La passió i la màgia l’han abandonat per poder continuar en aquest projecte. Quatre anys són molts anys per a ell. El tècnic de Santpedor abandona la banqueta blaugrana amb un llegat més enllà dels 13 títols de 17 possibles –dos més que Cruyff–. Un estil i un joc perfeccionat. La direcció esportiva, amb Andoni Zubizar­reta al capdavant, es va apressar per treballar amb el seu substitut, que serà el segon de Pep Guardiola durant aquests anys: Francesc Tito Vilanova. Serà el nou entrenador de l’FC Barcelona per a la temporada vinent i d’aquesta manera continuarà el projecte vital de l’entitat: el mateix estil i les mateixes idees.
La marxa de Pep Guardiola va ser un secret a veus. Abans de començar la roda de premsa tot­hom sabia que s’anava a anunciar. L’inici del president del Barça, Sandro Rosell, va ser clar i directe. “Us hem convocat per informar que Guardiola no continuarà. Vull manifestar el respecte i compromís per la seva decisió. El club està més madur que mai i aquesta maduresa haurà de ser  la base del futur. Gràcies, Pep, per haver aconseguit un model futbolístic, haver representat la institució de manera modèlica. L’agraïment serà etern.” Mentre, els capitans de l’FC Barcelona, Carles Puyol, Xavi Hernández, Víctor Valdés i Andrés Iniesta s’ho miraven, juntament amb Gerard Piqué, Cesc Fàbregas, Pedro Rodríguez i Sergio Busquets. Aquests es van unir, i d’altres com Leo Messi van excusar la seva presència per no ser el focus d’atenció per l’emotivitat de l’acte. “Gràcies a Guardiola hem guanyat el trofeu de l’orgull. Mai havia vist una reacció com la de dimarts al Camp Nou.”
Llavors li va tocar el torn a Pep Guardiola i va començar el seu discurs amb una disculpa. “Lamento haver-me demorat tant, semblava que em feia de pregar, però no era per això... Quatre anys són una eternitat.” Aquí va començar la descripció de quan es va decidir a abandonar el Barça. “A la tardor vaig comunicar al president i al director tècnic que veia que el meu final estava molt present, una decisió que ja havia pres, aquesta és la raó.” A partir d’aquesta comunicació, el president l’ha intentat convèncer, però sense gens d’èxit. “Fa cinc anys em van trucar per oferir-me el filial i jo donava bots, l’any següent em van proposar agafar el primer equip, i aquella sensació de ser capaç de tot va tornar. He de recuperar-la, per això me’n vaig. No tinc energia, estic buit. El temps sempre desgasta i jo m’he desgastat. Per tant, m’he buidat i necessito omplir-me”, va indicar l’entrenador de Santpedor.
Com a futbolista ell va assistir al trist final de Cruyff, amb mocadors a les graderies. Ara estava intuint un mateix final, però amb major urgència per la força de la seva obra. No vol córrer riscos d’espatllar-la per esperar que la història l’absolgui. No vol veure’s enfrontat amb els seus. “L’entrenador ha d’estar fort, tenir vida, passió. L’he de recuperar i només s’aconsegueix descansant, allu-nyant-me, perquè crec que ens hauríem fet mal, aquesta era la percepció.”
I per què Tito Vilanova? És una aposta d’Andoni Zubizarreta i potser amb una mica d’intervencionisme de Guardiola. Qui lo sa. “Tito representa tots els valors, el joc, la idea, la preparació, l’anàlisi. Perquè hi posa hores fins i tot dormint, és pura implicació”. Una aposta de casa com amb els jugadors. “Sempre ho hem dit que buscaríem a casa. Miro a casa i el tenim a ell. Així de fàcil. Tito era la nostra opció i ha acceptat. No hi ha més”, va dir Andoni Zubizarreta. El Pep Team entra dins de la història brillant del futbol.

EL LLEVANT CONTINUA APOSTANT FORT PER LA CHAMPIONS I L'SPORTING I EL RACING PER LA SALVACIÓ

La 36a jornada comptarà amb uns partits d’obertura que centraran l’atenció per a la lluita de la Lliga de Campions i per a la permanència. Al Ciutat de València, el Llevant intentarà recuperar la senda de la victòria i així pressionar el València i el Màlaga, amb la visita (18 hores) del Granada. L’equip de Juan Ignacio Martínez va arrencar un punt valuós al Sánchez Pizjuán, però no va evitar la seva tercera der­rota seguida. A la mateixa hora, el Getafe rep un Mallorca ja salvat. Mentre, l’Espanyol continua somiant amb Europa, rep l’Sporting que necessita la victòria. Javi Clemente tornarà a enfrontar-se al seu exequip. Un altre equip que lluita per no baixar és el Racing, que visita la Reial Societat. La jornada la tancarà el Vila-real contra l’Osasuna.

Fa un mes, en la presentació dels pressupostos generals, s’havia descartat l’augment de la taxa sobre el consum per a enguany, i ahir el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va anunciar les noves mesures per a l’any vinent; però no va indicar en quin percentatge augmentaria l’IVA ni els impostos indirectes com el del tabac, l’alcohol o la gasolina. “El que hem plantejat és reduir les càrregues i la imposició sobre el treball i incrementar la imposició del consum, amb un augment net de la recaptació que estaria al voltant dels 8.000 euros”, va comentar De Guindos en la roda de premsa posterior al consell de ministres.
El ministre també va assenyalar que “el problema de l’elevació dels impostos indirectes en entorns depressius és que accelera la caiguda, per això es fa el 2013”. Elena Valenciano, la vicesecretària general del PSOE, va lamentar que l’executiu de Rajoy “l’únic que ha fet és incomplir tot el que va dir que faria quan va arribar al govern”, que el que fa és “tremendament lesiu”, i va considerar que la campanya electoral del PP va ser “un gran frau”.  

Xifres de l'atur
El nombre d’aturats a Espanya va augmentar durant el primer trimestre del 2012 en 365.900 persones, fins a situar-se en els  5.639.500, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. En percentatge, la desocupació arriba al 24,4 per cent de la població activa, amb un augment d’1,59 punts; una marca total que no es veia des del 1994. Des del govern espanyol es preveu que durant aquest any s’arribi al 25 per cent, i que al vinent es rebaixi la xifra fins al 24,2. La comunitat autònoma que va registrar una major pujada dels desocupats va ser Andalusia, amb 81.100 aturats més, seguida per Catalunya amb 61.500. D’altra banda, el nombre de llars amb tots els integrants sense feina es va incrementar en 153.400, fins arribar als 1.728.400. Els secretaris generals d’UGT i CCOO, Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo, van apuntar que la destrucció de l’ocupació “és deguda a la reforma laboral, que va entrar en vigor fa un mes i mig i ja es posa en evidència”.

LA BORSA RESISTEIX LA BAIXADA DE NOTA D'STANDARD & POOR'S

La borsa espanyola va tenir una jornada positiva tot i la rebaixa de dos esglaons en la nota del deute sobirà que va realitzar l’agència de qualificació Standard?& Poor’s, des d’A a BBB+. L’IBEX-35 va pujar un 1,69 per cent i va acabar divendres amb 7.145 punts. Es trencava una tendència de cinc setmanes amb descensos. La primera reacció a la caiguda de dos punts de la nota del deute va ser negativa. A l’inici de la sessió es perdia el 2,65 per cent, fins arribar als 6.840 punts, a prop del mínim de l’any que ja s’havia marcat durant aquesta setmana. Però la borsa de Madrid va aprofitar l’alça d’altres parquets europeus. Per exemple, Milà va guanyar l’1,85 per cent; París, l’1,14; Frankfurt, el 0,91; Londres, el 0,41; i l’índex Euro Stoxx, el 0,92.
De la seva banda, la prima de risc espanyola va superar al començament del dia els 435 punts, amb un interès per als bons a deu anys que va vorejar el 6 per cent (5,97). Finalment, la prima, la diferència amb la rendibilitat dels bons alemanys, es va situar en els 418 punts.
El govern espanyol va criticar la decisió d’Standard & Poor’s, en considerar que “no reconeix la totalitat de l’ajustament que es realitzarà”, va explicar el secretari d’Estat d’Economia, Fernando Jiménez Latorre. L’agència de qualificació havia indicat que “el sistema bancari espa-nyol ha augmentat bruscament la dependència de les fonts de finançament oficial”. Des de la Comissió Europea i l’executiu alemany van arribar mostres de suport a l’executiu espanyol, amb la “confiança” en les mesures adoptades i en què complirà amb les obligacions.

Amb aquests objectius ha nascut Stop Accidents a Andorra, que tot just comença a fer feina.

Quins són els projectes imminents de l’associació?
Volem, cap al curs que ve, cap al setembre o així, portar el road show aquí a Andorra, que és un espectacle de prevenció, de seguretat vial, que està destinat als joves de 16 a 20 anys, que són una població de risc. També tenim intenció de convidar Bartolomé Vargas, fiscal de seguretat vial a Espanya, que s’ha ofert a ajudar-nos en tot el que faci falta. La idea és que ofereixi una conferència i convidar tot el col·lectiu judicial. Si ell veu els barems que tenim aquí, al codi de circulació, al·lucinarà. Encara que sé que hi ha una comissió que està treballant per millorar-ho. I després assessorar les persones que vinguin, que ens truquin, les víctimes, ajudar-los en el que podem.

Arran de la presentació de l’associació ja hi ha alguna persona que s’ha posat en contacte amb vosaltres?
De moment ho ha fet una persona. També som una població petita. Però hi ha molta feina per fer perquè canviïn les coses. A nivell legislatiu hi ha moltes mancances per equiparar-nos als països que tenim al voltant.

Què s’ha de canviar?
Les sancions són irrisòries, les penes, les indemnitzacions. Els barems que hi han aquí són simbòlics, i si tens una minusvalidesa ja pots tenir diners. Que es reconeguin els drets de les víctimes dels accidents de trànsit, això seria fantàstic.

Les pensions per discapacitat són molt baixes?
Jo estic treballant. Sóc protetista dental i jo no em puc dedicar a la meva feina, però a mi la meva empresa m’ha recol·locat. Sí, estic fent una feina que no és la meva, però estic treballant. A mi m’han tractat molt bé, però no tothom és com ells. I les pensions, doncs també van en funció del temps que fa que cotitzes. S’haurien de millorar moltes            coses. A més, després per culpa dels abusos paguem justos per pecadors.

L’impuls de l’associació va estar motivat per totes aquestes mancances?
Jo vaig patir un accident de trànsit i el vaig tenir a Espanya i vaig contactar amb Stop Accidentes España. Vaig arribar aquí i em vaig trobar tan sola a nivell administratiu... jo els ho explicava i no s’ho creien. I em van donar suport per moure’m, per fer una associació a Andorra i poder ajudar molta gent i la meva motivació va ser aquesta. Jo ja ho tinc resolt, però només si puc evitar el patiment a algú, el meu temps i tot el que estic fent considero que ja està ben invertit.

Posi’m un exemple del que s’ha de canviar en l’àmbit legislatiu.
Jo entenc que hi ha feina, però s’haurien de canviar diverses coses a nivell legislatiu. No pot ser que per no portar el cinturó la multa siguin 18 euros, que són dos menús. Com pot ser? Hi haurà gent que dirà que per exemple a Espanya és afany recaptador, i potser sí que ho és, però està demostrat que la sinistralitat a la xarxa ha baixat i és molt trist que t’hagin de tocar la butxaca per respectar les normes, és trist però és així. Les persones pensem que mai ens pot tocar a nosaltres, però és que tots anem en cotxe cada dia i tots hi estem exposats.

L’associació demanarà participar en els canvis legislatius, donar el seu parer?
Evidentment, demanarem que ens escoltin i col·laborar en tot el que puguem.

Creu que introduir el carnet per punts a Andorra també seria una eina útil?
Sí. Jo he fet xerrades als infractors a través del RACC. Els han retirat els punts i t’escolten. N’hi haurà de reincidents, però segurament hi haurà gent que s’haurà recordat de mi o d’una altra persona quan hagi tornat a pujar al cotxe. El tema econòmic funciona i              la consciència... jo sempre dic que si de tots amb els quals he parlat en puc salvar un el meu temps ja està ben invertit. Ana María Campo, que és la impulsora d’Stop Accidentes a Espanya, sempre ho diu, un cotxe és un arma de matar.

Considera que hi ha una certa impunitat?
Aquesta és una opinió personal,  però sí. Si hi ha un accident i es mor una persona, és una vida i per a mi no té preu. S’ha de saber que si beus no pots conduir. I si beus, agafa un taxi, perquè no ens haguem de lamentar després. No s’és suficientment conscient per pensar que et pots fer mal o pots fer mal algú.

Amb quin suport compteu per atendre les víctimes?
Tenim un advocat perquè assessori les víctimes i també tenim un conveni amb el Col·legi de Psicòlegs perquè les puguin ajudar, que tinguin un suport psicoemocional. I el que nosaltres bonament els puguem ajudar, evidentment.

La mesura té una incidència directa a Andorra. La Caixa Andor­rana de Seguretat Social (CASS) deixarà de finançar els mateixos fàrmacs. Per què? Perquè la CASS abona als seus assegurats exactament els mateixos medicaments que les seguretats socials veïnes (l’espanyola i també la francesa)  cobreixen als seus beneficiaris, així que quan alguns fàrmacs desapareguin del llistat de reemborsats per part de l’administració espanyola també desapareixeran entre els reemborsats per la CASS.
La directora de la parapública, Joaquima Sol, va explicar que el sistema funciona d’aquesta manera perquè “a la Seguretat Social no tenim una política farmacèutica com tenen els països veïns, costaria més tota l’estructura que el que finalment aportaria”. Per això, la política que s’ha seguit històricament “és finançar el mateix que els veïns” i, per tant, les decisions que puguin prendre les administracions respectives incideixen directament a Andorra. En aquest cas, va reconèixer que els medicaments espanyols que surtin del sistema de finançament públic també deixaran de ser abonats per la CASS. Això sí, va precisar que “en un medicament que deixa de pagar Espanya però que continua pagant França s’abonarà el francès”.

Els medicaments, una incògnita
Ara per ara es desconeix el llistat de fàrmacs que deixaran de ser finançats. S’apunten, però, algunes possibilitats. El que diu el reial decret espanyol, publicat al Butlletí Oficial dimarts i en vigor des del mateix dia, és que deixaran de ser abonats, entre d’altres, aquells que tenen un fàrmac equivalent que es ven sense recepta amb el qual comparteix “principi actiu i dosi”. Els mitjans de comunicació espanyols han apuntat aquests darrers dies algunes possibilitats, citant fonts del sector farmacèutic. Per exemple, mucolítics, analgèsics o laxants, fàrmacs que es consideren barats i dedicats a combatre símptomes d’escassa gravetat. No obstant això, les mateixes fonts també apuntaven que poden ser medicaments amb un doble ús, per a símptomes lleus però també per patologies de més gravetat. Si és que es dispensen per al tractament de malalties cròniques (per exemple, analgèsics per a una artritis) ja no haurien de sortir del sistema de finançament públic.
El llistat probablement sortirà de la negociació entre el ministeri de Sanitat espanyol i el sector farmacèutic. L’executiu veí preveu que s’estalviïn amb els canvis aplicats en la cobertura de fàrmacs –a banda de deixar d’abonar alguns medicaments també es reduiran els percentatges de reemborsament en funció del nivell de renda del pacient– uns 3.000 milions d’euros dels 15.000 que es dediquen anualment a aquesta partida.

Les bases de dades
Joaquima Sol va explicar que la CASS disposa de bases de dades connectades als dos països veïns que s’actualitzen diàriament i que serveixen per poder aplicar canvis com aquests, la desaparició d’alguns fàrmacs del finançament públic. Fonts del Col·legi de Farmacèutics van apuntar ahir al matí que aquesta afectació de la retallada espanyola era més que previsible: “No tenim política pròpia, anem a remolc, i si Espanya decideix treure medicaments aquí afectarà.”

UN PLA PROPI QUE ENCARA S'ESTÀ TREBALLANT

El ministeri de Salut té un pla propi d’estalvi de la despesa farmacèutica que encara, però, s’està treballant. I és que la Llei de mesures urgents de la Seguretat Social que es va aprovar a final del mes de desembre passat ja obre la porta que el reemborsament de fàrmacs es modifiqui. Ara mateix, la Seguretat Social abona, de manera genèrica, el 75% del preu del fàrmac que recepta un facultatiu. La llei estipula que aquest reemborsament pot baixar fins al 30% del preu. Però encara no s’ha definit quins són els medicaments als quals s’aplicarà aquesta rebaixa del percentatge de reemborsament. Al seu dia, el ministeri de Salut va precisar que aquesta decisió es prendria sobre la base de característiques com ara el valor terapèutic del fàrmac i que, per exemple, aquells productes dedicats a símptomes més lleus serien susceptibles d’entrar en la rebaixa del percentatge d’abonament. La directora de la CASS va dir que aquests canvis encara s’estan treballant.

La reducció dels guanys, segons el comunicat de l’entitat financera, passa per la disminució de l’activitat econòmica i la mala situació dels mercats internacionals. La reducció del volum de negoci que estan experimentant la major part del sectors econòmics nacionals han derivat en un menor nivell d’activitat bancària. A escala global el comportament dels productes       financers va ser complicat en molts aspectes.
Tot i la reducció dels revinguts MoraBanc qualifica l’exercici passat com a “satisfactori”, especialment perquè ha millorat la ràtio de solvència (fins al 29,7%) fet que el converteix en una de les entitats més solvents del món, segons va qualificar la revista The Banker, que va destacar l’entitat com la millor d’Andorra durant el 2011. Un altre dels aspectes destacats del balanç de l’any passat és l’increment del nombre de treballadors, que ha pujat de forma significativa. Dels 294 del 2010 es va passar als 309, una quinzena més. D’oficines se’n va comptabilitzar una menys. A nivell de ràtios també ha escalat el d’eficiència. Pràcticament cinc punts per superar ja el 40%.

Canvi de marca
Un dels elements que va marcar l’any passat MoraBanc va ser el canvi de marca. L’històric Banc Internacional Banca Mora va donar pas a un nom que pretén combinar la forma “de fer banca tradicional amb un projecte amb voluntat d’expansió”. Quant a proposta social l’entitat considera que l’any 2011 es va consolidar el patrocini de la Temporada de música i dansa d’Andorra la Vella com a pal de paller cultural. En aquest certamen es va passar del simple patrocini a l’assumpció de l’organització dels esdeveniments.
A nivell numèric cal destacar dues xifres importants. L’increment dels actius totals que arriben als 2.368 milions d’euros i els recursos propis, que se situen en 269 milions. Respecte als dipòsits dels clients la situació és pràcticament idèntica a la del 2010, amb un descens gairebé imperceptible. Els dipòsits es troben en 1.850 milions d’euros. En la carta dels presidents inclosa en la memòria de l’any passat Francesc Mora i Jordi Mora destaquen l’altíssima solvència de l’entitat, que pràcticament triplica els percentatges exigits pel supervisor, molt per sobre de la mitjana de la majoria d’entitats financeres. Recorden que Moodys va qualificar MoraBanc amb un A2 “la millor de la plaça andorrana”. Consideren que la situació financera permet encarar els reptes de diversificació i internacionalització en què s’està immers.
El model és Mora Wealth Management, la gestora de patrimonis del grup, que està present a Suïssa i els Estats Units. Les gestores van assolir durant l’exercici corresponent al 2011 un creixement d’activitat superior al quaranta per cent.

"FONAMENT SÒLID I GESTIÓ PRUDENT"

Dins de la valoració de l’exercici inclosa en la memòria de l’any passat, Francesc Mora (president de MoraBanc grup SA) destaca que l’entitat “es troba en una posició de solvència i de referència i posa de manifest una manera de fer basada en uns fonaments sòlids i una gestió prudent”. Jordi Mora (president de MoraBanc SAU) destaca el guardó de The Banker a millor entitat andorrana del 2011 “com un reconeixement al nostre recorregut, a la nostra visió d’empresa i a les nostres decisions”. L’entitat ha aconseguit la distinció de la prestigiosa revista financera dues vegades els últims tres anys.

Tal com informa el Govern en un comunicat, el ministre Saboya ha traslladat a la seva homòloga la voluntat d’Andorra d’aprofundir en la relació amb la Unió Europea, que té com a base l’informe elaborat per la presidència hongaresa. Saboya ha reiterat l’interès per crear un nou marc institucional per als petits estats europeus en vistes a una progressiva integració al mercat interior tot i respectant les seves particularitats.
D'altra banda, les dues parts han coincidit en la conveniència d’intercanviar experiències a través del treball de delegacions tècniques bilaterals. Saboya considera que per Andorra pot ser molt enriquidora l’experiència d’adaptació d’un estat com Xipre a la realitat europea fins a la plena integració. Igualment ha subratllat l’interès de compartir els respectius processos d’obertura i diversificació econòmica i les respectives polítiques turístiques. En el marc del procés d’obertura econòmica, Andorra ha manifestat la voluntat d’establir un conveni de no doble imposició amb Xipre.
El ministre d’Afers Exteriors, que ha estat acompanyat per la directora d’Afers Multilaterals i Cooperació, Gemma Cano, s’ha reunit també amb el ministre de Comerç, Indústria i Turisme de Xipre, Neoklis Sylikiotis, i el president de la Cambra de Representants de Xipre, Yiannakis Omirou.

Ja se sap que la gratitud és una qualitat humana, però, com tot, portada a extrems, té el seu perill. M'explico: ja ningú ignora com d'útils van ser els poders fàctics andorrans a l'hora d'empènyer DA cap al Govern.

De fet aquest quart poder, que es diu que és la banca, va ajudar a Demòcrates per Andorra a obtenir la majoria aclaparadora amb la qual aquesta força política, que òbviament avui és majoritària al Consell General i ha format sola el Govern, va ser elegida. Però malgrat la ciutadania andorrana s'hagi de conformar amb el Govern que mereix, el preu que ara li pretén fer pagar l'Executiu és massa alt.

Davant la vènia de DA als recàrrecs establerts pels bancs andorrans als pagaments amb targeta de crèdit, d'un costat, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata, exercint la nostra responsabilitat de representants elegits d'un 35% de ciutadans i ciutadanes, va plantejar el dia 19 d'abril un seguit de preguntes orals al Govern per saber per quina raó i en quines condicions s'ha arribat fins als gravàmens que vénen a perjudicar la utilització de les targetes de crèdit per efectuar pagaments en un moment tan poc oportú com el present. D'una altra banda el Grup Parlamentari Socialdemòcrata proposa una llei que congeli durant dos anys la decisió presa en relació a les comissions i eviti així la seva aplicació durant aquest període.

La nostra sorpresa ha estat majúscula quan hem sentit de boca del cap de Govern els arguments sota els quals es pretén escudar DA per justificar el seu tàcit recolzament a l'augment de les comissions bancàries. Unes comissions que, pel que sembla, pretén deixar que prosperin lliurement, tot i manifestant que no els ha semblat una decisió oportuna.

AMB LA MÀXIMA objectivitat, i abans que la demagògia de DA no s'accentuï, convé denunciar públicament el pretès argument de moment tímidament apuntat pel cap de Govern, que l'acord monetari recentment signat no permetria al Principat d'Andorra dur a terme el que proposa el Grup Parlamentari Socialdemòcrata, en el sentit de no augmentar les comissions per pagaments amb targetes del crèdit del país. Aquesta afirmació del cap de Govern no és certa.

Contrastar que des de DA no s'ha dit la veritat afirmant que no és possible congelar les comissions bancàries relatives a la utilització de les targetes de crèdit és tan simple com consultar el BOPA que va ser publicat el dia 22 de desembre de l'any passat i llegir-hi que:

1.-L'acord monetari estableix en el seu «Annex: Actes jurídics a aplicar» (BOPA núm. 79, any 23, de 22.12.2011 pàg. 4863) que la directiva 2009/110/CE del Parlament Europeu i del Consell del 16 de setembre del 2009 sobre l'accés a les activitats dels establiments de diner electrònic només s'ha d'aplicar a Andorra quatre anys després de l'entrada en vigor de l'acord, el que situa la efectiva aplicació al dia 1 d'abril del 2016;

2.-La mateixa Directiva 2009 pel que fa a l'accés a l'activitat de les entitats de diner electrònic i el seu exercici així com la supervisió cautelar d'aquests establiments, tan sols serà d'aplicació a Andorra el primer d'abril del 2016 (pàg. 4864 del BOPA);

3.-La Directiva 2007/64/CE del Parlament Europeu i del Consell del 13 de novembre del 2007 relativa als serveis de pagament en el mercat interior no serà tampoc d'aplicació a Andorra fins el primer d'abril del 2016 (pàg. 4864 del BOPA); i

4.-La recomanació 97/489/CE de la Comissió del 30 de juliol del 1997 relativa a les operacions efectuades mitjançant instruments de pagament electrònic no serà d'aplicació a Andorra fins el primer d'abril de 2018, d'aquí a sis anys (BOPA, pàg. 4866).

Tot això em porta a concloure que ni el senyor Martí en primera persona, ni tampoc el Grup parlamentari DA no podran fer servir l'acord monetari com un amagatall aquest any 2012, perquè no hi ha dubte que, fins el primer d'abril del 2016, és a dir fins d'aquí quasi quatre anys, no serà d'aplicació en els aspectes citats, i que trigarà fins a gairebé sis anys a aplicar-se a determinats aspectes de les operacions efectuades mitjançant instruments de pagament electrònic.

I COM que queda clar que és el 2012 i el 2013 -i no el 2016 ni el 2018!- que cal afrontar la problemàtica, la demagògia intentada no serveix. En conseqüència, si DA vol rebutjar una proposta positiva socialdemòcrata, destinada a donar suport al comerç i l'hostaleria, ho haurà de dir sense buscar excuses infonamentades.

El coratge polític és sempre important, però en moments crítics i de crisi, ho és més encara. I les veritats també. Tots recordem que, quan el senyor Martí va ser elegit, va assegurar que governaria pels 70.000 ciutadans d'Andorra. Malauradament està passant a fer-ho només pels 700 que conformen l'elit fàctica que tant li va venir en ajuda, en detriment de tots els altres.

El Partit Socialdemòcrata va tornar a demanar celeritat al trup parlementari de Demòcrates per Andorra i al Govern. Aquesta vegada per regular el dret de vaga i modificar el paquet de lleis laborals i sindicals. Altra vegada, si la majoria no presenta els textos en un termini de temps «prudencial», serà el grup socialdemòcrata qui ho presenti en forma de proposició de llei.

El president del PS, Víctor Naudi, va valorar positivament la declaració d’intencions del cap de Govern, Toni Martí, de regular el dret de vaga, i va apuntar que el treball avançat durant la legislatura anterior a partir de les proposicions presentades conjuntament entre socialdemòcrates i Andorra pel Canvi podria servir de base. De fet, va expressar l’esperança que així sigui.

Malgrat això, Naudi i la primera secretària del PS, Judith Salazar, posen en dubte la credibilitat de Martí, doncs «ens té acostumats a dir una cosa i que el seu grup en faci una altra», o «hi ha una sèrie de compromisos del cap de Govern i esperem que es materialitzin, que es posin d’una vegada per totes a avançar en aquests compromisos», van manifestar l’un i l’altra respectivament.

Així, en aquelles lleis que els socialdemòcrates consideren «importants i necessàries», i la regulació del dret de vaga i la modificació del codi de relacions laborals i de la llei de llibertats sindicals ho són, la iniciativa de Demòcrates per Andorra «brilla per la seva absència», serà el PS qui la tingui. «Però entenem que els toca a ells», va puntualitzar Naudi. Ni ell ni Salazar van voler concretar quin termini de temps consideren «prudencial» per què la majoria faci el pas, doncs hi ha d’altres iniciatives en les que treballa el PS. De totes maneres, «estem parlant de mesos», i en cap cas d’anys.

INFORME IMPRESCINDIBLE / En l’àmbit de la inversió estrangera, Naudi va qualificar l’informe preceptiu -i no vinculant- de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis «d’imprescindible». A l’entendre socialdemòcrata, no hi ha organisme que conegui millor «la realitat» del teixit econòmic del país i sàpiga quins són els sectors a impulsar. Així, Naudi considera que el de la Cambra seria «un bon consell» a tenir en compte i aportaria criteris tècnics per decidir l’autorització de la inversió; «un altre punt de vista a afegir», segons Salazar.

Que el grup demòcrata no hagi presentat l’esmena per comptar amb aquest informe demostra «la intenció de tancar la decisió en l’àmbit del Govern», és a dir, «que sigui completament discrecional», va manifestar la primera secretària socialdemòcrata. I «tenint en compte que no volen que cap òrgan extern hi digui la seva», doncs cal una llei de defensa de la competència «com abans millor».

El PS «aposta per fórmules de control». Una d’aquestes seria l’informe de la Cambra. Una altra passaria perquè el Govern hagués de presentar un informe anual al Consell General. «Esperem que amb el treball a la comissió legislativa es pugui reconsiderar aquest aspecte», va manifestar Naudi, doncs això podria fer decidir el vot socialdemòcrata a la llei d’inversió estrangera.