Tant des de Vallnord com des de Grandvalira es mostren optimistes amb la data i asseguren que, en principi, no hi haurà cap problema per permetre l’accés als primers esquiadors de la temporada. Tot i aquestes bones perspectives, els responsables de totes dues estacions estan molt pendents de la previsió meteorològica de les pròximes setmanes i esperen que l’anunciat augment de temperatures no duri massa dies i pugui arribar una pertorbació que ajudi a augmentar el gruix de neu de cara a l’obertura. “Comptem amb una primera base de neu i gràcies a les baixes temperatures dels últims dies, sobretot a primera hora del matí, ja hem pogut començar a posar en marxa els canons a Pal i Arcalís”, van explicar fonts de Vallnord.
A Grandvalira la situació és semblant: “Els operaris ja treballen i fins al moment s’ha validat el funcionament de la xarxa de canons, de manera que quan hem tingut les condicions de temperatura i humitat idònies hem pogut produir neu.” De fet, els responsables de l’estació van indicar que ja s’han revisat totes les instal·lacions i que els telecabines de Canillo, Soldeu i el Tarter s’estan utilitzant per desplaçar els tècnics que estan treballant.

Temps per preparar-ho
Cap de les dues estacions es mostra neguitosa, al contrari. En tots dos casos asseguren que tenen temps per condicionar el terreny i que si bé el dia 27 és un dia important, l’obertura és parcial i la seva fita se centra més en el pont de la Puríssima, ja que els representa el primer període comercial important. “Aquests dies del mes de desembre normalment les reserves són altes. I pel que hem anat detectant fins ara la gent té moltes ganes de neu”, van comentar des de Vallnord.
En aquesta mateixa línia es van expressar fonts de Grandvalira: “En aquest moment no podem assegurar el nombre de pistes que tindrem obertes, però és clar que l’objectiu és garantir-ne la major quantitat possible de pistes i el màxim de connexions entre els diferents sectors, ja que això és el que ens fa més grans.”
Aquests dies previs de feina a les estacions han coincidit, també, amb la celebració a Londres del World Travel Market, la Fira Internacional de Turisme que acaba avui i que compta amb una delegació andorrana encapçalada per Andorra Turisme i Ski Andorra.
La trobada ha servit per confirmar la revifada del mercat anglès que fa poc més d’un mes anunciaven els responsables del sector i que es veu com el resultat del treball conjunt que han fet els dos grans dominis esquiables del?Principat juntament amb Andor­ra Turisme.
“Hem fet uns esforços a nivell comercial molt forts i sembla que donen bons resultats”, van declarar des dels dos camps de neu, que també en els mercats tradicionals detecten aquestes bones sensacions. “Els operadors turístics noten les ganes de la gent i gràcies a les primeres enfarinades que hi ha hagut les reserves anticipades ens marquen uns bons registres tenint en compte les dates en què estem.”
Tot i aquest optimisme, des d’Andorra Turisme, Àlex Andrés va voler deixar clar que cal ser “cauts, ja que tot i que sembla que les reserves van a bon ritme, no serà fins a final de tempora- da quan es podrà fer un balanç adequat”.

RÚSSIA TREU EL CAP ENTRE ELS CLIENTS MÉS IMPORTANTS DEL MERCAT INTERNACIONAL

Les reserves a les estacions d’esquí del Principat van a bon ritme, cosa que fa que els responsables de les instal·lacions tinguin bones perspectives de cara a la temporada que s’obrirà el pròxim dia 27.
Pel que fa els mercats internacionals les previsions són millors que les de l’any passat, ja que han augmentat les reserves. Però si n’hi ha un que destaca per sobre dels altres és el mercat rus. A dia d’avui les reserves procedents d’aquest país se situen un 20% per sobre de les que hi havia l’any passat.
“El cert és que aquest any ha entrat un nou operador turístic rus d’unes dimensions més grans que el que hi havia fins ara i per tant té més capacitat d’aconseguir clients”, van assegurar des dels dominis esquiables.
Tot i així, la presència al World Travel Market també es veu com una nova oportunitat per vendre destí. “No només venem neu. En el cas de Rússia, per exemple, tenim estades llargues donades per l’oferta de shopping i la proximitat amb Barcelona, que atrau molts turistes.”

Els socis minoritaris del Centre de Tractament de Residus SA (CTRASA), els grups empresarials espanyol i francès Cespa i Novergie, estan en desacord amb l’aprovació dels comptes del 2009 de la societat i tenen intenció d’impugnar-los, segons van anunciar ahir representants  de les dues empreses.

La resiliència, la capacitat de superar les adversitats, és natural en l’ésser humà però no totes les persones fan front a les situacions complicades de la mateixa manera.

Fins a sis novetats es produeixen en la convocatòria davant d’Anglaterra respecte als darrers amistosos, que es van disputar el mes passat contra Eslovènia. La selecció continua en la seva fase de formació i per aquest motiu valora més seguir provant el màxim de jugadors que no pas els resultats que es pugui produir.

El ministre ha informat de l'aprovació per part del consell de ministres de les lletres del Tresor, una emissió de títols a un any i a un tipus d'interés de l'euribor més dos punts. López s'ha mostrat convençut que es tracta d'una operació "atractiva pels inversors" i que serà col·locada sense problemes.
Ha titllat d'històrica l'emissió de deute, un primer pas "de diversificació i d'estructuració del deute", alhora que ha explicat que permetrà reduyir la concetració de risc pels bancs del país, que actualment assumeixen en solitari el finançament de l'Estat.

L'emissió tindrà un periode molt curt de susbcripció. Els inversors interessats en comprar les lletres han de presentar les demandes entre el 18 i el 23 de novembre. La compra mínima serà el valor del títol, amb un nominal de 1.000 euros. López ha explicat igualment que l'emissió està "assegurada" per les entitats bancàries que assumiran les lletres no col·locades i que no el Govern no haurà de fer front a comissions de les entitats.

El Partit Socialdemòcrata considera poc "seriós" el pla que està intentant tirar endavant Joan Gabriel per mantenir la legislatura i evitar les eleccions avançades abans de l'estiu. Segons va explicar Ferran Goya, primer secretari del PS, la maniobra es veu com un "moviment desesperat" de Gabriel per mantenir el lideratge dins dels reformistes en un moment en què són evidents les diferències internes. Goya creu que "l'itinerari per les parròquies de Gabriel buscant suports s'inclou dins de l'estratègia per a la guerra que mantenen oberta el Partit Liberal, el Partit Reformista i Unió Laurediana".

El polític socialdemòcrata considera que el primer que hauria de fer Joan Gabriel és trobar unanimitat dins del seu propi grup parlamentari, ja que "una proposta que només provingui d'una part dels reformistes tampoc és creïble". Amb els elements "de què jo ara disposo" la maniobra de Joan Gabriel no altera en res el planning del Partit Socialdemòcrata, que preveu eleccions generals avançades abans del pròxim estiu.

Goya va comentar que tampoc es té molt clara quina és la proposta que estaria posant Gabriel damunt la taula per allargar la legislatura. Per al polític del PS només seria factible la creació d'un govern de coalició o amb un suport per escrit "com hi ha al país basc", però aquests escenaris "ja s'han provat amb anterioritat i els reformistes no els han volgut acceptar". El primer secretari va destacar que "no voldria pensar que es pretén allargar la legislatura fins a final d'any perquè llavors algun cònsol com el de Sant Julià quedi alliberat per poder-se presentar a les generals, sense haver de renunciar al càrrec molts mesos abans".

Respecte a la convocatòria d'eleccions, Goya va afirmar que un cop els partits de l'oposició "teòricament" tombin el pressupost es plantejarà quina és la data de dissolució. La prioritat passa perquè "es puguin aprovar les lleis fiscals abans que la legislatura s'acabi".

INVIABLE FER DOS COMICIS ALHORA

Ferran Goya va manifestar que la possibilitat de fer coincidir les eleccions comunals i nacionals el desembre del 2011 és "inviable". El motiu rau en el fet que la quantitat de candidats que són necessaris per a totes les llistes farien gairebé "impossible" que cap dels partits disposés de suficients elements. Fent comptes caldrien més de 150 candidats de cop, a més dels que firmen les llistes electorals, en cas que es volgués competir en totes les parròquies en ambdós comicis.