Els comerciants, al seu torn, certifiquen que hi ha hagut força gent però que la xifra de vendes no ha estat especialment bona. I l’Agència de Mobilitat constata que la xifra d’entrades ha estat discreta i força inferior a la que es preveia: han entrat per les dues fronteres 53.000 cotxes quan se n’esperaven 60.0000. El 2004, quan hi va haver un pont idèntic a aquest, el nombre d’entrades va arribar a 62.400, 10.000 més.
Les millors xifres d’ocupació hotelera es van assolir el cap de setmana i “dilluns alguns la van poder mantenir i d’altres no”. Azurmendi va posar de manifest que és evident que estem en un context de crisi i que els visitants retallen la despesa amb menys nits d’hotels. No obstant això, va insistir que “en general ha estat un pont molt favorable” i que els resultats han certificat que “segurament podíem haver tret més rendiment als preus”. I és que va detallar que “treballem amb diferents tarifes que varien en funció de l’oferta i la demanda” i que l’escassetat de reserves prèvies  acaba provocant una reducció de preus. Però el cert és que cada cop els usuaris decideixen el viatge més tard. “Però són reflexions d’última hora, quan ja no s’hi pot fer res”, hi va afegir.
L’ocupació ha estat elevada en totes les parròquies, també les altes. Però aquí hi juga a favor que part dels establiments estan tancats fins a la temporada de neu.

Restauració i compres
Els restaurants també han treballat força, segons va afirmar Azurmendi, i especialment dissabte. Però la despesa en compres no satisfà els empresaris del sector. El vicepresident de la Federació de Comerciants d’Andorra (FACA), Toni Corominas, va manifestar que “ens estem movent en les mateixes xifres de l’any passat, que ja van ser dolentes”. Corominas hi va afegir que no ha ajudat a fer caixa que es tractés d’un pont festiu únicament i exclusivament espanyol, tenint en compte que l’Estat veí del sud és un dels més afectats per al crisi econòmica. Per això, la FACA entén, més enllà de l’estricta valoració del pont festiu, que s’han de diversificar els mercats on es van a buscar turistes i apostar per vies que ja s’estan explorant, com Rússia, el Benelux o Alemanya. En qualsevol cas, Corominas també va voler deixar clar que “sí que hi ha hagut gent i evidentment s’ha notat” la major afluència.

Menys cotxes
Les xifres recopilades per l’Agència de Mobilitat tampoc no són gaire positives si és que es comparen amb ponts anteriors. “Els problemes econòmics provoquen que les persones es desplacin menys i tampoc no hi han ajudat les inclemències meteorològiques”, va comentar Jaume Castells, cap de l’àrea de Mobilitat. Castells hi va afegir que el dia de màxima entrada de visitants, dissabte, es van recollir números molt similars als d’un dissabte qualsevol de l’any i que, de fet, “les retencions que hi va haver molt sovint també es registren en un dissabte tipus”.
Quant als problemes en la mobilitat interna i aparcaments plens al centre del país, situacions que s’han viscut aquests últims dies, va puntualitzar que, a causa del mal temps, els turistes es van concentrar a l’eix comercial i, a més, van fer un ús del cotxe més elevat.

OPERACIÓ SORTIDA SENSE ENTREBANCS

L’operació sortida va ser força tranquil·la. No podia ser d’una altra manera ateses les xifres d’entrada de vehicles (inferiors a les previstes) i també al fet que no  tothom havia esgotat els quatre dies al país. Segons va explicar Jaume Castells, els problemes de sortida d’Andorra a través del riu Runer es van concentrar entre el pont de Santa Coloma (el del Pobladó) i el poble de Sant Julià, i es van allargar durant un parell d’hores i més que cues va ser una   barreja de retencions i trànsit lent.  Tampoc no hi va haver problemes circulatoris de rellevància al centre de país.

Els comerciants, al seu torn, certifiquen que hi ha hagut força gent però que la xifra de vendes no ha estat especialment bona. I l’Agència de Mobilitat constata que la xifra d’entrades ha estat discreta i força inferior a la que es preveia: han entrat per les dues fronteres 53.000 cotxes quan se n’esperaven 60.0000. El 2004, quan hi va haver un pont idèntic a aquest, el nombre d’entrades va arribar a 62.400, 10.000 més.
Les millors xifres d’ocupació hotelera es van assolir el cap de setmana i “dilluns alguns la van poder mantenir i d’altres no”. Azurmendi va posar de manifest que és evident que estem en un context de crisi i que els visitants retallen la despesa amb menys nits d’hotels. No obstant això, va insistir que “en general ha estat un pont molt favorable” i que els resultats han certificat que “segurament podíem haver tret més rendiment als preus”. I és que va detallar que “treballem amb diferents tarifes que varien en funció de l’oferta i la demanda” i que l’escassetat de reserves prèvies  acaba provocant una reducció de preus. Però el cert és que cada cop els usuaris decideixen el viatge més tard. “Però són reflexions d’última hora, quan ja no s’hi pot fer res”, hi va afegir.
L’ocupació ha estat elevada en totes les parròquies, també les altes. Però aquí hi juga a favor que part dels establiments estan tancats fins a la temporada de neu.

Restauració i compres
Els restaurants també han treballat força, segons va afirmar Azurmendi, i especialment dissabte. Però la despesa en compres no satisfà els empresaris del sector. El vicepresident de la Federació de Comerciants d’Andorra (FACA), Toni Corominas, va manifestar que “ens estem movent en les mateixes xifres de l’any passat, que ja van ser dolentes”. Corominas hi va afegir que no ha ajudat a fer caixa que es tractés d’un pont festiu únicament i exclusivament espanyol, tenint en compte que l’Estat veí del sud és un dels més afectats per al crisi econòmica. Per això, la FACA entén, més enllà de l’estricta valoració del pont festiu, que s’han de diversificar els mercats on es van a buscar turistes i apostar per vies que ja s’estan explorant, com Rússia, el Benelux o Alemanya. En qualsevol cas, Corominas també va voler deixar clar que “sí que hi ha hagut gent i evidentment s’ha notat” la major afluència.

Menys cotxes
Les xifres recopilades per l’Agència de Mobilitat tampoc no són gaire positives si és que es comparen amb ponts anteriors. “Els problemes econòmics provoquen que les persones es desplacin menys i tampoc no hi han ajudat les inclemències meteorològiques”, va comentar Jaume Castells, cap de l’àrea de Mobilitat. Castells hi va afegir que el dia de màxima entrada de visitants, dissabte, es van recollir números molt similars als d’un dissabte qualsevol de l’any i que, de fet, “les retencions que hi va haver molt sovint també es registren en un dissabte tipus”.
Quant als problemes en la mobilitat interna i aparcaments plens al centre del país, situacions que s’han viscut aquests últims dies, va puntualitzar que, a causa del mal temps, els turistes es van concentrar a l’eix comercial i, a més, van fer un ús del cotxe més elevat.

OPERACIÓ SORTIDA SENSE ENTREBANCS

L’operació sortida va ser força tranquil·la. No podia ser d’una altra manera ateses les xifres d’entrada de vehicles (inferiors a les previstes) i també al fet que no  tothom havia esgotat els quatre dies al país. Segons va explicar Jaume Castells, els problemes de sortida d’Andorra a través del riu Runer es van concentrar entre el pont de Santa Coloma (el del Pobladó) i el poble de Sant Julià, i es van allargar durant un parell d’hores i més que cues va ser una   barreja de retencions i trànsit lent.  Tampoc no hi va haver problemes circulatoris de rellevància al centre de país.

L’ambaixador d’Espanya al Principat, Eugeni Bregolat, ha aprofitat la celebració del Dia de la hispanitat per anunciar el seu comiat. Després de gairebé cinc anys al país, tornarà a la Xina, on serà ambaixador per tercer cop.

La reunió de la Taula de la Funció Publica celebrada aquest dimarts ha donat per tancats els punts relacionats amb el sistema retributiu i la carrera professional.

Depenent de si hi ha acord per dissoldre el Partit Liberal, cosa que es decidirà en un congrés després de la constitució del nou partit, el PRA decidirà si es presenta a les eleccions com un únic partit o si es continua sota les sigles de la plataforma de Coalició Reformista. La formació política celebrarà l'acte fundacional aquest dijous, on s'escollirà una junta gestora que haurà d'encarregar-se de qüestions tant administratives com polítiques, ja que haurà de dur a terme els contactes amb els partits integrants de Coalició Reformista, així com amb altres formacions territorials, com pot ser UP d'Encamp.

Els portaveus del PRA no amaguen que el principal entrebanc que han d'afrontar és el propi debat intern i la decisió de dissoldre o no els partits que formen la plataforma de Coalició Reformista. Gilbert Saboya ha indicat que Nou Centre dóna ple suport al nou partit, mentre que Estanislau Sangrà i Jordi Torres han explicat que hi ha sectors del PLA que no són favorables a la seva desaparició. Els problemes no vénen per aspectes d'ideologia, ja que són molt similars, sinó per "l'amor de partit" que tenen els fundadors, que consideren que no es pot liquidar un partit per haver perdut unes eleccions. La decisió es prendrà en un congrés ampliat, i Jordi Torres ha indicat que si no es dissol, que sigui un fracàs pel PRA dependrà de com es reparteixi la gent, ja que creu que si el PLA es queda amb pocs militants, segurament ells mateixos s'adonaran que no serà possible fer-se càrrec d'un partit amb l'estructura que suposa.

Els portaveus del PRA consideren que unes eleccions avançades poden beneficiar la formació perquè "engrescarà la gent a participar" en la seva projecció i a formar una alternança de poder, però també són conscients que el calendari ajustat provoca un contratemps per poder afrontar amb solidesa els comicis, tal com ha indicat Jordi Torres. Gilbert Saboya ha afegit que "arribarem justos de rodatge però hi ha temps suficient per poder-se organitzar amb suficients garanties".

Acte fundacional

Quan ja s'han recollit més de 150 signatures de suport, aquest dijous se celebrarà l'acte fundacional del PRA per nomenar una junta gestora i començar a acceptar les afiliacions de totes aquelles persones que "vulguin formar part d'un espai integrador i atractiu amb l'objectiu de crear una alternança política". La junta gestora tindrà com a missió fer els contactes amb els agents socials i econòmics i també amb els partits que integren Coalició Reformista, sense descartar altres formacions territorials, ja que estan oberts a possibles federacions. A més, la junta també haurà de preparar la primera assemblea del partit, amb la intenció que es pugui celebrar abans de finals d'any per començar a treballar amb un programa de cara a unes eleccions avançades.

Quatre minuts han estat suficients perquè Andorra anés per darrera en el marcador, quan Ghazaryan ha aconseguit el primer gol local. Armènia ha estat molt més insistent que Andorra (vuit xuts a porteria per dos dels andorrans i onze xuts desviats per 3) i ha sabut trobar els espais en atac. Així, als setze minuts arribava el segon gol, marcat per Mkhitaryan, i passada la mitja hora, al minut33, Movsisyan aconseguia el tercer davant una Andorra molt desconcertada.

La segona meitat ha arrencat amb el quart gol armeni, obra de Pizzelli, que marcava al minut 52. Andorra, que ha mogut la banqueta i ha jugat més agressiu (els de Koldo Álvarez han vist quatre targetes grogues al segon tems), ha estat capaç de no encaixar més gols.

La selecció continua sense sumar cap punt en la fase de classificació de l'Europeu de Polònia i Ucraïna després dels quatre primers partits i es troba en l'última posició del grup B. El proper compromís per als de Koldo arribarà el 26 de març vinent, en què es rebrà a casa la selecció d'Eslovàquia.

Es tracta de la final de la Copa Mediterrània que s'organitza des de fa cinc anys i que per primer cop s'ha fet coincidir amb la Fira de Canillo. El concurs consisteix en superar diferents proves i maniobres amb carros tirats per cavalls, i s'espera la participació d'una quinzena de carros. La primera prova se celebrarà el dissabte 16 d'octubre a la tarda, mentre que la final tindrà lloc diumenge al migdia. L'esdeveniment es durà a terme al prat del costat de la capella de la Santa Creu, enfront de l'aparcament del Prat del Riu.

La fira comptarà amb uns 235 caps de bestiar, entre vacum, rossam, oví i cabrum, que enguany s'exposaran a l'aparcament comunal de la Urbanització els Refugis. D'altra banda, la plaça Carlemany acollirà la zona de parades d'artesania i la mostra d'antics oficis. Hi haurà representats una gran varietat d'oficis, com ara joiers, llauners, tallistes de pedra i de fusta, il·lustradors de retaules, filadora, teixidora, etc. A més, hi haurà tallers infantils de terrissaires, picapedrers i cistellers, entre d'altres, i un monogràfic sobre el treball amb la pell que inclourà el treball del cuir, i els oficis de sabater, baster i marroquiner.

Els reformistes han fet aquestes demandes en considerar que durant la darrera sessió de control no es va contestar a les preguntes relacionades amb aquest tema. La pregunta que han entrat a Sindicatura fa referència a la selecció del nou director del SAAS, i sol·licita concretament a qui o a quina empresa es va encarregar el procés de selecció i quants candidats es van avaluar.
D’altra banda, el grup parlamentari reformista ha fet una demanda formal d’informació a Govern, en la que se sol·licita una còpia del contracte signat pel SAAS amb el nou director, incloent-hi els paràmetres econòmics i de durada. Paral·lelament, els reformistes també han demanat dues actes concretes, una del Consell Directiu del SAAS i una altra del Consell de Ministres, relacionades amb el nomenament del nou director i amb el cessament de l’anterior.

La voluntat és la de crear un agent més actiu, capaç d’impulsar una atenció més personalitzada al ciutadà i donar una resposta més ràpida i eficaç. Des del comú assenyalen que es tracta d’una nova manera de treballar basada en l’escolta activa de les necessitats dels ciutadans amb l’objectiu de reduir el temps de resposta en les demandes urgents. Els agents de circulació comunals hauran d’assistir, per grups, a uns cursos que s’allargaran fins al novembre del 2011 i estaran obligats a superar una prova de coneixements. Aquestes classes inclouen diferents mòduls com ara la proximitat, la normativa interna i procediments d’actuació, codis d’intervenció, accidents, trànsit, atestats i codi de circulació.
Els agents de proximitat comptaran amb les noves tecnologies per millorar l’atenció ciutadana que ajudaran a optimitzar la gestió de les peticions de servei, queixes, incidències, reclamacions, consultes i suggeriments dels ciutadans. També podran tramitar temes com ara anomalies en els semàfors, enllumenat, senyalitzacions, vehicles abandonats i mobiliari urbà, entre molts altres. A més, mantindran reunions esporàdiques amb diferents grups que conformen el teixit social com ara l’Associació de Veïns i Comerciants d’Encamp i Pas de la Casa, associacions culturals i esportives, la policia i centres escolars per tal de conèixer de primera mà les necessitats i neguits de la població.

D'altra banda, el cònsol major, Miquel Alís, ha estat present aquest dimarts al matí al Pas de la Casa en una de les formacions que s’estan portant a terme amb els agents de circulació. Alís ha destacat que l’agent de proximitat tindrà un paper vital en la campanya engegada pels comerciants del Pas de la Casa i que porta per nom Operació Somriure, basada en oferir una bona imatge als clients i ciutadans de la vila.

La voluntat és la de crear un agent més actiu, capaç d’impulsar una atenció més personalitzada al ciutadà i donar una resposta més ràpida i eficaç. Des del comú assenyalen que es tracta d’una nova manera de treballar basada en l’escolta activa de les necessitats dels ciutadans amb l’objectiu de reduir el temps de resposta en les demandes urgents. Els agents de circulació comunals hauran d’assistir, per grups, a uns cursos que s’allargaran fins al novembre del 2011 i estaran obligats a superar una prova de coneixements. Aquestes classes inclouen diferents mòduls com ara la proximitat, la normativa interna i procediments d’actuació, codis d’intervenció, accidents, trànsit, atestats i codi de circulació.
Els agents de proximitat comptaran amb les noves tecnologies per millorar l’atenció ciutadana que ajudaran a optimitzar la gestió de les peticions de servei, queixes, incidències, reclamacions, consultes i suggeriments dels ciutadans. També podran tramitar temes com ara anomalies en els semàfors, enllumenat, senyalitzacions, vehicles abandonats i mobiliari urbà, entre molts altres. A més, mantindran reunions esporàdiques amb diferents grups que conformen el teixit social com ara l’Associació de Veïns i Comerciants d’Encamp i Pas de la Casa, associacions culturals i esportives, la policia i centres escolars per tal de conèixer de primera mà les necessitats i neguits de la població.

D'altra banda, el cònsol major, Miquel Alís, ha estat present aquest dimarts al matí al Pas de la Casa en una de les formacions que s’estan portant a terme amb els agents de circulació. Alís ha destacat que l’agent de proximitat tindrà un paper vital en la campanya engegada pels comerciants del Pas de la Casa i que porta per nom Operació Somriure, basada en oferir una bona imatge als clients i ciutadans de la vila.

Amb aquests treballs es reprenen les tasques de desmuntatge que no es van poder fer com a conseqüència de l'accident del passat 18 de setembre. Els treballs es faran la nit del divendres i fins a les vuit del matí del dissabte, procedint al muntatge i emplaçament d’una autogrua de gran tonatge a la rotonda de la font del Govern. Durant el dissabte i el diumenge, i fins a les set del matí del dilluns 18 d’octubre, es realitzaran treballs de desmuntatge, mitjançant l’autogrua, de la "grua torre" situada a l’interior de l’obra de la nova seu del Consell General.
Els vehicles que circulin pel carrer Prat de la Creu en direcció sud seran desviats, a la rotonda de la font del Govern, cap a la plaça Rebés pel carrer Doctor Vilanova. Aquest vial estarà tancat a la circulació, en sentit baixada, durant els dies i horaris anunciats.

Pel que fa al sistema retributiu, s'ha coincidit en la necessitat de substituir l'actual gestió de l'acompliment per un nou sistema i quant a la carrera professional, s'ha determinat que els funcionaris puguin saber exactament quins requisits són els que han de complir per a la seva projecció laboral, i s'han establert aquests punts amb un sistema d'esgraons que valorarà la motivació del treballador, la seva formació, participació, el desenvolupament de la seva tasca, la seva excel·lència en el lloc de treball i la transferència dels coneixements adquirits.

El president de la taula, Bruno Bartolomé, ha remarcat la importància que aquests aspectes seran coneguts pel funcionari abans d'assolir aquesta projecció, i que la taula ha volgut incidir en que es tracti d'un desenvolupament no només vertical, és a dir, d'elevar la situació laboral, sinó també horitzontal perquè es pugui avançar canviant de lloc de treball sense adquirir un grau més elevat. La intenció és trencar amb la idea actual que els funcionaris s'estanquin 40 anys en el seu lloc de treball, i aconseguir que puguin prosperar. El nou sistema que es proposa des de la Taula de la Funció Pública estaria basat en esgraons amb una definició de les condicions que es demanen per a cada un com per exemple el temps que cal passar a cada lloc, i no elimina el sistema d'avaluació, ja que es continuarà fent una valoració de les capacitats, però amb un sistema "més obert per millorar el clima laboral". Bartolomé ha deixat clar que la intenció és simplificar "les regles del joc" deixant clar quins mèrits calen per a cada esgraó, i ha aclarit que hi ha propostes com oferir formació als treballadors, i no només compensacions econòmiques.
La projecció horitzontal, en la que s'ha insistit molt des de la taula es basa en què els funcionaris puguin fer formació i mèrits per canviar de lloc de treball sense la necessitat d'anar a llocs de feina més elevats. Bartolomé ha explicat que l'estructura laboral és piramidal, i per tant, no tots els funcionaris poden arribar a un nivell elevat, però que s'ha d'aconseguir que això no suposi un estancament, deixant clar què és el que s'ha de fer per créixer en aquest sentit i quines responsabilitats i guanys tindrien en un altre lloc del mateix nivell. 
Tot i els canvis que suggerirà la Taula de la Funció Pública, no es vol aconseguir la implantació d'aquest nou sistema automàticament, sinó que es proposa un període d'adaptació i d'avaluació per observar si les noves mesures són adequades o no, ja que segons ha opinat Bartolomé "si a l'any 2000 s'hagués fet així, potser s'hauria detectat que no era el que es volia". A més, el president de la taula no ha descartat que un cop finalitzi el període d'adaptació, si es detecta que hi ha persones que tenen una feina que no els pertocaria per la seva formació o les seves capacitats, els pogués afectar. De cara a la següent Taula de la funció pública es tractaran la mobilitat i la jubilació.

Les dades mostren que Andorra compta amb una velocitat de descàrrega mitjana de 19.41 Mbps, per davant de països com el Japó, Alemanya o els Estats Units. El rànquing mostra que Andorra està per davant en velocitat de descàrrega respecte els seus competidors més directes, França i Espanya. Mentre que el primer, ocupa la 23a plaça amb 11.61 Mbps, l’estat espanyol se situa al lloc 33 amb 9.14 Mbps de velocitat. La llista està liderada per Corea del Sud, que compta amb una velocitat de descàrrega molt superior a la resta de països i que se situa amb 35.24 Mbps.
Andorra Telecom atribueix aquest salt que ha fet Andorra en els rànquings de descàrregues mundials a la progressiva migració que estan fent els usuaris del coure cap a la fibra òptica. Pel que fa a la velocitat de pujada, Andorra se situa a la cinquena posició i assoleix una velocitat de pujada mitjana de 9.68 Mbps, per davant del Japó, amb 8.13 Mbps a la 11a plaça o els Estats Units a la posició 33 i 2.26 Mbps. El darrer test de descàrrega d'Ookla es va realitzar entre el 9 de setembre i el 10 d’octubre i s’actualitza de manera periòdica.