Amb consens o sense dels actors socials, perquè sempre són millors les reformes amb acords generals “que l’absència de consensos amplis per establir-les i poder-les aplicar”. Zapatero va incloure aquesta ratificació ahir en presentar l’informe econòmic de l’any passat davant els actors socials i els dirigents polítics, entre els quals només van assistir membres de l’executiu i del partit governamental i representants de l’empresariat, a més de l’assessor del president Barack Obama i excap de la Reserva Federal dels Estats Units, Paul Volcker.
Segons el cap de govern, l’any passat s’haurà complert “àmpliament” l’objectiu de reduir el dèficit al 9,3 per cent del producte interior brut (PIB) i l’any vinent la reducció continuarà fins al 6% del PIB. Amb això, i les reformes en curs i d’altres, la previsió de creixement de l’economia espa-nyola serà, segons Zapatero, d’entre el 2 i el 2,5 per cent en el quinquenni, fins al 2015.
Es va referir concretament a la reforma laboral, encara pendent de confecció en els reglaments, a la del sistema de pensions “imprescindible per raons demogràfiques, a la pendent de la negociació col·lectiva i a un projecte de llei de serveis professionals, la qual també preveu que “pugui trobar resistències”.

Diàleg sobre les pensions
Pel que fa a les negociacions sobre la reforma del sistema de pensions, el govern preveu una pròxima presa de contactes amb els sindicats, i el ministre de Treball, Valeriano Gómez, va anunciar que hi ha “avenços tangibles” que permeten preveure un acord amb les organitzacions de treballadors. El dirigent de l’UGT, Toni Ferrer, declarava, de la seva banda, que el moment de la negociació és “crític” a falta d’entre 10 i 15 dies per aconseguir un pacte que eviti noves mobilitzacions, entre les quals la vaga general.

Alerta catalana
Zapatero es va referir també als deutes públics dels països “perifèrics” de la UE, i va fer una crida al Banc Europeu (BCE) perquè continuï assumint un paper cabdal en aquest afer.
L’anunci del cap de l’executiu que plantejarà a les comunitats autònomes un pacte per homogeneïtzar els horaris comercials, reduir les activitats sotmeses a llicència municipal i establir mecanismes de coordinació amb el govern central per evitar limitacions que minven la capacitat de l’economia, va rebre immediatament resposta de la Generalitat catalana contra la temptació d’una nova retallada de l’Estatut.

EL JAPÓ TAMBÉ COMPRARÀ DEUTE EUROPEU I S'ALLEUJA EL CSOT DEL CRÈDIT ALS PERIFÈRICS

El ministre de Finances del Japó, Yoshihiko Noda, va anunciar ahir que el Japó comprarà el 20 per cent dels bons que emeti el fons europeu per contribuir a l’estabilitat dels mercats, i s’afegeix a la declaració que en el mateix sentit havia fet la Xina dies enrere. Ahir, Espanya, Portugal i Irlanda aconseguien rebaixar la remuneració de les respectives emissions de deute, i Grècia col·locava una emissió de 1.950 milions d’euros en lletres a sis mesos, a un interès del 4,9 per cent, lleugerament més alt que en l’anterior, de novembre.
A Espanya, en només dues hores, el diferencial del bon propi respecte de l’alemany baixava set punts, fins als 5,52 per cent respecte del germànic. A Grècia, la prima de risc se situava en 942 punts, mentre que la portuguesa baixava a 409 i la irlandesa a 598. El banc emissor anunciava que Portugal tornarà a la recessió aquest any, amb una caiguda de l’1,3 per cent del PIB, mentre el primer ministre, José Sócrates, anunciava que el país va reduir el dèficit l’any passat més del previst, en dos punts, i el va situar en el 7,3 per cent, abans d’assegurar que el país no necessita cap rescat financer, i que els rumors en aquest sentit només serveixen per perjudicar l’Estat i l’euro, i ajudar els especuladors.

I és que la inversió pública està “reduïda a la mínima expressió” i la inversió privada pateix dificultats com la rigidesa de la Llei del sòl en determinats aspectes, com ara el grau d’acord necessari per engegar un pla parcial i també perquè hi ha parc immobiliari nou encara sense vendre. Per això, Carles Pascuet augura un any difícil i que possiblement no serà millor que el que s’acaba de tancar “si continuem amb la mateixa situació política i amb les mateixes dificultats per a la inversió privada”.
El gerent de l’Associació de contractistes d’obra va manifestar que “ens estem trobant que no hi ha nous projectes” i que, davant aquest panorama, les empreses han de controlar la despesa. “S’han de deixar lloguers o reduir serveis centrals o deixar magatzems”, va indicar. Respecte a les reduccions de plantilla, Pascuet va indicar que ara per ara les dades oficials són les darreres fetes públiques pel servei d’Estadística i que indicaven que entre el setembre del 2010 i el del 2009 s’havien perdut un 17% de treballadors i que els donats d’alta eren 4.293. Pascuet va afegir-hi que l’aturada nadalenca no ha d’haver estat pas motiu de més acomiadament. “Entenc que la decisió de reduir es pren en funció de si hi ha o no projectes en cartera”, va manifestar.
Pascuet, però, també va reconèixer que “alguna cosa es fa”. Per exemple, va indicar que “de la Llei de mesures de reactivació econòmica algun article ens pot ajudar i també les polítiques actives d’ocupació”, però va insistir que s’ha d’anar més enllà perquè “al fi i al cap som un dels quatre pilars de l’economia”.

EL FUTUR: ENTRE POC I MASSA

El sector és conscient que la situació viscuda fa uns pocs anys, fruit de la moratòria de la construcció i del boom del totxo tampoc no era una situació sostenible. “Ni és bo el que teníem abans ni és bo el que tenim ara”, va manifestar Pascuet. El sector considera que la situació “sostenible” seria la d’autoritzar uns 180.000 metres quadrats privats l’any, xifra que es va arribar a quadruplicar en algun any del gran boom, va assenyalar el responsable de l’associació. Però el sector també és conscient que s’han de buscar noves vies de mercat i que algunes empreses ja ho estan fent “especialitzant-se en feines molt concretes, l’eficiència energètica és una via”. La rehabilitació d’edificis també és una de les oportunitats, va afegir-hi Pascuet.

L’evolució del ciclisme al país té carències, i aquestes es tracten de solucionar. Per aquest motiu s’engeguen diferents projectes, perquè surtin corredors que puguin arribar a categories professionals. De moment, quatre ja es troben a només un pas després d’incorporar-se a l’equip CJAM CKT Novatec.

Ubach ha explicat que la situació dels treballadors que aquest dimarts han presentat el desestimament del lloc de treball a Inspecció de Treball "és complicada" ja que no es disposa d'una llei que els protegeixi. Ubach ha assegurat que és una pena que es tractin els treballadors d'aquesta manera i que es posin "excuses de mal pagador" per acomiadar-los sense haver de pagar-los. A més ha explicat que les pràctiques d'alguns empresaris deixen "molt a desitjar" i que es voldria tenir una llei que protegís als treballadors, cosa que "avui no existeix".
El responsable de l'entitat ha recordat que fa més d'un any l'empresa va acomiadar disset empleats quan es volien organitzar eleccions per escollir el delegat de personal. A més, es van fer fora dues persones més per deixar la plantilla a 19 treballadors, xifra que no permet fer eleccions al delegat de personal. El secretari general de l'USdA ha explicat que es reuniran amb els treballadors per veure quines accions es poden emprendre. Tot i això, ha dit que la situació és "complicada" ja que la llei no preveu elements per defensar-se. "Els empresaris surten totalment impunes", ha assegurat, per seguir afegint que el cas d'Electrotècnia és un "exemple de les pràctiques que s'haurien d'eradicar a Andorra".

D'aquesta manera ha valorat la situació dels treballadors que aquest dimarts han presentat el desestimament del lloc de treball a Inspecció de Treball. Segons ha explicat Andorra Televisió, els empleats es van assabentar aquest dilluns que l'empresa va presentar la fallida a la Batllia el passat 15 de desembre i que no cobraran ni la nòmina del mes de desembre ni la d'aquest gener. Els setze treballadors consideren que és una fallida provocada i volen cobrar el mes que els correspon i si cal les indemnitzacions que facin falta.
D'altra banda, l'advocat d'Electrotècnia, Jordi Segura, ha argumentat que l'empresa no pot fer front als seus pagaments ja que encara no ha cobrat més d'un milió d'euros que li deuen diverses empreses constructores. El representant legal ha explicat que quan es tinguin aquests diners es destinaran a pagar als treballadors.

ApC posa de relleu que l'import de la tarima, concretament 15.690 euros, no es pot fer com a adjudicació directa segons disposa l'article 54.2 de la Llei de contractació pública ja que supera l'import de 12.021 euros. En aquest punt, ApC vol saber sota quina disposició s'ha fet aquesta adjudicació directa. La pregunta entrada a la Sindicatura demana que en el cas que el Govern consideri que ha fet l'adjudicació segons els supòsits que preveu l'article 46.2 de la Llei, se'ls trametin les còpies d'altres pressupostos o ofertes rebudes, tal com es disposa a la llei. Paral·lelament, ApC també vol saber perquè l'edicte de l'adjudicació ha sortit publicat al BOPA cinc mesos després de la visita, i perquè es va decidir construir una tarima en lloc de llogar-la.

Batalla ha recordat davant els membres de la candidatura olímpica que la Seu d'Urgell ja ha estat una ciutat olímpica, sent subseu als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, així com la seva tradició en la pràctica de l'esquí nòrdic, amb l'existència de la Mancomunitat per a la Promoció de l'Esquí Nòrdic que aplega les set estacions de nòrdic a Catalunya, i la creació de la marca Tot Nòrdic. Ha remarcat que la candidatura Barcelona-Pirineu 2022 aportarà projecció internacional als Pirineus, la promoció dels esports d'hivern i poder treballar projectes conjunts entre les diverses valls pirinenques. Batalla també ha remarcat la importància en pensar en les infraestructures necessàries, tant viàries com tecnològiques.
Precisament de les infraestructures n'ha parlat l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ha identificat l'Aeroport de Lleida-Alguaire i l'oferta cultural com a importants aportacions de la capital lleidatana a la candidatura olímpica. De fet, Ros ha avançat que proposarà que l'Aeroport de Lleida aculli una de les sis sessions que està previst que se celebrin als diversos territoris implicats en la candidatura.
La reunió d'aquest dimarts ha estat presidida per l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Posteriorment, s'ha celebrat l'acte institucional Construint el llegat de la Candidatura Olímpica al Pirineu a la sala de Sant Domènec de la Seu d'Urgell, que ha obert l'alcalde de la Seu, Albert Batalla, i en el que han intervingut Jordi Hereu; el comissionat de la Candidatura, Enric Truñó; així com l'alcalde de Tremp, Víctor Orrit; l'alcalde de Puigcerdà, Joan Planella; el vicepresident de la Diputació de Girona, Narcís Casassa; l'alcalde de Lleida, Àngel Ros; el delegat de la Generalitat a l'Alt Pirineu i Aran i alcalde del Pont de Suert, Albert Alins; i el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert.

Es faran aquest divendres, 14 de gener, i el vinent, 21 de gener, a les set de la tarda. L’activitat s’emmarca en el programa de Vespres a pagès que organitza el museu. Després de veure la casa a la claror de les espelmes, els visitants faran un tast d’embotits amb torrades i vi. Es tracta d’una oportunitat per descobrir com era la vida d’una família humil d’Andorra a principi del segle XX. La mida reduïda de l’habitatge fa que el grup de cada visita no pugui ser més gran de dotze persones. Es tracta de la primera activitat cultural organitzada per als Voluntaris per la llengua aquest any.

La Casa Cristo es va construir al segle XIX i va ser habitada fins a mitjan segle passat, quan la família va emigrar a França. Ara, els seus tres pisos permeten fer un salt enrere en el temps i reviure els detalls més quotidians de la família que la va habitar: les eines, la roba i els mobles, perfectament conservats.

La celebració començarà amb una missa a la capella de Sant Antoni de la Grella, a les onze del matí, amb la participació de la Coral Sant Antoni de la Massana. Per facilitar l’accés als ciutadans, hi haurà transport gratuït de les 10.30 fins a les 12 hores des de les parades de bus del centre de la Massana fins a la capella. Abans de l’escudella es faran els tradicionals Encants de Sant Antoni, una subhasta de diferents lots de productes, sobretot embotits del país. Des de fa més de quinze anys l’encarregat de continuar amb la tradició és Antoni Areny, més conegut com el Salla. Els diners que es recapten es lliuren a Càritas.
Per segon any, també se serviran un centenar de racions aptes per a persones que pateixen al·lèrgia a la proteïna de la llet, a les llegums i l’api o intolerància al gluten i la lactosa. Aquesta iniciativa que es va posar en funcionament en col·laboració amb l’Associació d’al·lèrgics i intolerants alimentaris i permet que tothom pugui participar en la tradicional escudellada. Els ingredients que es faran servir seran: patata, col, pastanaga, brou, arròs, vedella d’Andorra, pilota sense farina ni ou, botifarra negra i pollastre.
La celebració es tancarà amb un muntatge que combinarà la música i la narració. L’actor Xavi Fernández llegirà una adaptació de les dues narracions guanyadors del primer premi literari Històries de la Massana, organitzat per la Biblioteca Comunal. Es tracta de les obres El Carter, de Josefina Porras, i Tres papallones blaves, de Dolors Barchino. La narració anirà acompanyada per la música del pianista Jordi Barceló. L’espectacle serà a les 18 hores, al teatre de les Fontetes.

La delegació que ha encapçalat la ministra espanyola d'Afers Exteriors, Trinidad Jiménez, en la seva visita oficial, s'ha reunit amb una delegació andorrana, amb el ministre Xavier Espot al capdavant. Entre els temes que s'han tractat en la reunió, segons han comentat posteriorment en la roda de premsa els dos ministres, s'ha destacat el de la situació dels residents andorrans a Espanya i els espanyols a Andorra, sobretot pel que fa a l'homologació dels seus drets. Ambdues parts han incidit en la revisió d'alguns dels punts del Trilateral per poder millorar la situació dels respectius residents. Han analitzat "problemes" de funcionament de la comissió integrada per Espanya, Andorra i França i Espot ha indicat que "hem d'anar millorant" els acords signats en els últims anys per "millorar les condicions de vida dels respectius ciutadans que viuen en aquests països". S'ha acordat una propera reunió de la comissió a Madrid per analitzar canvis dels acords ja signats en matèria laboral i de dret de residència. El que es tracta és de "garantir la igualtat de tracte dels ciutadans dels tres països", ha dit Jiménez.

La política espanyola també s'ha referit al procés d'encaix andorrà a Europa i ha afirmat que Espanya "no escatimarà esforços" per ajudar el Principat i que buscarà "els millors espais de col·laboració" i "fòrmules de promoció" perquè Andorra tingui plena incorporació a l'espai internacional. La ministra ha reconegut els "esforços" del govern andorrà per adaptar-se a la legislació fiscal i ha resaltat els avenços que ha fet el Principat.

La ministra també ha parlat sobre la donació del cordó umbilical, i s'ha compromès a accelerar el procés i donar el vistiplau en un termini breu. Abans de la reunió bilateral entre les dues delegacions, la ministra d'Exteriors espanyola s'ha entrevistat amb el cap de Govern, Jaume Bartumeu. Ha reiterat també que les obres de l'N-145 s'acabaran durant aquest any amb una partida d'11 milions d'euros reservada per al projecte i malgrat les retallades de Fomento.

Jiménez ha volgut destacar les bones relacions existents entre Andorra i Espanya i ha posat com exemple que s'hagin resolt qüestions com l'acord de Ràdio Andorra, l'homologació de les proves de selectivitat o l'acord d'intercanvi de dades fiscals.

La darrera de les activitats de la ministra d'Afers Exteriors espanyola en la seva visita a Andorra ha estat la recepció que ha mantingut amb el copríncep, Joan Enric Vives. La trobada s'ha dut a terme al Palau Episcopal a la Seu d'Urgell.

Els cònsols han fet públic l'acord entre l'OMT i el Govern i han indicat que la decisió no acaba de satisfer als comuns perquè, tot i que els han assegurat que el congrés seguirà portant el nom d'Andorra, tenen por que a la llarga es vagi perdent la influència que té sobre el Principat, i que, per culpa de l'elevat nombre d'esdeveniments similars, pugui acabar desapareixent. També consideren que si el motiu d'aquest canvi és que l'OMT troba que hi havia poca representació d'experts internacionals, "és justament l'OMT qui s'ha d'ocupar de portar els experts", segons ha dit el cònsol major escaldenc, Antoni Martí. Els cònsols de Sant Julià de Lòria i d'Escaldes-Engordany, que aquest dimarts han fet de portaveus de la reunió de cònsols, han dit que enguany el Congrés es podria celebrar a Grenoble.