El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Patrimoni Natural, Vicenç Alay, ha admès aquest dijous que el Govern “té els seus dubtes que s’estigui complint el contracte de prestacions de serveis” de les empreses Novergie i Cespa, els accionistes privats del Centre de Tractament de Residus (CTRASA).

Canvis substancials els que es presenten per a la pròxima temporada. A més dels coneguts a nivell tècnic i en la direcció esportiva, se sumen tres nous membres a l’equip d’hivern de la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM). La gran absència seran les noies, que en categoria sènior no tindran representació. Si més no habitual, encara que queda una porta oberta perquè sigui puntual.

Els arbres i les arbredes són aquest any els protagonistes del calendari de BIBM, del qual s’ha editat 10.000 exemplars, que ja es podran recollir dilluns a qualsevol de les oficines de l’entitat bancària.

Al capdavant del projecte repeteixen experiència el tàndem Sergi Valls i Irina Robles. "El pressupost està ajustat per la crisi però això a vegades ens afavoreix i ens fa pensar molt més. Així, de cop i volta de creure que tindríem poques novetats, ara en tenim moltes", ha comentat el director. A més, aquest any els Pastorets formaran part d'un programa que realitzarà TV3 sobre aquestes produccions teatrals.

Valls ha explicat que se segueixen respectant les bases de Josep Maria Folch i Torres però s'ha modificat les actituds d'algun personatge que, a més de seguir les pautes marcades tradicionalment, prendrà les funcions de dona que renta al riu, filadora o pastor que cuida les ovelles. Per reforçar la imatge de pessebre, s'ha renovat el vestuari dels actors. Gràcies a la transformació de la roba que ha cedit l'esbart lauredià, el públic podrà veure els personatges abillats com hebreus i l'escenografia també es posarà al servei del conjunt. A més, per posar la cirereta al pastís, el compositor Òscar Machancoses ha creat una banda sonora a partir de músiques tradicionals i populars. Tota aquesta transformació permetrà veure les figures més tradicionals del pessebre.
La funció comptarà amb uns 200 participants, entre actors, acomodadors i personal tècnic, que participen de forma altruista i tornarà a comptar amb la presència de personatges com en Lluquet (absent l'any passat) i refermarà en el seu rol els tres papers de xafarderes que varen ser novetat en l'edició anterior.

Difussió a TV3
En aquesta edició, els Pastorets rebran la visita de les càmeres de TV3 ja que l'obra laurediana formarà part d'un programa de la cadena catalana. D'altra banda, també està previst que l'arquebisbe d'Urgell i copríncep episcopal, Joan-Enric Vives assisteixi a una de les representacions. Aquesta vegada, es comptarà amb quatre funcions que tindran lloc el 26 de desembre a les 20 hores; el 2, el 6 i el 8 de gener a les 18 hores a l'Auditori Claror. L'entrada tindrà un preu únic de 10 euros.

El Departament de Patrimoni Cultural ha posat en marxa aquesta iniciativa coincidint amb l’inici oficial de la temporada d’esquí i la previsió d’un important volum de visitants amb motiu del pont de la constitució espanyola. D'aquesta manera, es vol incentivar la visita als museus entre els turistes i també entre el públic nacional. La visita és gratuïta per als menors de 10 anys.

Les 102 boles que hi ha col·locades a l'avinguda Meritxell han estat repintades, reparades i se n'ha canviat el color de base i les tires de led, que en aquesta ocasió, seran blaves. El mateix procediment s'ha dut a terme a les cent boles que hi ha emplaçades al carrer Prat de la Creu. A més, s’ha instal·lat a la plaça de la Rotonda el ninot de neu gegant i el gegantó es troba a la confluència dels carrers de la Unió i Na Maria Pla. També s’han enflocat tres avets: a la plaça Príncep Benlloch, a l'Stela i a tocar del pont de Prat de la Creu.
Andorra la Vella utilitza leds en tota la decoració nadalenca per poder aconseguir el màxim d’estalvi en energia elèctrica. Igualment, durant el temps que estigui instal·lada la il·luminació de Nadal, del 3 de desembre fins al 10 de gener del 2011, l’horari d’encesa serà de les sis de la tarda a les tres de la matinada.
Aquest Nadal 2010, la despesa en energia elèctrica es calcula en 8.000 euros, la mateixa que es va produir l’any anterior, incloent-hi la il·luminació de la Fira de Santa Llúcia. La inversió en la creació de boles és de 5.500 euros, mentre que el conjunt de tires de leds per a les 202 boles de l’avinguda Meritxell i del carrer Prat de la Creu, ha costat 14.200 euros. Finalment, el manteniment general i la restauració de tots els motius, inclòs el material de pintura i brides de fixació, ha tingut un cost de 13.200 euros.

L'encesa dels llums de Nadal a càrrec dels cònsols ha estat acompanyada de coca i xocolata desfeta i ha encetat els esdeveniments nadalencs, que seguiran el cap de setmana amb la fira de Santa Llúcia. L'enllumenat nadalenc s'ha encès en un acte simbòlic a la plaça Major, envoltats dels infants de la ludoescola. Els punts més emblemàtics són l'església i el jardí de Casa Rossell, amb figures de cérvol i un altre element decoratiu que representa les set parròquies.El programa de nadal ordinenc compta com cada any amb audicions de l'Escola de Música, del Grup Artístic o de l'Escola de Ballet, a més d'activitats tradicionals com el Caga Tió, el Pare Noel o els Reis. Precisament aquest darrer acte serà el plat fort de la programació, ja que és el que aplega més gent. Tal com ha explicat la consellera de Cultura, Berna Coma, els actes seran molt similars als dels altres anys perquè són els que funcionen i perquè tampoc hi ha pressupost per organitzar noves propostes.

D'altra banda l'encesa de llums a la capital i a Escaldes es farà de forma conjunta demà a la tarda. Andorra la Vella ha renovat la il·luminació de Nadal de l'avinguda Meritxell i el carrer Prat de la Creu. La capital ha muntat un total de 1.101 motius de decoració amb 222.100 leds, repartits per 21 quilòmetres de vies. Les 102 boles que hi ha col·locades a l'avinguda Meritxell han estat repintades, reparades i se n'ha canviat el color de base i les tires de led, que en aquesta ocasió, seran blaves. El mateix procediment s'ha dut a terme a les cent boles que hi ha emplaçades al carrer Prat de la Creu. A més, s’ha instal·lat a la plaça de la Rotonda el ninot de neu gegant i el gegantó es troba a la confluència dels carrers de la Unió i Na Maria Pla. També s’han enflocat tres avets: a la plaça Príncep Benlloch, a l'Stela i a tocar del pont de Prat de la Creu.
Andorra la Vella utilitza leds en tota la decoració nadalenca per poder aconseguir el màxim d’estalvi en energia elèctrica. Igualment, durant el temps que estigui instal·lada la il·luminació de Nadal, del 3 de desembre fins al 10 de gener del 2011, l’horari d’encesa serà de les sis de la tarda a les tres de la matinada. Aquest Nadal 2010, la despesa en energia elèctrica es calcula en 8.000 euros, la mateixa que es va produir l’any anterior, incloent-hi la il·luminació de la Fira de Santa Llúcia. La inversió en la creació de boles és de 5.500 euros, mentre que el conjunt de tires de leds per a les 202 boles de l’avinguda Meritxell i del carrer Prat de la Creu, ha costat 14.200 euros. Finalment, el manteniment general i la restauració de tots els motius, inclòs el material de pintura i brides de fixació, ha tingut un cost de 13.200 euros.

Pel que fa a les accions proposades, l'assessor del Departament de Medi Ambient, Josep Maria Mallarach, ha remarcat que la majoria d'instruments tenen caràcter transversal. Pel que fa a la relació entre entorn i turisme, el Fòrum ha conclòs que s'ha de desenvolupar l'ecoturisme i promoure que una part de la xarxa viària es converteixi en un recurs des del punt de vista paisatgístic mitjançant la creació de miradors. A més, s'han identificat quines mancances té la legislació actual en relació la temàtica del Fòrum i s'han identificat quines lleis falten i quines s'haurien de revisar.

En aquest sentit, Mallarach ha explicat que, entre els reglaments i normes a establir, s'hauria d'apostar per tirar endavant una llei de protecció de la natura i el paisatge. Aquesta hauria de concretar un sistema d'espais naturals protegits i els connectors ecològics per crear una xarxa funcional tant a nivell nacional com transfronterer.
També s'ha debatut la possibilitat de fer una reorganitzaqció administrativa i la necessitat d'adquirir nous coneixements com són cadastres i inventaris. Les jornades han servit per reclamar més instruments tècnics i posar de relleu que cal més educació i sensibilització de tots els col·lectius de la societat. Pel que fa a la iniciativa política, Mallarach ha comentat que el Pla Estratègic contempla accions com promoure la inscripció d'una sèrie de zones humides com a zones d'importància internacional.

Vila, que és director tècnic de la federació, ha anunciat que ja no competirà més com a jugador a la Davis, competició amb la qual Andorra té una cita del 9 al 15 de maig vinents a Skopje (Macedònia) en el grup 3 europeu. El capità andorrà, que solia completar la formació en els duels de dobles, assegura que vol deixar pas als jugadors joves que pugen, que s'hauran de guanyar una plaça a l'equip en dos tornejos que s'organitzaran al març i a l'abril. Jean-Baptiste Poux, el jugador que es dedica més intensament al tennis i que competeix amb un club francès, té plaça fixa, mentre que per a les altres tres competiran Paul Gerbaud, Héctor Hormigo, Gerard Florido, Ivan Sotillo, Damià Gelabert, Gerard Blasi, Albert Ferrer i Alberto Garcia.

Es faran dos tronejos eliminatoris amb Gerbaud i Hormigo de caps de sèrie i els punts que se sumin en funció dels resultats serviran per confeccionar un rànquing que determinarà els membres de l'equip (els tres millors acompanyaran Poux). Aquests resultats i els de la Davis també serviran per decidir els tres tennistes que aniran als Jocs dels Petits Estats de l'any vinent (en categoria femenina hi participen Berta Juncosa i Anna Agüareles-Loan).

Els rivals d'Andorra a la Copa Davis seran Turquia, Macedònia, Noruega, Geòrgia, Moldàvia, Malta, Armenia, Islàndia, San Marino i Albània.

Amb aquestes paraules Alay trenca la prudència que havia mostrat aquest dimecres el portaveu de l'Executiu, Bruno Bartolomé, que va negar tenir sospites en contra els dos grups empresarials. Alay ha explicat que hi ha un contracte de serveis que "el Govern té els seus dubtes que s'estigui complint" i ha assegurat que el contracte "d'assessorament i tècnics és fruit de l'especificitat del coneixement" que tenen els dos socis no andorrans de Ctrasa, que són especialistes en residus i forns incineradors. De tota manera, el responsable de Medi Ambient no ha volgut detallar els indicis que han dut l'executiu a demanar als seus representants al consell d'administració que revisin els contractes dels socis minoritaris. "Per bé o per mal ja tindrem temps de parlar-ne", ha sentenciat.
A més, el ministre ha volgut puntualitzar que el dia 9 de novembre hi va haver una Junta General Ordinària de socis en la que ell mateix va participar i és en aquella trobada on "es van aprovar els comptes". Alay ha explicat que Cespa i Novergie "discrepen de la formulació" i hi han emprès les accions que han cregut oportunes.

El Fòrum de l’estratègia nacional del paisatge va concretar ahir un document amb un centenar d’accions que han de servir per gestionar i conservar l’entorn amb un termini de 10 anys. El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Patrimoni Natural, Vicenç Alay, va explicar que en els propers dies cal desposar les accions per ordre de preferencia amb l’objectiu de publicar l’estratègia durant el primer semestre del 2011. (seguirà ampliació)

La ministra de cultura, Susanna Vela, i l'arquitecte que ha realitzat el projecte de rehabilitació de l'hotel, Enric Dilmé, han descrit avui les actuacions que es faran a l'edifici. Es busca recuperar la fesomia que tenia quan es va construir, entre el 1941 i el 1943, i que l'ha fet un bé patrimonial destacat dins l'arquitectura del granit. Durant la primera quinzena de gener es consignarà a la Batllia l'import de l'expropiació, de sis milions d'euros, i a partir de llavors, quan es tindrien les claus de l'edifici, arrencarien uns treballs que es calcula que durin entre set i vuit mesos mesos.

Les actuacions es fan en la línia de resoldre els problemes amb les parts malmeses a l'inici de l'enderroc que es va fer l'any 2003. Es tornarà a habilitar un pilar central que se'n va anar avall (l'estructura de l'edifici va fer que no s'enfonsés per complet) i amb l'ajuda de gats hidraulics s'aixecarà l'edifici per tornar a col·locar el pilar. També s'actuarà sobre la coberta, que ha patit una alteració molt important pel que fa al volum i li treu valor respecte del seu potencial original.

La ministra Vela ha remarcat que el procés per planificar la rehabilitació del Rosaleda ha estat accelerat i s'ha resolt en quatre mesos i deu dies amb la llei de contractació pública a la mà. Ha indicat que tretze empreses s'han presentat al concurs convocat per fer els treballs i ha destacat la col·laboració i la bona predisposició per part dels propietaris de l'edifici.

Josep Ferrer, de 80 anys, assegura que fa una vida rutinària. Dina cada dia al menjador de la gent gran d’Escaldes i li costa “una mica més, perquè bec vi”. Les filles, dues, de 32 i 28 anys, li diuen una vegada  rere l’altra que vagi a viure amb elles, però vol mantenir-se independent. La salut, salta a la vista, l’hi permet.
L’home va ser durant vint anys treballador del comú, i encara més, arxiver i fotògraf. Havia començat com a manador, després es va dedicar a treure documents dels armaris i caixes, abans que “potser els cremessin o els deixessin perdre”, juntament amb “aquest noi de La Puça [Pere Miquel Fonolleda]”. El van cridar també de Casa de la Vall i per ordenar l’Arxiu de les Sis Claus, abans d’afegir-hi la setena.
Fins arribar aquí, però, la història i el recorregut de l’home són llargues. Nascut a Olot, de pare de Vic i mare de Barcelona, va estudiar alemany per anar a treballar a Suïssa, però era en un càmping i no s’hi trobava a gust. Va passar a Alemanya, amb força neguit, perquè eren anys de la postguerra, els primers 50, però parla –i no acaba– del benestar social, la seguretat en la feina i la puntualitat alemanyes. També havia treballat a Noruega i Dinamarca. La primera feina a Andor­ra va ser de decorador de la botiga d’automòbils de Pyrénées. Es va casar “l’any que van inaugurar l’església de Sant Pere Màrtir” (no en recorda l’any), i la dona va ser la primera bibliotecària de la parròquia “a la torre de l’església”. Ara, “retirat del tot” i cobrant “una mica d’aquí, una mica d’Alemanya i una altra mica de baix”, amb el passaport andorrà però sense cap interès per la política si no és la parroquial, guarda una col·lecció de càmeres, només com a record. I es veu a l’inici d’una segona vida, “però si hagués de repetir-ho tot, m’ho rumiaria bé”.

>> ANÈCDOTES
Nascut a Olot, la mare, barcelonina, va imposar el trasllat de la família a la capital: “No vull que el meu fill creixi entre vaques”, deia, segons la versió del noi, ara padrí. Un home que només una vegada va fer servir el títol, de pèrit agrícola especialitzat en avicultura, a una granja de gallines... a Dinamarca. I ara, quan diu que viu al pont de la Tosca, li pregunten si a sobre o a sota. I contesta: “A sota, però no em mullo els peus.”

Una afirmació ben certa és que els impostos no són una finalitat en si mateixos, sinó que són un instrument per poder finançar la despesa pública. En conseqüència, el nivell d’impostos vindrà molt condicionat pel nivell de despesa pública desitjat.

En parlar d’impostos, una primera diferència que s’estableix és el caire directe o indirecte la imposició. Per no complicar massa la definició, i amb la voluntat de simplificar-ho al màxim, podríem dir que l’impost directe és aquell que grava directament les fonts de riquesa, la propietat o les rendes, i que l’impost indirecte és aquell que grava el consum, que no afecta de manera directa als ingressos d’un contribuent, sinó que recau sobre el cost del producte. Semblaria doncs idoni, just i coherent, que el marc tributari de l’Estat es trobi composat per una barreja equilibrada d’ambdós models, en què per una part es gravi les fonts de riquesa i per l’altra el consum.

L’actual sistema d’imposició indirecta fins ara vigent al Principat grava tots els sectors de l’economia andorrana com la importació, els serveis, la producció i la comercialització, però no acaba de complir amb el principi de generalitat atès que les diferents lleis aplicables són específiques i sectorials. Convé doncs, anar més enllà i pot ser convenient adoptar un impost generalitzat que gravi de manera idèntica i generalitzada tots els sectors de l’economia andorrana aconseguint, per davant de tot, la neutralitat de l’impost i eliminant els sistemes modulars.

La figura central d’aquest sistema tributari indirecte és l’impost sobre el valor afegit (IVA), que és un tribut que s’aplica sobre el consum i que neix amb vocació de gravar d’una manera integral els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzades pels empresaris, així com les importacions de béns. La seva introducció permetrà substituir un seguit de figures tributàries indirectes actualment vigents (IMI, IAC, ISI, IPI, Cànons, ISI assegurances, ISI sector financer) que, de forma imperfecta durant els darrers anys, han intentat gravar el consum produït en el nostre territori. Els principis que regeixen el nou impost sobre el valor afegit, la neutralitat i la transparència, permetran eliminar les nombroses distorsions ocasionades per un sistema impositiu indirecte en què la diferenciació entre preu i impost no ha estat clara i en què s’han produït situacions que han generat efectes distorsionadors sobre els preus.

Tots els que estem vinculats a l’activitat empresarial hem conegut o vist situacions en què l’impost (en lloc de ser neutre) ha generat beneficis o pèrdues als empresaris. Amb la implantació de l’IVA el marc de la imposició indirecta passarà a ser més clar, més neutre i eficient per a les empreses i més just per als ciutadans. La neutralitat és consubstancial amb l’impost sobre el valor afegit, que grava el consum final i no els consums intermedis, i només es pot assolir mitjançant l’estimació directa del valor afegit. Per tant, les quotes suportades pels consumidors coincidiran amb la recaptació obtinguda per l’Administració, sense que es produeixin discrepàncies entre dues quanties ni rendes fiscals que trenquen la neutralitat de l’impost i a més, tot sovint, s’allunyen de la realitat econòmica. De manera automàtica, les liquidacions de l’impost s’adaptaran a l’evolució del cicle econòmic.

Aquest impost hauria de simplificar la seva gestió i control i al mateix temps s’adoptaria els principis generals de tributació sobre el consum aplicables a l’entorn geogràfic i econòmic més pròxim al Principat, en particular a la Unió Europea, facilitant-ne la comprensió i la comparació. Per tant, un primer avantatge és obvi: la creació d’una única figura que aglutini el que fins ara estava instrumentat en vàries haurà de millorar i simplificar la gestió i el control. Al mateix temps, el fet que aquest impost respecti fidelment els estàndards europeus en la matèria (on l’IVA ja compta amb 50 anys d’experiència), aporta diversos avantatges més.

D’una banda, i de manera destacada, podem entendre que de ben segur aportarà més seguretat jurídica, tant als obligats tributaris com a la mateixa administració, atès que serà difícil que ens trobem davant del planteig d’una casuística, per rocambolesca i complicada que sigui, per la qual no existeixi doctrina a la UE que ens pugui orientar. I per altra, la introducció de l’Impost sobre el valor afegit ens aproparà una mica més al mercat únic fiscal i doncs també a l’objectiu de la simplificació als tràmits fronterers entre la UE i Andorra, pel que fa al tràfic de mercaderies.

Un altre aspecte positiu a destacar és que les liquidacions d’IVA suportat i repercutit permetran recuperar l’impost eventualment pagat en excés, apropant doncs el moment del pagament de l’impost al moment del consum efectiu del bé o servei adquirit.

En l’operativa comercial actual, la majoria de sectors comercials obtenen importants descomptes basats en l’assoliment d’un volum determinat de compres anyals. L’IVA permetrà ajustar a posteriori l’impost pagat en excés, sobre la base del preu de cost real de les mercaderies en qüestió. Aquest ajustament, que cal recalcar que resulta impossible amb la imposició indirecta actual, ajudarà a millorar la competitivitat de nombrosos sectors comercials.

L’exportació per devolució de mercaderies invenudes per part de comerciants andorrans, permetrà també una recuperació àgil i íntegra dels impostos pagats, al contrari, altra vegada, del que passa amb la imposició indirecta existent a dia d’avui. Que la proposta de l’IVA va en la bona direcció, la de la modernització de l’economia ho confirma que tant el conjunt de les confederacions empresarials del Principat com la Cambra de Comerç Indústria i Serveis d’Andorra es mostren també partidaris de la creació i la implantació d’aquest impost sobre el valor afegit. Hem de seguir treballant doncs, des d’un ampli acord al Consell General, per aconseguir ben aviat aquesta reforma tributària.

El Butlletí del Consell General recollia ahir el criteri del Govern en relació amb la proposició de  llei de modificació del Codi de relacions laborals i la proposició de llei qualificada de llibertat sindical, entrades a tràmit parlamentari pel grup socialdemòcrata i per Andorra pel Canvi.

L'executiu considera que els dos textos són un “avanç important” respecte de la normativa actual i que milloren el dret de lliure sindicació, els drets collectius dels treballadors i, per primera vegada, les mesures de conflicte col·lectiu, com el dret a vaga. A més, el Govern felicita els dos els grups parlamentaris “per l'important treball realitzat, per les moltes hores de dedicació esmerçades i pels esforços de totes dues parts per trobar un acord en aquesta tasca”.

Pel que fa a la proposició de llei de modificació del Codi de relacions laborals, el criteri del Govern destaca que una de les novetats més rellevants és l'extensió de la possibilitat d'elegir delegats de personal a totes les empreses, i no només a les de més de vint treballadors, com fins ara. També considera important que els representants dels treballadors i els empresaris puguin concertar convenis per tenir en compte les especificitats de cada sector, i que aquests acords col·lectius siguin força vinculants.

D'altra banda, quant a la proposició de llei qualificada de llibertat sindical, el Govern considera que s'atribueix a les organitzacions sindicals un paper que “va més enllà de la representació i defensa dels treballadors” i que configura el dret de llibertat sindical en la vessant tant individual com col·lectiva.

L'executiu també posa en relleu que la llei admet un doble canal de representació dels treballadors: l'electiu (comitès d'empresa i delegats de personal) i el sindical.

El mandatari va aprofitar la seva resposta al líder del PP, Mariano Rajoy, en la sessió de control del govern, per fer conèixer aquestes i d’altres mesures que formen part d’un paquet que, segons va donar a entendre, s’aprovarà demà al consell de ministres.
A la reunió, va assegurar, es tiraran endavant mesures per afavorir la inversió i l’ocupació, especialment de la petita i mitjana empresa, i en aquest sentit va avançar la rebaixa fiscal en l’impost sobre societats, que consisteix a ampliar la base imposable per a les empreses que tributen al tipus reduït. Paral·lelament, el programa de prestacions de 426 euros per a aturats sense cobertura deixarà de funcionar el mes de febrer, data en què acaba l’última pròrroga.
Al costat d’aquestes mesures hi ha la privatització de la gestió dels dos principals aeroports espanyols, Barajas i el Prat, que es farà mitjançant règim concessional. La gestió aeroportuària, de la qual actualment s’encarrega AENA, es privatitzarà en un 49%, davant el 30% inicialment anunciat. Zapatero va dir que, a partir del 28 de febrer, l’Estat espanyol traurà a concurs la gestió dels 47 aeroports que depenen d’AENA, un paquet on hi haurà les instal·lacions de Barcelona i Madrid. A aquesta concessió, amb una durada de quaranta anys, hi optarà qualsevol empresa, i tampoc no es descarta que les ofertes siguin d’empreses públiques.

Privatització de les loteries
Aquesta iniciativa forma part de les actuacions per liberalitzar activitats productives, entre les quals també hi ha la privatització del 30% de la societat de les loteries i apostes de l’Estat.
Zapatero, d’altra banda, va decidir ahir cancel·lar el seu viatge a Bolívia i la posterior participació a la Cimera Iberoamericana d’Argentina per ser present a la sessió del consell de ministres que donarà llum verd a les mesures. A la reunió, Espanya estarà representada pel rei Joan Carles i la ministra d’Exteriors, Trinidad Jiménez.
D’altra banda, la prima de risc dels bons espanyols va baixar ahir fins a finalitzar la sessió en 255 punts bàsics, després de començar la jornada en 293. Així mateix, la borsa espanyola va pujar el 4,44%, en el segon major ascens de l’any, i va recuperar el nivell dels 9.600 punts, animada pels nous plans econòmics de l’executiu. La tendència a l’alça va ser també general als principals parquets europeus. La pujada més important va ser a la borsa de Frankfurt (2,66%), seguida de Londres (2,07%) i París (1,63%).

FRANÇA MANTINDRÀ LES RESTRICCIONS A LA COMPRA DEL TABAC A L'ESTRANGER

França mantindrà les restriccions a la compra de tabac a l’estranger en cinc cartrons per persona, després que els diputats adoptessin ahir una esmena en aquest sentit que contradiu la voluntat de la Comissió Europea d’aixecar aquesta trava a la lliure circulació de mercaderies. La comissió parlamentària va rectificar així el projecte de llei de finances que preveia, d’acord amb Brus­sel·les, aixecar aquesta restricció, fet que havia provocat les protestes dels estanquers de les zones properes a la frontera. La decisió ha de ser ratificada ara pel ple de l’Assemblea Nacional, però té moltes opcions de tirar endavant en disposar del suport del partit governant, l’UMP, i de l’executiu.
D’altra banda, la ministra francesa de finances, Christine Lagarde, va subratllar ahir que el país “està clarament en situació de recuperació econòmica”, i que tenint en compte l’evolució dels quatre últims trimestres el ritme de progressió del producte interior brut (PIB) és del 2 per cent.
Portugal, mentrestant, va col·locar al mercat 500 milions d’euros en bons a dotze mesos per un interès del 5,281 per cent, 5,7 vegades més alt que el registrat al gener, en la que va ser la penúltima emissió de deute públic lusità el 2010.