Cada dia podem llegir als diaris una gran quantitat de notícies o d’articles d’opinió relatius a internet. La xarxa ens ofereix tantes possibilitats que és impossible abastar-les totes. Des de fa un temps les grans empreses del sector treballen en el camp dels buscadors per oferir noves prestacions i per captar nous usuaris. Allò de què es tracta és proposar un plus que afavoreixi la seva intenció d’ampliar la quota de mercat i fer més negoci.

Moltes de les vegades -per no dir sempre- que utilitzem un buscador ho fem per trobar resposta a una qüestió, més o menys complexa, que se’ns planteja en aquell moment. Però sovint la lògica dels buscadors i la pròpia no coincideixen i triguem estona en trobar allò que busquem -potser només han estat pocs minuts, però el temps ens ha semblat molt llarg! Penso que un dels factors que no tenen prou en compte aquestes empreses és la diferent manera de pensar la qüestió segons els individus pertanyin a una o altra comunitat, i quan dic comunitat em refereixo, especialment, a la lingüística o a la cultural. Em sembla provable, per exemple, que un llatí i un anglosaxó no enfoquen des del mateix punt de vista la recerca.

Un altre element diferenciador -fa pocs dies podíem llegir un article al diari El País sobre aquesta qüestió, referit al portal ask.com- és el nivell de concreció que podem assolir en escriure -i, evidentment, trobar- allò que estem buscant a internet. Massa sovint, si has escrit un nombre de paraules superior a dues o tres, el cercador genèric t’ofereix uns resultats que no s’adiuen amb allò que pretenies trobar. Si es tracta de qüestions permanents sempre pots anar a portals especialitzats de tipus enciclopèdic que et poden apropar a uns resultats més concrets. Ara bé, són ben pocs els cercadors que, com ask.com, t’ofereixen, de forma mínimament fiable, una resposta a una pregunta concreta -i de forma gairebé instantània. Penso que aquesta és també una via que hauran d’aprofundir per assolir quotes de mercat més elevades en el negoci digital.

Les possibilitats de triomfar en la vida han de ser iguals per a tothom, visqui on visqui. Avui dia, sense l'accés universal d'alta velocitat a internet, això no és possible. En conseqüència, el Govern ha aprovat les normes aplicables al servei universal d'accés a internet sobre fibra òptica a una velocitat de 100 Mbps. 

Internet ja és una tecnologia completament integrada en la nostra vida quotidiana. Per a alguns és una eina de treball, que permet l'accés al coneixement, i també una de les principals fonts d'oci personal i familiar. És una xarxa electrònica en constant evolució, que per sobre de tot permet la interactivitat amb altres persones, siguin on siguin. 

Aquesta recent decisió governamental que reconeix internet com una xarxa oberta, neutra i descentralitzada situa el nostre país en una posició capdavantera. Proclamar que l'accés a internet és un servei universal l'equipara amb el que fins ara ha estat el servei telefònic. Les quatre normes generals aprovades pel Govern descriuen el servei universal, el principi de neutralitat, l'obligació d'informació i les exclusions. 

A partir d'ara, doncs, al nostre país l'accés a internet sobre fibra òptica és un servei universal per a tots els usuaris amb independència del seu lloc de residència, amb un preu bàsic raonable, i amb una velocitat d'accés de 100 Mbps. 

El principi de neutralitat s'entén com la prohibició de discriminacions lligades als continguts, emissors o destinataris de l'intercanvi de dades digitals. 

El proveïdor d'internet a Andorra queda obligat a informar i posar a disposició dels ciutadans totes les possibilitats tècniques disponibles per connectar-se a la seva xarxa, que seran d'estàndard obert. Els fluxos de dades emprats per aplicacions estrictament professionals queden exclosos d'aquestes normes. 

Andorra va recuperant el terreny perdut els darrers anys en el camí cap a la modernitat, una qualitat, la de moderns, que sempre havia acompanyat la nostra imatge comercial. 

Les operacions, desenvolupades per ordre del magistrat de l’Audiència Nacional, Fernando Grande Marlaska, suposarien el desmantellament de les direccions de les organitzacions Ekin i Askatasuna.
De la primera, el vicepresident del govern i ministre de l’Interior espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, en va afirmar que és il·legal perquè “intenta imposar les tesis” de l’organització terrorista al conjunt de l’esquerra abertzale, i hi va afegir que les detencions demostren que l’executiu de l’Estat veí continua lluitant contra ETA “amb fermesa i determinació, tot i l’alto el foc anunciat per l’organització el dia 10 passat.
La batuda contra els suposats dirigents d’Ekin la va desenvolupar la guàrdia civil, amb un total de sis arrestos, i quatre més van ser de suposats dirigents d’Askatasuna, de suport als presoners d’ETA.
Els efectius dels dos cossos de seguretat van escorcollar la seu d’Askatasuna i de les societats Berdintasuna in Garratza, a localitats navarreses, a més de vuit domicilis particulars, d’on es van emportar material, sobretot informàtic, que a l’hora del tancament continuaven analitzant.

França
A Baiona, ciutat basca del costat francès de la frontera, la policia de l’altre Estat veí va detenir Igor Uriarte i Aiala Zaldíbar, suposadament membres d’Ekin que segons fonts espanyoles havien fugit arran d’una batuda anterior contra la mateixa organització.
Hores més tard, el Tribunal d’Apel·lació del País Basc els va alliberar, fins a la vista fixada per al dia 25 vinent per examinar l’abast de l’ordre de detenció emesa per la policia espanyola.
En una compareixença pública, Tasio Erkizia, veterà militant de l’esquerra abertzale, es va solidaritzar amb els detinguts i va criticar que el govern espanyol pretén boicotejar el nou moment polític del País Basc. El líder del sindicat LAB a Navarra, Igor Arroyo, qualificava les detencions de “barbaritat” i “badada democràtica”, mentre la secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal, insistia que l’única sortida per a ETA és la dissolució “sense condicions ni concessions de l’Estat”, el lliurament de les armes i la demanda de perdó a les víctimes.
Els detinguts en territori espa-nyol seran portats a declarar a l’Audiència Nacional, a Madrid.

25 ARRESTATS A MADRID PER FABRICAR I VENDRE COCAÏNA

La policia espanyola va desmantellar ahir a la localitat madrilenya de Villanueva de Perales el major laboratori clandestí de cocaïna conegut fins ara a Europa, en una operació en la qual van ser detingudes 25 persones, entre les quals un empresari de l’oci nocturn que distribuïa la droga als seus locals. Al laboratori, la xarxa havia emmagatzemat més de 300 quilograms de cocaïna, així com 33 tones de productes químics per adulterar la pasta de coca.
La droga sense adulterar s’introduïa a Espanya per via marítima en contenidors, amagada en carregaments de cafè. A la instal·lació intervinguda ahir, la cocaïna es barrejava amb dissolvents, la pasta s’assecava amb potents làmpades d’infraroigs i es premsava i s’envasava al buit.     
L’operació també ha permès immobilitzar béns i actius per valor de 50 milions d’euros.

De fet, tal com publicava el Diari dilluns, ja hi hauria una formació parlamentària disposada a liderar el projecte i a incloure’l al programa electoral. És més, la corporació local considera –tal com va declarar ahir el cònsol menor de la parròquia, Gabriel Dalleres– que d’aquesta manera s’establiria “la manera de funcionar, i els drets i els deures de cadascú quedarien clars, sempre que es reguli cor­rectament”.
Amb tot, el número dos d’Encamp va recordar que l’opció de fer arribar i prendre en consideració aquests canvis en el sistema del cens emfitèutic del Pas (la figura utilitzada al poble per gestionar el sòl) corresponen al parlament, “que ha de veure si és un tema prioritari o no”. “Això dependrà de la majoria”, va concloure.

Amb certa rapidesa
De la seva banda, el col·lectiu veïnal veu el Consell General com una bona via perquè les reclamacions que fa temps que han engegat arribin a bon port amb certa rapidesa. A més, recorden que els grups polítics estan avaluant i negociant un nou marc fiscal i impositiu, i que “amb el cens emfitèutic no ens podem quedar enrere i no podem estar pagant al Pas una cosa diferent del que es paga a la resta del país”.
Una eventual llei sobre el cens emfitèutic serviria, entre d’altres qüestions, per establir de manera clara com i sobre la base de quins criteris els veïns han de satisfer anualment la taxa. Ara, segons argumenten els particulars del poble fronterer, els contractes actuals contenen clàusules abusives i contràries a la llei perquè  se’ls cobra dues vegades (pel ter­reny on s’aixeca l’edifici i pels metres quadrats de l’immoble en qüestió). Paral·lelament, una desena d’afectats han volgut activar la via del plet a la justícia per reclamar canvis en l’actual sistema contractual.

EL TRASLLAT DELS LOCALS NOCTURNS FORA DEL CENTRE DEL PAS QUEDA DESCARTAT

El comú d’Encamp descarta qualsevol acció per fer traslladar els locals nocturns del centre del Pas de la Casa a una zona als afores, tal com demanen alguns empresaris del poble, per evitar que a les nits hi hagi aldarulls i sorolls que molesten els veïns i la resta de turistes. “El que ens hem de plantejar i posar-nos tots d’acord és si volem o no gent al poble. Si en volem ja sabem què suposa. I no tenir-ne crec que suposa un problema pitjor”, va posar de manifest Gabriel Dalleres. Per la qual cosa, hi va afegir, s’ha de treballar perquè l’activitat nocturna es desenvolupi “amb el màxim d’ordre possible”. En aquest sentit, des d’aquest hivern els efectius policials desplaçats al Pas i els agents de circulació comunals han posat en marxa un pla de treball conjunt, en el marc del conveni signat entre els comuns i el ministeri d’Interior, per controlar els eventuals problemes que es puguin ocasionar a les nits. Amb el pla “hauríem de notar una millora” perquè, va incidir, la iniciativa “només pot ser positiva”.

El tècnic no té pressa. Per això es pren amb molta seriositat la tornada d’avui (22 hores) contra el Betis en els quarts de final del torneig del KO, i demana temps al club per negociar la seva continuïtat al capdavant del projecte esportiu.
Guardiola respecta el Betis, que ja va provocar molts problemes als blaugrana al Camp Nou, i per això viatja amb tots els efectius al Benito Villamarín –només falten els lesionats Puyol i Dani Alves i entra Marc Bartra–, tot i el 5 a 0 amb què va acabar el primer partit de l’eliminatòria. I ahir, el tècnic, que complia 40 anys, no es va estar d’alertar del perill dels verd-i-blancs: “No em refio del Betis. Contra un altre equip hauria convocat jugadors del filial, contra el Betis, no. És un equip que fa massa coses bé i hem de jugar amb molta intensitat i seriositat perquè té arguments i joc per generar moltes ocasions en poc temps.” És per això que el tècnic demana als seus homes màxima concentració, cosa que ja s’encarregarà ell d’aconseguir. “Amb les sis imatges que els ensenyaré espero que agafin consciència del rival que tenim”, va assegurar. I és que el tècnic de Santpedor no vol que es trenqui a Sevilla la ratxa de 28 partits sense conèixer la derrota.
Sobre la seva renovació, Guardiola va indicar que “queda molt temps de contracte i m’heu de deixar treballar amb tranquil·litat. Mai deixaré penjat el Barça en cap sentit i això ho saben. El que no faré serà esperar fins als dos últims dies per parlar amb el president. Ens asseurem amb un temps prudencial i prendrem la decisió. No faré un lleig al club, però necessito el meu temps per veure les coses”. L’entrenador hi va afegir que seria “ideal” que es deixés parlar del seu futur i no estar pendents de rumors constants. Quant a l’alineació per avui, Guardiola podria introduir diversos canvis –només és segura la presència d’entrada de Pinto a la porteria– com la inclusió de Milito a l’eix de la defensa o de Bojan i Afellay en la línia d’atac.
El Betis, de la seva banda, veu el fet de superar l’eliminatòria com una quimera, però vol acomiadar-se de la Copa deixant un bon regust de boca als seus aficionats. Pepe Mel no reservarà cap jugador per a la lliga.
Els dos equips sortiran al Benito Villamarín coneixent qui serà el rival amb què es trobaran a les semifinals. En l’altre partit de quarts d’avui (20 hores) el Deportivo mirarà de superar l’1 a 0 que va aconseguir l’Almeria d’Oltra a casa. L’equip gallec, però, no arriba en el seu millor moment i ha encadenat tres derrotes consecutives entre lliga i Copa. Amb tot, l’al·licient d’accedir a les semifinals pesarà molt a Riazor. El mateix premi buscarà un Almeria que és cuer a la lliga però que va ser capaç d’amargar-li la vida al Reial Madrid, que només va empatar a l’estadi dels Jocs del Mediterrani. Els d’Oltra volen seguir fent història a la Copa.

GRANERO VIU AMB OPTIMISME LA TORNADA CONTRA L'ATLÈTIC

L’estadi Vicente Calderón viurà demà el segon acte del derbi a la Copa, que començarà amb un 3 a 1 favorable al Reial Madrid. El migcampista Esteban Granero, autor del gol de l’empat dels de José Mourinho contra l’Almería a la lliga, es va mostrar optimista sobre les possibilitats de superar l’eliminatòria, tot i recordar que “la diferència és mínima i si no juguem al cent per cent ens serà difícil”. Granero va recordar que el Calderón és “un estadi molt complicat, amb una afició molt càlida”, al temps que assegurava que per poder guanyar l’equip blanc haurà de ser “fidel a la nostra filosofia i estil de joc”.
El migcampista confia a trencar la ratxa del Reial Madrid de cinc anys sense arribar a les semifinals de la Copa i sosté que “ho volem guanyar tot, les tres competicions [Copa, Lliga i Champions]. A la Copa fa unes temporades que fem un paper que no es correspon amb el que volem”. Granero va reconèixer que la baixa per lesió del Kun Agüero es notarà a les files matalasseres, tot i afegir que l’Atlètic té “plantilla més que suficient” per suplir-lo sense problemes. Precisament el davanter matalasser, recentment renovat, va despertar l’atenció del president del club, Enrique Cerezo, que va voler deixar ben clar que “Florentino Pérez mai m’ha comentat res sobre el Kun. No es mou d’aquí i estarà molt temps amb nosaltres”.
Sobre el fet d’haver-li rebaixat la clàusula de rescissió, el dirigent va indicar que “li hem rebaixat perquè amb ella o sense els jugadors van on volen”. Cerezo també va negar que la continuïtat de Quique Sánchez Flores a la banqueta corri perill pels darrers pobres resultats: “Quan no es guanya s’apunta cap a l’entrenador, però aquí ningú no ha pensat sobre el futur del tècnic. Es parlarà a final de temporada i no crec que hagi de fensar el seu lloc.”

Últims passos abans de la presentació davant el públic, que sembla que tindrà com escenari la ciutat de Cannes. En el marc del festival de cinema, tot i que no en la secció oficial, sinó en el Marché du film que té lloc en paral·lel, segons va explicar al Diari el realitzador, Santiago Lapeira.
Aquestes setmanes es duen a terme tasques com la introducció d’efectes especials en algunes escenes. Una feina laboriosa, detallista, relata el director. Argumentalment, relacionada amb l’aparició d’uns monjos templaris, protagonistes de la llegenda  que dóna peu a les aventures dels personatges principals.  
L’últim pas serà acoblar el so. Cap a final de març preveuen que tota la feina hagi quedat arrodonida i que disposaran d’una còpia estàndard per portar a Cannes, a l’exhibició paral·lela al festival que se celebrarà entre el 12 i el 21 de maig. L’estrena comercial serà posterior. Amb una première prevista al Principat, tot i que encara és massa prematur pensar en data possible. I la distribució, segons ja havien explicat els responsables del projecte, es farà a l’Amèrica Llatina, Europa i els EUA, en aquest cas, probablement a cadenes de televisió per cable més que a sales.
Lapeira es mostra “absolutament” satisfet amb l’experiència d’haver rodat a Andorra. “I, insisteixo, no només estic parlant del paisatge, sinó de les moltes històries per explicar que hi ha.” Durant l’estada al Principat –mes i mig, aproximadament– va aprofitar per documentar-se sobre el país i assegura que alguna d’aquestes històries que li agradaria bolcar al cel·luloide ja li volta pel cap. Una altra cosa és que en vulgui parlar, és clar. Però sí assegura que la pròxima pel·lícula que faci, “si puc, vull fer-la a Andorra”.
Pel que fa a El secret dels 24 esglaons, és una coproducció de Black Flag Cinema, Canónigo Films i Flins y Pinículas. Un film d’aventures adreçat fonamentalment al públic juvenil, amb argument que gira al voltant del contraban d’obres d’art, amb elements agafats de les llegendes pirinenques. Maxi Iglesias (pro­tagonista de la televisiva Física o Química) encapçala un elenc on també destaca el jove Albert Adrià (Herois).

AHIR NEVAVA A LA CAPITAL

entida i de les grosses. Una d’aquestes que ens encoloma la fàbrica de somnis que ahir es va instal·lar al nucli històric. La neu que emblanquia l’antic carrer major i adjacents era del tot artificial. Col·locada allí per l’equip de rodatge d’un film japonès. Suspens i acció. Un detectiu interpretat per qui sembla ser una star al seu país: Yuji Oda. Que ahir no es va deixar veure al rodatge. L’escena que filmaven no anava amb ell.     De què tractava? Un tipus alt, occidental i amb abric enfila a pas ràpid el carrer. Més tard, un altre surt cor­rent d’un cotxe, suposadament en plena persecució perquè d’enlloc sorgeix un elegant nipó que li corre al darrere.
Un equip de mig centenar i prop de dotze hores de feina per al que finalment seran escassos minuts a la pantalla. Però no es pot explicar res més. L’argument és confidencial, avisa novament el productor Taku Komaya. Que tampoc no vol revelar qui són els actors que ahir actuaven. A les ordres d’Hiroshi Nishitan, el mateix director d’Amalfi, primera part de la cinta que ara es roda al país. I que difícilment arribarà a les pantalles occidentals. Com comentava un membre de l’equip que va fer les localitzacions: si als americans els agrada la història, compren els drets i en fan la seva versió. De totes maneres, la productora podria tenir la deferència de mostrar-la a Andorra, com es va fer a Amalfi.
Ahir, la vida quotidiana es va inter­rompre durant unes hores. Algunes botigues van tancar (amb compensació de la productora). D’altres seguien l’activitat normal. “Em sembla perfecta la promoció del barri”, deia Rosa Maria Garcia des d’un centre d’estètica. I la galerista Alix Sharp es congratulava: “Ens estan propulsant a escala internacional.”

Després de les queixes expressades pels mandataris comunals en la darrera reunió de cònsols sobre l’augment dels tipus d’interès en els crèdits que tenen amb els bancs andorrans, el Govern ha expressat aquest dimarts el compromís de donar-los suport.

Els dos socis privats i minoritaris de CTRASA, les empreses Cespa i Novergie, han lamentat que el Govern hagi fet pública l'auditoria en relació al sobrecost de l'obra del forn a través dels mitjans de comunicació abans que en tinguessin coneixement les empreses que formen part de la societat. Sense fer una anàlisi detallada perquè asseguren que no coneixen el contingut més que pel que ha sortit als mitjans, sí que qüestionen algunes de les explicacions que va fer aquest dilluns el ministre d'Economia i Finances, Pere López, com la reducció a la meitat del capital social que mai han cobrat.

A l'espera de tenir la documentació i sense poder entrar a analitzar amb profunditat el contingut de l'auditoria en relació al sobrecost en la construcció del forn encarregada pel Govern, els socis minoritaris de CTRASA han explicat que mai han cobrat els imports corresponents a la reducció a la meitat del capital social. Asseguren que la llei aprovada pel Consell General del desembre del 2007 no s'ha executat mai, i que per tant estan pendents de cobrar un import que, sumant les dues empreses, ascendeix a poc més d'1,5 MEUR. Govern i FEDA haguessin hagut de cobrar un import al voltant d'1,7 MEUR.
En la roda de premsa d'aquest dilluns presentant l'auditoria, el ministre d'Economia i Finances, Pere López, va assenyalar com un dels mecanismes dels socis privats per recuperar els diners del sobrecost de la construcció del forn, l'operació de la reducció al 50% del capital social. Sobre aquest aspecte, els representants dels socis també es mostren estranyats perquè en l'aprovació dels comptes del 2009, que han estat impugnats, s'utilitza el capital íntegre sense tenir en compte aquesat reducció.
De l'altra banda, han precisat que el contracte de prestació de serveis només s'ha executat en aquests darrers tres anys, cosa que representa un total d'1,2 MEUR cobrats per les dues empreses, i que per tant no es pot parlar dels 7,2 MEUR, xifra a la qual s'hagués arribat en cas de complir-se els 20 anys de contracte.
Els socis privats actuals de CTRASA han lamentat que el Govern hagi informat abans els mitjans de comunicació que no pas als integrants de la societat el contingut de l'auditoria de gestió en relació al sobrecost del centre de tractament de residus. Fonts de les dues empreses han explicat que aquesta documentació l'han demanat reiterades vegades i que la darrera va ser el passat divendres a través d'un burofax i que mai han rebut una resposta satisfactòria.

El cap de Govern ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa posterior a la reunió amb els cònsols, i ha afegit que no hi ha cap problema a tancar l'acord monetari abans que acabi la legislatura i deixar-ne la ratificació per després d'eleccions. Per argumentar aquest fet ha recordat una situació semblant al 1989 amb l'acord duaner que es va negociar en campanya electoral.

Pel que fa a la reunió que va mantenir aquest dilluns amb el copríncep episcopal no ha volgut informar del contingut de les converses. Tampoc ha confirmat que el proper 26 de gener s'hagi de reunir a Brussel·les per tancar les negociacions, tal com va informar el president d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, ja que assegura que "no contestaré a intoxicacions polítiques de sectors que no volen deixar que aquest acord prosperi". Tot i això ha assegurat que s'informarà al cap de l'oposició i a les institucions de les reunions que es mantinguin en aquest àmbit.

D'altra banda, Bartumeu ha opinat del fet Andorra hagi 'marejat la perdiu i canviat de discurs' enfront Europa del 2004 al 200

El cap de Govern ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa posterior a la reunió amb els cònsols, i ha afegit que no hi ha cap problema a tancar l'acord monetari abans que acabi la legislatura i deixar-ne la ratificació per després d'eleccions. Per argumentar aquest fet ha recordat una situació semblant al 1989 amb l'acord duaner que es va negociar en campanya electoral.

Pel que fa a la reunió que va mantenir aquest dilluns amb el copríncep episcopal no ha volgut informar del contingut de les converses. Tampoc ha confirmat que el proper 26 de gener s'hagi de reunir a Brussel·les per tancar les negociacions, tal com va informar el president d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, ja que assegura que "no contestaré a intoxicacions polítiques de sectors que no volen deixar que aquest acord prosperi". Tot i això ha assegurat que s'informarà al cap de l'oposició i a les institucions de les reunions que es mantinguin en aquest àmbit.

D'altra banda, Bartumeu ha opinat del fet Andorra hagi 'marejat la perdiu i canviat de discurs' enfront Europa del 2004 al 200

El grup parlamentari d’Andorra pel Canvi ha entrat una demanda d’informació a Sindicatura sol·licitant a l’executiu una còpia de l’informe complet de l’auditoria encomanada pel Govern sobre el Centre de Tractament de Residus, i que, segons les manifestacions del mateix executiu, evidencia unes irregularitats de 13,5 milions d’euros. D’altra banda, la formació ha presentat una esmena a la totalitat al projecte de llei de modificació de la tarifa general de taxes sobre el consum.