S’ha fet esperar, però finalment l’ordre de partits del grup D de la fase de classificació per al Mundial del Brasil del 2014 està confirmat. Això sí, s’ha hagut de decidir mitjançant un sorteig, ja que les federacions nacionals implicades no van arribar a un acord complet per decidir la composició dels enfrontaments i les jornades. La selecció obrirà la competició i la tancarà amb el mateix rival, Hongria.

El mateix dia que l’escriptora Lucía Etxebarría anuncia que deixa d’escriure llibres, farta de les descàrregues il·legals (la pirateria també afecta, i molt, la literatura), el panorama editorial andorrà està d’enhorabona. Cinc valents s’atreveixen amb un nou projecte: Aloma Editors.

La consellera de Joventut i Esports del Comú d'Encamp, Elisabet Pirot, i el director general de Gatzara Espectacles, Gerard Pifarré, han presentat aquest dimecres al matí les novetats del Saló de la Infància i la Joventut d'Andorra. La temàtica d'aquest any serà la música i el cinema, i per això les activitats, tallers i espectacles que se celebrin giraran entorn d'aquest àmbit per presentar-lo "de manera lúdica i divertida".
Una de les principals novetats seran els simuladors de vol, que substitueixen el simulador de Fórmula 1 que hi va haver l'any passat i que va tenir molt d'èxit. Pifarré ha indicat que se'n posaran quatre per permetre que hi hagi una rotació. L'altra gran novetat, per destacar el món del cinema, serà la caravana Puk, amb una capacitat màxima de set persones, i on es projectaran pel·lícules curtes d'uns quatre minuts, també per afavorir la rotació.
Les activitats d'altres anys que sempre han tingut èxit seran les que es mantindran, com la ludoteca, on hi ha activitats per als més petits, de fins a quatre anys, perquè hi puguin estar jugant sense cap perill. Els inflables també tornaran a ser protagonistes, amb alguns de nous i altres que ja van estar a la passada edició, i el famós jumping, on els nens poden saltar fins a alçades molt importants, es tornarà a portar perquè gaudeixin de l'experiència.
Pel que fa als tallers, Pifarré ha explicat que sempre s'intenta "que no siguin com els que poden fer a l'escola", i per això els de cinema seran per crear pel·lícules animades o efectes especials, i els de música per construir instruments que després es puguin endur a casa.
Igual que l'any passat, l'entrada al Saló costarà 4 euros al dia i 20 euros l'abonament per a tota la setmana. L'afluència que s'espera és similar als anys anteriors, que sol rondar els 7.000 o 8.000 nens en total, amb una mitjana d'uns 1.200 a 1.500 nens al dia a Encamp, i uns 400 o 500 al Pas de la Casa. Precisament, al Pas de la Casa, on se celebrarà el Saló del 2 al 6 de gener, l'any passat ja es va aconseguir tenir més nens turistes, i en aquesta ocasió, amb la publicitat que en farà Grandvalira, s'espera atraure encara més nens visitants.

Dimecres passat en aquesta mateixa tribuna comentava els problemes que apareixien, en un sistema democràtic, quan el Govern no respectava el principi constitucional fonamental de la separació dels poders.

L'endemà, dijous, en defensar davant el Consell General, en nom del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, l'esmena a la totalitat al projecte de llei del Pressupost general per al 2012, ja vaig denunciar -sí, aquesta és la paraula- que el Síndic, amb les seves presses i els seus escurçaments de terminis, ens estava negant el dret a debatre amb un cert rigor, amb el màxim coneixement, el Pressupost.

Deia el dijous 15 de desembre, al faristol de la Sala del Consell General, i ho repeteixo avui en aquesta tribuna que, d'aquesta manera, pel camí que el Síndic ha volgut imposar-nos amb aquesta tramitació del pressupost per l'any vinent, no es pot exercir responsablement el mandat de consellers generals. I també reitero avui que les «noves formes» de DA fan que el debat del pressupost sigui, clar i català, un simulacre. Tant és així que l'endemà del debat de totalitat la sindicatura del divendres passat, 16 de desembre, va acordar (per 3 a 1, amb el vot contrari del conseller David Rios) que els terminis d'anàlisi de la documentació pressupostària es reduïssin dels cinc dies hàbils que fixa el Reglament del Consell a mig dia. Això fa més evident encara que DA ha promogut una acció simulada, un simulacre de debat.

Ahir al matí la comissió legislativa de Finances i Pressupost va començar a les 10.12 hores, el que l'ordre del dia definia cerimoniosament com l'«Anàlisi de l'informe del ponent relatiu al projecte de llei del Pressupost per a l'exercici 2012».

A les 10.31 hores, dinou minuts més tard, la comissió havia enllestit.

Simulacre doncs i ben gros.

Observava ahir al matí a les xarxes socials com un ciutadà, gens sospitós de votar socialdemòcrata, qualificava sense embuts el procediment promogut pel Govern i executat pel Síndic de «presa de pèl».

Ho subscric. Per haver-ne estat, en primera línia i junt amb el company conseller David Rios, la víctima directa he de dir que, efectivament, hauríem fet més bé d'estalviar-nos d'emprar hores en analitzar, amb un termini molt limitat pel Síndic, el Pressupost i a formular-hi 13 esmenes parcials. Unes esmenes que proposaven al capdavall modificacions a 26 articles i conceptes del pressupost pel 2012 i que havíem motivat amb arguments treballats.

No ens calia fer-ho perquè el Govern i la Sindicatura de DA ja havien decidit que no calia perdre temps. De fet només els haurem fet perdre dinou minuts. Dinou!

Fa gairebé vuit mesos que el Síndic Vicenç Mateu prenia possessió amb un discurs en el qual manifestava:

«Iniciem en aquest acte un compromís de servei i col·laboració amb tots vosaltres, des del ben entès que des d'ara mateix, volem ser els síndics de tots, amb independència de l'adscripció política i de l'aritmètica parlamentària, garants de la equanimitat i justícia que han de presidir els treballs d'aquesta Molt Il·lustre Assemblea» (Diari Oficial del Consell General núm. 3/2011, pàg. 7)

Tot just 236 dies després ja hem vist el pa que hi donen amb aquestes noves formes d'actuar i, també, com l'equanimitat i justícia han desaparegut.

Som, sense cap dubte, davant les males formes, davant pràctiques que neixen d'una desconsideració, d'un menysteniment de la independència institucional del Consell General. És la traducció de la voluntat de manar per damunt de les regles i els procediments, amb un personalisme autoritari que no s'atura.

S'està intentant consolidar una política d'instrumentalització de totes les institucions al servei del poder executiu. I es fa sense respecte i amb males maneres.

Es considera que tots els ens i organismes -i també doncs el Consell General i els que el presideixen- s'han de subordinar a les directriu del cap de Govern.

Som davant d'una patologia preocupant i contrària als principis d'un sistema democràtic parlamentari, amb separació de poders i de funcions. Es tergiversen els continguts de la Constitució i tot es pretén situar al servei de la majoria.

El 3 d'abril les ciutadanes i els ciutadans van dir que volien, majoritàriament, un govern de DA.

Així ho vam reconèixer i ho reconeixem.

Les eleccions van deixar les coses clares pel que fa a l'aritmètica parlamentària. Un 55% dels electors va donar a DA el mandat de dirigir el Govern i la llei electoral li va atribuir un 79% de la representació al Consell General. D'altra banda un 35% d'electores i electors van encomanar al PS el treball d'oposició, indispensable en un sistema parlamentari, i la llei electoral ens ha donat un 21% de la representació.

Això és així i no hi ha cap discussió a fer.

Però el que no s'hi val és a pensar que les urnes han donat a DA l'exclusivitat de representar Andorra i de decidir quines són les fronteres del debat.

Perquè hi ha dies que sembla que gairebé hauríem d'agrair al Govern que es digni acudir al Consell General de tant en tant, i es molesti a contestar algunes de les nostres demandes d'informació. Sí, gairebé ho hauríem d'agrair, de tan evidents i reiterats que són els menysteniments al paper institucional del parlament i als drets de l'oposició parlamentària.

Insisteixo: ens estan negant el dret a debatre amb un cert rigor, amb el màxim coneixement. Així no es pot exercir responsablement el mandat de consellers generals.

Vostè va començar aviat a entrenar...
Sí. Amb 18 anys. I als pocs mesos vam guanyar la Copa de la Reina amb el Sant Cugat, l’antic Hispano Francès. La banqueta em va captivar.

M’han dit que de jove va tenir problemes amb l’exèrcit francès, com va anar?
Vaig marxar de França per anar a estudiar a Espanya i no vaig fer la mili. Vaig ser insubmís. No li veia cap tipus d’interès a la mili. La trobava una estupidesa.

I què va passar?
El dia que m’havia de presentar a la caserna, prop de Bordeus, no ho vaig fer. I això que m’esperava el pare, que era militar, com el meu tiet.

Seria un gran trasbals, oi?
Per al pare sí. Durant uns anys no vaig poder entrar a França. Després es va arreglar tot i ell em va ajudar amb la documentació.

Vostè anava a contracorrent, com en l’esport. Té assumit que el vòlei no serà mai un esport majoritari?
No. Malauradament a Espanya, no. I no sé per què no qualla. A tot Europa el vòlei té el seu estatus.

I a Andorra, el vòlei està maltractat?
Sí. Des de fa anys. Potser “maltractat” no és la paraula, però estic convençut que mai hem tingut   el suport que hauríem pogut tenir.

Deixi’m ser dolent, si mires a les graderies en un partit d’enguany potser hi ha 50 persones, i això que van segons.
Som el club que ha voltat més per Andorra la Vella.

És a dir, que s’ha de donar subvenció a tothom, encara que els segueixin quatre?
El primer que s’hauria de fer és fer taula rasa, però hi ha molts amiguismes, molt politiqueig. Ara ens diuen que ens hem d’estrènyer el cinturó. Nosaltres fa 10 anys que ho fem. Vam ser els primers a viatjar en furgoneta.

Vostè ha posat molts diners al CV Andorra
Sí. M’hi he deixat molta pasta al vòlei; és una passió.

Ha fet comptes?
Fa uns anys 55.000 euros, que ja he recuperat. I ara el club me’n deu uns 25.000. I tinc la firma a la pòlissa del banc.

El seu cap no perilla així.
Difícilment.

I què en diu la família?
La dona s’emprenya, però no hi ha res a fer. No és que sigui milionari, però he tingut la sort d’una petita herència i m’ha permès ajudar el vòlei. Algun dia suposo que recuperaré els diners.

Vostè té dos fills adoptats.
Sí, del Perú. La María de 7 anys i el Jan Jacob, que acaba de fer-ne 3. Ella va venir fa quatre anys i el monstre, any i mig.

Li va costar portar-los?
Vam tenir sort, va anar ràpid i n’estem encantats. A Espanya és una mica més complicat, a França molt més, i a Itàlia, hipercomplicat. És una sort poder adoptar.

De l’altra banda, PSOE, CiU, EU-ICV, UPyD i la major part dels grups minoritaris hi van votar en contra, i Amaiur, PNB i CC es van abstenir. Un cop investit, Rajoy va assegurar que se sent “amb forces i il·lusió per afrontar una difícil tasca”. El seu predecessor, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, va comentar que la seva marxa del govern és una conseqüència de la “normalitat democràtica”.
Ahir també va tenir lloc la dar­rera part del debat al parlament. Iñaki Antigüedad, portaveu d’Amaiur, va expressar que hi ha condicions per superar “un conflicte” que té “una naturalesa política”, i hi va afegir que el seu grup aposta per la reparació de “totes les víctimes” i que s’han de desactivar les “mesures restrictives dels drets” dels presos d’ETA. Antigüedad li va dir a Rajoy que estan “condemnats a enten-  dre’ns”. Des d’Amaiur es va justificar l’abstenció a la votació per la voluntat de “no participar” en l’elecció del governant espanyol. Rajoy va respondre a Antigüedad que “a vostè no li dec absolutament res”, i va reiterar que ETA ha de dissoldre’s definitivament. Un altre grup que es va abstenir va ser el PNB. Josu Erkoreka va explicar que la decisió és fruit del compromís de Rajoy de tenir “una interlocució destacada” amb els nacionalistes bascos.
CiU va anunciar ahir mateix que hi votaria en contra i el portaveu, Josep Antoni Duran i Lleida, va indicar que els hauria agradat abstenir-se, però que van prendre aquesta posició per la manca de resposta del nou president respecte al pacte fiscal. “Rajoy no ha estat receptiu”, va comentar el polític català, i va afegir que semblava “que no desitjava el nostre vot”. També va lamentar la indefinició en altres temes com la confirmació del desenvolupament del corredor ferroviari del Mediterrani o el pagament a Catalunya dels diners pendents del Fons de Competitivitat.
Rajoy prendrà possessió del  càrrec aquest matí i a la tarda està previst que doni a conèixer el noms dels ministres que formaran l’equip de govern.

MERKEL I OBAMA FELICITEN EL NOU CAP DE L'EXECUTIU

La cancellera alemanya, Angela Merkel, va desitjar ahir “molt d’èxit” a Mariano Rajoy com a nou president del govern espa-nyol, al mateix temps que el va convidar a implementar “de manera ràpida i conseqüent” el seu programa de contenció anunciat dimarts. “El govern federal elogia l’anunci realitzat per Mariano Rajoy respecte al seu programa d’austeritat”, va indicar el portaveu del govern alemany, Steffen Seibert, al final del consell de ministres presidit per la cancellera.
També el president dels Estats Units, Barack Obama, va transmetre la seva felicitació a Rajoy, en aquest cas per telèfon. Tots dos, segons fonts del Partit Popular, van parlar durant uns 10 minuts, i el dirigent nord-americà va mostrar la seva disposició perquè els Estats Units i Espanya mantinguin “unes relacions excel·lents”.