L’ajornament de pagaments d’obres acordat el mandat passat i la carència de retorn dels préstecs que va aconseguir el 2011 l’equip que llavors liderava Enric Casadevall fan que “en el pitjor supòsit possible” aquest 2012 hi pogués haver mancança de liquiditat. De fet, les dificultats es mantindran “amb vista a una projecció futura”. I davant d’això, la corporació que actualment comanda Josep Mandicó ja ha començat a posar fil a l’agulla per afrontar la complicada situació, segons fonts comunals. No hi ha cap decisió presa. Però Mandicó sí que ha reconegut que s’ha començat a renegociar amb algunes empreses proveïdores “per veure com podem allargar els terminis de pagament”. Evidentment, pagar a més temps del previst suposaria abonar interessos, ha deixat clar el cònsol.
Segons les fonts consultades, si les finances comunals responen tal com s’ha previst al pressupost, aquest 2012 no hi haurà problemes de liquiditat. Ara, “tindrem un any complicat”, en paraules de Mandicó. El cònsol major canillenc ha reconegut que “els dos anys que vénen tindrem un problema de tresoreria per fer front a uns pics”. Aquests pics correspondrien, si fa o no fa, a pagaments ajornats durant el mandat passat d’obres importants o al fet d’haver d’assumir, durant l’exercici, més de dos milions d’interessos del retorn del préstec. Durant el 2011, i gràcies a la carència negociada per la llavors majoria liberal, només es va haver de fer front a un milió d’interessos. L’habitual haurien estat aquests més de dos.

Interessos
Mandicó, en manifestacions a AD?Ràdio, va explicar que tot just està en estudi la manera com poder allargar alguns pagaments i que “l’esforç del proveïdor es vegi compensat d’alguna forma. No és dir-los que ja cobraràs quan puguem i espavila’t. Perquè això és matar l’empresa privada”. El cònsol hi va afegir que “hi ha fórmules per allargar els pagaments. És un tema d’interessos, com els bancs. Si allarguem sabem que haurem de fer front a uns interessos”.
El màxim responsable de la corporació canillenca ha assegurat que el comú de Canillo té al dia els pagaments en funció d’allò pactat. O dit en paraules de Mandicó, “el comú és molt escrupolós amb els pagaments. Als 60 dies paga escrupolosament i ho paga tot”. Ara, allargar el termini per pagar els proveïdors s’hauria de fer només amb els grans, que no són excessius. “Tenim molts proveïdors petits i si els allarguem a noranta dies els pagaments potser no voldran o no podran servir-nos.”
Paral·lelament a l’anàlisi de possibles solucions per anticipar-se a eventuals dificultats, el comú canillenc està acabant de tancar els comptes de l’any passat. La previsió comptable és liquidar el 2011 amb un superàvit d’entre 60 i 70.000 euros. Mentrestant, l’endeutament a llarg termini se situa a l’entorn de 14 milions. Mandicó ha assegurat que “és impossible” reconduir totalment el deute durant el mandat iniciat el gener. Ara, l’objectiu imposat sí que és situar-se dins dels paràmetres legals de sostre d’endeutament establert per la llei de finances comunals durant el 2013. El cònsol canillenc va garantir que es passa el llindar màxim permès “de molt poc” i que és degut a la situació d’Ensisa, de la societat que gestiona les pistes de Soldeu i el Tarter, i no pas del comú pròpiament dit.

GRANDVALIRA HAURIA D'ESCOLLIR UN NOU DIRECTOR GENERAL AQUESTA PRIMAVERA

El cònsol de Canillo, com a màxim responsable d’Ensisa, un dels socis de Nevasa-Grandvalira, preveu que aquesta darrera societat tingui director general durant aquesta primavera. Josep Mandicó ha explicat que “tothom està d’acord [que aquesta figura] hi ha de ser”. I hi va afegir: “S’ha vist la necessitat que cal algú”. I que si s’ha pogut anar endavant sense direcció general des que va plegar José Blanco és per “la inèrcia de l’any anterior”. L’objectiu és que el nou càrrec s’incorpori amb prou temps com per poder planificar la pròxima temporada d’hivern. Segons el cònsol canillenc, la qüestió ha estat àmpliament debatuda en el si dels fòrums d’enllaç entre les dues societats que constitueixen el domini Grandvalira. Mandicó va reiterar que la persona que s’acabi triant no tindrà la mateixa responsabilitat que Blanco. Serà una altra concepció del càrrec. “El perfil que fa falta és el d’un director comercial dur i pur, que sàpiga vendre, que ens faci venir gent, que és el que necessitem.” Malgrat que en una primera fase es van analitzar diversos candidats i es van acabar fent entrevistes personalitzades i, fins i tot, concretar pràcticament el fitxatge d’una persona, la renúncia d’aquesta i el fet que no convencessin la resta de candidats ha comportat que es dilatés el procés. Fins al punt que no s’ha tornat a parlar amb cap altre possible candidat.

Una pràctica fins ara regulada per la Federació de Tir, que encara estava permesa, tot i que fa anys que no es fa amb coloms, sinó amb ginys que simulen el vol d’aquests ocells.  
El vet a aquesta pràctica és l’únic que s’ha precisat dins l’apartat que prohibeix l’ús d’animals en espectacles públics si se’ls pot ocasionar patiment o ferir la sensibilitat dels espectadors. No s’especifica la prohibició de les curses de braus, ja que, segons el Govern, la llei del 98 ja ho impedia en no estar permesa la mort o el patiment dels animals. El projecte de llei també equipara els drets dels gossos d’assistència i de teràpia als dels gossos pigall; crea un registre d’animals de compa-nyia no autòctons o exòtics, i prohibeix el sacrifici de mascotes per motius de gestió quedant només permès per causes humanitàries, sanitàries o comportamentals. Respecte a la fauna salvatge, es regulen les activitats que afectin les espècies autòctones i s’estableix que dins el llistat de les espècies protegides hi hagi diferents graus de situació d’amenaça o vulnerabilitat.
D’altra banda, el consell de ministres també va aprovar el projecte de llei de salut animal i seguretat alimentària per harmonitzar el marc jurídic al de la Unió Europea. Un cop aprovada s’establirà un punt d’inspecció fronterer i es regularà la higiene, etiquetatge i publicitat dels productes, es definiran les taxes dels actes administratius de control de mercaderies, i s’establirà un règim de sancions i infraccions.

AMPLIACIÓ DE L'ESCOLA D'ORDINO

El consell de ministres ha encomanat als arquitectes Gerard Veciana i Elisabet Faura la redacció de les obres i direcció del projecte d’ampliació de l’escola Germans Riba d’Ordino, on es cursen estudis d’ensenyament andorrà i francès de maternal i primària. El Govern preveu que el centre, que ara té 445 alumnes, es saturi els pròxims anys per l’augment de la població i ha decidit fer una ampliació de 4.000 metres quadrats amb més aules i patis coberts i descoberts. Amb un pressupost de 3,3 milions d’euros, es calcula que tot estigui enllestit el curs 2014-2015.

Així ho va explicar ahir el ministre de Finances i portaveu de l’executiu, Jordi Cinca, després de recordar que el “Govern qualifica de molt inoportuna pel moment econòmic en què estem” la decisió de les entitats bancàries, que en cap cas va qüestionar des del punt de vista de la legalitat i que ni tan sols va plantejar que sigui objecte d’una intervenció normativa com, per exemple, el grup parlamentari socialdemòcrata va afirmar que proposaria. Cinca va assegurar, això sí, que la decisió dels bancs, conjunta, de manera “força inadmissible, no deixa de ser un atemptat a la llibertat de la competència. I això sí que ens preocupa”.
El titular de Finances sí que va garantir que el Govern havia analitzat si hi havia alguna possibilitat d’aturar la mesura establerta pels bancs, no per intervenir en la fixació de preus, sinó “per preservar aquesta lliure competència”. “Caldrà prendre mesures”, va manifestar, tot deixant clar que en el marc normatiu actual “no sembla que hi hagi res on ens puguem agafar suficientment. Hem d’estudiar com ho podem fer”, va explicar. Sobre l’adopció de la mesura en si, Cinca va recordar que es tracta d’un servei que uns operadors presten i que una altra part lliurement pot agafar o deixar. El ministre va explicar que malgrat que hi ha un nombre limitat de bancs, això no treu que hi pugui haver competència. “Ens hem d’assegurar aquest lliure mercat.”

Comunicació
Jordi Cinca va explicar que de manera informal “aquests dies hem traslladat” als dirigents de les entitats bancàries el malestar per la decisió adoptada. “El moment no justifica que es prengui una mesura d’aquest calat”, que va explicar que tindrà una afectació molt important en el teixit empresarial. També el PS s’ha mostrat molt contrari a la mesura fins al punt d’anunciar que presentarà una proposició de llei per intentar que es congelin les comissions bancàries. Cinca no va entrar a valorar aquesta decisió al·legant que només es tracta d’una voluntat, però que caldria veure com s’explicita en el text que el líder parlamentari socialdemòcrata va anunciar.
“Ens hem de dotar de les eines per poder actuar” per salvaguardar la lliure competència. I?s’estudiarà com fer-ho, va dir Cinca, que va deixar clar que en cap cas es pot parlar ni de terminis ni de fórmules perquè l’executiu encara no ha aprofundit tant en la qüestió. El ministre no va poder precisar si es promourà una legislació específica relativa a la competència o si es podria arribar a crear un organisme que vetlli per aquest lliure mercat. Però no hi ha moltíssimes opcions, va dir Cinca. “La mateixa Unió Europea ho té molt regulat”, va asseverar el ministre.

PROPOSTA INCLOSA EN EL PROGRAMA DE DA

Diversos consellers demòcrates van recordar ahir que més enllà de la polèmica sobre la pujada de les comissions bancàries, DA ja portava en el programa electoral la proposta d’una llei per regular la lliure competència. Ladislau Baró havia comentat amb anterioritat que els consellers demòcrates “veiem amb preocupació la decisió adoptada pels bancs”. El president del grup parlamentari demòcrata no va entrar en la valoració respecte què farien en cas que els socialdemòcrates presentin una proposició de llei per congelar les comissions bancàries. Els demòcrates, segons les mateixes fonts, creuen que el context ha de ser més ampli i que s’ha de crear un marc legal en el qual es garanteixi la lliure competència. El text hauria de recollir, per exemple, la prohibició del pacte d’un sector per apujar preus a l’uníson de forma general.

AD800 ENGEGA LA CAMPANYA PERQUÈ NO ES PAGUI AMB TARGETA

Alguns comerços ja han penjat el cartell de la campanya engegada pel grup AD800, on demana que no es pagui amb targeta “per solidaritat” amb els petits i mitjans empresaris, segons una de les portaveus, Sílvia Gor­raiz, que posa en relleu “la indignació” per la mesura adoptada pels bancs, “que volen una comissió gairebé sobre la facturació global del país”.

El ministre portaveu, Jordi Cinca, va insistir ahir en el que ja havia manifestat la setmana passada. La comissió del 0,5% que apliquen les entitats bancàries als establiments pel pagament amb targeta electrònica “és molt inoportuna pel moment econòmic que estem vivint, tot i que pot ser legítima i fins i tot estar justificada des del punt de vista comercial”.

Els empresaris del país que elaborin productes alimentaris podran competir a partir d’ara amb els seus homòlegs europeus en les mateixes condicions a l’hora d’exportar-los.

No és fàcil portar la lluita social fora de la virtualitat digital. Per una banda s’ha perdut la por a opinar a les xarxes socials, el que ha creat una nova consciència social reforçada en constatar que hom no està sol front les amenaces i els moviments agressius dels poderosos. Per l’altra encara perdura la mandra a sortir al carrer i emprendre accions que obliguin a l’Estat a rectificar les seves decisions.
Com un foc forestal mal apagat, la teoria econòmica liberal, la que ens ha dut on som econòmicament i socialment, torna a revifar amb força a l’escalf dels governs conservadors que aprofitant molt bé els descobriments de la ciència cognitiva. Han sabut confondre la població fins acceptar dòcilment mesures com la desregulació financera, la privatització dels serveis públics, la reducció del personal a l’Administració, les retallades de les prestacions socials, en definitiva, el desmantellament de l’Estat del benestar construït pels nostres pares amb molts esforços i molta lluita, amb el record viu del dolor de dues guerres mundials.

Per fer-ho ha calgut crear i/o aprofitar un clima de por generalitzada i ampliada pel mitjans d’informació afins als seus postulats. No és gaire habitual veure tancar capçaleres de diaris nacionals; tot i saber que no són econòmicament rendibles sempre acaben trobant una mica més de finançament. Excepte, és clar, si la seva línia editorial apunta cap a la promoció del que és "Público". Amb aquesta por instal·lada al cos de la nostra generació, amb el llenguatge i els missatges adequats, acabem acceptant com inevitables decisions que si que són evitables. Perquè ni tots els polítics són iguals ni les seves polítiques tampoc ho són.

Aquest poder necessita la crisi i els estats d’emergència com alguns partits a Espanya necessitaven la ETA per guanyar vots, malgrat dir que volien acabar amb ella. Sempre el doble llenguatge, l’ambigüitat calculada. Sempre menys democràcia, menys llibertat com a resultat. Sovint se sent dir fal·laciosament que la política només és una qüestió de gestió. Amb aquest argument fal·laç s’asseuen al Govern persones amb perfils de gestors, sovint amb títols de prestigioses escoles de negoci. Seran les escoles de negoci els nous seminaris on s’imparteix una nova religió? Els seus alumnes, en acabar els seus estudis, són enviats pel món a defensar els postulats de la liberalització econòmica i social? Es dediquen a crear xarxes relacionals i d’interessos com a missioners totalment entregats? Passen del competitiu món empresarial al de l’Administració de l’Estat, i viceversa. Això explica moltes de les seves decisions.

Per això, ara, quan ens trobem en una situació de disrupció social i moral, amb molts polítics desorientats i acovardits, enemics del que ignoren, ara, quan podem constatar en les nostres vides on ens ha portat aquesta ideologia liberal de desregularització i de privatitzacions, és un bon moment per recordar les paraules que va dir el president nord-americà Franklin D. Roosevelt a uns progressistes que volien incloure les seves propostes al famós New Deal: "D’acord! Ara sortiu al carrer i feu-m'ho fer!".