Carolina Poussier vol introduir al Comú ordinenc una nova manera de fer política, lluny dels interessos polítics i l’amiguisme. La candidata centra tots els seus objectius i les actuacions que vol dur a terme en les persones i en mantenir la seva qualitat de vida. El «menyspreu» rebut per altres candidats pel fet de ser dona i de fora de la parròquia no l’atura, més aviat al contrari.

-¿Perquè ha pres la decisió de presentar-te a aquestes eleccions comunals?

-Senzillament perquè porto anys militant en el PS, anys en segona línia, i sempre he tingut un motor a darrera que em deia 'has d’entrar en política’, perquè estic en contra de les injustícies i les desigualtats socials. Vaig decidir encapçalar aquesta candidatura perquè vaig veure que era el moment bo per lluitar en contra de tot això.

-¿Quin perfil de votant creu que té el Partit Socialdemòcrata a Ordino?

-Penso que tenim una mica de tot. Tenim gent de tota la vida, gent conservadora, però també tenim molta gent jove, molta gent que ha arribat a la parròquia, com jo, gent que hi ha vingut a viure i que suposo que els hi ha passat el mateix que a mi: m’he enamorat d’Ordino i he decidit quedar-me, i ara decideixo lluitar per millorar la parròquia.

-¿Hi ha una nova generació més pròxima a la seva manera de fer política?

-Penso que això s’està començant a notar i es notarà més en els pròxims anys.

-Parlen molt de les polítiques socials, però els números no són gaire bons…

-Que anem malament de diners és evident. Per tant, nosaltres el que proposem és no invertir milionades en coses que no són necessàries; tot es pot millorar i embellir, però avui en dia, això no és una necessitat. El que sí que ho és són les persones, les hem de protegir, cuidar i millorar la seva qualitat de vida. No proposem res d’inversions ni en construccions ni a Arcalís, perquè pensem que s’ha de prioritzar la qualitat del servei. Totes aquestes despeses que no farem, les reinvertirem amb les polítiques socials.

-Però, ¿n’hi haurà prou en no invertir?

-També anem cap al no malgastar, pensem que actualment s’estan malgastant molts diners, per exemple amb el càrrec de confiança o amb la revista, que s’està publicant moltes més vegades de les necessàries. Hem d’estalviar també en l’ús de cotxes de Secnoa o del Comú; no hi ha cap control, i no ho trobem normal ja que és una despesa important. Reduir aquestes petites despeses que ens fan malgastar, és el que farà que tinguem més diners per redistribuir-les en les polítiques socials.

-¿I pel que fa als ingressos del Comú?

-Cal recaptar també. Com la prioritat són les persones, no pujarem els impostos ni tampoc pujarem els preus públics. La solució que proposem és acabar amb les desigualtats. Un exemple clar és el poc control en els lloguers dels pisos; la gent que té un pis llogat va al Comu, ho declara i diu el que en demana, però sense el contracte, perquè no se’ls hi demana. Per tant, qualsevol pot dir el preu que vulgui, ja que un amb lloguer més baix, menys impost pagues. Nosaltres sabem que això passa, i que passa molt. Per això, volem ser més rigorosos i demanar el contracte perquè la quantitat a recaptar sigui la correcta, la real. Volem ser justos, controlar tots els ingressos més rigorosament i que tots els ciutadans d’Ordino contribueixin per igual, hem d’acabar amb les desigualtats i els privilegis.

-¿Pot criticar els aspectes principals que no li semblin correctes de la gestió actual?

-En primer lloc el càrrec de confiança; em sembla una barbaritat dir que no hi ha diners per ajudar la gent, per mantenir un servei com l’escola bressol o tancar el centre esportiu diumenge, però sí per posar un càrrec de confiança, que encara no sabem ben bé quina feina fa, i que cobri 36.000 euros. Així doncs, estàs perjudicant les persones per un interès polític o personal, i això és una mala gestió. També pel que fa a Arcalís. Estem en contra de totes les decisions que s’han pres, sobretot pels acomiadaments. Hi ha hagut auditories i plans de viabilitat que han costat molts diners, el pla va costar més de 600.000 euros - en els quals el Comú ha participat-, i aquest pla va dir que es gastava massa diners en sou. La solució va ser treure personal de la base, el personal que menys cobra, i el que més necessitem per assegurar un bon servei. Nosaltres pensem que s’ha d’anar més amunt i revisar l’organigrama. El problema és que hi ha tants interessos polítics pel mig que ells no ho poden fer.

-Així doncs, ¿hi ha un problema d’amiguisme?

-Sí, hi ha un problema d’amiguisme, la veritat per davant. Nosaltres no el tenim aquest problema, per tant trobarem les decisions més adequades. Potser ens equivocarem, però que serem més justos, això no ho dubto.

-¿Quines propostes tenen vostès per a Arcalís?

-Arcalís no l’estan potenciant bé a nivell de Vallnord; el Comú ha comés un greu error de no presentar-se a les reunions amb Vallnord, perquè estava suposadament enfadat. Si hi ha un problema és quan has de lluitar més. Nosaltres en som socis i, per tant, hem de rebre el benefici que ens correspon, i hem de lluitar perquè la promoció que se’n faci des d’allà sigui la que correspongui, i no la que s’està fent actualment. Tenim una estació deixada, bruta, amb uns serveis que no són bons perquè han tret la gent necessària per assegurar els mínims. Necessitem la gent de la base per assegurar-los. Nosaltres proposem retrobar la qualitat dels serveis i la motivació dels treballadors, Els treballadors com els clients, s’han de cuidar, mimar i protegir. Només faran una bona feina i servei si estan contents. I això per davant qualsevol inversió en infraestructura. El senyor Espot diu que ha fet una gran inversió a les terrasses d’Arcalís, però l’ha fet perquè no estaven cuidades, precisament perquè no tenim el personal. Si avui les canvia i no les cuida, les haurà de tornar a canviar, i això és malgastar. El que tenim ho hem de cuidar. Les grans paraules de la nostra proposta són: persones, cuidar i mantenir.

-Una dona fent política a Ordino, ¿pot tenir més dificultat que un home?

-No diré res que ningú no se’n hagi adonat. S’ha vist clarament que he estat menyspreada primer per ser dona, després perquè era mestra i tercer perquè no era de la parròquia. Penso que encara la mentalitat no és prou oberta per creure que una dona ho pot fer igual, o millor, que un home. N’estic convençuda. Mentalitat tancada, però res que faci por. A demostrar encara més el que som capaços de fer. Nosaltres encarnem la renovació, tan en els càrrecs, perquè hi ha dones i joves, com en les maneres de fer política. Per exemple el porta a porta, no el fem perquè pensem que forma part del passat, avui arribes a la gent mitjançant les noves tecnologies, el programa que envies, hi ha mil maneres de fer, hem de viure al segle XXI, un segle modern. Ens hem d’adaptar, no hem d’anar enrera.

- En cas d’estar a la oposició, ¿quin paper tindran?

-Entri qui entri, amb els programes que tenen -que no sé si són reals perquè ja van dir que eren declaracions de bones intencions, que em sembla una barbaritat- farem una oposició molt dura i sempre defensarem les persones, ciutadans i treballadors.

La família socialdemòcrata d’Escaldes-Engordany vol arreglar el rec del Solà d’Engordany. La candidata a cònsol major pel Partit Socialdemòcrata+Independents, Cèlia Vendrell, es va acostar ahir al migdia a l’inici d’aquest camí, als Vilars, per explicar les millores que hi volen fer. Es tracta de parlar amb els regants, els propietaris, per tal d’adequar el camí per fer-lo transitable.

Aquest és un camí pla, que hauria de ser apte per a padrins i famílies amb infants, i que podria formar part d’un circuit cultural arribant a Sant Jaume, passant pel camí de la Pelletera, el Pont d’Engordany, el Centre d’Interpretació de l’Aigua i el Madriu (CIAM) i el Pont de la Tosca. Es tracta d’un passeig «agradable», des del que es poden gaudir de «moltes vistes», «es veu tot Escaldes» des d’allà, i «molt sol», va explicar Vendrell, que va afegir que pot resultar «molt maco» per fer en família. «És un espai a aprofitar», va manifestar la candidata.

Seria la brigada d’obres del Comú qui arreglaria el camí, després de parlar-ne amb els regants, per facilitar-ne l’accés, avui barrat. Vendrell entén la prohibició del pas pel mal estat en què es troba el camí, on les baranes deixen espais per on pot caure un infant i el terreny irregular el fa propens a les entrebancades. «Deu ser per la perillositat de la zona», va suposar la candidata, ja que si algú s’hi fes mal seria responsabilitat dels regants.

Així, per arreglar-lo s’ampliaria, es farien unes baranes més adequades i es taparien els sots, fent un paviment que eviti ensopegades. La idea és «recuperar camins» de la parròquia, i adequar el rec tal i com s’ha fet a Andorra la Vella tant amb el del Solà com amb el de l’Obac.

La cap de llista del PS+I, Carolina Poussier, va comparèixer ahir davant d’una trentena de persones a la reunió de poble d’Ordino, on va reiterar el seu compromís amb les persones, sigui quina sigui la seva procedència, ocupació, gènere o edat, segons va informar l’ANA. La candidata socialdemòcrata va afirmar que cal mantenir els serveis socials i per fer-ho s’ha d’evitar malgastar. Així, tot l’estalvi que es produeixi es destinarà a polítiques per a les persones.

Poussier va assenyalar el benestar com a primer punt i més important del seu programa i va defensar que cal acabar amb «la classificació arbitrària dels ciutadans, les desigualtats i els privilegis». En referència a l’actual cònsol, Ventura Espot, va preguntar per què considera que una dona més jove, andorrana, d’una altra parròquia i mestra no està legitimada per presentar-se com a cap de llista a les comunals.

En contra d’aquesta política «ancorada en el passat», Poussier es va posicionar a favor d’una manera de governar «escoltant, parlant i posant l’interès de tots per sobre del d’uns pocs privilegiats».

Poussier es va posicionar com una candidatura d’equip, amb solucions realistes que no contemplen cap despesa milionària ni cap retallada o acomiadament per justificar la mala gestió.

Arcalís / A l’acte, celebrat al Complex Esportiu d’Ordino, també hi va intervenir el número dos de la candidatura, Víctor Iriarte, i la número tres, Martina Lorite. El primer va declarar el seu amor per Arcalís on fa de monitor des de fa 20 anys i on va considerar que cal mantenir per no haver de fer més inversions a posteriori. Iriarte va indicar que s’ha de tenir cura del personal i invertir en aspectes laborals.

El Partit Socialdemòcrata més Independents (PS+I) té previst promoure la cultura a la parròquia laurediana per a que la crisi econòmica no afecti en aquest àmbit social. Així doncs el cap de llista dels socialdemòcrates, Rossend Areny, va anunciar ahir en una trobada al Centre Cultural que donarà facilitats en les tarifes «adaptant-les a nivell general» igual que fa uns dies ja va anunciar que el seu partit fomentaria l’esport abaratint els preus del Centre Esportiu i de tal manera que la cultura no passi a un segon terme per culpa dels diners.

El recolzament a la cultura que va oferir ahir Areny no només estava dirigit al públic, sinó també als artistes. És el cas de les companyies Carbassons i Esbart Laurèdia: «No tenen un lloc per reunir-se en el qual puguin guardar el seu material i ens ho han fet saber. Ja els hem dit que buscarem una solució per al seu problema», va assegurar.

Si PS+Independents entra a governar el Comú de la Massana prendrà accions immediates al Consell d'Administració d'EMAP i sobretot a la seva direcció. Aquestes accions passen per reclamar responsabilitats a l'actual direcció de la societat pel deute acumulat que suma 26 milions d'euros, que amb els dos de Vallnord, en són 28. «Apostem per canviar el model de gestió i remodelar l'equip directiu», va explicar la cap de llista de PS+I ahir als treballadors d'EMAP.

Segons Cureau no es pot continuar treballant amb una direcció que ha portat al Comú a acumular tant de deute.

El canvi en la gestió va ser concretat amb una aposta per la qualitat amb un canvi de les infraestructures necessàries pel bon funcionament.

Una altra novetat aportada per aquesta candidatura és la d'ampliar l'oferta d'hivern de les estacions de neu. I agafant l'exemple del que ja es fa a Ordino, des de PS+I de la Massana es vol ampliar l'oferta amb nits temàtiques als restaurants de les pistes, amb l'objectiu de suposar un referen més turístic. En aquestes nits temàtiques «està implicada la participació de la restauració però també del servei de les pistes amb l'organització de baixades d'esquí nocturnes», va apuntar Cureau.

La candidata a cònsol major de la Massana per PS+I també va presentar propostes de cara a l'estiu. Segons Cureau és una bona iniciativa la creació d'un forfet abonament per al telecabina, primerament per als residents de la parròquia per fer ús d'ell tot l'any. A més, la idea està en ampliar les ofertes d'activitats de l'estiu , i fer del circuït de BTT un referent en l'àmbit europeu.
Curau va explicar aquestes propostes als treballadors d'EMAP en una reunió celebrada ahir, en la què també va estar acompanyada per la número dos de la llista, Míriam Avellana, i l'anterior conseller del comú i exministre d'Economia i Finances, Pere Lopez.

Els candidats del Partit Socialdemòcrata + Independents d’Encamp es van desplaçar ahir fins a l’estació intermitja del Funicamp, als Cortals, a on van explicar la necessitat de comptar amb Saetde per trobar alguna solució al manteniment del Funicamp, que suposa un cost de dos milions d’euros per a les arques públiques.

En aquest sentit, van fer referència a la possibilitat de fer un concurs obert a la iniciativa privada. També volen promocionar les activitats d’estiu a la muntanya i potenciar així l’ús del Funicamp, més enllà de la temporada d’esquí. Altres iniciatives que volen portar a terme és aprofitar els accessos a la Vall del Madriu i promocionar aquests recorreguts des d’Encamp.

La qüestió del Funicamp ha anat sortint de manera més o menys recurrent al llarg de la campanya. Per part dels socialdemòcrates, era diumenge quan el candidat a cònsol major, Joan Sans, durant la reunió de poble d’Encamp va acusar el rival, el candidat d’Units pel Progrés + Demòcrates per Andorra, Jordi Mas, de no saber negociar la gestió del giny amb Saetde.

ALTRES CRÍTIQUES A MAS / Sans va dir, diumenge a la sala Valireta davant un centenar de persones, que les polítiques que va fer el candidat d’UP+DA quan va ser cònsol de la parròquia «ens van costar molt cares». Ho va exemplificar amb el deute de 54 milions d’euros que va deixar ell i el seu equip -alguns dels quals també a l’actual llista d’UP- l’any 2003, tenint en compte que vuit anys enrere havia agafat les regnes del Comú amb un superàvit de 700.000 euros. El candidat socialdemòcrata va afirmar que la gestió del 2003 «incomplia la llei de finances comunals.

El candidat a cònsol major també es va referir a la proposta d’UP+DA sobre la rebaixa del sou dels càrrecs públics d’un 20% i de no tenir cap conseller treballant a ple temps al Comú. Per Sans, aquestes «són propostes de calaix», que també les defensa el PS+I, però que «un polític és car per les decisions que pren, no pel sou que cobra».

Per arbitrar s’ha de ser d’alguna pasta especial?
La gent m’ho diu, però no ho crec. No em considero un superman ni un heroi. Xiulo perquè m’encanta el bàsquet. També tinc el títol d’entrenador.

Jugador frustrat?
No. Tenia més o menys clar que volia ser àrbitre. Vaig començar als 14 anys i als 18 ja dirigia el que era primera B. Des del 2002 xiulo a LEB or, plata i lliga femenina.

Almenys vostès no tenen la mala fama dels seus col·legues del futbol
És diferent. Tothom en sap de futbol. L’espectador de bàsquet és una mica més elitista, sense que això vulgui dir que els que van al futbol siguin rucs.

Així que no ha hagut de sortir mai per cames d’un pavelló?
Per cames, no. Protegit en un cotxe de la policia, sí. A Calp, fa molts anys. No és habitual, però pot passar. Són les gangues de l’ofici.

A Espanya està a tocar de l’elit, l’ACB. S’hi veu allà?
No és una qüestió de veure-s’hi o no. Ara estic content on sóc. Arbitro lligues professionals també.

I com ho porta això de ser el primer àrbitre internacional per Andorra?
Per a mi és un orgull. A Espanya seria impossible accedir a la internacionalitat. He d’estar molt agraït a la gent de la Federació Andorrana de Bàsquet que ha confiat en mi. A nivell de representar el país m’omple d’orgull. Sóc espanyol, però la meva dona i el meu fill són d’aquí i estic a punt de treure’m la nacionalitat.

És més fàcil arribar per exemple a l’Eurolliga sent un àrbitre d’Andorra, o més difícil?
La carrera que pugui fer a escala internacional dependrà de mi mateix i de com vegin la meva evolució, la nacionalitat no hi té res a veure.

Però no tot són flors i violes...
No. M’he quedat sense feina per poder xiular partits internacionals, per representar Andorra al cap i a la fi.

I això?
A l’estiu vaig haver de xiular per primera vegada tres campionats, treballava d’eventual des de feia dos anys en un centre de Govern i no em van acceptar el permís sense sou que vaig demanar, ni vaig poder canviar-me les vacances i tampoc es va poder aplicar la Llei de l’esport. Al final vaig anar als tornejos perquè em considero una persona responsable i havia de correspondre a l’esforç que havia fet la federació. Total, que ara mateix no tinc feina. És un sacrifici que he hagut de fer.

Un àrbitre internacional deu cobrar bé per això.
El bàsquet et dóna uns ingressos, evidentment, però no per viure de manera sobrada. No som professionals, no cotitzem...

I què en diu la família?
A qui més li ha costat ha estat a la meva dona, que és funcionària, però sempre he tingut el seu suport, em coneix, sap com m’agrada l’arbitratge i en aquest sentit he de dir que tinc una dona de deu.

A l’assemblea que va tenir lloc a Sochi (Rússia) es van reunir els comitès olímpics del vell continent ( EOC) i van aprovar per unanimitat la creació dels Jocs europeus o contintentals que es disputaran per primera vegada el 2015, tal com va avançar el diari. “No ens hi podíem oposar i serà com un minicampionat del món amb uns nivells molt alts. Econòmicament ens surt més a compte que no els Jocs dels Petits Estats, però la dimensió esportiva és clar que és molt diferent”, va reconèixer el president del Comitè Olímpic Andorrà (COA), Jaume Martí, que va aprofitar per defensar a ultrança la celebració dels Jocs dels Petits Estats. “A mi és l’únic que em preocupa. És un esdeveniment que està més al nostre nivell, però amb l’arribada de Montenegro a aquest grup tot és complica molt més. L’únic defecte és que ens surt molt car, ja que set dies suposen 140.000 euros només per anar-hi”, va indicar Jaume Martí. Sobre la situació d’aquesta decisió aprovada per les 28 federacions europees per al president del COA tot està encara molt verd. “Està en estat embrionari perquè els comitès olímpics nacionals haurem d’omplir un informe amb propostes per, posteriorment, deliberar en una assemblea extraordinària”. Aquesta nova cita se celebrarà el 12 d’abril a Moscou durant l’asssemblea general de l’associació de comitès olímpics nacionals (ACNO).
La proposta inicial d’aquests Jocs europeus inclou la participació dels 49 països d’Europa que competiran entre quinze i vint esports i no descarten incloure’n alguns de no-olímpics. La periodicitat serà quadriennal i es disputarà en any preolímpic, per tant, coincidirà amb els Jocs dels Petits Estats. “Hem de defensar els nostres Jocs i estem d’acord amb aquests Jocs europeus, però amb tota seguretat no coincidirà amb els nostres Jocs. Això esperem.”
Per aquest nou esdeveniment esportiu s’ha postulat València com a organitzadora de la primera edició i Jaume Martí s’ho va prendre amb molta irònia. “Jo prefereixo tenir-ho a prop. Ens va millor que sigui València que no Oslo o Rússia, evidentment.” Ara només toca desenvolupar la idea.

Reacció positiva a Espanya
Un dels que va estar amb Jaume Martí a Sochi va ser el president del comitè olímpic espanyol (COE), Alejandro Blanco, i també principal valedor dels Jocs europeus. “Estic molt satisfet perquè ningú ha posat ni una sola pega. Ara en cinc o sis mesos un grup de treball presentarà un informe amb els esports que se celebraran a la primera edició, que jo penso que seran entre quinze i vint i després haurem de buscar seus i dates, sempre a l’estiu i l’any anterior als Jocs Olímpics”, va explicar Blanco, que pensa que “hi ha una clara viabilitat econòmica i els primers contactes que hem tingut són molt favorables perquè és una competició atractiva per als patrocinadors”. Sobre si podria ser València l’organitzadora dels primers Jocs europeus. “Ha mostrat interès, però hem de veure les condicions finals. Tant de bo s’iniciïn en una ciutat espanyola”, va explicar Blanco. El president de la Federació Espanyola de Bàsquet va respondre ahir a Alejandro Blanco amb unes fortes paraules. “Els Jocs europeus són una gran mamarratxada.” Sigui com sigui, els esportistes d’Andorra tindran una nova opció.

JACQUES ROGGE, FINALMENT, NO ASSISTIRÀ AL 40È ANIVERSARI DEL COA

Estava aparaulat, s’estava treballant per buscar una data en el calendari i tot estava més que clar, però l’agenda de Jacques Rogge, el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), no assistirà, finalment, al 40è aniversari del Comitè Olímpic Andorrà (COA), i d’aquesta manera ho va confirmar Jaume Martí. “És impossible la seva presència. Té una agenda molt atapeïda i ho dic jo, que l’he vist”, va reconèixer el màxim mandatari del COA, que ara treballa per buscar una data per realitzar l’acte de l’aniversari, que tot sembla indicar que arribarà a final d’any. “Encara no ho sabem i després de la confirmació de l’absència de Jacques Rogge ja podem treballar sobre una data en concret”, va sentenciar Jaume Martí.

“Sembla que el PP vol oblidar-se del pacte fiscal, volen deixar-lo per no sé quan. Si això passa,   nosaltres no ens quedarem de braços creuats; l’executiu liderarà la reivindicació convocant una consulta popular”, va explicar Homs en una entrevista a la televisió pública catalana.
El govern veí preguntaria als catalans sobre el “pacte fiscal” a través del model que recull el projecte de llei de consultes populars que l’executiu, segons va anunciar Homs, aprovarà al desembre.
Hores després, la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va demanar “màxima prudència” a Francesc Homs. “Això no toca ara de cap de les maneres, el model de finançament es revisarà el 2013, la prioritat comuna fins aleshores a tot Espanya és un pacte per la recuperació de l’economia”, va defensar Sánchez-Camacho.

El 4 per cent del PIB
Mentrestant, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va oferir ahir nous detalls sobre la seva proposta de pacte fiscal per Catalunya, que implicaria entre altres mesures l’aprovació d’una llei per limitar el dèficit fiscal de les comunitats autònomes a un màxim aproximat del 4 per cent del seu PIB.
Per més que des de les files del PP arribin senyals negatius respecte a la predisposició a escoltar, Duran va advertir que CiU no pensa renunciar-hi, tot i que xoqui contra unes Corts dominades pels populars. Sobre això, Homs va dir que “no poden governar contra Catalunya”.

OTEGI CREU QUE LA MAJORIA ABSOLUTA POT SER UN AVANTATGE

L’exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi va opinar ahir que si Mariano Rajoy, com a president d’Espanya, té “voluntat política i talla d’estadista”, la majoria absoluta del PP “pot ser un avantatge” per avançar en el procés de pau a Euskadi. En una entrevista concedida des de la presó de Logroño al diari El Correo, Otegi va afirmar que espera que Rajoy “sigui suficientment responsable per saber que tindrà a les seves mans la possibilitat real de donar una solució definitiva al conflicte basc”. En aquest nou escenari polític, va expressar el seu desig de veure’s “sortint de la presó” amb els seus companys de l’esquerra abertzale i va defensar “la necessitat de l’amnistia” de tots els presos d’ETA.

LA FISCALIA DEL TS DEMANA QUE S'INVESTIGUI JOSÉ BLANCO

La Fiscalia del Tribunal Suprem espanyol aprecia indicis d’un delicte de tràfic d’influències en la conducta del ministre de Foment en funcions i portaveu, José Blanco, i per tant l’informe que va presentar ahir davant la Sala Penal d’aquest tribunal es posiciona a favor de l’obertura d’una causa criminal contra ell per la seva possible implicació en el denominat cas Campió, en què s’investiga una trama d’obtenció il·legal de subvencions a Galícia.
El ministeri Públic s’ha pronunciat a través d’un escrit recolzat pel tinent fiscal, Juan José Martín Casallo, que sol·licita al Suprem el nomenament d’un magistrat instructor que iniciï les indagacions. L’escrit respon a la petició realitzada per la mateixa Sala Segona de l’alt tribunal l’11 de novembre passat, que ha de resoldre ara si ha d’admetre’s i començar-se a tramitar la causa que va remetre la jutge de Lugo Estela San José després de les declaracions incriminatòries abocades contra Blanco per l’empresari Jorge Dorribo.