Les preguntes es van fer entre el 27 de setembre i el 13 d'octubre sobre una mostra de 815 persones, 426 d'elles de nacionalitat andorrana i els 389 restants no nacionals. Els resultats d'alguns dels temes demanats es contraposen a l'enquesta anterior, publicada al febrer d'enguany. Si amb la situació política de llavors un 18,8% dels andorrans es decantava per les eleccions anticipades com a solució, ara aquest percentatge s'ha doblat, amb un 39%. Un 19,2% aposta per un pacte d'Estat (al febrer era un 39,6%) i un 20,7% per un govern d'unitat (al febrer un 11,8%). A la pregunta de què es creu que passarà, un 50,9% dels andorrans pensen que hi haurà eleccions anticipades.
També es confronta les dues enquestes en la valoració i coneixement dels líders de les forces amb representació al Consell. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, és conegut pel 97,9% dels enquestats i la valoració que en fan, de l'1 al 10, és de 5,4 (al febrer era conegut pel 97,8% i obtenia una nota de 6. El líder de coalició reformista, Joan Gabriel, és conegut pel 83,1 d'enquestats i té una puntuació de 4,8 (al febrer era conegut pel 80,1% i tenia una valoració de 5). Finalment, Eusebi Nomen, d'Andorra pel Canvi, és conegut pel 86,6% dels enquestats i té una valoració de 3,4 (al febrer tenia el coneixement del 77,9% i una nota de 3,2). Les dades mostren que Bartumeu continua sent el líder polític més valorat entre els andorrans tot i baixar sis dècimes i manté una distància considerable respecte dels seus rivals: Gabriel baixa dues dècimes i suspèn i Nomen puja tres dècimes però segueix sent el pitjor valorat. En general, la confiança que mereix la classe política als enquestats està valorada en un 4,2 de mitjana pels andorrans, i en un 4,7 pels no andorrans.
Prop del 90% dels andorrans enquestats votarà a les properes eleccions generals i comunals. Respecte de la intenció de vot amb vista a unes generals, hi ha dades poques significatives, ja que un percentatge proper al 30% d'enquestats que diu que encara no ha decidit el vot (ni a la llista nacional ni a la parroquial) i no contesta gairebé el 28% en el cas de la llista nacional i el gairebé el 29% en la parroquial. Amb tot, a les llistes nacionals un 29,1% votaria el Partit Socialdemòcrata, un 6,8% Coalició Reformista, un 3,1% Andorra pel Canvi i un 1,6% els Verds. A les parroquials el 24,4% votaria PS, el 6,8% CR, el 2,6% ApC, un 1,4% els Verds, Unió Nacional de Progrés un 0,5% i altres opcions un 1,4%.
Desafecció política
L'enquesta també mostra clars símptomes de desafecció política entre la població. Un 77% dels enquestats creu que els polítics no tenen en compte el que pensa la gent o un 60,3% creu que només busquen benefici propi, .
La majoria, a favor de la rebaixa de la nacionalitat
Un altre dels aspectes importants de l'enquesta fa referència a la proposta de reduir el termini per obtenir la nacionalitat a quinze anys de residència. La resposta és majoritaria per part dels enquestats, amb un 75,1% del total a favor de la reducció. Els andorrans li donen suport en un 62,2% i els no andorrans ho fan en un 80,5%. Els contraris són un 16,1% del total d'enquestats (31% d'andorrans i 10% dels no andorrans) i no contesta el 8,7% (6,8% d'andorrans i 9,5% de no andorrans).
L'estudi del CRES també demana per quins mitjans de comunicació se segueix els temes polítics. La premsa és el mitjà més utilitzat. Ho fan un 74,3% dels enquestats, dels quals un 80,9% a través del Diari d'Andorra (el segueix el Periòdic amb un 27,4%). L'apartat Internet, suport amb el que un 3,5% dels enquestats segueixen l'actualitat política, també l'encapçala la pàgina web del Diari, amb un 35,3%, seguit dels llocs web de Forum.ad i el Periòdic, amb un 13,1% cadascun.