A Andorra, tenim una particularitat interessant, els ulls que es creuen pel carrer solen ser habituals, fa temps que ens tenim de referència en pluralitat d’escenaris. Això provoca un ressò de les nostres paraules, de les nostres actituds. De vegades ens retorna al moment, de voltes ens retorna de l’oblit, quan ja no ens recordàvem del que vam fer o dir.
La vida com a oportunitat del moment ens permet posicionar-nos sempre. Per això sempre podem millorar i aprendre a ser millors. Per als uns serà ser més sols; per als altres, més solidaris; per a alguns altres, més savis. Camins sempre llargs i sinuosos per acabar sent més o menys persones, més o menys virtuosos.
Sóc d’una barriada de gent senzilla, dels de treballar, obrint la porta del negoci al matí, tancant-la al vespre. Obrint i tancant se’ns passa generació rere generació, d’onada a onada. L’altre dia em comentava un conegut del barri com estava passant per moments difícils, lluitant contra un càncer. De fet, la força interior no es reconeix fins que no t’hi trobes, i sovint, no ens hi trobem sols. Hi ha molta gent en circumstàncies similars, però sovint som massa simples perquè ens hem de trobar en la mateixa situació per reconèixer-la.
L’home va coincidir a l’hospital amb un altre conegut del barri. Els dos, ja jubilats, havien mantingut una enemistat respectuosa portats per les confusions dels negocis del mateix ram. Ambdós se sabien malalts, i en un sol instant van reconèixer, l’un en l’altre, la mort als ulls. L’encontre els va alleugerir l’enemistat passada.
Si bé la bonaventura no és igual per a tots, mentrestant sí que mantenim l’oportunitat d’escollir. Així esmenta el mite d’Er a La República de Plató una faula en què les ànimes podien escollir la promesa d’una vida feliç i exempta de mals. La faula assenyala com “parlant en general, les ànimes que provenen del cel estan tan exposades com les altres a enganyar-se en les seves eleccions, per no tenir certa experiència dels mals de la vida. Que al contrari, la major part parts de les quines havien estat a la Terra, i que a la experiència dels seus propis mals, ajuntaven el coneixement dels mals dels altres, no escollien amb tanta lleugeresa…” (358 c).
Definitivament, la mort als ulls ens fa més savis, més persones i amb més vida.
|
Català 
Castellano
Français
English
|
0 
