socials i elaborar-ne un de nou en funció del text inicial, per tenir-lo a punt si la iniciativa es posa en marxa. La idea amb què treballa el comú és disposar d’un document –es podria aprovar abans de final del mandat– que estableixi qui i en quines condicions podria accedir a algun dels pisos a preu reduït.
En principi, els apartaments haurien de ser de compra. En total, i segons es va acordar en el seu dia quan es va impulsar el projecte, un dels vuit blocs ha de ser social. O el que és el mateix, posar al mercat a un cost més baix una trentena de pisos.
L’estat i l’impacte visual que presenta l’edifici, a mig fer, ha provocat en nombroses ocasions les crítiques de l’oposició al comú  massanenc i també alguna que altra advertència pública per part del mateix cònsol. De fet, el mateix Josep Maria Camp va arribar a amenaçar ara fa un any amb l’enderroc de la macroestructura de ciment si la situació d’aturada s’eternitzava.

L'ENDERROC DE PART DEL PAVELLÓ DE L'ALDOSA, MÉS ENDAVANT

L’enderroc d’una part del poliesportiu de l’Aldosa, afectat per les filtracions, de moment no es tirarà endavant. Els tècnics van aconsellar demolir la part de l’estructura amb problemes, la que està a la part del terraplè, però des del comú comenten que s’esperarà. “Mentre no hi hagi perill imminent, no cal enderrocar-lo, perquè no volem que allò quedi de qualsevol manera”, va exposar el cònsol major ahir. S’esperarà, tal com va afegir, fins que hi hagi disponibilitat econòmica suficient per fer-hi altres obres esportives complementàries.  
De fet, el que es pretén en el futur és impulsar a l’àrea tot un gran projecte constructiu amb instal·lacions esportives i de lleure. “S’hi farien tot un seguit d’instal·lacions quan sigui el moment oportú i quan hi hagi disponibilitat econòmica; allà serà la zona de lleure per excel·lència de la parròquia”, va posar de relleu. Concretament, el projecte s’ha pensat als ter­renys, que ja s’han decit, on havia d’anar inicialment el museu nacional ideat per Frank Gerhy, i a la parcel·la contigua. “S’hi afegiria i quedarien uns terrenys més grans; la idea és començar a parlar amb la propietat abans que acabi el mandat”, per intentar negociar la cessió urbanística corresponent, segons va exposar el mandatari local. Entre d’altres, s’hi vol fer la promesa piscina comunal (la construcció ha quedat descartada aquest mandat per la disponibilitat financera, malgrat que s’havia anunciat durant la campanya electoral), uns grans espais verds per practicar fúting i activitats a l’aire lliure i fins i tot circuits a cavall i en bicicleta.

Més enllà de les conferències dels científics cridats a prendre part en la Universitat d’Estiu, l’esdeveniment ofereix també la possibilitat de mantenir trobades amb els ponents, que prenen un caràcter més informal i permeten als participants plantejar dubtes, qüestions i opinions als experts.

Treballar intensament. Aquesta és la intenció de tres de les noves incorporacions del BC River Andorra. Els nord-americans coneixen la Lliga i saben que si es vol aspirar a l’ascens a la LEB Or aquest és l’únic camí.

Allò que la selecció juga només de tant en tant s’ha acabat. La FAF ha tancat una sèrie d’amistosos, cosa que farà que durant els propers mesos la selecció disputi un seguit de partits, que serviran per posar sobre la pista la totalitat del que es des­envolupi en els entrenaments. Tots els enfrontaments, amb tot, es jugaran a domicili.

L’arribada de Xavi de la Rosa al capdavant de la selecció portarà canvis força significatius respecte a la tasca dels seus predecessors. El combinat comença una nova etapa en què no vol ser tan dependent dels jugadors del BP Andorra i el CE Sant Julià.