Concretament s’explica que l’article 45 que regula la cooperació entre supervisors financers (de l’INAF amb bancs centrals europeus), seria incompatible amb el “règim garantista de la confidencialitat de la informació tutelat pels tribunals andorrans que no es preveu en les disposicions comunitàries”.
L’amenaça, però, arriba per d’altres vessants de l’acord. Actualment, la legislació andorrana estableix com a element essencial en l’intercanvi d’informació el principi de doble incriminació. O sigui. Per donar informació cal que el delicte també estigui penat en l’ordenament jurídic nacional.  Una de les directives “preveu la cooperació internacional entre els autoritats responsables dels diferents estats membres sense establir, però, el principi de doble incriminació”. Aquesta circumstància “genera incertesa” respecte a les possibles peticions d’informació en els casos considerats de delicte previ de blanqueig (predicate offence) “per part d’un altre Estat membre de la UE”.
L’informe és demolidor respecte als efectes que tindria l’acord monetari sobre el funcionament de la banca i l’INAF, fins al punt que assegura que “comportaria necessàriament una revisió integral de l’actual marc regulador del sistema financer andorrà”. I el conveni és molt complicat de negociar perquè les directives que inclou regulen la prestació de serveis bancaris i financers en un espai transnacional regit per la llibertat d’establiment i de lliure circulació de serveis i capitals. Aquest principi és el pilar fonamental de l’acord i per tant dificulta que es puguin intentar vetar parcialment parts de l’acord.

Llibertat d’establiment
Un dels temes que més preocupen la banca és la possibilitat que es dóna a qualsevol operador bancari o financer de la comunitat per instal·lar-se a Andorra. El problema rau en el fet que qualsevol banc de la Unió pot fer activitat bancària sense crear una societat andorrana. A la pràctica, una entitat estrangera prestaria al Principat “els serveis directament des de les seves respectives jurisdiccions o mitjançant sucursal o representant autoritzat en territori andorrà”. Traslladat a la realitat, un banc maltès pot tenir un despatx i una secretària i dedicar-se a captar fons a Andorra, sense tenir pràcticament cap cost d’explotació i consegüentment podent oferir rendiments molt superiors a entitats que hagin de costejar una estructura complexa amb empleats, oficines i d’altres despeses imputables al negoci.
Les obligacions que estableix l’acord estan pensades fonamentalment per a grans estats, fet que significaria destinar “una gran quantitat de recursos” només a implementar tota la legislació. Però, a més, la maquinària comunitària no s’atura i totes les disposicions “seran modificades anualment per la Comissió Europea “ per anar adaptant els canvis. O sigui, que ni tan sols es pot saber a què obligarà l’acord els anys vinents. I hi haurà una “pèrdua de sobirania” pèrquè Andor­ra estaria obligada a incorporar totes les novetats, sense haver tingut l’opció de participar-hi, ja que no forma part de la UE i no pren part en les reunions futures.

L'ACORD SUPOSA PERILLS DERIVATS EN D'ALTRES TEMES

L’informe del gabinet jurídic espanyol posa de manifest que l’acord monetari podria significar un perill suplementari tant per a l’actual marc de la fiscalitat de l’estalvi com per a la voluntat de la Unió Europea que Andorra accepti el model de conveni que té tancat amb Liechtenstein. L’acord de la comunitat amb Liechtenstein és molt ampli i inclou més intercanvi d’informació fiscal, drets duaners, imposició directa, imposició indirecta o prevenció del blanqueig. L’informe destaca que el fet que els tractats internacionals prevalguin sobre les lleis nacionals podria derivar que acceptar segons quin acord comportaria “la derogació tàcita” d’algunes normatives andorranes. I com Àustria i Luxemburg mantenen el secret bancari estant dins de l’acord monetari? Segons un expert, el tema austríac és residual ja que en l’economia del país els beneficis del secret bancari són poc importants. Pel que fa a Luxemburg, es dedica fonamentalment a acollir fons d’inversió protegits estructuralment.

Un equip que vol ser de LEB or ha de pensar i actuar com a tal i Joan Peñarroya va ser conscient, només rebre la tècnica, de l’error. Amb la cara que feia, la camisa per fora i la ràbia que no podia contenir, era un clar exemple. Amb tot en contra va forçar la pròrroga, però era tan gran la desconnexió que ja no es va poder connectar. I què va passar per arribar a aquest punt? Quan faltaven nou segons i amb 77 a 74 a l’electrònic, Peñarroya va demanar temps mort, la taula va ignorar la petició, la jugada es va iniciar i Rubén Martínez va empatar amb un triple des de la cantonada. El tècnic del River va perdre els papers i la parella arbitral li va xiular una tècnica. El base Antonio Bustamente va anotar els tirs lliures i quan faltaven tres segons, Jonathan Barceló va perdre la possessió davant James Holmes, que va assistir Santamaría, que va forçar la pròrroga (79 a 79).
Amb tanta tensió és difícil afrontar un temps extra i si no anotes des de la línia de tirs lliures ets carn de canó. Així va ser. El River Andorra va sumar la tercera derrota de la temporada.
Polèmiques al marge, si és que se’n poden posar, el River Andor­ra i el Plasència Extremadura van jugar un partit titllat com si fos una muntanya russa. Pujades i baixades contínues. Als primers 10 minuts, els de Joan Peñarroya van sortir ben endollats i van clavar un parcial de 16 a 9 amb un triple de Néstor Zamora –7 punts de cop–. Els extremenys van donar moltes facilitats i amb l’entrada a pista de Marko Sekulic i Jonathan Barceló van recuperar l’espai perdut per maquillar el marcador (22 a 17).
Com la defensa dels de Rafa Gomáriz va fallar i va ser tan evident, el Plasència Extremadura va millorar en aquesta faceta. El millor exemple va ser que el pivot Chema del Río va fallar i va marxar directament cap a la banqueta. El River no tenia les idees gens clares i al minut 5, els extremenys es van situar per davant per primera vegada en el partit (29 a 30). La direcció de Roberto Rueda i la bona defensa a la pintura sobre Matalí, Rob Johnson i Justin Howard va ofegar els andorrans.
A la represa, la zona 2-3 ordenada per Rafa Gomáriz va provocar un curtcircuit als de Peñarroya. Amb 72 a 62 a favor i a només 4’34”, el River es va diluir com un petit sucre i va donar vida a un Plasència que no va desaprofitar el regal. El base Antonio Bustamente i l’escorta Jonathan Barceló van fer sang del rival i la decisió de la taula va fer la resta. I és què els errors es paguen i molt cars.

EL SEGON EQUIP DEL RIVER S'IMPOSA A LA PISTA DE LA UE CLARET (50-98)

El segon equip del River Andorra segueix amb la seva bona ratxa de resultats. Els an-dorrans es van imposar per 50 a 98 a la UE Claret. Un parcial d’inici de 4 a 29 va ser decisiu en el desenvolupament del partit. La lliçó de joc ofensiu del River B va ser providencial, gràcies al lideratge de Jordi Olcina (23 punts i 6 triples), Xavi Galera (18 punts) i Albert Farfán (19 punts). Els barcelonins no van trobar el camí per aturar el gran recital de joc andor­rà i al descans ja perdien per 24 a 58. A la represa, sentència definitiva amb un 34 a 76. A l’últim quart es van jugar els minuts de les escombraries.

Quan les coses no surten com a un li agradarien, apareixen els nervis. Aquests són els que li surten al BC River Andorra, que va perdre un partit que el tenia guanyat. Només li calia sentenciar-lo. El Plasència es va aprofitar de la circumstància per vèncer on no es fàcil per un visitant, aprofitant-se precisament d’aquest nerviosisme i ansietat que es viu a l’equip andorrà, tant a la banqueta com a la pista.

La fira de Santa Llúcia d’Andorra la Vella i el Mercat de Nadal de La Massana han finalitzat aquest diumenge amb satisfacció entre els comerciants i l’organització.

Els comerciants de joguines del Principat esperen que la crisi no els faci disminuir gaire les vendes. El pont de la Puríssima va servir per veure en quina direcció anirà la temporada d’hivern i, si les previsions són certes, s’aconseguirà fer la mateixa caixa que l’any passat. Segons han comentat els responsables dels negocis, les famílies prefereixen reduir la despesa destinada a altres objectius abans de retallar el pressupost assignat als regals dels infants.

Com diu Jorge Drexler: “Res es perd, tot es transforma.” De moment el que ha perdut en realitat el BP Andorra, contes i històries al marge, són cinc punts consecutius com a local. Un nou pas en fals en el seu camí cap a l’objectiu de la temporada: jugar el play-off en la millor posició possible. El Lanzarote Tías Yaiza va sumar la tercera jornada consecutiva sense perdre com a visitant i va empatar a 51 segons del final amb un gol d’un ex-BP, el brasiler Marcelo Machado Dantas. Revenja? Amb tota la seguretat, sí.
El primer acte del partit va comptar amb el monòleg del BP?Andorra. Deu primers minuts de lliçó de futbol sala elèctric i vertical. Al minut 3, primera arribada i primer gol. Connexió brasilera. Assistència de Paulinho a Cabinho i aquest amb una mitja volta magistral es va desempallegar del seu marcador i va picar la pilota en la sortida del jove porter Cristian. A partir de llavors, dosi de confiança per als andorrans i desconnexió per als canaris. Al minut 4, una combinació de luxe entre Cabinho i Paulinho va acabar amb un xut del primer i amb un refús del gran –per ser bo i no per ser alt– porter visitant. Ell mateix va salvar els gols de Paulinho, Carlinhos i Moisés. El tècnic visitant, Julio Mougán, es va adonar de la desconnexió i va agafar uns nous cables per tornar a endollar el seu equip. Va donar entrada de cop l’espigat brasiler Beto –Joan Peñarroya i Francesc Solana, a la graderia, devien pensar que seria una opció per al curs vinent per al River–, un altre espigat, Francisco Javier Solano, Yoni i Jesús Murga. De cop i volta es van encendre els llums al Lanzarote i al minut 12, Beto va deixar assegut Moisés amb una maniobra de crac i va superar Marimón. El porter Cristian va continuar amb el seu clínic d’aturades. Al minut 17, Beto en una jugada de pissar­ra a la sortida d’un córner va culminar la primera remuntada de la tarda.
Al segon acte, més dramatisme si cal. Els dos porters es van erigir en protagonistes. Una aturada rere una altra. Qui era el millor? No es podia definir sent precís. Tant Luis Marimón com Cristian Ramos van ser providencials. Fins que al minut 36, Yoni va voler sortir de la seva àrea driblant i Moisés li va robar la cartera per superar Cristian. Un regal on només li faltava posar el llacet. A un minut del final, Cabinho va assistir Paulinho i aquest no va perdonar. Quan tot anava directe cap al 3 a 2 final i es pensava que el conte tindria un final feliç va aparèixer la bruixa. I quina bruixa... L’ex-BP?Marcelo Machado Dantas va combinar amb Yoni i el brasiler no va perdonar de xut creuat. Empat i gust agredolç per a la   parròquia andorrana. El títol: La revenja de Dantas, primera part.

EL CE SANT JULIÀ GOLEJA AMB UNA NOVA LLIÇÓ (8-2)

Directes i sense fre. El CE?Sant Julià va tornar a donar una nova lliçó de futbol sala i va golejar per 8 a 2 el Tor­rente de Cinca. El rival dels lauredians arribava amb l’etiqueta de ser el màxim golejador de la competició –amb 64 gols a favor, per 62 per al CE?Sant Julià–. Els de Lluís Cruz ja vencien per 2 a 0 al descans amb gols de Nuno Dias i del golejador Carlos Barbosa. A la segona part van marcar Nuno Dias, dos d’Àlex Férriz, un d’Edgar i un de Marc Eduard –ja ha superat la seva lesió– i també de Pedro Rodríguez.

El concert de debut pròpiament dit, però, està fixat per al dia 16 vinent, a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella. Els Petits Cantors Lliures actuaran juntament amb el Cor de Cambra que també dirigeix Metayer. Aquest obrirà el recital, que tancarà la coral infantil, amb un repertori basat en peces populars nadalenques. D’altra banda, la junta gestora provisional dels Petits Cantors Lliures confia a tenir els estatuts aprovats al més aviat possible perquè, una vegada dotats de personalitat jurídica, puguin convocar l’assemblea general i constituir la directiva. A partir de l’aprovació dels estatuts, compten amb un període màxim de tres mesos, temps que no tenen intenció d’esgotar per fer-ho, segons va explicar al Diari Marc Forné, un dels promotors de l’associació que dóna suport a la coral. Al contrari, preveuen que tots els tràmits estiguin enllestits al llarg del gener. Forné es va mostrar molt satisfet del suport rebut fins al moment. “La resposta privada ha estat excel·lent”, va assegurar.

L'ESBART D'ANDORRA LA VELLA ACTUA A LA PLAÇA DEL POBLE

L’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella presenta avui (12 hores) sis danses del seu repertori, en el marc de la Fira de Santa Llúcia, a la plaça del Poble de la capital. En aquesta mostra de danses tradicionals hi intervindran el cos de dansa, les seccions infantil A i infantil B, així com la secció juvenil, amb un total de 50 dansaires. L’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella, que va ser creat l’any 1981, està dirigit i coordinat per Sílvia Martí i Maria Àngels Velando. Les danses que es presenten avui són les més representatives, entre elles La Farandola d’Andorra, Festa pagesa i El petit moliner, entre d’altres.

Per aquest motiu, els Estats Units disposen al seu consolat de Barcelona d’una multiagència d’espionatge dedicada al terrorisme islamista i al crim organitzat, segons revelen els mateixos cables secrets, perquè es considera que “és la plataforma ideal per a la central, ja que té suficient espai, comunicacions segures i bona localització”.
Concretament, un informe secret de l’exambaixador Eduardo Aguirre datat l’octubre del 2007 assenyala que “les autoritats espanyoles i nord-americanes han identificat Catalunya com el territori del Mediterrani més important pel que fa a l’activitat de ter­roristes islamistes”.
Segons el diplomàtic, “l’elevada immigració, legal i il·legal, des del nord d’Àfrica (Marroc, Tunísia i Algèria), així com del Pakistan i Bangla Desh, converteix aquest territori en un imant per reclutar terroristes”.
L’informe d’Aguirre recull dades de la policia espanyola, que estimen que a Catalunya viuen uns 60.000 pakistanesos, la majoria homes, solters i sense documentació, així com nombrosos immigrants del nord d’Àfrica.
“Viuen al marge de la societat catalana, no parlen la llengua, sovint estan sense feina i tenen pocs llocs per practicar la seva religió amb dignitat”, explica, per després concloure que “aquestes circumstàncies proporcionen un terreny fèrtil per al reclutament de terroristes”.

Clara amenaça
Així doncs, considera que “tot això unit provoca que l’amenaça   sigui clara... Catalunya s’ha convertit en la primera base d’operacions per exercir l’activitat terrorista”. Aguirre va assegurar també en un dels seus cables que Espanya és objectiu del jihad i “un gran centre logístic per als grups islamistes”.
Un informe enviat el setembre del 2005, registra 300 jihadistes residents a l’Estat espanyol i exposa “la forta rivalitat” entre les forces de seguretat del país veí, que “bloqueja el lliure flux d’informació entre la guàrdia civil, la policia i el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI)”.
Un informe secret de març del 2009 recull les paraules del jutge Javier Gómez Bermúdez, el qual, segons els documents, va afirmar que l’amenaça és més important que abans per la irrupció d’al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI).
Gómez Bermúdez va assenyalar també que “un atac podria passar qualsevol dia”, tot i que va destacar les dificultats per portar-lo a terme per les creixents mesures de seguretat.
El jutge va reconèixer, segons l’informe, que “els serveis de seguretat estan detenint presumptes jihadistes sense tenir poves concloents”, per la qual cosa molts d’ells queden després en llibertat.

CONVOQUEN DIVERSES MANIFESTACIONS DE SUPORT A ASSANGE

BARCELONA. Diversos manifestants mostraven ahir cartells durant la concentració convocada per una plataforma d’internautes, agrupada sota el nom Free Wikileaks, davant el consolat del Regne Unit a Barcelona, per demanar l’alliberament del fundador d’aquesta organització, Julian Assange. També hi va haver concentracions a altres ciutats de l’Estat espanyol i a l’Amèrica Llatina.

"UN PODER ANTIQUAT I TANCAT"

El Vaticà és un “poder antiquat i tancat”. És el resum dels nous informes filtrats per Wikileaks, que carreguen contra la Santa Seu i la seva gestió. En els documents es descriu el número dos del Papa, Tarcisio Bertone, com l’home que sempre diu sí, i Federico Lombardi, cap de premsa del Vaticà, com un simple portaveu que no dóna forma als missatges del pontífex. A més, també revelen que el papa Benet XVI és un dels principals opositors a deixar entrar Turquia a la Unió Europea. Segons les filtracions, l’any 2004, quan Joseph Ratzinger era encara cardenal, va defensar davant la UE la posició contrària a aquesta adhesió. D’altra banda, els informes fan referència a la visita, l’any 2006, del Papa a València, en la qual s’assegura que el pontífex va voler evitar la confrontació amb Zapatero i per això no va parlar del matrimoni gai, el divorci i l’avortament.

Els de Pep Guardiola juguen avui contra els bascos i tancaran l’any a Cornellà-El Prat, en un derbi davant l’Espanyol, un partit d’alt voltatge enfront un rival en ratxa.
Contra els donostiarres, Guardiola podria reservar Gerard Piqué, que està a una targeta de la suspensió i si veiés una groga avui es perdria el partit contra l’Espanyol.
Recuperat Bojan Krkic, després d’una forta contusió patida en el partit europeu davant el Rubin Kazan, Guardiola només té dues baixes i de dos jugadors molt poc habituals. Es tracta de Jeffren Suárez, que va tornar a lesionar-se muscularment aquesta setmana, i de Gabi Milito, que fa un mes va patir una ruptura del bíceps femoral en el partit de Copa contra el Ceuta.
D’altra banda, el Reial Saragossa confia a puntuar, malgrat la gran dificultat que suposa la seva delicada situació –últim de la classificació amb un sol partit guanyat–, i plantar cara a un Reial Madrid que com va dir José Mourinho va de caça “amb un gat”, Karim Benzema, davant de l’absència “del gos”, amb referència a Gonzalo Higuaín.

EL VILA-REAL PERD A FORA I EL SEVILLA A CASA

Dos partits avançats en la jornada d’ahir. La UD Almeria, en el tercer partit de José Luis Oltra com a tècnic, va tornar a guanyar (1 a 3) després de nou jornades sense fer-ho i alleuja molt la seva situació a la zona baixa de la classificació, mentre que el Sevilla, amb quatre enfrontaments de Lliga perduts consecutivament, sembla que toca fons i continua sense nord.
En l’altre partit, un gol de Juan Albín en el darrer minut va treure els colors al Vila-real, incapaç de guanyar un rival que durant 45 minuts va jugar amb un futbolista menys per l’expulsió de Daniel Cata Díaz. Amb aquesta victòria (1 a 0), el Getafe aconsegueix la tercera consecutiva en lliga i recupera posicions per mirar de prop cap a Europa.

El president de l’USdA, Gabriel Ubach, ha criticat que els funcionaris siguin el centre de tots els atacs i se’ls acusi de ser els responsables de la crisi econòmica. Mentrestant, la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, ha dit que el problema no és la quantitat de funcionaris, sinó la necessitat de revisar l’estructura retributiva. Ferrer també ha defensat que cal fer un Estat fort, però que això no vol dir centralitzar-lo, sinó que s’ha de mantenir la base històrica dels comuns. Tot i això, ha afegit que no es poden mantenir vuit administracions que entrin en competència entre elles a nivell d’autonomia financera o de prestació de serveis. En aquest sentit, creu que en la qüestió de les dimensions de l’administració, “el primer error greu va ser crear el 1978 la parròquia d’Escaldes-Engordany”.

El president de la Unió Sindical d’Andorra, Gabriel Ubach, ha centrat la seva ponència a defensar els funcionaris, “que són els que menys es van enriquir per l’especulació”, i a criticar a aquells que consideren que cal aprimar l’administració, un discurs que ha qualificat de “gratuït i fàcil”, i que fan “els il·luminats que en altres temps van contribuir a engreixar la funció pública”.

Ubach ha dit que està d’acord en la necessitat de remodelar la funció pública, però creu que s’ha de fer a través “d’una taula de diàleg real” i amb l’esforç de tots els actors implicats, per aconseguir “un canvi que no sigui traumàtic ni per uns ni pels altres”.

D’altra banda, la cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, ha volgut defensar la importància històrica dels comuns recordant que “els orígens d’Andorra se situen a les parròquies”, i ha fet un repàs als esdeveniments que s’han succeït al llarg dels anys, fent especial èmfasi a la definició d’un model d’estat federat que es va fer el 1978, i als elements de federalisme que conté la Constitució del 1993.

La cònsol, que ha recordat que les administracions han crescut exponencialment des del 1993, ha posat de manifest la necessitat de redefinir les competències entre l’Estat i els comuns, d’establir col·laboracions entre les administracions, i de racionalitzar la despesa. En l’apartat de competències, Ferrer ha recordat que els comuns estan assumint serveis pel principi de subsidiarietat com són les escoles bressol, les polítiques cap a la gent gran i la joventut, la cultura i l’esport i les infraestructures esportives. A més, també considera que “cal definir què és realment l’estat del benestar” i separar-lo dels serveis que puguin ser de luxe o superflus. 

Pel que fa a la despesa de personal, Ferrer ha dit que l’administració comunal no està sobredimensionada, sinó que té el personal que necessita per donar els serveis pertinents. El problema, segons Ferrer, és que la despesa de personal continua creixent malgrat no es facin noves contractacions ni s’incrementi l’IPC, i per tant cal modificar la Llei de la funció pública per canviar l’estructura retributiva.

El periodista Enric Guinart també ha defensat amb xifres que el pes de l’administració andorrana està per sota de la mitjana europea, representant només un 5,3% del total de la població. En canvi, hi ha hagut algunes veus que han afirmat que parlar de l’aprimament de l’administració “no ha de fer por”, com és el cas del membre de Coalició Reformista Gilbert Saboya, o el politòleg Ferran Costa a través de la seva ponència escrita no presencial.

Les paraules de Xiaobo van ser escoltades a l’ajuntament d’Oslo amb la veu de l’actriu noruega Liv Ullmann, que va llegir un text pronunciat per Liu el 23 de desembre del 2009, en el judici en el qual se’l va condemnar per incitar a la subversió com a coautor del manifest Carta 08, a favor de la democratització i les reformes polítiques a la Xina.
Davant el que ell va definir com la “mentalitat de l’enemic” del règim xinès, Liu va dir no tenir “enemics” ni sentir “odi”, perquè aquesta forma de pensar “incitarà lluites mortals i cruels, destruirà la tolerància i humanitat d’una societat i dificultarà els progressos d’una nació cap a la llibertat i la democràcia”. En el citat discurs, Liu va admetre, no obstant això, que hi ha hagut progressos, i va ressaltar que la reforma i l’obertura impulsades a la Xina després de la fi de l’era de Mao Tse-Tung van ser un “procés de debilitament gradual de la mentalitat de l’enemic i de la psicologia de l’odi”.

Un premi “necessari i apropiat”
La butaca destinada ahir a Liu –la foto del qual va presidir l’escenari principal–, va romandre buida davant de la negativa de les autoritats xineses a deixar-lo viatjar a ell o algun familiar seu a Oslo. Que ningú no anés a recollir el premi reflectia que el guardó era “necessari i apropiat”, va desacar en el seu discurs el president del Comitè Nobel noruec, Thorbjoern Jagland. Així mateix, Jagland va qualificar Liu de “símbol de la lluita pels drets humans a la Xina” i va demanar el seu alliberament perquè, segons ell, només s’ha limitat a exercir la llibertat d’expressió.
La cerimònia va ser titllada per les autoritats xineses de “farsa política”, que “de cap manera no trencarà la confiança del poble xinès”. Així ho va assegurar en un comunicat el ministeri d’Afers Estrangers, just després que acabés la recepció a Oslo.
Segons el text, signat per la portaveu de la cancelleria Jiang Yu, “la decisió del Comitè Nobel no-ruec no representa el desig de la majoria dels pobles del món, especialment aquells països en desenvolupament”. Jiang hi va afegir que la Xina seguirà ferma “contra els intents de qualsevol país o individu d’usar el premi Nobel de la Pau per interferir en els assumptes interns i infringir la sobirania judicial xinesa”, i també va assegurar que la “posició justa” del règim comunista xinès davant del guardó d’aquest any “s’ha guanyat la comprensió i el suport de més de cent països i importants organitzacions internacionals”.
La Xina ha protestat repetidament per la concessió del premi en els dos mesos transcorreguts des que es va anunciar, un fet que ha anat acompanyat d’una forta censura a totes les notícies relacionades amb Liu Xiaobo en els mitjans xinesos. L’última acció ha estat bloquejar l’accés a webs que ahir informaven sobre el guardó. Així, els internautes xinesos no van poder accedir a la web del Comitè Nobel, que va retransmetre l’entrega del premi, ni als llocs de les cadenes de televisió noruega (NRK) i britànica (BBC).
D’altra banda, tant la responsable de la política exterior de la UE, Catherine Ashton, com el president del Parlament Europeu, Jerzy Buzek, van demanar l’“alliberament immediat” de Liu, i van qualificar la jornada de “dia trist per als drets humans”.

VARGAS LLOSA RECULL A SUÈCIA EL NOBEL DE LITERATURA

L’escriptor Mario Vargas Llosa va recollir ahir el premi Nobel de Literatura a l’Acadèmia Sueca, on dimarts passat va pronunciar el discurs de recepció. En la cerimònia, que va ser presidida per la família reial sueca, l’escriptor peruanoespanyol va ser definit per l’Acadèmia com un “ciutadà de món, un poeta i un historiador”, hereu de la tradició dels grans clàssics literaris del segle passat.
Els assistents a la cerimònia van dedicar també un sentit aplaudiment al guardonat en Medicina, el professor britànic Robert G. Edwards, absent per motius de salut, i reconegut amb el prestigiós guardó per ser el pare de la tècnica de la fecundació in vitro. De la seva banda, els professors d’origen rus Andre Geim i Konstantin Novoselov, que treballen a la Universitat de Manchester, van rebre el premi Nobel de Física pels seus experiments innovadors amb el grafè, un material bidimensional amb múltiples aplicacions. Així mateix, els investigadors japonesos Ei-ichi Negishi i Akira Suzuki van compartir el premi de Química amb el nord-americà Richard F. Heck, mentre que va tancar el lliurament el premi d’Economia als nord-americans Peter A. Diamond, Dale T. Mortensen i el xipriotabritànic Christopher A. Pissarides pels seus estudis sobre ocupació.