El nivell de les curses de muntanya ha crescut de forma vertiginosa durant els últims anys, tant per organització com per la qualitat dels corredors, fet que ha portat que inclús hagi arribat el professionalisme. Amb això ha de lluitar l’equip de la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM), que afronta un curs amb expectatives.

Per primer cop una prova del circuit català es disputarà fora de Catalunya. AnyósPark acollirà, del 18 al 20 d’aquest mes, l’Open femení BancSabadell d’An­dorra, en què s’espera la participació d’entre 16 i 24 parelles.

Finalment RTVA haurà de pagar per l'acomiadament de Besson prop de 280.000 euros que es reparteixen de la següent manera: 26.000 de la quitança que va cobrar quan va marxar, 216.000 pel contracte íntegre, 40.000 de cotització a la seguretat social a banda d'interessos i costos judicials. El Constitucional argumenta en la sentència d'aquest 7 de maig i a la qual ha tingut accés l'ANA que no és la seva funció "revisar la interpretació i l'aplicació" legislativa dels tribunals competents, primer la Batllia i després el Superior. És a dir, que el TC no és una tercera instància, i que allò que ha d'examinar és "si les raons adduïdes en les sentències coincidents de la jurisdicció ordinària, resulten absurdes, contradictòries o mancades de tota lògica". I afegeix que "aquest Tribunal no ha d'entrar a examinar si una regulació o interpretació diferents haguessin estat millors".

Una segona qüestió al·legada en el recurs d'empara d'Rtvasa era el principi d'igualtat, pel qual es considerava que el contracte de Joan Besson suposava "desigualtats entre els diferents treballadors d'una empresa". El Constitucional diu que els arguments exposats per Rtvasa en aquest punt poden mostrar l'oportunitat o conveniència d'haver contractat el director executiu en els termes que es va fer, o fins i tot qüestionar el camí que es va seguir per resoldre'l. Però afirma que "cap d'ells té valor jurídic per deixar sense efecte el contracte per raons constitucionals". A més, argumenta que la Constitució, també consagra el principi de seguretat jurídica i que la decisió de contractar Joan Besson va ser adoptada pel director general d'Rtvasa.Finalment, el TC també desestima la nul·litat dels costes que havia sol·licitat en el recurs d'empara Rtvasa.
1.000 euros al mes durant 20 anys
Ràdio i Televisió d'Andorra ha de pagar la indemnització a Besson, els costos processals de segona instància i els interessos des de la data de l'inici del procés judicial fins la demanda de l'execució de sentència (uns interessos que van augmentant a mesura que passa el temps i més es triga en el pagament). Tot plegat, de moment, ascendeix a 236.446,50 euros, als quals cal sumar-hi els honoraris i taxes judicials de l'incident de nul·litat a la sentència del Superior que també es va desestimar en data 29 de novembre, i que sumaven 2.361,60 euros.
La Batllia va dictar les corresponents providències d'execució de sentència el passat 15 de febrer, i la parapública va al·legar la seva situació financera i, per tant, la impossibilitat de fer efectiu el pagament de les sentències.
Després que el 3 d'abril Joan Besson es refermés en la demanda de l'execució de sentència, el passat 17 d'abril RTVA va entrar un nou escrit a la Batllia amb un taló de 1.000 euros adjuntat. La parapública efectuava una proposta de pagament mensual d'aquesta quantitat "fins el moment en què la situació financera d'RTVA millori, moment en què dit pagament s'incrementarà tot el que sigui possible".
La defensa de Besson ni ha recollit el taló ni ha contestat l'escrit presentat per RTVA, però calculen que si s'acceptés aquesta proposta, la indemnització a l'exdirector executiu s'estaria pagant durant 20 anys a 1.000 euros al mes.

Mentre alguns electors de la nostra parròquia recompten els dies que queden per si es fa realitat alguna promesa del programa de l'actual consistori, UP + DA juga a la seva des de la poltrona de casa comuna.

Sessió del 3 de maig, sala del Consell, poc més de les sis de la tarda. La junta de govern acompleix dos compromisos dels que portaven al programa electoral d'una sola tirada. Analitzem-los.

Diu el seu programa que "reduirem al màxim els càrrecs de confiança amb criteris de contenció de despesa i segons les necessitats reals del comú". Primera escomesa: de moment no n'han reduït cap, però com que no deuen ser de prou confiança, han adjudicat 26.000 euros directament a una empresa de consultoria sense promoure la concurrència, en contra de la Llei de la contractació pública. Mentrestant, el que dubto és si es guanyen la confiança dels funcionaris que treballen al comú i que sí que són competents en aquesta matèria, que veuen com la feina que els tocaria fer s'encomana a una empresa externa. Anem amb compte no fos cas que qualsevol dia s'anunciï, també, la privatització d'aquestes competències per poder justificar que aquests llocs de treball no són necessaris.

Diu el seu programa que "farem un estudi per regularitzar la situació del personal eventual i garantir-ne la seguretat en el treball". Jo el que veig és que de moment el personal eventual està més insegur que fa mig any quan s'adona que el comú crea places noves al més pur estil adjudicació directa i de garanties per als eventuals, alguns subcontractats per empreses externes, ben poca cosa. Independentment que tots pensem que no és el millor moment per crear places noves i més si no tenim nassos per justificar-ne la necessitat, tots sabem que hi ha llocs de treball que actualment estan coberts per eventuals des de fa més de cinc i sis anys que confiaven en la garantia demòcrata.

En aquest marc, transcriuré literalment les preguntes que vaig adreçar a la junta de govern. Per què s'ha creat aquesta plaça de suport del servei d'atenció al ciutadà? Per què es fonamenten en un informe del cap del servei de Circulació que el que demana és cobrir una necessitat del servei al Pas de la Casa que ja vam cobrir en la sessió de comú anterior? Quin procés de selecció s'ha seguit per cobrir aquesta plaça de nova creació? On és l'informe del departament de Recursos Humans?

Doncs bé, la resposta de la junta de govern al nostre neguit és molt franca. Quan els socialdemòcrates demanem els informes dels departaments competents sobre la necessitat de creació d'aquesta nova plaça i el procés de selecció que s'ha fet servir, la resposta és la següent: només tenim "informes verbals". Si algú de l'equip comunal pot dir-me quina forma té un informe verbal que m'ho expliqui perquè així, d'entrada, diria que són d'aquells informes que costa molt firmar i escanejar per annexar-los amb la documentació que se'ns hauria de fer arribar a tots els consellers.

Resulta, però, que l'article 29 del reglament d'organització i funcionament dels comuns, del 9 de novembre del 2011, pel que fa al dret d'informació diu que "els consellers tenen dret a rebre informació suficient i completa dels assumptes inscrits a l'ordre del dia de les sessions del Consell del Comú". De moment, els ho confesso, dedueixo que he d'entendre que ningú ens ha enganyat, que segur que sóc jo que no he entès bé l'article del reglament. Vaja, que els "informes verbals" sonen com la partitura de la cançó de desencusa on els instruments desafinen cada dia més. I una altra vegada: tururut.

El dia 10 d'abril, quatre hores després que els socialdemòcrates haguéssim entrat al Registre del Consell General una pregunta al Govern en relació a la negociació amb França d'un conveni per a impedir la doble imposició, el cap de Govern i el ministre d'Exteriors compareixien en roda de premsa anunciant que la setmana anterior s'havia rubricat a París la Convention entre le Gouvernement de la République Française et le Gouvernement de la Principauté d'Andorre en vue d'éviter les doubles impositions et de prévenir l'évasion et la fraude fiscales en matière d'impôt sur le revenu. El text fou rubricat en llengua francesa.

L'escenografia de la roda de premsa devia voler demostrar que, en paraules d'Antoni Martí, es tractava d'una fita històrica: tots els ministres seien a la sala de premsa de l'edifici administratiu i també hi eren funcionaris i càrrecs de confiança que havien intervingut en l'assoliment d'aquella rúbrica.

En la roda de premsa no es va distribuir el text rubricat i el Govern es va limitar a resumir-ne les bondats.

Sí que es va repartir estopa -d'acord amb les noves formes«- a les veus dissonants que no aplaudien cegament la negociació duta a terme pel Govern.

El ministre Saboya va apuntar que hi haurien hagut «deslleialtats» però no va aclarir per part de qui, en què, ni vers qui.

El cap de Govern va proclamar que aquells que havien manifestat dubtes havien quedat totalment «desacreditats» però tampoc no va aclarir en què ni davant de quina alta instància tot i que, probablement, feia referència a la seva «humil persona».

Vint dies després, el 30 d'abril, el ministre d'Exteriors compareixia davant la Comissió de Política Exterior del Consell General. No va pas portar el text del conveni rubricat feia vint-i-cinc dies i es va limitar a fer-ne un resum projectant , en una paret, comentaris a alguns dels articles que se suposava conformaven el conveni.

En no disposar del text, els socialdemòcrates que assistíem a aquella reunió vam escoltar i esperar a poder llegir el conveni.

El Ministeri d'Exteriors va fer la tramesa, informal, dues hores després en un correu electrònic en el qual es deia encara que vist que «... és un acord que només està rubricat, i encara no ha estat signat, pregaríem que es tractés de la manera més confidencial possible».

Obedients i disciplinats vam començar a analitzar el text comparant-lo amb altres convenis signats recentment per França. I en això estàvem quan ahir es començaven a fer públics aspectes concrets del conveni que no assenyalen pas una bona perspectiva pel que fa a l'arribada d'inversió francesa a Andorra.

Les declaracions del cap de Govern i del ministre d'Exteriors en les darreres hores ja no podran amagar el contingut real del conveni, ni dissimular-ne les conseqüències.

Sense pretendre, ara i en aquesta tribuna, fer l'anàlisi acurada del Conveni rubricat voldria comentar tres aspectes que em semblen cabdals.

1-L'intercanvi d'informació fiscal

L'article 24 del conveni rubricat a París el dia 5 d'abril del 2012 diu que és d'aplicació l'acord relatiu a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal signat pel Govern de la República francesa i el Govern del Principat d'Andorra a Andorra la Vella el 22 de setembre del 2009.

Es manté doncs el que va negociar el govern socialdemòcrata l'estiu del 2009.

No es tracta pas de reclamar la paternitat d'aquell bon acord sinó de deixar constància que hi ha una continuïtat i que el ministre d'Exteriors faria bé de ser més prudent i no voler intentar fer creure que aquest article 24 és el fruit de la seva negociació actual.

Només hem de recordar que l'Assemblea Nacional francesa ha ratificat, el 7 de març del 2012, una modificació i un protocol addicional al Conveni del 1993 entre la República d'Àustria i la República Francesa per eliminar les dobles imposicions en el qual es pot veure que s'introdueix un procediment d'intercanvi d'informació fiscal en la línia de l'acord que Andorra va signar el 22 de setembre del 2009 amb França.

2-El calaix de sastre de l'article 25

L'article 25 del Conveni rubricat a París el 5 d'abril del 2012 planteja, clar i català, greus problemes pel que fa a la credibilitat de la suposada bondat dels resultats de la negociació. Amb l'acceptació d'aquest article:

-Es pot denegar a un resident el benefici de reduccions o exoneracions d'impost que decideixi l'altre Estat si es considera que és «beneficiar-se dels avantatges previstos en el Conveni». (apartat a).

-Hi pot haver doble imposició (apartat c).

-França pot imposar a les persones físiques de nacionalitat francesa residents a Andorra «com si el present Conveni no existís». Davant aquesta disposició clara, concreta i precisa de ben poc servirà buscar aixopluc (apartat d) en què França ha de modificar la seva pròpia legislació i, quan ho faci, se n'haurà de parlar. No se'n podrà parlar gaire. Més aviat s'haurà de dir simplement sí ... o no.

3-La definició d'«establiment estable»

L'article 5 del Conveni rubricat a París el 5 d'abril del 2012 posa moltes condicions i entrebancs per a acceptar que una societat francesa pugui ser considerada com a domiciliada a Andorra.

Es veu ben clarament que França ha endurit molt la seva posició en la negociació d'acords fiscals.

Avisats n'estàvem -o n'havíem d'estar- tots els responsables polítics andorrans.

El Consell de Ministres del Govern francès del dia 26 d'octubre del 2011, presidit per Nicolas Sarkozy, va aprovar modificacions als convenis fiscals (CDI) que la República Francesa tenia establerts amb Aràbia Saudita, Àustria i l'Illa Maurici. Es tractava, segons es va fer públic a París, d'establir «... un marc jurídic general que permeti un intercanvi efectiu d'informacions, en conformitat amb els estàndards internacionals en la matèria».

I el Govern francès afegia: «L'objectiu és lluitar millor contra l'evasió i el frau fiscals amb destí en aquells països, fent possible, especialment, l'aixecament del secret bancari."

Així doncs i dissortadament hem de constatar que no hi havia cap fonament per a fer aquella mena de repic de campanes ple d'autosatisfacció en la roda de premsa del cap de Govern i del ministre d'Exteriors del dia 10 d'abril. Més valia ser prudents i discrets.

El Conveni, tal i com l'ha rubricat el Govern, no sembla gaire negociat.

Més aviat apareix com el resultat d'una acceptació resignada, precipitada i ben poc rumiada del que ha dictat el Ministeri de Finances francès.

Un exemple més d'on ens està portant aquest govern que es pretenia «dels millors»: ni amb l'assessorament, pagat a preu d'or, d'un gran gabinet d'advocats de París que ja treballava pel govern d'Albert Pintat han aconseguit negociar un bon conveni.

Sap qui és Betim Budzaku?
No en tinc ni la menor idea.

És el gerent d’Andorra Turisme.
I?

És l’‘alma mater’ de la campanya ‘Alguna cosa es mou a Andorra’, que ha fet possible que vostè guanyés 6.000 euros.
Ui! Doncs moltíssimes gràcies, una gran idea la campanya! (Riu)

Com se’n va assabentar?
Estava treballant i vaig rebre tres trucades al mòbil. Quan vaig veure que eren tres cops el mateix número hi vaig trucar perquè vaig pensar que passava alguna cosa. I em van dir que era Andor­ra Turisme. Em van donar la notícia i em vaig posar molt contenta, però jo penso que encara no m’he acabat de fer del tot a la idea que m’han tocat 6.000 euros.

Però quan li van dir com es va quedar?
No vaig desconfiar, vaig notar que no era cap broma i després... doncs no sé explicar-ho molt bé: sorpresa, impactada. Pensa que a mi durant tota la meva vida no m’havia tocat ni el reintegrament de la loteria de Nadal.

Ja no ho podrà dir mai més això. Per cert, què va comprar perquè li donessin una butlleta.
Tinta per a la impressora del meu fill i una targeta pet al mòbil a l’Andorra 2000. Em van donar la butlleta i la vaig omplir pensant, “total, no em tocarà”.

No són una barbaritat de diners però un milió de peles va la mar de bé eh?
I tant, suposo que el destinarem a pagar les despeses del nen gran, en tinc un de 19 i un de 13. El de 19 està està estudiant a Barcelona. I si sobra alguna cosa ja farem una mica de vacances.

Què estudia el gran?
Direcció i administració d’empreses, ja m’ha dit que quan es posi a treballar em retira de la feina. És més guapo...

Quina és la història de Loli Rubio?
Fa 25 anys que estic aquí, hi vaig venir aquí sola però poc després va arribar el meu nòvio, futur marit, que estava fent la mili. Ens  vam casar, vam tenir dos fills i fins avui.

I d’on són?
Som els dos d’Almeria, però ja no ens pensem moure d’aquí, els nostres fills són andorrans i aquí hi estem bé. A Almeria només hi anem dos cops l’any per la família i perquè tenim casa allà.

Fa deu anys que treballa al McDonald’s. Com va la feina?
Hi estic molt bé. Ara una mica preocupada, perquè tot i que anem treballant no és com abans, que anaves a saco tot el dia.

Ara en té 45, i el seu marit?
46. Treballa de venedor d’electrònica.

Els preocupa tots dos el tema de la CASS i de la jubilació?
És clar que ens preocupa, i vas llegint i escoltant coses, però ara mateix no t’ho planteges gaire, prou coses tenim al cap. Alguna cosa s’haurà de fer perquè puguem cobrar les pensions oi?

També serà un duel especial a les banquetes, entre argentins, mestre i deixeble, Marcelo Bielsa per l’Athletic i Digo Pablo Simeone per l’Atlètic. I també serà un xoc estel·lar en atac, entre Fernando Llorente i Radamel Falcao, que l’any passat va assolir el títol amb el Porto i enguany vol fer-ho amb l’equip madrileny.
Tiago, que va veure la vermella a les semifinals, no estarà amb l’Atlètic i el seu lloc al mig del camp l’ocuparia Gabi, que farà dupla amb Mario Suárez. Els acompanyaran els quatre homes amb més talent a dalt, Diego, Turan, Adrián i Falcao. L’Athletic tindrà l’onze de gala, tot i que Muniaín, amb una sobrecàrrega, treballa amb reserves, una formació de toc i atrevida que va demostrar  el màxim potencial eliminant tot un Manchester United.
Bielsa indicava ahir que els seus han de jugar “amb naturalitat” i aprofitant “en un percentatge alt” els recursos que tenen. “Les emocions i les sensacions es multipliquen, però el significatiu és com es tradueixen en joc aquestes particularitats”. Simeone deia que “una final és única. L’experiència no assegura res, és més important la fortalesa anímicmica i la il·lusió”

PUJOL ES PERD PER LESIÓ LA FINAL DE COPA I NO ESTARÀ A L'EURO2012

L’FC Barcelona va anunciar ahir que Carles Puyol haurà de sotmetre’s a una artroscòpia al genoll dret a conseqüència de les molèsties que va patir en el derbi contra l’Espanyol de lliga. La intervenció, prevista per al dissabte vinent, l’obligarà a estar-se sis setmanes de baixa, període de temps que li impedirà disputar la final de la Copa del Rei contra l’Athletic de Bilbao i no arribarà per a l’Eurocopa de Polònia i Ucraïna. El defensa, de 34 anys, es perdrà la que podia ser la seva darrera gran competició continental de seleccions. Vicente del Bosque, el preparador d’Espa-nya, va assegurar en conèixer la notícia que la baixa de Puyol “suposa un gran contratemps”.