Vostè és l’amo de la prova de la Copa del Món.
Homeeee. L’amo no. Hi ha molta gent implicadíssima.
Però vostè és qui més ha empès.
Jo vaig incorporar-me a la FAE just quan hi havia el projecte olímpic sobre la taula. No es va passar el tall. I sempre vaig tenir clar que havíem d’anar per una Copa del Món.
I es va posar mans a l’obra.
Vam demanar a la FIS què havíem de fer per poder organitzar una Copa del Món. Primer havíem de muntar quatre copes d’Europa.
Això també es va superar.
I jo vaig collar molt que ens havíem de centrar en una pista concreta.
I es va triar la pista de l’Avet.
Que té unes característiques tècniques impressionants. És una de les millors pistes. És una pista exigent, molt maca i que té el desnivell. Sobretot per a noies és espectacular. Amb millor arribada seria brutal.
En parla com si fos la seva filla. Se’n sent el pare?
Homeeee...
Au, torni a ser humil.
És un projecte que me’l sento molt a dins.
És el seu repte personal.
Hi he estat des de l’inici. Però hi ha molta gent que també ha treballat des de l’ombra.
I ara s’acosta la prova de les proves... i no neva!
És el que més m’ha trencat el cap. Com pot ser?! Ho havia previst tot. Però que no hi hagués neu... no! Que haguéssim de treballar estratègies per posar neu!
La feina que els dóna.
Sort encara que tenim les maneres i l’experiència. Però ja li asseguro que és molt més fàcil organitzar un partit de futbol.
Vostè i el seu equip s’esmercen a tenir una pista perfecta. Em parla de manòmetre, densitat... Quan esquiava segur que no n’havia parlat mai, d’això!
Que va! I si hi havia gaires banyeres em cagava en tot però tirava endavant.
La neu és la seva vida.
Sempre hi he remenat, sempre hi he treballat. Gairebé vaig néixer en una pista. De vegades penso... podria haver nascut, per exemple, a Chamonix.
Se’l deu veure poc en una platja.
Poc, molt poc.
I ha voltat el món sencer per la neu, per l’esquí.
Nova Zelanda, els Estats Units... No he fet res més. És on em trobo bé, el que m’agrada. I si mai s’acabés... ho tinc fotut! No sé fer res més!
I ara... a patir per la neu. Perquè n’hi hagi l’11 i el 12 de febrer.
El 99% del temps no hi penso. Que arribi el dia i faci una ventada, o nevi... això sí. Però no poder fer la prova al febrer per manca de neu no em cap al cap.
Mal rotllo.
Per a Andorra seria molt difícil poder tornar a tenir una prova així.
|
Català 
Castellano
Français
English
|
0 
