L'estudi que s'ha presentat aquest dijous s'emmarca dins del Fòrum Energia i Futur i s'inclourà dins del Llibre blanc de l'energia. Està obert a tots els arquitectes col·legiats que analitzaran els edificis durant els mesos de gener, febrer i març, La intenció és fer la simulació de quatre tipus d'edificis: els entre mitgeres, els aïllats, els hotels i les oficines. D'aquesta manera, es pretén trobar quin potencial d'estalvi té cada tipus d'edificis determinant els diferents mètodes de rehabilitació que s'hi podrien fer.

De fet, el director de FEDA, Albert Moles, ha explicat que aquestes actuacions són molt necessàries perquè els edificis vells estan gastant entre dues i quatre vegades més del que demana la nova normativa. De la seva banda, el degà del Col·legi d'Arquitectes, Alfons Valdés, ha afegit que aquestes obres relacionades amb les qüestions energètiques "ens donen la possibilitat de continuar treballant". A més, Valdés també ha parlat que a banda dels treballs d'aïllament o de canvi de tancaments que necessiten molts dels edificis, també es poden introduir solucions domòtiques per a les llums i les persianes.Tots dos han coincidit en assenyalar que posteriorment, aquest estudi haurà d'anar acompanyat d'incentius o ajudes del Govern per poder tirar endavant les rehabilitacions. De fet, des de FEDA s'ha posat de manifest que es tracta d'inversions que es podrien recuperar en 7 o 8 anys si es tenen en compte els preus actuals del petroli.

El Partit Socialdemòcrata (PS) no pensa per ara rectificar la seva política malgrat la important derrota que va patir en les passades eleccions comunals en totes les circumscripcions. Almenys això és el que es dedueix de la reunió del comitè directiu ampliat amb els candidats de les diferents parròquies que es va celebrar ahir al vespre al Centre de Congressos de la capital.

El president del partit, Víctor Naudi, va explicar que la reunió va servir per començar analitzar el resultat de les eleccions, si bé aquest treball no es dóna per acabat i continuarà en les pròximes setmanes. Naudi, que estava acompanyat de la primera secretària, Judith Salazar, i del secretari d'organització, Marc Cornella, va indicar que s'havia fet una primera aproximació exposant els punts positius i els negatius que s'havien detectat en la passada campanya electoral.

D'aquesta manera, el PS es mantindrà ferm en el "full de ruta" que va definir després de perdre les eleccions generals del passat abril per fer arribar el seu projecte a la ciutadania. Això sí, els dirigents reconeixen que caldrà posar més èmfasi en la comunicació, tant interna com externa, perquè el missatge socialdemòcrata cali en la societat, un procés que no han pogut culminar pels pocs mesos que han separat les eleccions comunals de les generals, segons va argumentar Naudi. Així mateix, es continuarà incidint també en la proximitat.

En tot cas, el comitè executiu del PS continua gaudint de la confiança del comitè directiu per portar a terme la tasca que té encomanada."Una de les conclusions és que hi ha una sintonia total del comitè directiu per continuar endavant el projecte que vam encetar després de les eleccions generals", va dir Naudi. El president del PS va dir una vegada més que els resultats van ser els esperats davant de l'onada taronja que encara es viu al país i que ara el partit disposarà de tres anys i mig per treballar "amb tranquil·litat" .

El Partit Socialdemòcrata (PS) no pensa per ara recti car la seva política malgrat la important derrota que va patir en les comunals. Almenys això és el que es dedueix de la reunió del comitè directiu ampliat amb els candidats de les diferents parròquies que es va celebrar ahir al vespre a la capital.

El president del partit, Víctor Naudi, va explicar que la reunió va servir per començar analitzar el resultat de les eleccions, si bé aquest treball no es dóna per acabat i continuarà en les pròximes setmanes. Naudi, que estava
acompanyat de la primera secretària, Judith Salazar, i del secretari d'organització, Marc Cornella, va indicar que s'havia fet una primera aproximació exposant els punts positius i els negatius que s'havien detectat en la passada campanya electoral.

D'aquesta manera, el PS es mantindrà ferm en el "full de ruta" que va de nir després de perdre les eleccions generals del passat abril per fer arribar el seu projecte a la ciutadania. Això sí, els dirigents reconeixen que caldrà posar més èmfasi en la comunicació, tant interna com externa, perquè el missatge socialdemòcrata cali en la societat, un procés que no han pogut culminar pels pocs mesos que han separat les eleccions comunals de les generals, segons va argumentar Naudi. Així mateix, es continuarà incidint també en la proximitat.

En tot cas, el comitè executiu continua gaudint de la confi ança del comitè directiu per portar a terme la tasca que té encomanada."Una de les conclusions és que hi ha una sintonia total del comitè directiu per continuar endavant el projecte que vam encetar després de les eleccions generals", va dir Naudi. El president del PS va dir una vegada més que els resultats van ser els esperats .

Té nom i cognom de jugador sorgit al ‘draft’ de l’NBA... Scott Jordan –barreja de Pippen i Michael, dos exgrans jugadors dels Chicago Bulls–. No li han dit mai?
[Somriu] Hauria de fer bàsquet, oi? És un nom i un cognom escocès i, a més, si tradueixes Scott vol dir pirata. I també crec que em van posar Scott per Scot­land... vés a saber...

Una mare francesa i un pare escocès... a casa quin idioma es parla?
Els meus germans parlem català a casa i la meva mare em contesta en francès i el meu pare en anglès... És una mica estrany!

El seu pare va aterrar al Principat i va arribar a jugar amb el VPC i els ‘isards’... En fi, Jimmy Jordan!
Sí. Va venir aquí amb un grup d’escocesos a esquiar i allà va conèixer la meva mare, que era monitora al Pas de la Casa. I així va començar tota la història de casa meva.

I com és que no va triar rugbi?
De petit jugava a rugbi i després vaig provar amb el  futbol. A vegades penso a tornar a jugar, però més endavant, qui sap. Quan els genolls o l’esquena no aguantin ja prendré una decisió, tot i així, ara estic amb el freestyle.

I com és que li agrada tant l’esquí estil lliure?
Amb l’alpí m’avorria. El freestyle és un esport totalment lliure. Vas a pistes i no has de pensar a baixar 30 vegades pel mateix lloc. Aquí saltes i pots fer moltes coses més. A mi em mola molt.

S’ha d’estar una mica boig per practicar aquest esport?
La gent ho pensa perquè és un esport extrem. Per a mi és molt atractiu perquè t’has d’atrevir a fer coses que no saps fer. Els meus pares sí que es pensen que estic boig, però veuen que m’agrada molt i que m’entreno fort.

Com sou els que practiqueu l’esquí estil lliure?
Vestim com vestim. Pantalons amples, hi ha qui va amb ‘pitis’ i se’ls coneix com a ‘pitillos’. Hi ha diferents estils i també tenim un llenguatge propi entre nosaltres.  

‘Doble rodeo3’, ‘sw cork 5’, ‘switch unnatural’... va per aquí?
Una llista interminable... Si controlo tots els noms? És clar! És el nostre llenguatge particular.

No té por quan fa aquests trucs?
S’ha d’entrenar i quan tens al cap el que vols fer no has de caure pas. S’entrena abans a l’aigua i et dones uns quants planchazos. Allà aprenem a caure.

Va protegit?
No, però n’hauria d’anar. Abans anava amb culera i amb diferents proteccions i ara no perquè em trobava molt incòmode.

Aspira al professionalisme?
Sí! Suposo que podré arribar. El que s’ha de fer per tenir molt bon nivell és entrenar molt i molt.

En una decisió excepcional, el jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco, que investiga el bloqueig al Parlament del 15 de juny, es va desplaçar ahir al Palau de Justícia de Barcelona –seu de l’Audiència de Barcelona i del TSJC– per prendre declaració com a testimonis a deu dels diputats que van patir actes d’assetjament en la protesta, convocada per impedir el debat d’uns pressupostos que obrien la porta a les retallades.
Un dispositiu policial sense precedents al Palau de Justícia, on només podia accedir-s’hi mitjançant acreditació com a professional o una citació judicial, va blindar els voltants de l’edifici davant el temor que es repetís un altre 15-J en resposta a una convocatòria d’indignats que portava per lema Aturem l’Audiència.
Tot i això, només un centenar d’indignats van respondre ahir a la convocatòria i, després d’increpar els diputats que accedien a l’edifici, policies i periodistes, van acabar dispersant-se al cap d’un parell d’hores, entre discussions per l’escàs èxit de la mobilització.
Davant el magistrat i la fiscal de l’Audiència Nacional desplaçats a Barcelona van declarar com a testimonis vuit dels deu diputats citats ahir, de CiU, PSC i SI, ja que els dos d’ICV van decidir no acudir al·legant que no se sentien perjudicats en la causa, tot i que seran citats de nou pel jutge perquè acabin testificant a la seu del jutjat d’instrucció a Madrid.
Paral·lelament, el jutge ha fet arribar ja l’interrogatori plantejat per acusacions i defenses del cas al president de la Generalitat, Artur Mas, que declararà per escrit ja que ho pot fer pel càrrec que ostenta.
Segons van informar fonts judicials, amb l’excepció del diputat de Solidaritat per la Independència (SI) Alfons López Tena, la resta dels parlamentaris van relatar davant el jutge que el 15-J es van sentir intimidats i coaccionats, encara que no en un pla personal, sinó en la seva funció de representants del poble.

MILERS DE FUNCIONARIS PROTESTEN CONTRA LES RETALLADES

Milers de manifestants es van aplegar ahir a les diferents delegacions del govern de la Generalitat de les quatre capitals catalanes amb botzines i pancartes per protestar contra les retallades en el sector públic sota el lema No a les retallades, sí als serveis públics. Les mobilitzacions van arribar el dia següent que l’executiu d’Artur Mas, en la cinquena reunió per intentar arribar a un acord, va proposar la reducció de l’horari laboral dels interins, per no acomiadar-ne cap. També es va comprometre a no rebaixar les pagues extra, si el govern espanyol ja decideix rebaixar els sous a tots els funcionaris. Ara bé, pels sindicats, totes aquestes iniciatives són un expedient de regulació d’ocupació encobert, i per això es van manifestar.

El procés no va ser fàcil i no va ser fins al 1971 quan van poder votar per primera vegada.
Ahir, coincidint amb el 40è aniversari de la primera vegada que les dones van votar el Consell General els va retre un homenatge. La subsíndica, Mònica Bonell, va presidir l’acte i va agrair els esforços de les pioneres. Bonell també va destacar que el Principat és “l’únic país amb el mateix nombre de conselleres que de consellers, amb la particularitat que no ha estat necessari imposar ni quotes ni lleis”. Amb tot, va reconèixer que “la pràctica diària ens mostra que les dones continuem convivint amb estereotips anacrònics”.
L’opció de ser candidates electes, però, no se’ls va atorgar fins al 1973. Carme Travesset va ser la primera elegida en unes eleccions comunals, concretament per Escaldes-Engordany. Llavors se’n celebraven cada dos anys i les reunions de comú “les fèiem a Casa de la Vall”, perquè Escaldes encara no era par­ròquia. Recorda que abans del jurament li van enviar una carta on s’especificava que calia portar corbata. “Jo em vaig posar un llacet negre”, comenta. La Carme, que era mestra, era l’encarregada de redactar les actes de la sessió i també assumia els temes relacionats amb els urbans i la construcció. “Vam tenir molta feina, perquè va coincidir en l’època del boom de la construcció. També vam crear les escoles andor­ranes”, explica. Després de quatre anys al comú ja no va tornar a dedicar-se a la política. “Vaig quedar satisfeta”, assegura, i remarca que en aquell temps no cobrava pel càrrec i “hi dedicava les festes i el temps lliure”.

RECORDS D'UNA DATA INOLBLIDABLE

La nova sala dels Passos perduts del nou Consell General es va omplir ahir de gent, però també de records del procés que van seguir les dones per aconseguir el vot. Es van exposar les signatures recollides per les dones, una reproducció de la suplica presentada i un document que es va redactar per una roda de premsa celebrada per fer veure el retard que el Consell portava en aquest tema. A més, en un plafó es van reproduir frases i expressions extretes de diferents documents. Per primera vegada també es van poder veure juntes les set urnes històriques de les set parròquies.

Mentre que a Andorra l’endeutament per capita és de 2.958 euros, a les ciutats espanyoles d’entre 5.000 i 20.000 habitants la xifra és de 391 euros per persona. És a dir, 7,5 vegades menys. Amb França la comparativa és un xic menys cridanera: les administracions locals amb aquests nivells de població sumen un deute per habitant de 934 euros, tres cops menys que al Principat. Aquestes són xifres extretes de l’informe, encarregat pels cònsols, El sistema de finançament dels comuns, elaborat pel professor d’economia política i hisenda pública de la Universitat de Barcelona Xavier Sáez.
L’estudi, que analitza de manera detallada els volums d’ingressos i de despeses de les administracions locals dels tres països, conclou “la necessitat de controlar el procés d’expansió del deute” andorrà, atès que al marge dels processos d’inversió que el puguin haver generat i de la necessitat d’haver incorregut en aquestes situacions, “sembla clar que el nivell global assolit resulta excessivament alt”. Encara més si es desgranen aquests nivells per parròquies. Els casos més extrems són els de les que tenen pistes d’esquí: Ordino és, amb molta diferència, el que té nivells més elevats, amb un deute per habitant de 5.448 euros (segons xifres del 2010). A la Massana la dada és de 4.604 euros, a Canillo, de 3.931 euros, i a Encamp, més lluny, de 2.724 euros. De la seva banda, Andorra la Vella suma un endeutament per habitant de 2.598 euros, el d’ Escaldes-Engordany ascendeix a 2.201 euros i el de Sant Julià, a 2.064 euros.

Alt amb relació als ingressos
Altres paràmetres demostren que els volums de diners que deuen els comuns són força elevats si es posen en relació amb els ingressos no financers. “El deute global [de les set administracions locals] quasi duplicava els ingressos obtinguts”, evidencia el document, fet públic ahir. “Cal dir que aquesta ràtio ha registrat un empitjorament prou marcat en els darrers anys, ja que el 2005 era el 22% superior als valors dels ingressos no financers, el 2007 havia pujat fins al 44% i el 2010, com s’ha vist, superava el 88% el volum d’entrades”, exposa l’autor de l’estudi comparatiu. En analitzar les dades sota aquests paràmetres es veu com la parròquia de la Massana és la que presenta xifres més negatives, perquè necessitaria un volum de recursos equivalents a més de tres vegades i mitja els que es van liquidar durant el 2010 per eixugar tot l’endeutament que acumula. En canvi, a l’altre costat de la balança se situa Sant Julià, que hauria d’aconseguir uns ingressos 1,44 vegades els liquidats per saldar el deute.
Però què explica aquesta situació tan complicada de les finances públiques andorranes? L’estudi exposa alguns arguments, com els nivells d’atribucions que tenen aquí els comuns, més elevats que els municipis espanyols i francesos. “La indefinició de les competències corresponents a l’administració central i local en el cas andorrà i la tendència per part dels ciutadans a una major exigència de prestacions i serveis als comuns contribueix també a explicar la dinàmica alcista de la despesa comunal”, dicta l’estudi. També ho explica que al Principat el percentatge de participació dels comuns en el conjunt de la despesa pública és més elevat que als estats de l’entorn: aquí és del 19,2% del total mentre que a Espanya arriba al 12,3% i a França, al 18,8%. I, finalment, les fortes inversions en equipaments, com el Centre de Congressos, hi han contribuït amb força.

"NOTABLE" CANVI DE TENDÈNCIA

Malgrat les xifres negatives que destaca l’informe, reconeix que els comuns han fet “un notable canvi de tendència” de manera generalitzada en les despeses durant els darrers exercicis. L’estudi afirma que en valors mitjans, entre els anys 2007 i 2010 les despeses financeres globals de les parròquies van experimentar una reducció del 36,6%. El flux d’ingressos, en canvi, malgrat que també van registrar certa contracció, va ser d’un abast molt més moderat, ja que la dada obtinguda el 2010 era un 6,5% inferior a l’aconseguida tres anys abans. “El control de les despeses introduït per les administracions comunals a partir del 2008 és patent”, conclou.