Va basar la seva interpretació en la pel·lícula de Woody Allen?
No, de fet no l’he vista.

I jo que em pensava que l’havia estat mirant i remirant.
No, perquè m’hauria influït massa i així m’he pogut fer el personatge més meu. Així segur que no he fet una imitació.

Però li deu agradar el cine de Woody Allen.
Tampoc, la veritat és que no gaire, no em mata. Alguna pel·lícula hauré vist però ni me’n recordo.

Què li sembla Harry, l’‘alter ego’ del Woody Allen?
És diferent a tot el que he fet fins ara. Neuròtic, mentider. En algunes coses ens assemblem.
També es gasta tants diners en psicoanàlisi?
No, no faig psiconàlisi però com ell sóc molt tímid. La meva mare sempre em diu que sóc un paio molt rar. Peculiar.

Els lectors estan desitjant saber per què.
Per exemple, els meus amics em diuen que el meu iPod explotarà algun dia. Després d’una cançó de Jerry Lee Lewis pot venir una de Julio Iglesias, que per mi és el número 1, i després una de màquina. Això a banda dels meus gustos cinematogràfics.

Que ja intueixo que deuen ser extravagants.
He arribat a veure 50 cops alguna de les pel·lícules de Louis de Funes i també m’agraden molt les de Paco Martínez Soria. Ara, si em dius de mirar Rambo, també me la miro i, això sí, Pretty Woman també l’he vista un munt de cops. Sóc un romàntic.

‘Pretty Woman’ és per veure-la amb la mossa, oi?
Sí, però jo no puc.

Té una relació a distància, intueixo.
La meva xicota és de Los Angeles.

Així, es veuran poc.
De fet encara no ens hem vist, fa vuit anys que tenim una relació per Internet.

I és la seva xicota tot i que no s’han vist mai?
Sí, i jo el seu nòvio. Ja t’he dit abans que sóc peculiar.

No l’hi negaré.
Aquest estiu, al juliol, ens conèixerem en persona.

Això ni el Woody Allen real.
Això ben bé, no, però ell té molt èxit amb les dones tot i ser lleig.

I per què deu ser?
Per la cartera, sens dubte, si jo tingués la seva cartera també tindria el seu èxit.

Comparteix la idea que tothom hauria de fer teatre algun cop a la vida?
A mi em transforma. Quan estic actuant la timidesa desapareix i faig això des dels 12 anys.

Li hauria agradat ser actor professional?
M’hauria agradat estudiar a l’institut del teatre, però vaig començar a treballar ja de jovenet i després em vaig formar com a tècnic en transport sanitari, que és amb el que em guanyo la vida.

Recentment, va formar part de la terna dimissionària del consell assessor del patrimoni andorrà. Motius “personals” que ara revela.

Resulta complicat, però pot condensar quina ha estat la seva tasca?
La més complexa ha estat aplicar polítiques de canvi, no sols a les sales de Barcelona, sinó a tota la xarxa de museus i jaciments més el centre d’arqueologia subaquàtica. Canvis en qüestions organitzatives molt complicades, i una renovació completa de la seu de Montjuïc i Olèrdola, i parcial a Girona, així com incloure el museu tarragoní a la nostra entitat autònoma, que a partir del gener es convertirà en una empresa pública de gestió privada, com a Agència catalana del patrimoni cultural.

Alguna part d’aquesta experiència és aplicable a Andorra?
Sí, tant polítiques que s’haurien d’aplicar com d’altres que s’haurien d’abandonar perquè no  funcionen.

I han dut a terme accions com la gimcana Indiana Jones o l’exposició sobre l’home de gel.
L’arqueologia és dura per al gran públic; tenim un públic captiu, l’infantil i juvenil, i després el familiar, però hi ha una franja d’edat que se’ns escapa. Per això hem volgut fer la volta a les coses, amb exposicions com aquesta d’Ötzi inspirada en les sèries tipus CSI, tan de moda.

En aquest temps no hi ha hagut –o no ha transcendit– col·laboració amb el departament de Patrimoni d’Andorra.
Els primers dos anys vam estar molt en contacte. Però últimament ja no n’hi ha. Vaig participar de manera molt intensa en la redacció de la Llei de patrimoni durant les etapes Canturri, Pujal i Montané, però durant l’estada de Minoves al ministeri se’m va posar en un racó, només a produir i sense feedback, per això vaig decidir marxar en comissió de serveis a Canillo, i en vaig patir les conseqüències. Amb el Govern del PS –i no amago que en sóc membre– vaig fer els informes que em demanaven amb tot l’amor possible. I amb el nou ministre, el considero bona persona però no tinc una lectura del que s’està fent. Cap tipus d’informació sobre la política cultural al meu país. I no és que no m’interessi.

Per què va dimitir del consell assessor del patrimoni?
Doncs perquè vam veure que els principals temes que penso que havia de tenir l’actual legislatura –el Madriu i els canvis estructurals en l’administració del patrimoni– van passar sense que es consultés el consell consultiu, que era d’obligat compliment, encara que el ministre després sigui lliure de fer com vulgui, però se’ns hauria d’haver consultat. No hi haurà temes tan importants com la remodelació de l’organigrama o la gestió de l’únic patrimoni mundial que tenim. Dos temes tan bàsics i no hi vam ser convidats, i sí per a d’altres que eren de tràmit.

Què pensa del pla de gestió del Madriu aprovat pel Govern?
Això ja està explicat perquè en l’època del PS es va treballar molt bé l’informe, una anàlisi de la proposta feta pels cònsols, una redacció imagino que feta per la Rosa Ferrer amb el vistiplau de l’actual cap del Govern. Però no era un pla de gestió i així es va dir. I l’informe està allà i el ministre el coneix perfectament. La decisió última no té res a veure amb el que vam dir. Deixa molt a desitjar.

A l’últim informe del consell assessor s’entén que fan un toc d’atenció pel tema dels entorns de protecció. És així?
Al període del PS havíem treballat un document, Els quaranta principals, que deia cap a on havien d’anar les properes declaracions de béns d’interès cultural (BIC). Molt important, perquè el consell havia perdut el temps discutint on s’havien de col·locar béns inventariables, els edificis de l’arquitectura del granit, però s’havien deixat de banda coses importants, com Sispony, Pal, Santa Coloma o Caselles. A l’etapa Minoves es va gastar el que no té nom per contractar un tècnic francès i ja m’agradaria saber de què va servir, perquè la metodolologia que va implantar era excessivament complicada.  Hauríem de saber què ha costat i quin ha estat l’impacte social.

Diuen que Casa de la Vall ha perdut valor per l’entorn.
Casa de la Vall és l’element número 1 de la nostra independència, parlant de patrimoni immoble. Va passar el que va passar i es va fer aquest bloc d’apartaments que és el Consell General. Un entorn molt mal pensat, un despropòsit.

Demanaven un pla per a la salvaguarda del patrimoni, del qual no hi ha constància.
Es tracta de saber on tenim el nord i de quin mal morirem. De demanar que acabin Sant Joan de Caselles d’una vegada. I en els últims sis o set anys hem observat que el patrimoni eclesiàstic empitjora i no ho pots deixar córrer: hem d’aclarir de qui són, qui neteja, qui en té la responsabilitat.

Segons van informar ahir diversos mitjans catalans, el ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, va explicar que la principal mesura consistirà que els actes violents dels antisistema comencin a rebre el tractament penal que durant anys s’ha atorgat al  ter­rorisme de carrer de la kale  bor­roka. Els dos ministeris fa més d’un més que treballen en una reforma del codi penal perquè les forces de seguretat puguin comptar amb instruments jurídics “més eficaços” en la lluita contra la guerrilla urbana o en fenòmens com, per exemple, la multireincidència.
Fernández Díaz va indicar que “no es tracta de legislar a cop d’ocasió, sinó d’equiparar-se a la legislació de països com ara França o el Regne Unit, que no tenen complexos a preservar la pau pública des de la seva tradició democràtica”. Segons el ministre, “els antisistema actuen amb una agressivitat planificada, amb provocació, amb orgull per la transgressió, impunitat, anonimat i amb molta habilitat per després fer-se les víctimes. Tot això és el que ha provocat la mal entesa cultura de la permissivitat i tolerància”.

Joves estrangers
Segons les darreres dades dels serveis policials d’informació, el nombre estable de persones d’aquest moviment a Barcelona ha passat de 400 a més de 2.000 en un sol any, destacant l’elevat nombre de joves estrangers.
Fernández Díaz creu que Barcelona “no es pot convertir en la capital antisistema d’Europa” i adverteix que treballarà “perquè no ho sigui”. El projecte de canvi del codi penal haurà d’estar llest i aprovat pel consell de ministres abans de l’estiu vinent per poder dotar d’un major suport en el seu treball agents policials, jutges i fiscals.
D’altra banda, una altra persona va ingressar a la presó després de declarar ahir davant del jutge, després de ser detinguda pels incidents ocorreguts durant la vaga general del 29 de març a Barcelona, així que ja serien quatre els empresonats per aquests fets, segons va informar ahir un portaveu dels mossos, mentre que els vuit menors detinguts van quedar en llibertat, set pendents que els citi la fiscalia de menors.

FEIJÓO AFIRMA QUE L'INCENDI DE GALÍCIA ÉS INTENCIONAT I CONDEMNA L'ACTE "CRIMINAL"

El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, va afirmar ahir que l’incendi que es registra des de dissabte passat a las Fragas do Eume ha estat intencionat, i va condemnar l’acte “criminal” de calar foc al que és “el patrimoni més valuós que tenim”. Feijóo va lamentar que “la setmana passada ens van cremar una vida, la d’Higinio Vivas [el brigadista mort en un incendi a Castrelo do Val]”, i ara “ens cremen un parc natural. Això no té cap sentit si no és amb la intenció de fer mal”.
El perímetre de l’incendi que en concret té lloc al municipi corunyès d’A Capela estava ahir al vespre “controlat”, si bé des de les 16.30 hores va augmentar la “intensitat del vent”, que suposa dificultats per a les tasques d’extinció. “El vent és el major enemic en la lluita contra els incendis”, va afirmar la consellera de Medi Rural, Rosa Quintana, que va precisar que de les 750 hectàrees calcinades que es coneixien en la primera estimació, “no totes coincideixen amb el parc natural”.  
Un total de 286 efectius de la unitat militar d’emergències (UME) col·laboren en les tasques d’extinció de l’incendi. Durant la tarda d’ahir s’hi van sumar 62 efectius del batalló d’intervenció d’emergències V de Lleó, dotats amb sis autobombes i dos camions d’abastament, segons van informar fonts de l’UME. Després d’aquesta nova incorporació, els 286 efectius de l’UME compten amb 18 autobombes i sis camions d’abastament.

RECORDER NO ACONSEGUEIX UN ACORD PER A EUROVEGAS

La reunió del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, amb el magnat nord-americà Sheldon Adel­son va acabar sense acord pel que fa a la possibilitat d’instal·lar el complex d’oci Eurovegas a Barcelona, a causa de “la falta de sintonia” respecte al model constructiu.
Recoder va mantenir la matinada passada a Las Vegas (els Estats Units) una trobada amb el principal responsable de l’empresa promotora del projecte, Sands Corporation, però les aproximadament dues hores que va durar no van permetre assolir una entesa, si bé les dues parts van “apropar posicions”, van indicar fonts de la Generalitat. “De moment –va reconèixer Recoder en acabar la reunió– no hem trobat l’encaix territorial del projecte a la zona de l’aeroport de Barcelona.” El principal escull és perquè la proximitat dels terrenys a l’aeroport limita l’alçada màxima dels edificis.

La cònsol major de la parròquia, Montserrat Gil, ha avançat al Diari que la instal·lació “no és cap giny mecànic” i que es basa en un “gran” circuit tancat  de cordes i tirolines. L’activitat, pensada principalment per a un públic familiar, “tot i que hi poden anar des de nens de quatre anys fins a avis de vuitanta”, assenyala Gil, s’instal·larà al camp base, prop del Tobotronc.
El comú lauredià té la intenció que l’atracció pugui entrar en funcionament l’estiu vinent, entre el juliol i l’agost, malgrat que no ho pot donar per segur encara. “Estem pendents que l’empresa subministradora hi doni el vistiplau i que ens confirmi que podrà ser per a l’estiu. Si no, estarà en marxa a l’hivern, perquè pensem que ens pot anar bé per ampliar l’oferta actual amb una activitat molt lúdica”, detalla la mandatària. Pel que fa a la inversió que suposarà la nova activitat, la cònsol major prefereix no entrar en concrecions perquè “encara estem avaluant el sistema financer” amb la companyia subministradora, establerta a Alemanya. “Utilitzarà el mateix sistema de seguretat que el Tobotronc, es podrà fer servir amb tota seguretat”, garanteix.
Paral·lelament, els gestors de l’ecoparc de la Rabassa estan organitzant un sistema de forfets per a l’estiu perquè pagant una entrada el visitant pugui fer diverses activitats. “Estem acabant de valorar exactament aquest sistema i com serà, i el presentarem en breu”, comenta Gil.

Concentració al camp base
La mandatària local també es va referir a la trobada que va mantenir la setmana passada amb el col·lectiu d’Amics de la Rabassa per conèixer el seu punt de vista sobre el futur de Naturlàndia i la proposta alternativa que fa el grup per gestionar el parc. “Nos­altres evidentment seguirem defensant el projecte inicial de Naturlàndia i és cert que ells no el veuen ni viable ni factible i que no volen ni cap giny mecànic ni un parc d’animals”, exposa. En declaracions a AD Ràdio, també  reconeix que tant el comú com l’ens ciutadà estan d’acord que cal concentrar les activitats més lúdiques al camp base i tota l’oferta de natura al pla de Conangle, amb les pistes d’esquí de fons com a principal atractiu. Precisament, sobre la manca de neu i les dificultats d’aquest hivern per poder obrir els espais –de fet, van començar a funcionar la setmana passada després de la darrera nevada–, els explotadors del parc d’activitats de la Rabassa han començat a “buscar solucions”. Una passaria per instal·lar canons de neu artificial. “Estem buscant aigua a més profunditat i en funció dels resultats que obtinguem ho valorarem i si cal començarem els treballs tècnics”, explica. Les dues possibilitats que s’estan estudiant són llogar les instal·lacions per innivar artificialment o bé comprar-les.

L'ESTRATÈGIA: AMPLIAR L'OFERTA PER ACONSEGUIR CAPITAL PRIVAT

La cònsol major de Sant Julià de Lòria confia que en el futur pugui entrar més capital privat a Naturlàndia, una societat que durant la legislatura passada va posar a la venda les accions, de les quals se’n van acabar col·locant el 60% per valor d’1,9 milions (van ser unes 300 empreses, particulars i institucions com els comuns, la Mútua Elèctrica i el sector bancari els que es van implicar en el projecte). El comú es va quedar amb les sobrants, que ascendien a 2 milions. Els títols de Camprabassa van sortir a la venda per 35 euros cadascun. Montserrat Gil considera que el pas previ per aconseguir una injecció econòmica passa per l’ampliació del ventall d’activitats: “Crec que l’oferta del camp de neu prioritzarà molt els inversors, si volen o no [participar en Naturlàndia]”. En aquest sentit, comenta que “és important que tinguem una oferta molt lúdica i l’ampliació de les activitats al camp de neu”, alhora que augura que “quan ho tinguem molt més consolidat penso que els inversors creuran molt més en Naturlàndia”.

I també en un increment de les persones que se’n beneficien. Segons la informació recollida a l’Observatori Social d’Andorra, el lloc web que gestiona el Centre de Recerca Sociològica (CRES) i que periòdicament publica dades sobre la realitat social del país, un 14,9% de la població (més d’1 de cada 6 persones) va percebre el 2011 algun tipus de prestació de tipus social i el Govern va destinar 17,3 milions d’euros a cobrir aquesta despesa. La mateixa estadística indica que el total de beneficiaris va ascendir a 11.673 persones i que vivien en un total de 4.370 llars. L’import mitjà anual de l’ajut econòmic que va rebre cadascun d’aquests nuclis familiars va ser de 3.961 euros.
Els 17,3 milions d’euros de despesa inclouen el cost de les diferents prestacions que abona el Govern. Això vol dir que no tan sols s’inclouen les que gestiona el que és pròpiament l’assistència social per a les persones amb major risc d’exclusió. També s’engloben les beques a estudiants, la prestació per atur involuntari o les diferents ajudes que atorga el departament d’Habitatge, així com tot el cost derivat d’ajudes relacionades amb les pensions de jubilació: les pensions de solidaritat, els complements no contributius per a aquelles prestacions de vellesa que no arriben al 50% del salari mínim o el finançament de les pensions no contributives que el Govern va passar a assumir amb l’entrada en vigor, l’octubre del 2009, de la nova Llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).

El doble de despesa
Les dades recollides constaten l’increment importantíssim que ha experimentat la despesa social de l’administració central entre els anys 2009 i 2011 (d’un 115%). El gran salt es va produir entre els exercicis 2009 i 2010. El 2009 el Govern va dedicar 8,03 milions d’euros a sufragar la política d’ajut social. Llavors, el nombre de beneficiaris era de 10.390 (o el 12,4% de la població, calculat partint del cens de llavors, és a dir, uns 85.000 habitants). Un any després, l’executiu tancava els comptes havent dedicat el doble a la despesa social: 16,2 milions d’euros. Els beneficiaris van créixer en unes 800 persones (fins a 11.206). Com s’explica? El salt coincideix amb l’aprovació de noves prestacions. Per exemple, l’any 2009 es van aprovar les pensions de solidaritat per a la gent gran, el complement que abona el Govern per evitar situacions d’exclusió social entre els padrins (els garanteix una pensió de 925 euros) i que el 2011 ja s’ha endut el 13% del pressupost global dedicat a la política d’ajut (és a dir, uns 2,2 milions d’euros). També s’havien d’assumir les pensions no contributives que fins aleshores havia pagat la CASS. I entrava en vigor la prestació d’atur involuntari per pal·liar els efectes de la creixent destrucció de llocs de treball. Tanmateix, en aquest dar­rer període també s’han aprovat les prestacions per ajudar les víctimes de violència de gènere.
L’augment de la despesa social va continuar el 2011. La partida dedicada (17,3 milions d’euros)  va ser un 6,8% superior a la del 2010. El nombre de persones beneficiàries va créixer en mig miler. S’ha de tenir en compte que aquestes dades no inclouen la despesa de les administracions comunals ni d’ONG com Càritas.

1,87 MILIONS DEDICATS A BEQUES

L’estadística publicada per l’Observatori Social del CRES explicita la despesa dedicada als ajuts a l’estudi. En total, el Govern va dedicar l’any passat 1,87 milions d’euros a beques, incloses les d’ensenyament superior. Les que suposen un import més elevat són les del departament d’Educació. El 2011 l’import va ascendir a 1,19 milions aproximadament, repartits en 1.423 ajuts d’una mitjana de 836 euros anuals. Un 4,1% de la població va tenir suport econòmic pels estudis. Les beques per ajudar les famílies a pagar el menjador escolar es van endur gairebé el 70% de l’import total dedicat a ajuts a l’estudi. En segon lloc es van situar les beques per pagar el material (amb un 19% de la despesa) i més lluny les del transport (10%) i les de manutenció i residència (un 3%).
Les beques d’ensenyament superior van sumar un import de 682.579 euros. En total van ser 179 ajuts amb una mitjana de 3.813 euros anuals per a cada beneficiari.

Amb aquesta combinació, l’equip dirigit per Michael Broad finalitza el curs en penúltima posició i és més equip de promoció d’honor que de divisió d’honor. Tot i així, la resolució definitiva es coneixerà al juny. Així ho va admetre el president del club, Thomas Ginesta. “El Foix ha perdut i serem, al final, penúltims, per tant, fins al congrés no se sabrà en quina categoria estarem. És clar que ara comencen les hores de treball de despatx i farem una reunió de junta la setmana vinent després de festes de Setmana Santa per prendre moltes decisions”. Sobre la continuïtat de Michael Broad es va mostrar força clar. “No sabem res encara. La setmana vinent prendrem la decisió. Ell no ha dit adéu als jugadors, sinó que els ha donat les gràcies per aquesta temporada”, va indicar Thomas Ginesta.
Del balanç de temporada també va ser força crític amb tots. “Ha faltat motivació i és cert que és difícil començar una temporada amb un ascens que no s’ha pogut assolir per problemes externs a nosaltres i després sense jugar cap partit amistós. Ha estat un cúmul de coses, però aprendrem dels errors i creiem que no es pot començar la temporada abaixant els braços des de bon inici”, va sentenciar el màxim mandatari del VPC.

‘Clínic’ magistral amb l’oval
Van ser uns primers 40 minuts del millor rugbi de la temporada. Un inici amb molta velocitat en les transicions i un assaig d’Adam Hinds al minut 3 per començar a tastar el que podria ser l’últim clínic de Michael Broad a la banqueta del VPC. Un nou assaig de Marc Abelló va situar un 14 a 0 de bon inici. El Mazères, sense cap al·licient, no va mostrar gaire resistència i el VPC va jugar a plaer amb un joc força atractiu. Dos assajos més abans del descans van deixar un 24 a 6 i el segon temps va ser més relaxat. Els de Broad van fer la feina en els primers 40 minuts i després van sentenciar amb un últim assaig de Josep Magallón força espectacular. Tot­hom la va tocar.

ELS 'ISARDS' SUB-17 REALITZEN UNA ESTADA AMB ESPANYA I PORTUGAL

Del 30 de març al 3 d’abril els isards sub-17 es troben a Tarazona, província de Saragossa, en una estada amb Espanya i Portugal. La delegació encapçalada per David Barajas està formada per 40 persones entre jugadors, àrbitres i educadors. Aquesta iniciativa de la Federació Andorrana de Rugbi (FAR) pretén que els jugadors agafin experiència i també s’enfrontin a rivals amb cert nivell. Els primers dies es van realitzar diversos entrenaments amb tècnics de la FIRA-AER i xerrades tècniques. A partir d’avui, les seleccions d’Andor­ra, Portugal i Espanya juguen amistosos.

Si el VPC Andorra hagués jugat durant tota la temporada com ho ha fet en les tres últimes jornades de la competició, la situació seria molt diferent. D’això es lamenten tant la directiva i el cos tècnic com els mateixos jugadors, que veuen que hauran de mantenir-se a l’expectativa per saber si seran equip d’Honor la propera temporada o cauran a Promoció d’Honor.

Tal com està la classificació, qualsevol errada pot significar perdre les opcions de guanyar la Lliga. Els equips ho saben i en la lluita pel títol els dos partits que s’hi disputaven van concloure amb empat, així que el lideratge continua sent cosa de tres.

La plaça del Poble de la capital es va omplir ahir al matí de centenars de persones  per celebrar el Diumenge de Rams amb la tradicional benedicció de les palmes i palmons, així com dels rams d’olivera i llorer.

La talla de la verge n’és una. I fa ben pocs mesos que torna a lluir tot el seu esplendor després d’una intervenció de restauració que li va fer recuperar una bona part del color original. No és que la talla estigués molt malmesa. Simplement, és, la Pietat, una de les marededéus més venerades al temple parroquial de la capital. I això es tradueix en molts ciris. I en molt fum que va anar ennegrint una imatge que avui torna a ser daurada gairebé com el primer dia pel que fa a la vestimenta que llueix la verge. O el parrac que cobreix les parts íntimes de Crist, que mostra amb prou claredat els regalims de sang productes de la corona d’espina i del cop de llança dels soldats jueus. I dels claus que el van fixar a la creu.
La frontalitat de la figura respon, evidentment, al fet que va ser creada per formar part d’un retaule. D’un segon pis, per ser encara més exactes. Això volia dir que havia de ser observada des de sota i cara a cara. La Pietat no va ser tallada per exhibir-se com una simple imatge. Formava part del conjunt del 1617 que va ser desmuntat el 1962. I repartit per diversos indrets de l’església. La verge sosté el seu fill mort després de ser clavat a la creu. La marededéu agafa Crist pel clatell amb la seva mà dreta i, amb l’esquerra, en sosté el mateix braç del Fill. Bona part del cos del difunt queda a la falda de la verge, mentre que el braç dret i les cames resten penjant. Des del punt de vista de la creació tècnica, es tracta d’una talla de fusta de pi policromada a l’oli quant a les carnacions i amb els vestits daurats amb pa d’or fi bru-nyit. Un tresor del vell retaule que té vida pròpia.

El detall

La verge feia part del retaule que havia ocupat l’absis principal de l’església de Sant Esteve, on ara s’hi troba el també destacat retaule de Sant Joan.

On ho trobaràs?

A Andorra la Vella. Es troba a l’absis lateral dret de capçalera de l’església de Sant Esteve, en ple centre històric de la capital. Està ubicada sobre una base de marbre.