El Govern va presentar ahir el pressupost per al 2011, que presenta un dèficit de 82 milions, una xifra sensiblement inferior a les previsions inicials. Tot i que les despeses s’han reduït en un 0,57% amb relació als comptes del 2010, situant-se en els 381,5 milions, la previsió d’ingressos es redueix en un 2,58% i se situa en 299 milions d’euros. L’executiu preveu una operació de préstec internacional de 150 milions per reduir les pòlisses de crèdit. (seguirà ampliació)

El director de cinema Mario Camus acaba de participar a la Seminci de Valladolid en l’homenatge que s’ha fet a l’escriptor Miguel Delibes, autor de la novel·la Los santos inocentes, l’adaptació cinematogràfica de la qual firma ell. La cinta serà exhibida demà als cinemes Modern d’Andorra la Vella en el marc de les Jornades de cinema espanyol, que organitza l’ambaixada d’Espanya a Andorra. El director hi serà present i debatrà amb els espectadors.

José Sacristán, el convidat de la setmana passada, era la primera vegada que venia a Andorra. Vostè també?
El meu cas és el mateix. És la primera vegada que visito Andorra.

‘Los santos inocentes’ és una pel·lícula que queda per als annals de la història del cine, per a l’aficionat veure-la i discutir amb el director és una bona possibilitat...
Sí. M’afalaga molt això. Aquesta és una pel·lícula que ha estat molt afortunada perquè de vegades al cinema hi ha moltes possibilitats que, per una cosa o una altra, una pel·lícula es malmeti, però en aquest cas crec que vam acabar fent un bon treball i, a més, la història era molt propícia per fer-ho.

Ara es tornen a fer films basats en llibres. És falta d’idees en el món del cinema?
No. Si un té paciència i repassa la història del cine en la seva totalitat les històries d’una novel·la, dels diaris, dels suplements d’un diari, han estat sempre la base de pel·lícules, però si vas més enrere, en realitat, la base és la vida, que finalment algú parcel·la i pot fer una novel·la. Per tant, sempre és un costum que ve d’antic i, a més, les històries editades sempre et donen certa confiança. En el cas de Los santos inocentes, només sortir al carrer el 1981 va tenir molt èxit, els personatges eren superbs, al carrer es venia molt bé. Quan la vaig començar a llegir automàticament vaig pensar que havia de fer la pel·lícula. Va ser una història que va calar entre la gent.

A banda de cinema, vostè s’ha dedicat també a les sèries de televisió.
He fet Fortunata y Jacinta i La forja de un rebelde, que és una sèrie que es va passar una sola vegada perquè és una mica agressiva. Les dues van ser molt llargues i em van portar molt de temps. A més, vaig fer capítols de Curro Jiménez i Los camioneros.

Veia la televisió com un nou  terreny d’expressió i per això s’hi va voler dedicar?
En realitat tot és molt més prosaic. Estàs sense feina, et truquen, et fan una proposta i el que veus, per descomptat que has de tenir-hi una inclinació, però sobretot és una manera de guanyar-te la vida.

En què ha canviat el cine que es fa avui amb el d’ahir?
El nostre cine, l’espanyol, té sempre com una mena de deformació congènita que ve dels anys 40 i és aquesta mena d’invasió permanent. Passa una mica a tot Europa, però a Espanya més perquè sempre ha estat un mercat fantàstic. Aquí campen les pel·lícules americanes, llavors això fa que tot sigui molt complicat. Això s’ha de tenir en compte a l’hora de jutjar el cinema espanyol. Es recorre a les subvencions perquè els que manen tenen un complex de culpa. Aquí es legisla per als americans més o menys, en canvi s’obren acadèmies de cine cada dia. És una cosa que no s’entén.

Els joves realitzadors tenen un problema...
Els joves no busquen fer una sola pel·lícula, sinó fer una carrera. I?la fan només si les cintes donen diners. I aleshores s’han introduït en el cinema de gènere, de terror o de violència, per exemple. S’hi han posat perquè la immensa majoria no sap per on sortir. Tot això ve de la pressió amb la qual es treballa en aquest país.

Crisi? “Potser és la més important que he vist en cinquanta anys”, explica Antoni Rodríguez, que hi afegeix que “la meva edat em permet recordar que els anys cinquanta a Andorra eren molt difícils”. Se’l podria definir com un self made man, home fet a si mateix que fa 47 anys que es dedica al món comercial andorrà. Natural de Mojácar, el seu pare era picapedrer al Pirineu i “es va enamorar d’Andorra” fins al punt que “va decidir que la família s’instal·lava aquí”. Vol tenir un “record per a ell, que va ser un dels primers a establir una empresa d’obra pública al país”.
Rodríguez va viure una època en què “l’única sortida laboral era treballar al comerç”, i no pot evitar que se li escapi un somriure quan parla del tancament dels diumenges a la tarda. L’empresari destaca que “aquí s’han arribat a tancar els comerços a les dues de la matinada, i potser ni una cosa ni l’altra, perquè cal trobar un equilibri”. D’aquella Andorra del Duralex assenyala que “era una agonia i no podia durar”, i asse-nyala que gairebé ningú no se’n recorda quan “els espanyols van tancar la frontera i no venia ningú”.
Com a bon self made man va començar pel taulell i en una ter­ra plena d’oportunitats va anar pujant fins a ser propietari,actualment de diferents negocis,  com ara una botiga de mobles o portar la distribució de PlayStation. L’evolució del comerç andor­­rà el va encaminar cap a l’electrònica i “fa uns quinze anys vam decidir bolcar-nos al món de l’oci i del videojoc”. És optimista per naturalesa i aquest any s’atreveix a dir que es noten brots verds “si tenim en compte que l’any 2009 va ser molt dolent per a tothom”. Respecte als videojocs només té una petició: “Els productors han de baixar els preus perquè una família actualment és complicat que pagui seixanta euros per cada títol, i a més es limitaria la pirateria.”

PERFIL

>> Trajectòria
Fa 47 anys que es dedica al comerç d’Andorra, primer com a dependent i posteriorment passant a ser propietari de negocis

>> Consell
Recorda que el país ha de ser conscient que els nivells de riquesa que es van assolir els anys 2005, 2006 i 2007 no tornaran perquè no eren “xifres reals per les nostres dimensions”.

>> Paradigma
Destaca que el Govern pot ajudar, però per sortir de la crisi l’única recepta és “fer força tots plegats”.

El Barça es va presentar amb un bon nombre de jugadors del filial i el partit ja va quedar encarrilat en el primer temps. Maxwell va avançar els blaugrana al minut 17, amb un xut creuat dins de l’àrea petita, després d’una passada de Bojan. El segon gol el va obtenir Pedro, al 25, en rematar una centrada de Maxwell. Just després, Bojan va estavellar un xut al travesser. Pinto va intervenir al final del primer temps. Bojan va ser el jugador més actiu del Barça en el segon temps i al minut 78 va tenir una bona oportunitat. Però el Barcelona ja havia afluixat el ritme i es va conformar amb els dos gols de renda per a la tornada a casa.
El Reial Madrid no va complir les expectatives com a líder de la primera divisió i va ensopegar a Múrcia, contra un altre líder, però del grup 4 de segona B, d’on només va treure un empat a zero. Amb el cap a la derrota de l’any passat contra l’Alcorcón, els de José Mourinho no van poder foradar la porteria murciana. El Reial Madrid, que també va alinear jugadors poc habituals, va tenir més ocasions, com un xut de Granero que va encastar al pal. Albiol va estar a prop de marcar just abans del descans, però no va rematar bé una falta. A la segona part continuava el mateix guió, i el porter veneçolà del Múrcia, Dani Hernández, va ser providencial al minut 69, en aturar un llançament de falta de Cristiano Ronaldo i el posterior xut del refús de Pedro León. El Reial Madrid no tenia efectivitat i el marcador no es va moure.
Avui es disputaran el gruix de partits dels setzens de final. Encara continua un equip de tercera divisió, el Portugalete, i quatre de segona B, Reial Unió d’Irun, Logronyès, Poli Ejido i Universitat de Las Palmas. També n’hi haurà tres de segona, Xerez, Còrdova i Betis. D’altra banda, ahir es va donar a conèixer la mort del pop Paul, que es va fer famós per l’encert en les prediccions de resultats al Mundial de Sud-àfrica.

‘No’ als combinats autonòmics
El Congrés dels Diputats espa-nyol no va admetre ahir a tràmit una proposta perquè les seleccions autonòmiques puguin participar en competicions internacionals.

SET FUTBOLISTES ESPANYOLS, A LA LLISTA DE CANDIDATS A LA PILOTA D'OR

Set jugadors espanyols són candidats per guanyar el proper trofeu de la Pilota d’or, que atorgarà conjuntament la FIFA i la revista France Football. Tots són integrants de la selecció guanyadora del Mundial Xavi Hernández, Andrés Iniesta, David Villa, Iker Casillas, Xabi Alonso, Cesc Fàbregas i Carles Puyol. La resta de la llista la formen els holandesos Sneijder i Robben; els alemanys Klose, Müller, Lahm, Schweinsteiger i Özil; el portuguès Ronaldo; l’argentí Messi; els brasilers Alves, Maicon i Julio César; l’ivorià Drogbà; el ghanès Gyan; l’uruguaià Forlán, i el camerunès Eto’o.

La tramitació al Senat, durant 16 dies i un total de 143 hores, ha estat el debat sobre una llei més llarg des de l’inici de la V República, instaurada el 1958. El ministre de Treball, Eric Woerth, autor de la reforma, es mostrava força satisfet i assegurava que la cambra alta havia permès un “vot històric”.
El grup socialista de l’Assemblea Nacional confirmava, tanmateix, la presentació d’un recurs al Consell Constitucional contra la nova llei “durant els propers dies”, sense concretar-ne la data. El Consell Constitucional podria pronunciar-se per la via d’urgència, si ho demana el govern, i escurçar el termini del veredicte d’un mes a vuit dies.
El to de les protestes començava a baixar. El ministre d’Ecologia i Energia, Jean-Louis Barloo, va assegurar que ahir es compliria l’objectiu d’arribar al 80 per cent de les gasolineres en funcionament normal. Els treballadors de la refineria de Lavera, prop de Marsella, havien retornat a la feina i garantien l’abastiment de combustibles. Per contra, la planta de tractament de cru de Total a Feluy (població belga a 30 quilòmetres de la frontera) va aturar l’activitat en solidaritat amb els treballadors francesos.

Estudiants i altres sectors
Tampoc les manifestacions estudiantils no van ser seguides com en jornades anteriors. La més nombrosa, a París, va reunir davant el Senat un miler d’universitaris i professors i van ser menys concorregudes a set ciutats més, entre les quals Tolosa. L’activitat als ferrocarrils era “gairebé normal” i es va recuperar la recollida d’escombraries a Marsella, entre d’altres ciutats on s’havia inter­romput. Per contra, els sindicats del sector convocaven una nova vaga general del sector aeri per al 4 de novembre de tot el personal de terra i de cabina.

DESTROSSES EN AUTOBUSOS EN LA JORNADA DE VAGA A BILBAO

La jornada d’aturada de 24 hores convocada per ahir pel comitè d’empresa de Veolia, concessionària del servei d’autobusos urbans de Bilbao, es va saldar amb algunes destrosses en vehicles. Els sindicats van insistir que la raó fonamental d’aquestes aturades a Bilbobus és en el manteniment deficient de la flota per part de l’empresa, mentre que la companyia sosté que darrere d’aquesta iniciativa només hi ha demandes salarials. Segons van informar  fonts de l’empresa, a la una del migdia eren 15 els vehicles sabotejats, 13 amb els vidres trencats a causa de l’impacte de pedres i els altres dos amb les rodes punxades.

ELS DESOCUPATS INSCRITS FREGUEN ELS 4 MILIONS

El nombre de persones a França que estan a l’atur i busquen feina va assolir al setembre gairebé els quatre milions i va superar aquesta xifra si es tenen en compte les dades dels territoris d’ultramar. El govern francès va informar ahir que el mes passat el nombre de demandants de llocs de treball va créixer un 0,7% amb relació a l’agost, i va precisar que en un any la pujada va ser del 6,7%.
En total, a la França metropolitana hi havia al setembre inscrites com a demandants d’ocupació 3.999.200 persones, mentre que amb l’aportació dels territoris d’ultramar la xifra va ascendir a 4.249.100. En conèixer l’augment a les files de l’atur, la ministra d’Economia, Christine Lagarde, va declarar que l’increment “no interromp la tendència cap a l’estabilització del mercat de treball des de fa alguns mesos”.

El pneumòleg acusat d’abusos deshonestos a quatre pacients va culpar ahir, en la primera jornada del judici que se celebra contra ell, el company d’especialitat amb qui compartia consulta en el moment dels fets (l’any 2002) i el metge de capçalera de les quatre denunciants d’haver orquestrat tot l’afer amb l’únic objectiu de perjudicar-lo. Va manifestar que està convençut que les dones han estat induïdes a seguir el procediment i va assegurar que són víctimes, però “no són víctimes meves”, sinó dels altres dos facultatius. Les quatre perjudicades van assegurar que no van rebre cap pressió externa per formular denúncia, ni tampoc cap contraprestació econòmica, i que l’únic que persegueixen és la inhabilitació de l’acusat.
Durant la primera jornada de les quatre en què s’ha dividit el judici contra el pneumòleg, el Tribunal de Corts va escoltar les declaracions de l’acusat i les quatre pacients denunciants. La vista oral arriba nou anys després que es presentés la primera querella contra el metge. Era l’any 2002 i l’inculpat ja feia nou que exercia a Andorra. Va explicar que fins llavors no havia tingut cap problema però que justament les denúncies “apareixen quan estic en guerra amb el meu company”. L’acusat es referia a l’altre pneumòleg amb qui compartia consulta. Va atribuir les discrepàncies a “l’enveja” i “els diners”. Mesos abans de les denúncies “em va amenaçar que em faria fora d’Andorra”, va assegurar referint-se al veí de consulta.

El metge de capçalera
A mitjan d’octubre, l’aleshores director mèdic de l’hospital informa l’acusat de les denúncies, que llavors són dues. A aquella reunió també hi acudeix el metge de capçalera de les noies (cap de les quatre superava els 25 anys en el moment dels fets), germà del director mèdic. Li explica que ha sabut dels fets i que, després d’assessorar-se amb un advocat, ha informat les pacients dels camins que podien seguir. L’acusat es queixa que en cap moment li donen el dret a defensar-se dels fets imputats, ni l’informe de quines pacients es tracta, i assegura que es van arribar a manipular historials mèdics de les pacients per fer-los arribar a la fiscalia.
El facultatiu va assegurar que totes les exploracions vaginals que va practicar tenien un fonament científic i que van ser professionals. L’única que nega en rotund és una de les quatre. Assegura que aquesta dona en concret, que relata que el metge la va fer posar a quatre grapes sobre la llitera de la consulta i li va fer tocaments vaginals i, a més, la va observar mentre es despullava, menteix i que el que explica “és obra d’un sàtir, no meva”. Quant a les altres tres, reconeix les exploracions però sempre justificades pels símptomes relatats per les pacients. A més, va assegurar que prèviamet les informava del que anava a fer i els demanava el consentiment.
Cap de les quatre perjudicades va reconèixer que donés cap consentiment o que el pneumòleg els donés informació precisa sobre perquè havia de fer aquella mena d’exploració. Totes quatre van assegurar que van sortir de la consulta sabent que aquella visita no havia estat en cap cas la normal. I que, ni tan sols, en la consulta d’un ginecòleg les exploracions arribaven a segons quins extrems. Algunes pateixen seqüeles psicològiques i, de fet, només una va voler declarar davant de metge. “Estic orgullosa de veure’l aquí assegut”, va assegurar. Això sí, des des llavors, pateix “fòbia a les bates blanques”, una absoluta desconfiança envers els metges.

ESTRANYS PERSONATGES SECUNDARIS

Algunes de les històries relatades ahir per les denunciants semblen fer part d’una novel·la negra. A preguntes de l’acusació particular, tres van explicar que fa un parell d’anys una dona va acudir a buscar-les assegurant que ella també havia estat víctima dels abusos del metge i que volia afegir-se a la causa. Fins i tot la van portar a l’advocat, però aquest va dubtar de la dona. Segons van explicar, estava especialment interessada per fer-les parlar de les indemnitzacions que sol·licitarien. Unànimement totes van assegurar al Tribunal de Corts que únicament volen la inhabilitació professional.
Una de les denunciants va explicar que el seu exmarit havia estat a punt de declarar a favor del facultatiu pressionat per un detectiu suposadament contractat per la defensa.

Va manifestar que està convençut que les dones han estat induïdes a seguir el procediment i va assegurar que són víctimes, però “no són víctimes meves”, sinó dels altres dos facultatius. Les quatre perjudicades van assegurar que no van rebre cap pressió externa per formular denúncia, ni tampoc cap contraprestació econòmica, i que l’únic que persegueixen és la inhabilitació de l’acusat.
Durant la primera jornada de les quatre en què s’ha dividit el judici contra el pneumòleg, el Tribunal de Corts va escoltar les declaracions de l’acusat i les quatre pacients denunciants. La vista oral arriba nou anys després que es presentés la primera querella contra el metge. Era l’any 2002 i l’inculpat ja feia nou que exercia a Andorra. Va explicar que fins llavors no havia tingut cap problema però que justament les denúncies “apareixen quan estic en guerra amb el meu company”. L’acusat es referia a l’altre pneumòleg amb qui compartia consulta. Va atribuir les discrepàncies a “l’enveja” i “els diners”. Mesos abans de les denúncies “em va amenaçar que em faria fora d’Andorra”, va assegurar referint-se al veí de consulta.

El metge de capçalera
A mitjan d’octubre, l’aleshores director mèdic de l’hospital informa l’acusat de les denúncies, que llavors són dues. A aquella reunió també hi acudeix el metge de capçalera de les noies (cap de les quatre superava els 25 anys en el moment dels fets), germà del director mèdic. Li explica que ha sabut dels fets i que, després d’assessorar-se amb un advocat, ha informat les pacients dels camins que podien seguir. L’acusat es queixa que en cap moment li donen el dret a defensar-se dels fets imputats, ni l’informe de quines pacients es tracta, i assegura que es van arribar a manipular historials mèdics de les pacients per fer-los arribar a la fiscalia.
El facultatiu va assegurar que totes les exploracions vaginals que va practicar tenien un fonament científic i que van ser professionals. L’única que nega en rotund és una de les quatre. Assegura que aquesta dona en concret, que relata que el metge la va fer posar a quatre grapes sobre la llitera de la consulta i li va fer tocaments vaginals i, a més, la va observar mentre es despullava, menteix i que el que explica “és obra d’un sàtir, no meva”. Quant a les altres tres, reconeix les exploracions però sempre justificades pels símptomes relatats per les pacients. A més, va assegurar que prèviamet les informava del que anava a fer i els demanava el consentiment.
Cap de les quatre perjudicades va reconèixer que donés cap consentiment o que el pneumòleg els donés informació precisa sobre perquè havia de fer aquella mena d’exploració. Totes quatre van assegurar que van sortir de la consulta sabent que aquella visita no havia estat en cap cas la normal. I que, ni tan sols, en la consulta d’un ginecòleg les exploracions arribaven a segons quins extrems. Algunes pateixen seqüeles psicològiques i, de fet, només una va voler declarar davant de metge. “Estic orgullosa de veure’l aquí assegut”, va assegurar. Això sí, des des llavors, pateix “fòbia a les bates blanques”, una absoluta desconfiança envers els metges.

ESTRANYS PERSONATGES SECUNDARIS

Algunes de les històries relatades ahir per les denunciants semblen fer part d’una novel·la negra. A preguntes de l’acusació particular, tres van explicar que fa un parell d’anys una dona va acudir a buscar-les assegurant que ella també havia estat víctima dels abusos del metge i que volia afegir-se a la causa. Fins i tot la van portar a l’advocat, però aquest va dubtar de la dona. Segons van explicar, estava especialment interessada per fer-les parlar de les indemnitzacions que sol·licitarien. Unànimement totes van assegurar al Tribunal de Corts que únicament volen la inhabilitació professional.
Una de les denunciants va explicar que el seu exmarit havia estat a punt de declarar a favor del facultatiu pressionat per un detectiu suposadament contractat per la defensa.

Així ho va confirmar ahir el conseller de la plataforma, Carles Enseñat. La nova legislació no suposarà un canvi global, ja que tan sols s’han acordat tres eixos bàsics. Concretament, s’ha pactat un augment de la protecció per als treballadors que realitzin activitats sindicals, s’ha desenvolupat el marc dels convenis col·lectius i s’ha regulat el dret de vaga. Com la negociació d’aquests tres punts ha comportat una feina d’uns deu mesos de converses, des d’Andor­ra pel Canvi es considera que intentar anar més enllà suposaria que les modificacions no s’entrarien en la present legislatura. S’ha de tenir en compte que els partits treballen amb la previsió de comicis anticipats com a molt tard a la primavera.
Una de les principals propostes dels socialdemòcrates passava per la creació d’un fons de garantia salarial que havia de ser sufragat amb un increment de les cotitzacions per part dels empresaris. L’aportació es contemplava amb un màxim del 0,5% del salari de cada treballador en nòmina. Els diners havien de servir per pagar els sous dels treballadors en cas de fallida o suspensió de pagaments. Andor­ra pel Canvi ha rebutjat aquesta possibilitat, ja que no comparteix la iniciativa i considera que no és el moment de gravar més el teixit empresarial després de la recent pujada de dos punts en les cotitzacions a la CASS. Un altre element important que ha estat rebutjat és l’encariment o eliminació de l’anomenat acomiadament lliure que els socialdemòcrates també plantejaven.

Serveis mínims fixats
En referència amb el dret de vaga, l’aspecte més important passa perquè, tal com ja va publicar el Diari, seran els empresaris els que decidiran quins han de ser els serveis mínims. Els treballadors podran, però, recórrer i serà el departament de treball qui prengui la determinació final sobre si són pertinents o no els serveis mínims. Treball haurà d’emetre un dictamen en un termini de temps que no superi les 24 hores.
Tot i que el text es presentarà conjuntament per les dues formacions no es descarta que els socialdemòcrates aportin paral·lelament una sèrie de modificacions perquè constin els seus posicionaments no acceptats. Aquestes propostes, però, no disposaran de vots suficients per prosperar.

L'USdA LAMENTA LA REGULACIÓ DELS SERVEIS MÍNIMS

El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, va explicar ahir que lamentava que els serveis mínims d’una vaga, finalment, s’hagin de pactar amb la patronal, fet que troba “totalment fora de lloc”. De fet, Ubach va explicar que el sindicat expressarà de forma més clara la disconformitat amb el text un cop sigui una realitat. El sindicalista va recordar que “a tots els països del món els serveis mínims d’una vaga es pacten entre el Govern i els sindicats”, i que si no es fa així “no té sentit”. A més, va ressaltar que “són els convenis col·lectius el que ha de determinar el funcionament d’aquesta mena d’accions”.
Ubach va demanar que el fet que els empresaris quedin fora del pacte de serveis mínims és, a més, una “garantia” que el dret del propi treballador a fer vaga no es veu mutilat. En qualsevol cas, el secretari general de l’USdA va tornar a posar en relleu que els treballadors de l’empresa privada “han de tenir el suport d’un sindicat”, ja que si no, no és possible que hi hagi un intermediari. El líder de l’USdA mostrava així la disconformitat amb les reformes que es faran al codi de relacions laborals, que el Diari va fer públiques a l’edició de dilluns. El text també preveu que, en cas que no sigui possible arribar a una entesa entre els treballadors i l’empresari, serà el Govern, i concretament el departament de Treball, qui decideixi. A més, el codi també precisarà que el tancament temporal d’un centre de treball només es podrà fer en cas de perill evident.

És per això que el comú lauredià ha decidit recórrer contra el text per demanar a l’executiu la nul·litat, tot argumentant que la Comissió de Toponímia d’Andorra (CTA) és un òrgan simplement de consulta i que fa propostes, però que en cap cas té poder executor.
Des de la Massana i Canillo, els cònsols Josep Maria Camp i Mònica Bonell van assenyalar ahir que la posició de Sant Julià de Lòria “és legítima” i “normal”. “Els comuns ens hem de fer respectar i ha de prevaldre el dret a la defensa; és la seva obligació defensar-se”, va posar en relleu el mandatari massanenc. En la mateixa línia, la número dos de Canillo va recordar que la CTA fa un treball exhaustiu i intens, però malgrat que estigui “molt” argumentat, “al final hi ha uns usos i costums que prevalen”. “No deixa de ser una part històrica”, va afegir-hi, alhora que va incidir que “és clar” que la CTA no té poder de decisió, ja que només correspon a les administracions central i local implicades.

Tècnics de fora
Camp, a més, va anar una mica més enllà i va defensar amb força la conservació dels trets propis del país. “En aquestes coses s’ha de tenir en compte la idiosincràsia i la història i finalment són un grup de tècnics de fora. S’ha de valorar també què impliquen els canvis i el parlar d’Andorra s’ha de conservar”, va exposar. Al mateix temps que ressaltava que “hi ha també en joc la sensibilitat de les persones” i, per tant, a l’hora d’aplicar modificacions en topònims tradicionals “s’ha de ser extremament prudent”.
Un altre cas que no ha obtingut el beneplàcit de la parròquia concernida és el de Juclà. La corporació de Canillo va exposar que “valorarem” si fan alguna al·legació o prenen alguna mesura en contra de l’alteració del mot Juclar, que en el text aprovat recentment per l’executiu ha canviat pel de Juclà. La cònsol va explicar que el comú es va oposar a l’eliminació de la r final davant la comissió i que, de fet, la junta de govern va acordar respondre a través d’una carta a la CTA per deixar clar que ells volien el topònim Juclar. “Vam argumentar que tradicionalment s’havia dit d’aquesta manera. Però ha prevalgut l’opinió dels tècnics per sobre de la del comú”, va lamentar.
En canvi, la parròquia de la vall d’orient es mostra favorable al topònim Serni, a diferència que la de Sant Julià, que el manté amb la forma tradicional, amb c. “La nostra retolació ja va així i, de fet, quan es va inagurar la plaça de Sant Serni, ja hi vam col·locar s en lloc de c”, va concloure Bonell.

ELS CANVIS S'HAN ENCAIXAT DE MANERA POSITIVA A LA RESTA DE PARRÒQUIES

Sant Julià i ara Canillo, amb Juclà, han estat les úniques parròquies que s’han mostrat disconformes amb algun dels termes que publica el Nomenclàtor. Segons van explicar ahir al Diari la resta de corporacions, en general s’han acceptat els canvis que han proposat uns i altres. Amb tot, una de les modificacions que no van prosperar després de la proposta de la CTA –de fet, l’única que es va rebutjar– va ser la de la Maçana. El Govern va decidir mantenir la grafia amb la doble s en considerar que es tracta d’un nom molt arrelat. Malgrat això, els experts de la comissió van proposar el canvi argumentant que a la documentació antiga apareixia amb ç. Més canvis que s’han aprovat són els de Comapedrosa en lloc de Coma Pedrosa i Tobira en lloc de Tovira.

Però la Federació Francesa de Rugbi ha realitzat una reestructuració de les categories que afectarà en gran manera la tercera federal, i també la divisió honor. S’ha decidit reduir el nombre d’equips a tercera i en el grup Grand Sud, el que correspon al VPC Andorra, es passarà dels 48 conjunts que hi ha enguany als 31 que hi haurà la temporada 2011-2012. Això ha comportat que només hi hagi previstes quatre places per als equips que estan a honor, una per a cada sector: Migdia-Pirineus, Llenguadoc, Rosselló i Armanyac-Bigorra.
Aleshores, la primera via que té el VPC per obtenir aquesta plaça és guanyar el campionat del Migdia Pirineus. “És una possibilitat que ens fa molta gràcia, també pel que suposa obtenir un campionat”, va comentar el president del club, Thomas Ginesta. Per afrontar la lluita pel campionat del sector, el que més interessa és aconseguir la major quantitat de punts en la lliga regular, ja que al final d’aquesta fase s’uniran els dos grups d’honor al Migdia-Pirineus i els 19 equips s’ordenaran per la puntuació. Del primer al quart ja tindran assegurada la presència als quarts de final, i del cinquè al dotzè hauran de disputar una eliminatòria prèvia. Tota la fase final tindrà lloc a partit únic en camp neutral.
Acabar per sota dels dotze primers de la categoria, i lluitar per evitar el descens, és una possibilitat que no es vol ni plantejar des del club. Amb aquest sistema es fa necessari sumar el major nombre de punts bonus possible. Ara, després de quatre jornades, el VPC és el segon del grup amb 14 punts, només per darrere del Foix, que en té 19, i ocupa el tercer en el global, ja que a l’altre grup el Saint Jory suma 17 punts.
Si no obté el campionat del Migdia-Pirineus, el VPC encara podria aspirar a l’ascens si s’endú el Campionat de França entre tots els equips d’honor. Del sector entrarien els quatre semifinalistes i els dos millors dels quarts de final. Per obtenir aquest títol caldria vèncer sis eliminatòries més, també a partit únic, en camp neutral. “Si no podem per una banda, ho intentarem per l’altra, que és possible que no sigui més dura, però sí molt llarga. Podríem tenir un total de deu partits a fora després de la lliga i seria dur en l’àmbit humà i financer”, va indicar Ginesta. El dirigent hi va afegir que “l’objectiu és pujar, però si ens quedem a honor, la temporada següent serà més atractiva perquè tindrà més nivell. Hi haurà bastants equips que estaven a tercera federal, en trobarem alguns que ja coneixem i la lliga serà més forta. Aquest és un any de canvis”. Si el campió de França no ha guanyat el del sector, pujaran cinc equips i baixarà un més de tercera federal.
De la seva banda, encara no està definit el sistema d’ascens per a l’equip femení del VPC Andorra, si obté un bon resultat a la tercera federal de rugbi de set. Ara és el primer del grup 3.

INCORPORACIONS DE L'OSSEJA PER AL FILIAL

El segon equip del VPC Andor­ra tindrà entre cinc i sis fitxatges de darrera hora, provinents de l’Osseja. El club de l’Alta Cerdanya no presentarà enguany equip sènior i ha arribat a un acord amb el VPC per a la cessió de jugadors. S’està en espera que acabin els tràmits burocràtics perquè puguin jugar. Aquests només podrien competir amb el filial, perquè la fitxa s’ha tramitat fora de termini per al primer, i suposa evitar de forma pràcticament definitiva la manca d’efectius que es va patir la temporada passada. “Tenim molt bona relació amb l’Osseja i divendres passat ja van venir tres a provar. Ells faran dos dels tres entrenaments perquè el viatge és dur, i els portarà un dels seus directius”, va explicar Thomas Ginesta. El filial del VPC és sisè dels deu equips de la lliga, amb sis punts. “Tenim un grup de jugadors que està molt motivat, s’ho passa bé i això es veu al camp”, hi va afegir el president. Els entrenadors del segon equip són Jeannot Martinho i Dídac Martínez, amb el suport de Michael Broad, i els dos realitzen un curs de formació de la Federació Francesa.

La majoria de les entitats que formen part del grup de treball per a la igualtat en la infància i la joventut volen que s’estudiï a fons el fenomen del fracàs escolar i de l’absentisme a les aules, així com les causes de l’abandonament prematur de l’escolarització.

Segona jornada en la qual cap dels tennistes andorrans ha aconseguit superar la primera ronda. Tres eren els que van començar la participació en el Torneig ITF Júnior, i tots van quedar eliminats, igual que el dobles masculí.

Potser encara és d’hora per treure conclusions, però la veritat és que dels clubs que es van presentar a començaments de temporada com a principals favorits per aconseguir l’ascens a primera catalana, només l’FC Andorra i l’EFAC Almacelles estan mantenint un nivell que els permetria complir aquest objectiu. Una fita solament reservada a un.