El projecte s’adaptaria lleugerament, per integrar-se una mica més al territori i adoptar unes característiques més afrancesades de les que tenia inicialment. Un altre canvi notable seria la sortida de la implicació inversora de la societat andorrana Pas Grau Internacional.
La germana viatgera de Saetde considera que ara no és el moment d’invertir en la que podria ser l’ampliació del domini esquiable de Grandvalira. No obstant això, els rectors de la societat andorrana han assegurat que estaran vigilants i no descarten escoltar ofertes per fer-se càrrec d’una futura gestió del camp de neu que es pugui acabar creant. El projecte immobiliari associat a Porte des Neiges seguiria el seu curs amb altres inversors. “Wait and see” seria l’actitud que han adoptat els dirigents de Pas Grau, segons van explicar fonts properes a l’empresa. Esperar i veure.
El canvi de posicionament a França té lloc per dues coses substancials. D’una banda, que els tribunals francesos han autoritzat després d’anys de pugnes legals el projecte que, entre altres, defensava Pas Grau Internacional i al qual s’oposaven diverses institucions i, fins i tot, el prefecte dels Pirineus Orientals en considerar que una bona part de la iniciativa es pretenia desenvolupar dins d’una zona de protecció per l’alt interès natural de l’espai. De l’altra, la crisi econòmica cada cop està deixant més depressiva la zona i es considera que un projecte d’aquestes característiques podria contribuir de manera notable a impulsar l’àrea econòmicament i crear llocs de treball.
L’ambiciosa proposta d’ampliació de Grandvalira cap a França a través de Porte des Neiges va començar la temporada 2005-2006, amb l’entrada en funcionament d’un telecadira que havia de ser el primer pas cap al desenvolupament posterior d’un camp de neu i un complex immobiliari que incloïa l’edificació d’apartaments i hotels. Les pistes que preveia l’ampliació havien d’arribar a Porté i Pimorent. El cert és, però, que el telecadira només va estar en funcionament durant quatre temporades i el maig del 2010 es va desmantellar.

EL JUDICI PER LA DEMANDA DE 15 MILIONS, ENDAVANT

La reclamació per part de Pas Grau Internacional a l’ajuntament de Porta de quinze milions d’euros per no haver pogut desenvolupar el projecte de Porte des Neiges va endavant. La societat andorrana demana a la corporació local els 4 milions de dèficit que va generar l’explotació de la pista de Porte les quatre temporades que va funcionar, més les despeses d’inversió que es van assumir per poder posar en funcionament l’estació, i que van suposar uns tres milions d’euros més. A banda, la societat reclama vuit milions com a indemnització en concepte de lucre cessant.

El partit entre bosnians i portuguesos va ser molt intens, amb ocasions per als dos conjunts, però ahir no era el dia dels atacants.
En la primera meitat Portugal va ser lleugerament superior, però el 0 a 0 del descans era just resultat. En la represa les ocasions van abundar i Cristiano Ronaldo –perseguit per un punter làser– i Postiga van tenir les millors oportunitats per als visitants. Ja en l’últim quart d’hora Ibisevic hauria pogut donar la victòria als bosnians, però el marcador de l’estadi Bilino Polje de Zenica, amb una gespa en molt mal estat, no es va moure.
Qui té un peu i mig amb la classificació garantida per a l’Eurocopa és Croàcia, que va sorprendre Turquia a casa i li va infligir un dur 0 a 3, amb gols d’Olic, Mandzukic i Corluka. La República Txeca també ho té coll avall gràcies al 2 a 0 aconseguit contra Montenegro. Els gols de Pilar i Sivok, en temps de descompte, deixen els txecs més a prop de Polònia i Ucraïna. En la darrera eliminatòria, la República d’Irlanda va fer també els deures i gràcies als gols d’Andrew, Walters i Keane, per partida doble, el segon de penal, té quasi garantit el bitllet per a l’Eurocopa.
En el Premundial, Argentina no va passar de l’empat a casa contra Bolívia (1-1) amb un gris Messi i en un amistós França va derrotar els Estats Units per 1 a 0 (Remy).

ESPANYA S'ENFRONTA A LA SEVA SELECCIÓ ANTAGÒNICA, ANGLATERRA

Dos estils de joc totalment antagònics. Dos entrenadors amb passat blanc. La selecció espanyola visita avui (18.15 hores) un dels santuaris del futbol, Wembley, per jugar contra Anglaterra, és a dir, Vicente del Bosque contra Fabio Capello. Duel de maneres d’entendre el futbol de forma diferent. La Roja presentarà el seu onze inicial de gala amb Iker Casillas que igualarà les 126 internacionalitats d’Andoni Zubizarreta. Sergio Ramos tornarà al lateral, Piqué i Puyol compartiran el centre de la defensa, i a l’esquerra jugarà Álvaro Arbeloa en el lloc del debutant català Jordi Alba.

El document va ser aprovat gràcies al suport de la majoria al govern, mentre que la principal força política de l’oposició, el Partit Demòcrata (PD), i el grup centrista anomenat Tercer Pol, no van votar. En contra del text es va manifestar la formació progressista Itàlia dels Valors (IDV), de l’exmagistrat Antonio di Pietro.
Concretament, el projecte de llei va tirar endavant amb 156 vots a favor i 12 en contra, i va comptar amb el vot de qui es perfila com a substitut de Berlusconi, el flamant senador vitalici i excomissari europeu Mario Monti, que va ser llargament aplaudit en entrar a l’hemicicle.

Ratificació imminent
El text passarà ara a la cambra de diputats, on, després d’un breu debat, s’espera que sigui ratificat de forma definitiva avui mateix, o com a molt tard demà. Un cop aprovats els pressupostos, està previst que Berlusconi presenti la  dimissió al president de la República, Giorgio Napolitano. L’opció més plausible per a l’era post-Berlusconi és la formació d’un executiu tècnic amb una personalitat al capdavant –el mateix Monti–, que posi d’acord totes les forces polítiques per treure Itàlia del marasme econòmic en què es troba.
Un govern similar al que ahir va prendre possessió a Grècia. El nou executiu, liderat per Lukàs Papadimos, té com a objectiu engegar en els propers cent dies les mesures d’austeritat necessàries perquè el país segueixi rebent ajuda internacional. En aquest sentit, Atenes necessita en les properes setmanes rebre el sisè tram del primer paquet d’assistència, uns 8.000 milions d’euros, per pagar salaris en el sector públic i no entrar en fallida.
En el nou govern es manté com a ministre de Finances i viceprimer ministre Evànguelos Venizelos, al costat d’onze ministres que també pertanyen al Moviment Socialista Panhel·lènic (Pasok). El gabinet inclou igualment dos polítics de la conservadora Nova Democràcia (ND) –l’alcalde d’Atenes, Dimitris Avramopulos,  com a ministre de Defensa, i Stavros Dimas al capdavant d’Exteriors–, i, per primera vegada en la història democràtica del país, també un membre d’un partit extremista. Així, la formació nacionalista i xenòfoba Concrentració Popular Ortodoxa (LAOS) serà al govern a través del ministre d’Infraestructures i Transport, Mavrudís Voridis, antic membre de grups paramilitars d’ultradreta.

ELS PRESSUPOSTOS MÉS AUSTERS DE PORTUGAL PASSEN LA PRIMERA VOTACIÓ AL PARLAMENT

El dràstic pressupost de l’Estat portuguès per al 2012, que inclou les mesures d’austeritat més dures que es recorden al país, va passar ahir la primera votació al Parlament, gràcies a la majoria absoluta del conservador Partit Social Demòcrata (PSD). Com s’esperava, el Partit Socialista (PS), que va governar Portugal sis anys –fins a les eleccions anticipades del juny passat–, va complir la seva promesa de no rebutjar el projecte i es va abstenir en la votació, tot i haver-se mostrat en contra a moltes de les retallades socials que contenen els pressupostos.
D’aquesta manera, l’assemblea legislativa lusitana va fer un primer examen general al projecte pressupostari de Pedro Passos Coelho, que va reconèixer els grans sacrificis que es demanen al país per superar la crisi i complir les condicions del rescat financer. Per reduir el dèficit i aplicar les reformes que exigeixen la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional –que li van concedir un préstec de 78.000 milions d’euros–, Lisboa redueix el pes del sector públic en l’economia i retalla els sous dels funcionaris, les inversions i les despeses estatals.
Tot i que encara han de superar dues votacions més, els comptes tenen garantida l’aprovació per la majoria absoluta del PSD a la cambra.

Tot i que, tal com ja es va avançar, les fases 1 i 2 –el tram comprès entre el pont de Fontaneda i l’enllaç amb la plaça Laurèdia– no es podran engegar l’any vinent a conseqüència de la complicada situació econòmica, l’executiu, però, sí preveu poder licitar-los a final de l’exercici a temps perquè les obres s’iniciïn el gener del 2013.
El text deixa al Govern dues alternatives per afrontar el cost de la infraestructura, que ascendeix a un total de 95,6 milions d’euros, dels quals els 42,8 corresponent a les fases 3 i 4 (el tram entre l’enllaç amb la plaça Laurèdia i l’enllaç nord amb la carretera General 1, inclòs el túnel de la Tàpia) ja s’han d’afrontar l’any vinent. Una primera opció consistiria a finançar aquest pagament a vint anys –fins al 2032– amb quotes anuals de 2,39 milions per a la fase 3 i d’1,29 per a la 4. Amb aquest sistema, la part del vial que entraria en funcionament l’any vinent acabaria suposant per a les arques públiques una inversió de 73,6 milions, restant pendent com s’abonaria –ja al 2015– la resta de la desviació laurediana.

Opció a 40 anys
El pressupost per al 2012, però, deixa oberta la possibilitat que, tal com s’havia previst inicialment, l’obra s’acabi donant en concessió per un període de 40 anys a l’empresa que guanyi el concurs per a la construcció de les fases encara no licitades. En aquest cas, l’Estat hauria de continuar pagant quotes fins al 2051. La primera, ja per al 2012, seria de 8,03 milions d’euros, però anualment s’actualitzaria amb un increment de l’1,75% en concepte de la revisió del cost de manteniment. Serien, per tant, 40 quotes i la darrera ascendiria a 11,65 milions. Al final d’aquest llarg període, el vial de Sant Julià, en cas d’acabar optant per aquest sistema de finançament, acabaria suposant per a l’Estat un cost total de 380,34 milions d’euros.
Pel que fa als trams en construcció, la fase 3 –el túnel de la Tàpia i l’enllaç amb la plaça Laurèdia– s’enllestirà al gener i, ja al març, s’acabarà la connexió amb la carretera General 1, a Aixovall. Llavors, aquesta part del vial es posarà en funcionament. Des del comú i el Govern s’està estudiant com evitar que la confluència de vehicles a la plaça Laurèdia pugui generar excessius problemes de trànsit, mesures que serien provisionals fins l’acabament del vial, el 2015.

FINANÇAMENT A 20 ANYS PER AL TÚNEL DELS DOS VALIRES

El pressupost també inclou la finalització del túnel dels Dos Valires, del qual es troben en execució encara tres fases: els accessos a les dues boques i les instal·lacions internes. En aquest cas, els plans del Govern passen per finançar el cost d’aquesta infraestructura només a 20 anys. Així, el mes de gener del 2012 s’espera que les empreses adjudicatàries entreguin la doble rotonda d’entrada des d’Encamp (18,36 milions d’euros) i el mes de març el viaducte d’Anyós (31,27 milions). Ja al juny, s’espera que estiguin enllestides les instal·lacions (22,43 milions). En total, això suposa un cost per al Govern de 72,07 milions. La intenció, recollida al pressupost, és pagar-los a vint anys, amb quotes anuals de 6,2 milions d’euros. En total, s’acabarien abonant gairebé 124 milions d’euros. Cal recordar que el 2008 ja es van pagar 90 milions per a la fase 1, la perforació del túnel.