El combinat andor­rà, dirigit per l’argentí Adrián Garrido, va perdre en el partit d’anada de la primera ronda del Campionat d’Europa que es va disputar al Poliesportiu d’Andor­ra. Els andorrans van tastar la dura realitat en els primers dos sets. Israel, amb un vòlei molt consistent, va dominar els dos primers sets sense problemes. L’oposat Guy Ben Gal liderava el joc ofensiu dels de Zohar Bar Netzer i d’Ariel Hilman. En defensa, Genadi Sokolov i també Hilman bloquejaven totes les jugades dels andorrans. Al primer set, l’inici dels d’Adrián Garrido no van tenir gens de ritme i van sortir a la pista freds. El parcial d’inici va ser de 3 a 8. Andorra era tot cor i voluntat, però els mancava allò que els sobra als israelians. Per part andorrana destacava en atac, Cristian Salvador. El jugador protagonitzava bona part dels encerts dels de Garrido, que van arribar a apropar-se amb el 14 a 19. Shon Faiga i Ben Gal van sentenciar amb els seus punts i van deixar el 16 a 25 en el primer set.
Tot semblava indicar que el partit estava predestinat al 0 sets a 3, i més després de viure un segon set per oblidar. Israel va marxar amb un 1 a 7 d’una tacada i l’únic que donava mostres de perill va ser un actiu Francesc Porras. El jugador va tenir un partit per emmarcar. Un punt de Javi Borrego va situar un 9 a 22 i el segon set quedava vist per a sentència, amb un 10 a 25. Aquesta vegada, Andorra va competir ben poc o, millor dit, es va mostrar impotent per aturar l’allau de joc dels rivals.
Misteriosament, els d’Adrián Garrido van reaccionar força bé i van oferir la seva millor versió. De fet, la posada en escena en aquest tercer set va ser espectacular, amb un 4 a 0. Actitud i creença en les seves possibilitats. Això sí, Israel va donar la cara i amb l’entrada del jove David Castillo va servir de revulsiu. El jugador del Club Vòlei Andorra va transmetre il·lusió i a més va tenir el sant de cara. Va bloquejar i li van entrar els punts i el servei. Els punts de Cristian Salvador van ser clau, i Andorra es va endur el tercer set (26 a 24) i va ser celebrat com un títol.
A l’últim set, Israel va respondre enrabiat com un animal ferit i va marcar de nou la pauta amb un joc molt sòlid i equilibrat. Els d’Adrián Garrido van començar a notar les seves pròpies deficiències i es van quedar amb la gran notícia d’un set guanyat. Ara espera Israel i guanyar un altre set serà l’objectiu. Ja es veurà.

EL VESTIDOR

“Vam aprofitar una oportunitat”

Adrián Garrido, seleccionador d’andorra. Es va mostrar molt satisfet del partit dels seus contra Israel. Derrota, però amb sabor dolç després d’un set guanyat. “Vam tenir una oportunitat i la vam  aprofitar. En principi no esperàvem fer un set, però creiem en el que havíem treballat i vam poder guanyar un set”, va assegurar el seleccionador, que va debutar de manera oficial a la banqueta andorrana. El capità de la selecció, Javi Borrego, va lloar Israel i els seus companys. “Ens falta l’entrenament que ells tenen i el nostre premi ha estat guanyar el tercer set.”

Emocions molt diferents les que es van viure a Aixovall. Mentre que el Pidasa FC Santa Coloma es classificava plàcidament per a la final de la Copa Constitució, gràcies a la còmoda diferència que va obtenir en l’anada, el Construccions La Posa FC Lusitans va haver de lluitar més, guanyant-se el bitllet a la pròrroga en un enfrontament disputat.

El Sacalma Blues només va fer perillar el doblet de l’FC Encamp a la primera part, ja que a la segona l’efectivitat golejadora dels homes de Moisés Gonçalves va acabar doblegant el rival (11-5).

Quan jugues amb un rival que és superior hi ha dues maneres d’afrontar el duel. Un és abaixar el braços i donar-se per vençut, i l’altre és batallar per cada punt, sabent que la victòria és un fet poc probable però lluitant fins  a l’últim moment per vendre cara la derrota. I com havia avisat, això és el que va fer la selecció, que va caure en el partit d’anada en la primera ronda del Campionat d’Europa (1-3).

Sergio Busquets va avançar els catalans ben d’hora, al minut 9. Al principi de la segona meitat va ser expulsat Dani Alves per doble groga, i això ho van aprofitar els andalusos per avançar-se en el marcador en només tres minuts (71 i 74), amb dos gols de Rubén Castro. Keita, de cap, va fer el definitiu empat en el temps de descompte.
El drama del descens es creua en el camí de la glòria de la Champions en els partits que es disputen avui, corresponents a la 38a i última jornada de la Liga BBVA, que decidirà quins equips acompanyen el Racing a segona i quin és el conjunt que tanca l’última plaça de Champions, deixant amb el consol de l’Europa League per a altres. Amb horari unificat, a les 20.00 hores, el futur de fins a dotze equips està en joc després d’una llarga temporada.
Pel que fa al descens, dos rivals directes es veuran les cares. A Vallecas, el Rayo, amb tots els seus efectius, rep un Granada molt tocat després del partit davant el Reial Madrid. Sempre a priori, també ho té fàcil el Saragossa, que visita Getafe per aconseguir una victòria de primera davant l’equip de Luis García, que es juga gran part del seu futur econòmic en aquest partit.
A més, dos equips més estan implicats en el drama del descens. Qui pitjor ho té, en principi, és l’Sporting. Els de Clemente viatgen a Màlaga per treure els tres punts i esperen un miracle que només es produiria si es sumessin les derrotes de Saragossa i Rayo. Des de La Rosaleda, totes les mirades estaran posades a Vila-real, on l’Atlètic de Madrid haurà de vèncer els valencians i esperar que el Màlaga no guanyi per assolir la Champions. Tot i que el descens i la mateixa Champions seran el centre de tots els focus, els llocs de l’Europa League també estan a l’aire. Juntament a Atlètic i Màlaga, Mallorca, Llevant i Osasuna lluitaran per Europa.
D’altra banda, el Reial Madrid celebrarà el seu recent aconseguit títol de lliga davant la seva afició en l’últim partit –per ells– d’una temporada dura i complicada, en la qual finalment han aconseguit un títol important. Només la visita d’un Mallorca que busca l’Europa League podria amargar als de José Mourinho la celebració. A més, l’últim equip en discòrdia en aquesta cursa europea és el Llevant, ficat en llocs d’accés a Champions durant bona part de la temporada, però que les últimes derrotes els han tret possibilitats.

CARLES PUJOL ESTARÀ DE BAIXA AL VOLTANT DE 6 SETMANES

El capità del Barça, Carles Puyol, va ser intervingut ahir d’una lesió al cartílag del genoll dret i estarà “entre un mes i mig i dos mesos” de baixa, així que tornarà a la preparació per a la pròxima pretemporada, segons va anunciar el doctor Ramon Cugat, encarregat de l’operació.
D’aquesta manera, Puyol no estarà disponible ni per jugar la final de la Copa del Rei contra l’Athletic Club ni tampoc l’Eurocopa. “Tindrem Carles Puyol per anys”, va dir Cugat. Segons el comunicat mèdic, l’operació la va portar a terme l’equip del doctor Cugat i també hi va ser present el doctor barcelonista Ricard Pruna. “A Puyol se l’ha intervingut d’una lesió osteocondral mitjançant artroscòpia per netejar-li l’articulació d’aquest genoll. El període de recuperació serà d’unes sis setmanes”, asseguren els metges. “Li hem deixat ben clar, l’objectiu és recuperar-se bé i arribar a la pretemporada amb òptimes condicions. Avui se’n va a casa i demà començarà la rehabilitació per estar a punt a final de juliol”, va explicar Pruna.

En paraules d’un banquer d’Andorra, “si ets dels EUA saps que en cas de problemes el teu govern té l’obligació d’enviar-te la cinquena flota o els marines, si és necessari, a qualsevol racó perdut del món”. El servei té el revers de la moneda. Un nord-americà paga impostos als Estats Units resideixi on resideixi.
El model impositiu dels EUA per als nacionals que viuen a fora (Fatca: Foreign Account Tax Compliance Act) surt a la llum arran de la clàusula que França ha introduït en el redactat del conveni de no doble imposició (CDI) signat amb Andorra. París, més enllà de la victòria d’Hollande, està treballant de forma decidida per canviar el model tributari. L’exemple és el nord-americà. Berçy té instruccions d’anar implementant el nou esperit. Bàsicament la clàusula de la polèmica cita literalment que “França pot imposar les persones físiques residents a Andorra com si aquest conveni no existís. Quan la legislació fiscal francesa permeti l’aplicació d’aquesta disposició les autoritats competents dels estats contractants regularan de comú acord la seva aplicació”.
Però quin és el model dels Estats Units? El consultor Jaume Sabaté explica que en el model europeu “un espanyol o un francès que viuen a l’exterior paguen impostos allà on resideixen fiscalment i en el seu país d’origen només tributen per les rendes que generin dins del territori, mai per les de fora”. El ciutadà dels EUA paga els impostos “que li correspondria abonar als Estats Units segons els guanys que obté, independentment d’on els ha obtingut”. A nivell pràctic significa que un nord-americà que viu a Espanya (a Andorra no hi ha IRPF) tributa a Madrid, però està obligat a fer una declaració de renda a Washington. Si per la renda que obté segons la Hisenda nord-americana ha de pagar un 30% dels ingressos, s’ha de restar el que ja paga a Espanya. Si ha pagat un 25% d’impostos a Espanya només hauria d’abonar el 5% als Estats Units. En cas que la tributació al país de residència fos superior a la dels EUA no tens, però, dret a devolució.
La pedra angular de tot el sistema es basa en la col·laboració de la banca mundial. Els bancs andorrans, com tota la resta, s’han vist obligats a signar uns documents de transmissió d’informació sobre els comptes de ciutadans americans. En realitat no hi ha alternativa, segons explica el banquer, ja que l’IRS (Internal Revenue Service) que és l’organisme que s’encarrega de la recaptació impositiva “no té cap problema; si no col·labores simplement quedes fora del sistema dòlar”. Portat al carrer significa que no es pot operar en el mercat nord-americà, ni en la borsa i, fins i tot, si hi ha sospites de frau fiscal de ciutadans dels Estats Units en comptes dipositats en aquella entitat, hi ha la possibilitat de ser tancat a la presó en cas de viatjar als Estats Units. Sense anar més lluny, els directius de la totpoderosa Union de Banque Suisse s’han passat una llarga temporada sense poder viatjar al país de les barres i les estrelles per un conflicte sobre comptes a Suïssa sobre els quals no facilitaven informació.
La pregunta del milió és si França podrà o no aplicar una mesura similar algun dia. L’advocat Jean Michel Rascagneres recorda que “els americans han tardat deu anys a implementar el sistema i a França la llei ni tan sols està en estudi”. El fiscalista Joan Olivé manifesta que “hem de tenir en compte que si París decideix taxar tots els nacionals ho farà tant si està en el conveni com si no, perquè és evident que no ho faria només a Andorra”. Però la clàusula segueix sent un problema. Bàsicament per dos motius. El primer per por. En ser Andorra l’únic país que té inclosa la possible taxació en el conveni de no doble imposició els possibles residents passius del país veí s’ho pensaran dues vegades. Aquesta opció el Govern ja la dóna per descomptada partint de la base que l’objectiu del CDI és fer competitives les empreses que s’instal·lin a Andorra i no sacrificar aquest actiu a canvi de residències fiscals. El segon punt és més complex. Si França taxa els nacionals que vinguin a Andorra, una empresa del país veí no podrà portar assalariats francesos perquè acabaran pagant els mateixos impostos que haurien de satisfer al país d’origen.
França tampoc disposa de la potència de foc dels EUA. Un banc podria arriscar-se a obviar el mercat francès, però difícilment l’americà. A més, segons recorda Joan Olivé, la doctrina de Brussel·les és contrària a un nou criteri fiscal. En un mercat intern lliure com l’espai Schengen difícilment França pot establir unilateralment una filosofia impositiva que xoqui amb la de la resta de països membres. “Portat a l’extrem podrien acabar condemnant els treballadors francesos a no sortir a fora”,  hi afegeix Olivé.
Un dels dubtes que només podrien desvelar els negociadors passa per conèixer per què Andor­ra ha estat el primer país que pateix la famosa clàusula. Bàsicament hi ha dues opcions. O s’ha introduït perquè París a partir d’ara imposarà les mateixes condicions i era innegociable o s’ha elegit Andorra perquè era molt més fàcil de convertir-la en conillet d’Índies perquè no té armes amb què oposar-s’hi. Hi ha, però, un detall important, segons recorda Jean Michel Rascagneres, perquè Berçy al cap i a la fi “ha acceptat homologar un sistema fiscal andorrà que ni tan sols està tancat i ha donat per bo que hi haurà un  IRPF”. Jaume Sabaté remarca el fet que “un dels problemes de negociar un CDI sense tenir en funcionament un sistema fiscal homologat és que tu també hauràs d’acceptar elements que tampoc encara estiguin en vigor”.
Una de les incògnites importants és saber si el fet que s’hagi introduït la clàusula amb França significa que també s’haurà d’incorporar en futurs convenis de no doble imposició. El més important, amb Espanya, és difícil de predir. D’una banda, segons remarca el banquer, Madrid no ha mostrat cap voluntat de canviar el model de taxació cap al sistema dels Estat Units. D’altra banda, però, amb el conveni amb França a la mà, l’administració espanyola pot decidir que exigeix un conveni amb els mateixos paràmetres que el francès. En resum, si la clàusula és important o innòcua només el temps ho pot assegurar.

LES REACCIONS A LA PROBLEMÀTICA DIVIDEIXEN LA COLÒNIA FRANCESA

L’advocat Jean Pujol va obrir la capsa dels trons qualificant com a “aberració” la clàusula que podria obligar els residents francesos a pagar impostos al seu país d’origen. Les reaccions de Pujol són compartides per una part de la colònia, que considera que al Govern no li ha tremolat la mà a l’hora de “sacrificar” un col·lectiu de residents a canvi del conveni. L’ambaixador, que estava marxant i en setmana de visites acomiadant-se de tothom, va entrar a fons per qualificar Pujol com a “indigne”. Casualment, el representant del Copríncep, Christian Frémont, també passava pel país per acomiadar-se i va mostrar que compartia amb l’ambaixador l’empipament amb Pujol. L’advocat no va ser convidat a la cerimònia de comiat del diplomàtic, tot i ostentar el càrrec de representant dels residents francesos a Andorra. El president de la Unió de francesos a l’estranger, Daniel Bastide, també va ser crític amb l’advocat per considerar “fora de lloc” el to de les crítiques. Bastide també discrepa de la clàusula però considera que hi ha d’altres mitjans per lluitar-hi. L’objectiu és esperar a les eleccions legislatives del juny, quan hi ha una sèrie de diputats que s’elegeixen pels residents francesos a l’estranger. N’hi ha un que sortirà dels francesos d’Espanya, Portugal, Andorra i Mònaco. Per Bastide és al parlamentari a qui se li ha de trametre la petició perquè actuï davant l’administració francesa per defensar els interessos dels que viuen a fora. Bastide reconeix, però, que a nivell intern els residents veuen el tema amb molta preocupació.