Cada entrenador té les seves idees sobre què s’ha de fer. Justo Ruiz s’ha fet càrrec de l’FC Andorra en substitució de Richard Imbernón i ha de treballar amb el grup de jugadors que tenia el seu antecessor. Veu qualitats en la plantilla, però també algunes mancances, que vol solucionar al més aviat possible perquè els resultats comencin a arribar aviat.

Té controlat si amb la de Londres serà qui més maratons olímpiques tindrà?
Hi ha un coreà amb les mateixes. Atlanta, Sidney, Atenes i Pequín, i fa dos anys que no té marca en marató. A veure. Anar a cinc Jocs Olímpics fa il·lusió, per a mi és la competició reina de l’atletisme. Primer toquem fusta, tinc la mínima, però falta molt. I al final no deixa de ser només una dada per al teu ego.

El secret per no cansar-se de tants quilòmetres a la motxilla?
Faig servir la teoria de les tres D. Molta determinació, molta dedicació i molta disciplina. Pots arribar a estar molts anys competint. I que et respectin les lesions. Tinc una carrosseria d’acer, també perquè l’he cuidat.

Un cop el van deixar plantat uns amics, oi?
Uf, sí. Era el 1983, a COU. Érem molt amics i marxàvem a Barcelona l’any següent. Els coneix tot­hom: Jordi Cinca, el ministre, Marc Pantebre, el de la Cambra i Daniel Arqués, l’advocat. Vam quedar que ens presentaríem al mateix lloc al cap de deu anys, no ens podíem avisar. Vaig anar però no va venir ningú. M’ho imaginava.

Això és ser metòdic.
Més que metòdic és que tinc molta memòria numèrica.

El maratonià ha de ser solitari?
M’agrada estar sol però no em sento un solitari. Crec que no és necessari però que la meva carrera sigui tan llarga sí que és en part per poder dedicar-hi més temps.

Algun cop ha hagut de córrer sense voler-ho?
A la feina, amb algun toro. Però això no és fons, és un esprint.

És veterinari rural. Com Robert Redford, els parla als animals?
Sí. No entenen el que diem però sí com ho diem. Jo em dedico als bovins. Per a mi són més clients que pacients, hi ha un retorn i ens coneixem mútuament.

Subscriu que els animals són millors que algunes persones?
No són dolents, funcionen per instints. En canvi abans no ho pensava però ara penso que hi ha persones dolentes. En conec algunes, de males persones.

Viure per córrer, córrer per  viure...
Em costaria però podria viure sense córrer. Tampoc corro per viure, penso que córrer com ho faig més aviat m’escurça la vida. Si corregués per salut faria molts menys quilòmetres i menys intensos. Per això tinc un cor gros que m’he de vigilar, conseqüència meva. En sóc responsable.

Expliqui.
Els cardiòlegs em diuen que m’he construït un cor de risc. S’ha hipertrofiat, normal en esportistes de resistència, però amb l’inconvenient que no se m’ha desenvolupat la paret. Cor­rent m’arrisco a viure menys temps, però no saps.

Li agradaria entrenar?
L’experiència en marató em permetria ajudar i m’agradaria aportar-ho, però em costaria si el cor­redor no actua com jo. M’he autoexigit molt i potser és complicat demanar-ho a un altre.

El dirigent també va ratificar la voluntat de fer canvis graduals en la restrictiva política migratòria del país, tot i que no va oferir detalls ni terminis.
Castro va presentar aquest indult, un dels més importants de les últimes dècades, com “un gest humanitari i sobirà” que respon a “la política establerta” i a sol·licituds de familiars i institucions religioses”, i com una “mostra més de la generositat i fortalesa de la revolució”. En la decisió, hi va afegir, es va tenir en compte l’anunciada visita a l’illa del Papa Benet XVI, el mes de març vinent

Mesures efectives en breu
Dels indults, que es faran efectius  els pròxims dies, no se’n beneficiaran, menys en comptades excepcions, els condemnats per delictes d’espionatge, terrorisme, assassinat, homicidi, tràfic de drogues, pederàstia amb violència, robatori amb força, violació i corrupció de menors. En tots els casos els indultats, alguns dels quals condemnats per delictes contra la seguretat de l’Estat, “han complert una part important de la pena a la presó i han  mostrat un bon comportament”.
En el cas de les excarceracions d’estrangers condemnats per delictes comesos a Cuba, entre els quals hi ha tretze dones, Castro va explicar que sortiran “sota la condició prèvia que els governs de les seves nacions d’origen acceptin la repatriació”. Fonts de la cancelleria cubana van informar que entre els estrangers beneficiats amb aquesta mesura no hi ha el contractista nord-americà Alan Gross, condemnat a quinze anys de presó per plans subversius contra l’illa, i el cas del qual constitueix un dels principals esculls polítics entre l’Havana i Washington.
La sessió parlamentària va anar precedida d’una gran expectació, per la possibilitat que Castro anunciés novetats sobre l’“actualització” i “flexibilització” de la política migratòria. No obstant això, el mandatari va rebaixar aquestes expectatives perquè si bé va ratificar la “invariable voluntat” d’introduir canvis migratoris l’única novetat que va apuntar és que seran “graduals”.

CRÍTIQUES A L'"IMMOBILISME" DELS ESTATS UNITS

Raúl Castro va aprofitar la seva intervenció per criticar l’“immobilisme” i l’“absència de voluntat política” dels Estats Units per millorar les relacions amb l’Havana. El mandatari cubà va assegurar que aquesta manca de voluntat “encoratja els sectors més reaccionaris per impulsar noves provocacions i accions d’agressió”, i va assenyalar que Obama, l’onzè president nord-americà des del triomf de la revolució el 1959, “fa l’efecte de no estar ni tan sols informat que davant la nostra realitat el seu govern ha de renunciar als preceptes més repetits per justificar el bloqueig, i inventar-ne d’altres cada vegada més insostenibles”. Castro es va mostrar convençut que el bloqueig econòmic “continuarà” i “s’incrementarà el finançament i els intents de convertir un grapat de mercenaris en una oposició desestabilitzadora”.

La llei estableix que l’import que perceben els empleats públics és del 70 per cent de l’últim sou que van cobrar. Un 45 per cent l’abona la CASS i la resta l’ha de garantir l’Estat. Tot plegat té un cost per a les arques públiques. Per a l’exercici del 2012 la xifra és de 3.857.859 euros, segons figura a la memòria del projecte de pressupost que el Govern ha presentat al Consell General.
La partida s’inclou en els comptes de la secretaria d’Estat de la Funció Pública i es precisa que serveix per “garantir el pagament correcte, la gestió, la tramitació, el control i el seguiment dels compromisos de pensions de l’Administració general”. El document especifica que els beneficiaris són 207. Aquest total es desglossa en la prestació que rep un agent de policia major, 199 funcionaris jubilats, un sotsoficial de policia i sis vídues de funcionaris. I representa que de mitjana l’aportació que l’Estat fa per sufragar aquests retirs és de 18.637 euros per persona.
La documentació presentada per Govern especifica que dels 3,8 milions que descriu com a quotes de prestació i despeses socials a càrrec de l’ocupador hi ha poc més de 266.000 euros que cor­responen a les quotes de la Seguretat Social, mentre que la resta de la partida és la de les prestacions socials de les pensions.

Gairebé un 17,5% d'augment
L’aportació pública a les jubilacions dels funcionaris prevista per al 2012 és un 17,47 per cent superior a la que s’ha destinat aquest exercici. La despesa del 2011 està xifrada en 3.284.168 euros i l’increment contrasta amb la resta de conceptes del mateix programa, organització dels recursos humans, ja que gairebé totes van a la baixa.
La disminució més notable es registra en l’apartat d’administració de recursos humans, que es concreta a “gestionar les situacions administratives per saber en cada moment la situació dels empleats” i també a “realitzar els informes mensuals de les compensacions econòmiques del personal de l’administració general”. La rebaixa en aquesta partida  frega el 70 per cent, ja que el milió d’euros que s’havia destinat en la comparativa amb l’exercici actual queda en només 325.549 euros per a l’any vinent. Pràcticament tota la davallada està relacionada amb les despeses de personal que passen de més de nou-cents mil euros a menys de tres-cents mil.
Tanmateix, en el capítol de formació la despesa es manté gairebé estable. La variació a la baixa és de poc més de l’1 per cent i el total es queda en 519.615 euros. Aquesta partida serveix per finançar plans formatius al cos de bombers i facilitar el coneixement d’idiomes dels empleats de l’administració en funció de la tasca professional que han de desenvolupar, entre d’altres.

Llei de funció pública
Els comptes del 2012 reserven 121.657 euros per cobrir la despesa generada per la taula de treball de la Llei de Funció Pública, per estudiar i elaborar els esborranys i per desenvolupar la normativa i els reglaments que se’n desprenguin. El ministre Jordi Cinca ja ha anunciat que la revisió d’aquesta llei era una de les tasques que es portarà a terme l’any vinent.

MÉS DE MIG MILIÓ D'EUROS PER A LES PENSIONS NO CONTRIBUTIVES

El departament de Benestar és l’encarregat d’assumir la despesa que representen les pensions no contributives. És a dir, la prestació de jubilació que reben les persones que no van cotitzar a la Seguretat Social per rebre-les una vegada van posar punt final a la vida laboral. El pressupost de l’any vinent reserva per a aquest concepte una partida de 587.709 euros dins del capítol d’atenció i intervenció social, que frega els set milions d’euros. La xifra s’inclou en el programa d’Igualtat i Benestar que es preveu finançar amb 10,4 milions d’euros. La part més elevada és la d’atenció social, que aplega a més de les pensions no contributives les ajudes a la inserció laboral, que s’emporten 1,6 milions o ajudes a les famílies, amb una partida de 4,2 milions. També formen part d’aquest apartat els projectes comunitaris, que representen una despesa superior als tres milions i mig, la major part dels quals, 1,2 milions, es destinen al finançament de les pensions d’adults discapacitats i de beneficència, segons figura en la memòria dels comptes del 2012.