De fet, la construcció de la instal·lació s’aturarà enguany, un cop es completi la tercera fase, amb l’acabament de l’edifici de serveis, les graderies de l’estadi de futbol per aforar unes 500 persones, i la zona d’atletisme, situada sota la grada i que la integren, segons el projecte, una recta de 118 metres i 6 carrers i una zona destinada als salts. Les estretors pressupostàries han portat el Govern a no tirar endavant aquesta legislatura la darrera fase del CTEO, que incloïa la construcció d’un pavelló multifuncional per a la pràctica de bàsquet, handbol, futbol sala i hoquei patins, diverses sales polivalents per a esports de combat i tennis de taula, i l’aparcament, amb una setantena de places soterrades, segons va explicar fa 2 anys a les entitats l’anterior secretari d’Estat d’Esports, Manel Blasi. A més, el pavelló multifuncional permetia instal·lar una pista per al tennis, esport que gaudia també de dos espais coberts i climatitzats.
L’actual secretari d’Estat, Jordi Cerqueda, va confirmar al Diari que “enguany acabarem l’edifici de serveis, que està molt avançat ja, i licitarem aviat la fase de la pista coberta d’atletisme, que inclou també les graderies de l’estadi de futbol. De moment no farem res més”. El Govern ha previst en el pressupost una partida d’1,2 milions d’euros per escometre aquestes actuacions i enllestir l’edifici de serveis, nucli fonamental d’una instal·lació ideada per ser una referència per a l’esport del país i també per rebre esportistes i equips de fora.  
Sobre la continuïtat de l’obra fins a completar el centre de tecnificació, Cerqueda va assenyalar que “els pavellons i les pistes cobertes de tennis, entre d’altres, ara mateix no tenim una data per poder dir quan ho farem. Aquesta legislatura no s’acabarà”. Qüestionat sobre la problemàtica que se li plantejarà a la Federació de Tennis per la manca de pistes, el secretari d’Estat va comentar que “malauradament no està previst tirar endavant la construcció de les pistes i em sap molt de greu. Entenc perfectament el neguit de la federació. Sé que tenen unes necessitats, però nosaltres ara per ara no ho podem arreglar”.
La Federació de Futbol és la que està fent ús actualment del centre, amb la disputa al camp verd de partits de la lliga i d’entrenaments de diversos equips. El VPC Andorra de rugbi també l’ha utilitzat per a la seva preparació durant algunes jornades.

EL CASAL DE L'ESPORT NO ES TRASLLADARÀ A ORDINO NI AL FUTUR ESTADI NACIONAL

El Casal de l’Esport mantindrà la seva ubicació actual amb els barracons prefabricats al Poliesportiu d’Andorra. Així ho ha confirmat Jordi Cerqueda, tot assegurant que “la seva localització és perfecta i ara mateix no està previst tocar res de com està”. El secretari d’Estat, això sí, va reconèixer que “les condicions de treball són complicades per a les federacions per les instal·lacions en si mateixes. Molt de fred a l’hivern, calor a l’estiu, espais molt reduïts...”
De tota manera, Esports no es planteja traslladar el Casal a cap altre lloc, tot i que havia sonat el Centre de Tecnificació d’Ordino o el futur estadi nacional. “A Ordino estaria fantàsticament bé. L’entorn és ideal, al costat d’una instal·lació esportiva, però està una miqueta lluny i ara mateix no hi ha cap previsió de trasllat.” La mateixa resposta va donar Cerqueda quan se li va plantejar la possibilitat de buscar una ubicació amb millors condicions aprofitant les obres del futur estadi nacional al Camp del Consell. El Casal de l’Esport, segons dades de la secretaria d’Estat, acull el 85% de les entitats esportives que reben subvenció del Govern.

El cònsol major, Jordi Mas, va apuntar ahir que són diverses les opcions que s’han posat damunt la taula i ara es volen estudiar acuradament per, sense pressa però també sense que passi d’aquest any, poder prendre una decisió. El mandatari va voler enviar un missatge de tranquil·litat als usuaris. Si finalment es tira endavant aquesta idea, això no suposarà en cap cas una pujada de tarifes ni un empitjorament del que s’ofereix des del centre.
“Únicament volem buscar posicions per reduir les despeses, però de cap manera es modificarà ni el servei ni el cost”, va assegurar Mas, que va admetre que una de les fórmules amb les quals es treballa passaria per posar a concurs la gestió perquè l’assumís una entitat privada. Malgrat això, la decisió no es prendrà a la lleugera. “Són idees que estaven al programa i estem analitzant les opcions. Hi ha un ventall damunt la taula però no vol dir necessàriament que s’hagi de fer”, va explicar el cònsol encampadà.
En tot cas, el que ja sembla clar és que el que es veuria afectat per aquesta mesura d’externalització de la gestió seria, ara per ara, la part esportiva de la instal·lació. I?és que és l’àmbit que, segons Mas, “té més opcions”. El polític, en canvi, va argumentar que l’àmbit cultural “és més difícil” de poder inscriure’s dintre d’aquest objectiu, que no té, per ara, una data de concreció però sí un límit temporal. “No hi ha cap calendari fixat, però ha de ser aquest any”, va explicar el mandatari encampadà, que va avançar la voluntat d’impulsar accions similars en altres àmbits.
“Estem estudiant molts serveis, fins i tot a nivell de parlar amb altres comuns i de mancomunar-los”, va comentar un Mas que va voler posar en relleu que aquestes mesures són molt necessàries en el context actual. “La situació econòmica vol que es faci una reflexió profunda dels costos de l’administració en general”, va manifestar el cònsol major encampadà.

BONA AFLUÈNCIA DE PÚBLIC A SANT ROMÀ DE LES BONS

Sol i, això sí, una mica de vent. Un temps prou bo per gaudir de la primera de les diades anuals d’Encamp, la de Sant Romà de les Bons. La petita però magnífica capella romànica que corona el poble, al costat de la torre dels moros, va acollir ahir la tradicional jornada popular, marcada per una molt bona afluència d’encampadans. Com ja és habitual, després de la celebració religiosa, es va oferir un aperitiu als assistents, acompanyat de la música –com no podia ser d’una altra forma per Pasqua, caramelles– del jovent de la par­ròquia, que fa uns anys van apostar per recuperar-les.
El dos cònsols, Jordi Mas i Jordi Torres, van representar el comú en la trobada. Tots dos s’estrenaven en aquest mandat en un acte d’aquest estil i el major va voler expressar una gran satisfacció per “l’aplec maco que hem tingut”, acompanyat “per un bon sol”.
El mandatari va posar en relleu la necessitat de “perpetuar aquestes tradicions”. Un bon exemple, al seu entendre, són les caramelles: “que el jovent vulgui recuperar això omple encara més aquestes festes”, va assegurar.
Es tracta de la primera de les diades d’aquest tipus que cada any se celebren a Encamp. En total, són sis al llarg de la temporada de primavera i estiu.

D’entrada, les autoritats franceses han anunciat que hi haurà un increment d’un 7,6% en els impostos als cigarrets que s’aplicarà a partir d’octubre del 2012. En realitat havia de ser d’un 10% a causa de la pujada de l’IVA, del 19,6% al 21,2 %, però l’executiu gal ha preferit contenir-ho i ha abaixat la part tributària corresponent a l’impost al consum. Amb l’augment del 7,6% el preu mitjà del paquet de tabac s’incrementarà prop de 50 cèntims, fet que el deixaria en un cost de 6,7 euros.
Espanya també ha establert una apujada dins de les mesures que està aplicant per a la reducció del dèficit fins a deixar-ho en el 5,3% del PIB. El govern popular va recórrer al tabac per recaptar 150 milions d’euros més. L’argument emprat perl ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, passa perquè haver apujat més els tributs hauria significat directament un descens del consum. Curiosament, Montoro havia advertit durant la presentació del pressupostos de l’Estat que confiava que les tabaqueres no traslladessin als consumidors l’increment tributari i que l’assumissin amb una reducció de beneficis.

Philip Morris ja ha pujat
Espanya va enlairar l’impost específic que passa dels 12,7 euros per mil cigarrets a 19 euros. En aquest cas també s’ha reduït un tribut, l’ad valorem, del 57 al 55%, per mitigar la pujada. A nivell pràctic ha suposat un increment d’uns 20 cèntims per paquet. Philip Morris ja ha aplicat l’augment del preu amb un augment de 25 cèntims sobre Marlboro, Chesterfield i L&M. La resta de marques estan a l’expectativa, però molt segurament durant aquesta setmana o la vinent tindrà lloc un increment d’una magnitud similar. Atesa la permanent guerra de preus que està instaurada a Espanya és gairebé segur que tant Imperial Tobacco com British Americcan Tobacco, els compatudors de Philip Morris, aviat igualin l’increment. Segons fonts del sector tabaquer el nou escenari impositiu ampliarà la diferència de cost entre les marques barates i la resta. El motiu es troba en el fet que no s’ha tocat l’anomenat impost mínim, que estableix que un paquet de tabac ha de tenir com a mínim un preu de sortida al públic. Aquest tribut és el que marca el punt de sortida a partir del qual se situen les marques considerades barates i que utilitzen tabac d’inferior qualitat per elaborar els cigarrets.
El Govern espanyol va escollir el tabac com un dels fronts d’on es podien aconseguir diners extra degut que ni la guerra de preus de les companyies ni la prohibició de fumar en llocs públics ha alterat el més mínim el tabaquisme. En els dos primers mesos del 2012 es van consumir a Espanya 391,7 milions de paquets de tabac. Aquesta xifra suposa un repunt dun 1,1% en el nombre de vendes recollit durant el mateix període de l’any passat.

A Andorra, vint cèntims
Els increments dels països veïns no han apujat el diferencial perquè els fabricants van fixar recentment un augment de 20 cèntims per paquet al tabac nacional. Aquest augment era superior als deu cèntims per paquet que aproximadament suposa com a repercussió l’increment d’impostos al tabac que havia imposat l’executiu.

WINSTON ÉS LA MARCA MÉS VENUDA A ESPANYA

Winston és la marca amb major quota de mercat a Espanya, segons les dades dels dos primers mesos del 2012. Se situa amb el 13,5%, seguida de prop per Marlboro, amb el 12,97%, i per Fortuna, amb el 9,48%. Tant Winston com Marlboro venen més de 25 milions de paquets de tabac cada mes a Espanya. Les dues marques americanes copen més del 25% del mercat, una xifra molt important tenint en compte l’atomització del mercat després del sorgiment del denominat tabac barat. El lideratge de Winston està relacionat amb el canvi de política respecte a la seva ubicació al mercat. R. J. Reynolds va permetre que Marlboro es posicionés com la marca més cara d’entre les més utilitzades i van passar a competir dins del segment mitjà, on es troben Lucky Strike o Chesterfield. El canvi ha permès recuperar força al mercat espa-nyol fins a posicionar-se en el primer lloc, fins i tot desbancant a Marlboro. La diferència entre els dos paquets és avui de 65 cèntims.

A la dona, que va ser detinguda dues hores després del sinistre a la C-13, a Vilanova de la Barca, se l’acusa d’un delicte d’homicidi imprudent. La dona va marxar del lloc dels fets després de l’accident i un cop detinguda va ser traslladada a comissaria per declarar.    Les víctimes andorranes de l’accident són la família Martínez Medina, molt arrelada a la parròquia d’Escaldes-Engordany, on regentaven la botiga de queviures Emian, a l’avinguda del Pessebre de la localitat. Els morts són Antonio Martínez, de 61 anys, i Emilia Medina, de 57, propietaris de la botiga, i la seva filla Meritxell Martínez Medina, de 25 anys, odontòloga al centre dental d’Ordino. Antonio Martínez també havia treballat durant molts anys a l’hotel Muntanya com a cuiner. Al sinistre va resultar ferida una altra de les filles de la parella, Raquel Martínez, i el seu marit, Carlos Chinchilla.      
Molt coneguts i estimats a la zona de l’avinguda del Pessebre d’Escaldes-Engordany, la notícia va provocar consternació al barri,  on la parella era propietària des de fa una vintena d’anys d’una botiga de queviures. La família Martínez Medina és molt estimada a la zona i els veïns destacaven ahir a la tarda la seva amabilitat i el seu tarannà treballador. Naturals d’Almeria, les seves filles tenen la nacionalitat andorrana.    

Avançament imprudent
El fatídic accident va tenir lloc pels volts de les set de la tarda quan el vehicle conduït per la ciutadana francesa va fer un avançament imprudent al Mercedes de matrícula andorrana de la família Martínez Medina. El tercer vehicle implicat en l’accident, un Seat Ibiza amb plaques espanyoles, va fer un cop de volant per intentar esquivar el turisme de matrícula francesa, i va topar brutalment amb el cotxe andorrà. Els dos ocupants del vehicle espanyol van resultar ferits. En el moment del sinistre, la família Martínez Medina tornava cap a Andorra després d’haver passat uns dies  a Barcelona visitant un familiar malalt. La topada frontal va afectar més la part dreta del vehicle andorrà, fet que va provocar que el conductor, Carlos Chinchilla, i el passatger situat a la part esquerra del darrere del vehicle, Raquel Martínez, només patissin ferides.
Els cossos van ser traslladats al dipòsit judicial de Lleida, on a les dotze del migdia d’avui tindrà lloc una cerimònia a la sala ecumènica del tanatori de la localitat catalana. Els cossos d’Antonio i Emilia seran traslladats a la localitat andalusa d’Almeria, d’on eren originaris, mentre que la seva filla, Meritxell, serà incinerada avui a Lleida.

ELS QUATRE FERITS, EN OBSERVACIÓ

Els quatre ferits a l’accident, dos andorrans i dos espanyols, es mantenien ahir a la nit ingressats a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on restaven en observació i ingressats a planta. Els ferits andorrans, Raquel Martínez i el seu marit, Carlos Chinchilla, van ser traslladats el mateix diumenge a la nit al centre hospitalari lleidatà, juntament amb les dues víctimes del turisme espanyol, una de les quals presentava el quadre més greu. L’accident de diumenge passat ha estat el més sever a les carreteres catalanes, on han mort dotze persones aquesta Setmana Santa.

Nombrosa participació andorrana la que hi va haver al Grand Prix de Força Real, que es va disputar ahir als voltants de la localitat de Millars, al Llenguadoc-Rosselló. Aquesta prova, que va néixer el 1932, és emblemàtica per aquestes dates. El millor dels nacionals va ser David Fernández, que va acabar en la tretzena posició.

Suposo que no em dirà que no li agraden els gossos.
No li ho diré. És que si no t’agrada això... vas malament.

Va començar...
A Alaska. Allí vaig començar a treballar i d’allí em vaig dur el meu primer equip de gossos. Vaig arribar a fer una època temporada a Formigal i a Valle Nevado, a Xile.

I com comença un a ficar-se en aquest món?
Doncs miri, comences amb un husky. I després passes a tenir-ne dos, quatre, vuit...

Com multipliqui gaire...
He arribat a tenir fins a cent deu gossos!

Mare de déu! Entenc que ja no els té ara.
Ara em moc entre seixanta i setanta. Ja n’hi ha prou.

És una bona xifra, sí. Ja no en deu comprar més.
Per treballar ja no en compro. Me’ls crio jo. La línia que tinc ara, per mi és la millor. I així la puc anar continuant.

I què diferencia el que per a vostè és la millor línia de la que ho seria per a un altre professional del sector?
Això és una cosa molt personal. Cadascú fa la seva. El millor gos del món potser no serveix per treballar. L’ideal és tenir la teva pròpia línia.

I suposo que molta compenetració amb els animals.
Sé el que pensa el gos i els gossos saben què penso jo.

I quin rol li adjudiquen?
Jo sóc el cap del ramat.

Però deu tenir algun animal com a preferit.
No ho hauria de ser... però sí. Però miri, ara mateix, el que jo triaria és el que està donant més problemes. Està sent una mica agressiu i tot. I?en això no podem tenir gossos conflictius.

L’entenc. Però no acaba fart de gossos?
Home, miri, ara que s’acaba la temporada el que més desitjo és estar un mes sense veure els gossos.

I anar-se’n de vacances a la platja.
La platja no m’agrada. A la muntanya sempre.

No n’ha tingut prou, doncs.
Me’n vaig a fer un trekking al Nepal.

Ja m’ho han dit que això dels gossos dóna!
Em surt més barat estar-me un mes al Nepal que a casa meva!

No serà tant!
I tant que sí! A més a més, cap negoci amb animals no dóna diners. Vius bé, però no és un bon negoci. En les bones temporades vius bé i en les dolentes, sobrevius.

L’avantatge dels de Mourinho respecte al Barça es redueix ara a quatre punts i encara els esperen cites difícils al Vicente Calderón, el Camp Nou i San Mamés.
En un partit d’infart, molt intens i ple d’alternatives, els blancs van topar una vegada rere l’altra amb el pal i amb un Guaita excepcional, especialment als últims quinze minuts. El València també va tenir les seves opcions per guanyar: va estavellar dos xuts als pals de Casillas i una providencial actuació del porter madridista va impedir la victòria visitant en l’últim segon. Tot i patir fins al final, els d’Unai Emery van poder esgarrapar un punt que els manté en el tercer lloc de la classificació.

Victòria de l'Athletic
D’altra banda, l’Athletic de Bilbao va derrotar per la mínima el Sevilla en un dels millors partits de la temporada dels de Bielsa. Llorente va marcar l’únic gol a l’inici de la segona part, però els locals podrien haver ampliat l’avantatge en estavellar dues pilotes al pal.
Mentrestant, el Llevant continua mantenint viu el somni europeu després de derrotar l’Atlètic de Madrid (2-0), amb gols de Valdo i Koné en els deu primers minuts de joc. Finalment, el Mallorca i el Granada van signar un empat sense gols a l’Iberostar Estadi, un resultat que impedeix als dos equips allunyar-se de la zona de descens.

PINTO REVELA A TRAVÉS DE TWITTER QUE ABIDAL SERÀ INTERVINGUT DEMÀ

Una sèrie de missatges al Twitter personal del porter José Manuel Pinto van revelar que el defensa francès de l’FC Barcelona Eric Abidal serà sotmès demà a un trasplantament de fetge, informació que no va confirmar el club. Després de l’abast que van tenir els comentaris –així com les fotografies d’un dinar de la plantilla blaugrana celebrat ahir a casa d’Abidal–, Pinto va decidir esborrar-los.

La biatleta andorrana ha disputat la Copa del Món, amb deu proves des del novembre fins al març, amb regularitat. Finalment ha aconseguit la 49a posició en la clas­­sificació general en un any que tanca amb satisfacció tot i que és conscient que té marge de millora. Els objectius per a les diferents proves se centraven a estar al voltant del lloc trenta, una fita que no ha pogut assolir en molts dels compromisos. Els millors resultats han estat en la modalitat d’esprint, baixant de les trenta primeres classificades en tres ocasions –26, 27 i 29 a Oberhof (Alemanya), Hochfilzen (Àustria) i Antholz (Itàlia)–. A la classificació general d’esprint ha assolit el 33è lloc, mentre que a la resta ha estat lluny de les trenta primeres. A la general individual ha aconseguit la 52a posició mentre que a la general de persecució ha estat 66a.
“En línies generals estic bastant contenta i satisfeta de la temporada, però sempre es poden millorar coses”, va indicar Soulié, que malgrat arribar en condicions òptimes no va assolir les pres­tacions que desitjava en el Campionats del Món, a Ruhpolding (Alemanya). Un 33è lloc en esprint va ser la millor plaça i va quedar molt per sota de l’esperat a la prova individual, on l’any anterior havia aconseguit també una 33a posició. “De forma anava millor que el mes anterior, em trobava prou bé, però vaig cometre algunes errades que es paguen”, va explicar sobre una part final de la temporada que la deixa amb un regust agredolç, també perquè en la darrera prova de la Copa del Món, a Rússia, no va aconseguir cap resultat per una bronquitis que va arribar en mal moment –es va haver de retirar en esprint i ja no va participar en les altres curses–. “Em trobava força bé però em vaig posar malalta i es pot dir que vaig fer el viatge per a res”, va lamentar.
Finalitzat el curs competitiu, Soulié, que està a punt de complir 25 anys, confia a poder continuar en el futur amb el treball que ha fet enguany integrada en la disciplina de l’equip francès. Amb l’homòloga gal·la hi ha una col·laboració molt estreta que és indispensable per mantenir la biatleta andorrana en el màxim nivell en una disciplina en què al país no hi ha tradició, i per tant no té infraestructura tècnica per desenvolupar plans específics. De fet, aquesta situació no és gens nova per a ella, ja que Soulié s’ha format a França en l’àmbit esportiu competint per a aquest país des de l’any 2004 fins al 2009, quan es decideix a representar Andorra. Per a la temporada vinent espera poder seguir un calendari similar, participant en el circuit de la Copa del Món amb la regularitat que ho ha fet aquesta temporada. Creu que el fet d’enfrontar-se amb les millors del biatló és la manera de mirar més amunt i aconseguir resultats més satisfactoris. “Haig de millorar en les dues parts d’aquesta disciplina. No he estat perfecta ni en el tir ni en l’esquí. Ara és el moment d’analitzar de quina manera s’ha competit, cada any es fa balanç i toca canviar coses per buscar el millor rendiment”, va explicar l’andorrana, que té el quarter general a la localitat francesa de Villard de Lans, a prop de Grenoble. Aquest mes Soulié aparca el treball i es pren unes vacances, però, el maig vinent ja té previst iniciar la preparació física amb un volum important de treball per començar a agafar els esquís més endavant. Si no hi ha canvis, a final d’any començarà una nova temporada per intentar progressar entre l’elit.

COL·LABORACIÓ

França, aliat de la FAE

La col·laboració que manté la Federació Andorrana d’Esquí amb l’homòloga francesa s’estén a l’esquí alpí, el surf de neu i el biat­ló. El suport tècnic i d’infraestructures que té Soulié, amb més o menys diferències, també ajuda el surfista Lluís Marín, que cada vegada més col·labora amb els francesos per millorar al circuit mundial, o Mireia Gutiérrez, que comparteix preparació amb esquiadores gal·les.

En una entrevista a Europa Press, la presidenta del partit, Alícia Sánchez-Camacho, va avançar ahir que ja s’ha posat en contacte amb el ministeri i que aquesta setmana començarà a treballar al costat del govern en un nou model de finançament, anticipant-se així a l’executiu català, que encara no ha plantejat la seva proposta.
“Establirem unes relacions de col·laboració, de diàleg i negociació per tractar un model de finançament i un model fiscal just i equilibrat per a Catalunya, entre el que paga i el que rep, però també que garanteixi la sostenibilitat financera i la cohesió”, va explicar Sánchez-Camacho. Sense detallar les condicions de la seva proposta, la líder del PP català va assegurar que és una obligació del seu partit treballar perquè, a més de sortir de la crisi, Catalunya millori el seu finançament.
De la seva banda, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va advertir que els pressupostos de l’Estat per al 2012 resten “almenys” 1.800 milions d’ingressos a la Generalitat, per la qual cosa la retallada afectarà també l’educació i sanitat catalanes. En una entrevista a La Vanguardia, Mas-Colell admet que la situació econòmica actual és “molt difícil”, i va subratllar que, malgrat que els pressupostos són sòlids respecte a les despeses, pot haver-hi una caiguda de 1.650 milions en la recaptació per l’IVA i l’IRPF.

Noves mesures per al 2013
Davant aquesta situació, Mas-Colell considera que “pujar l’IVA i tocar pensions, funcionaris i atur” podrien ser mesures per a l’any vinent. “Tinc l’esperança, no puc dir la confiança, que el 2013 serà millor”, indica el conseller, que reconeix que “la gran batalla” serà “arribar al dèficit zero”.

URKULLU DEMANA A RAJOY MÉS IMPLICACIÓ A EUSKADI

El líder del PNB, Iñigo Urkullu, va demanar ahir al president espanyol, Mariano Rajoy, que “es mogui” i “no es quedi enrere en les polítiques que aprofundeixin en el camí a la pau i la normalització”, en el “nou temps” que viu Euskadi sense el terrorisme d’ETA. Urkullu va fer aquestes declaracions durant la celebració del Dia de la pàtria basca a Bilbao, davant centenars de seguidors que van omplir la plaça Nova, en el 80è aniversari de la commemoració.
En la seva apel·lació a Rajoy, el president del PNB li va demanar que “miri a Euskadi” i “no digui que res ha canviat, perquè no és veritat. No s’escudi. No dilati. No paralitzi”. També va demanar a Rajoy que “no s’estanqui en l’excepcionalitat del passat”, i va assegurar que les normes jurídiques vigents “ofereixen marge per a l’acció”. Per Urkullu, “és possible” tant l’acostament de presos, com la “participació política plena” –amb referència a l’esquerra abertzale– i el “diàleg resolutiu davant el cessament definitiu de l’acció armada”.