Hi ha coses pràcticament incontrolables i després de fer uns bons entrenaments, sobretot el segon, on Kevin Esteve va finalitzar 46è a 4,4 segons del primer, realitzes una bona baixada per acabar penúltim classificat –56è– a 6,67 segons del guanyador. I quina sensació et queda? “Estic molt frustrat.” Paraules del jove esquiador Kevin Esteve després de la seva estrena aquesta temporada a la Copa del Món de Bormio (Itàlia). I per què aquesta sensació? “He fet la feina el millor possible. No m’he trobat lent, sinó tot el contrari, i després hi ha uns intermedis que no em quadren gens. Les ràfegues de vent? És difícil de calcular, però jo penso que aquest ha estat el meu gran handicap”, va descriure el jove corredor de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), que va recordar d’aquesta manera el seu descens. “S’ha aixecat el vent tot just quan estava baixant i, és clar, ho he maleït al final. Tot i així, estic molt content perquè era la primera vegada que competia a Bormio i he fet intermedis molt bons”, va indicar Kevin Esteve.

Es demana paciència
Diuen que l’experiència és un premi de loteria comprat després del sorteig i l’esquiador andorrà va clamar pel positivisme després de maleir aquesta ràfega de vent que el va deixar en el penúltim lloc de la classificació. “S’ha de ser molt pacient i aquí he guanyat molta experiència perquè ara toca descansar una mica per pensar en la Copa del Món de Wengen.”
L’entrenador de Kevin Esteve, Xavier Bellsolà, va tornar a incidir en aquesta ratxa de vent que va empaitar el seu esquiador. “No tenim gaires explicacions sobre per què ha acabat tan lluny. Ha fet un esquí molt similar als entrenaments anteriors, això sí, amb les típiques errades que sabem que entren dins del joc, però en cap cas creiem que hagin estat tan significatives per acabar tan lluny”, va assegurar el tècnic, que va titllar les ràfegues de vent com les grans culpables del resultat de Kevin Esteve. “S’han aixecat a mesura que avançava la cursa i ens ha perjudicat, ja que al segon parcial acumulava un retard d’1,5 segons respecte dels primers classificats”. Xavier Bellsolà es va mostrar decebut. “Ho estic pel resultat d’avui perquè som conscients que ho podem fer millor, però bé, ara desconnectem uns dies i el 2 de gener tornarem a marxar per continuar amb la feina que estem fent fins ara.”
L’equip torna avui cap a Andor­ra i se n’anirà novament dilluns. “Creiem que el Marc i el Kevin estan fent un gran treball en aquesta disciplina, però nosaltres esperàvem que sortissin més bons resultats. Hem de continuar treballant”, van dir des de la FAE.

MARLIES SCHILD ASSOLEIX EL QUART TRIOMF DEL CURS

Quarta victòria de la temporada per a Marlies Schild a la quarta prova d’eslàlom de la Copa del Món, que la situa encara més líder de la disciplina més tècnica. Amb aquesta victòria, Schild està a prop d’igualar al nombre de triomfs a la Copa del Món que té la mítica esquiadora suïssa Vreni Schneider, amb 34 victòries. Amb Schild en el lloc més a dalt del podi va destacar l’americana de 16 anys Mikaela Shiffrin, tercera. És el primer podi per a la jove esquiadora. L’austríaca va fer un temps de 1’51”42 a la prova que es va disputar a Lienz (Àustria). La segona va ser l’eslovena Tina Maze.

Enric Dolsa ha demanat al Govern que accepti la garantia que ha donat la UTE Saur-Vallnet fins que el Tribunal d’Estrasburg es pronunciï sobre el cas de la depuradora d’Anyós.

L’actuació de Kevin Esteve en el descens de la Copa del Món de Bormio ha estat discreta pel que fa al resultat. Només va poder concloure penúltim, tot i que des de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE) no acaben de trobar una explicació per la classificació i per haver-se quedat a 6,67 segons del guanyador.

Els pilots del Dakar 2012 van començar ahir a entrar per la base naval de Mar del Plata (Argentina), on van tenir lloc les verificacions administratives i tècniques que acabaran un dia abans del tret de sortida de la prova. El primer pilot a passar per aquestes verificacions va ser l’argentí Luca Bonetto, que competirá en quads i és el més jove de tots els participants d’aquesta edició, amb només 20 anys.

L’objectiu turístic per a l’any vinent és que el nombre de visitants, globalment, s’incrementi un 1,5%, el de turistes, un 6,3%  i el d’excursionisstes es mantingui. Així ho ha expressat el ministre de Turisme i Medi Ambient, Francesc Camp, en la compareixença davant la comissió legislativa d’Economia per exposar el pla de màrqueting per a l’any 2012. (seguirà ampliació)

Va ser el mes de juliol del 1998. Com va saber que estava malalt?
Uns dies abans vaig anar a casa d’un familiar i vaig trobar que no tenia gens de força i que cada dia que passava estava més afectat. No tenia ganes de fer res. Feia deu anys que no anava al metge.

I hi va haver d’anar, és clar.
Vaig fer-me unes anàlisis i des del laboratori van trucar al metge i a mi, enviant-me al Clínic de Barcelona d’urgència perquè tenia un procés leucèmic. No sabia del que em parlaven.

I a Barcelona què li van dir?
Que patia una leucèmia, però que no era aguda i que tenia un procés de sis anys. Al cap de tres dies em van donar l’alta.

Una bona notícia.
Que va durar ben poc. Quan estava a la porta amb la maleta per marxar, em van aturar i em van fer tornar a entrar perquè havien detectat que hi havia un defecte als teixits i que estaven afectats els pulmons.

Caram...
El metge va parlar amb la meva mare i la meva dona i els va dir que em quedaven sis mesos de vida. Van tornar a entrar a l’habitació amb els ulls plorosos i aviat ho vaig entendre. No va caldre que em diguessin res.

Doncs jo el veig ben viu davant meu!
El metge és va equivocar ja que el que ell va veure van ser les restes d’una pulmonia. I em diu, tot mastegant xiclet, que en comptes de sis mesos són sis els anys que em queden de vida. Ràpidament li busco un substitut i és quan vaig a parar al doctor Enric Car­reras, que actualment és el director de la Fundació Josep Carreras. Amb ell tot canvia.  

Per què?
Començo un procés de químio, però no funciona. I llavors arriba el trasplantament de medul·la, que és la part esponjosa que tenim dins els ossos. Fabrica la sang. Vaig estar fent voltes com un pollastre en una sala amb radioteràpia i després tancat en una bombolla durant 38 dies sense tenir contacte amb ningú.

Déu n’hi do...
Em vaig quedar sense defenses i em van tornar a vacunar com a un nen petit. Vaig sortir amb 23 quilos de menys. L’estiu següent vaig agafar una varicel·la que quasi bé em mata.

D’on va sortir la medul·la?
Va ser el meu germà petit qui me la va donar, una sort perquè per cada 100.000 persones se’n troben dues de compatibles.

Li deu la vida.
Sí, però ell sap que jo sóc com la seva caixa forta. Tinc la seva medul·la per si mai li fes falta.

Calen més trasplantaments?
I tant. No fa mal al donant i pot salvar una vida. A Andorra no se’n fan però qui ho vulgui pot informar-se a www.fcarreras.org.

La primera demostració va arribar el 7 d’octubre passat amb la disputa del primer partit internacional de la selecció sub-23, contra la República d’Irlanda. El següent pas va encaminat a tirar endavant un equip femení, que seria el primer al Principat. De moment, el director tècnic de la federació, Sergi Fluxà, treballa amb un grup de 14 noies, la majoria sorgides del Lycée, a les quals s’han afegit diverses exjugadores interessades en el projecte.  
El col·lectiu ha fet ja diversos entrenaments a l’única pista disponible, la del Lycée, tot i que les condicions no són les millors ja que, per exemple, no disposen de porteries. “Col·loquem un matalàs al davant i amb això ho solucionem. No hi ha pistes. Les noies, això sí, estan molt motivades”, va explicar ahir Fluxà. El director tècnic veu “prematur” poder pensar ja en una selecció femenina d’handbol i té clar que “hem d’anar pas a pas. Primer hem de crear l’equip, fer entrenaments, veure la motivació de les noies i que elles vegin també que hi ha voluntat per part nostra de tirar això endavant, i si hi ha cohesió inscriurem l’equip l’any vinent a la Copa Federació de Catalunya”. Abans, però, la intenció és disputar un parell d’amistosos de preparació contra algun equip de Tolosa i de Tarragona després d’entrenar més intensament durant el primer trimestre de l’any vinent. La selecció es veu llunyana: “Primer fem aquests pasos. Ens queda molt de recorregut encara i hem de fer créixer l’equip en l’àmbit tècnic i a la pista. És qüestió de temps i de com es desenvolupi l’equip.”

EN MARXA EL TREBALL PER PORTAR L'HANBOL A LES ESCOLES

Un dels grans objectius de la federació és treballar la base, començant per les escoles. Per això l’entitat ha arribat a un acord amb quatre centres educatius del Principat per impartir handbol a través de l’esport escolar i n’hi ha altres d’interessats. La idea és ense­nyar la pràctica d’aquest esport i engegar un torneig interescolar d’un dia.

El Reial Madrid, l’Unicaja de Màlaga i el Gescrap Bilbao es trobaran en el mateix grup amb el Montepaschi Siena per buscar el seu lloc a la final de quatre que es disputarà entre l’11 i el 13 de maig a Istanbul. “És un grup complicat on hi ha dos equips espanyols més i el Montepaschi Siena, que és un referent del bàsquet europeu, campió d’Itàlia i amb una gran trajectòria en les últimes temporades”, va reconèixer el tècnic del Reial Madrid, Pablo Laso, que es va referir a la coincidència de tres equips espanyols al mateix grup. “Ens coneixem molt i si hi ha alguna nota positiva és que tots els equips tenim viatges còmodes”. De la seva banda, el representant de l’Unicaja de Màlaga, Mariano Rubia, també va valorar el Top-16. “Tenim les nostres opcions de passar. Són desplaçaments fàcils i si passem ja podem pensar en el CSKA de Moscou”. Els altres possibles rivals podrien ser l’Olympiakos, l’Efes i el Galatasaray.
L’FC Barcelona Regal va caure al grup H i s’enfrontarà al Maccabi de Tel-Aviv –l’exequip de Chuck Eidson–, el Benett Cantú –el retorn de Gianluca Basile i també de Denis Marconato al Palau Blaugrana– i el Zalgiris Kaunas. Si els de Xavi Pascual es classifiquen es creuarien amb un dels dos millors del grup G, format per Fenerbahçe, Panathinaikos –el vigent campió–, l’Unics Kazan i l’Armani Milà de Sergio Scariolo. “És un grup previsible que ens podia tocar vistos els anteriors grups. Tenim possibilitats de passar i prefereixo jugar contra equips amb qui et veus menys. El problema de jugar contra equips ACB és que jugues molt contra ells durant la temporada i et coneixen. Et tenen més estudiat”, va dir el representant de l’FC?Barcelona Regal, Joan Chichi Creus.
Mentre, la propera edició de l’Eurolliga tindrà més partits i aquests es disputaran en dijous i en divendres.

EL BARÇA COMPLEIX COTRA L'ASSIGNIA I ÉS LÍDER PROVISIONAL

El Barça Regal no va fallar a casa contra l’Assignia Manresa i se situa com a líder provisional de la lliga ACB, tot esperant el resultat d’avui  entre el Reial Madrid i el Fiatc Joventut a Badalona. Els deixebles de Xavi Pascual no van patir per superar un Manresa que va mantenir el tipus fins al descans (17 a 17 al final del primer quart i 32 a 28 a la mitja part). El tercer parcial va ser decisiu per a la sort del partit. El Barça va augmentar el rigor defensiu i l’Assignia va tenir molts problemes per anotar. La distància es va anar eixamplant i sort van tenir els visitants dels tirs lliures (58 a 47 al final del quart). El Barça, sense Navarro, però amb un treball seriós de l’equip, ja no va permetre al Manresa baixar de la barrera psicològica dels 10 punts i al final va sumar l’onzena victòria en 13 partits. El proper serà contra el Reial Madrid amb el lideratge en joc. En els altres partits d’ahir, l’Unicaja es va emportar el derbi andalús contra el Cajasol per 4 punts, mentre que els locals UCAM Múrcia i CAI Saragossa van guanyar.