El ministre va explicar que “el que farem ara és un canvi que denominarem Llei de transparència del govern. Volem exigir responsabilitats penals per als gestors públics”. Segons Montoro, un responsable no ha de “gastar més dels límits que tingui al seu pressupost”, i va destacar que s’ha de lluitar contra la manca de transparència i el fet d’acumular deute. A més, va explicar que si una administració vol gastar més, “que ho faci apujant els impostos als ciutadans”, i que aquests decidiran si això ha estat adequat en les eleccions.
Respecte a la creació d’una línia de crèdit de l’ICO per a les autonomies, anunciada al Consell de Política Fiscal i Financera, Montoro va explicar que els préstecs han de destinar-se al pagament de factures pendents, i que estaran preparats “en un parell de mesos”.  

Reaccions
Alfonso Alonso, el president del grup parlamentari del PP, va refermar que les mesures es prendrien contra els polítics que se surtin de la despesa marcada per les lleis pressupostàries. Alonso també va atacar el PSOE i va comentar que “com més temps passi fins que els socialistes tornin a governar, més temps passarà sense que pugi l’IVA i baixin les pensions. I en això tant hi fa Rubalcaba com Chacón”.
El president del PSOE, Manuel Chaves, va replicar a Montoro que els gestors “sempre estan sotmesos a les lleis i la justícia”, i que en el cas que hi hagi responsabilitats polítiques “s’han d’exigir al parlament”. Per part de CiU, el diputat Carles Campuzano va declarar que “si algú ha d’assumir responsabilitats per una gestió dolenta en aquesta crisi són més aviat els responsables del govern central i no principalment les autonomies”. De la seva banda, Pere Navarro i Oriol Junqueras, del PSC i ERC, van coincidir a dir a Montoro que “molts companys del seu partit hauran de donar moltes respostes”.

Diners per a autonomies
Alberto Fabra, el president valencià, va anunciar que l’Estat donarà a final de mes un avançament de 420 milions d’euros per pagar els proveïdors de la Generalitat. Fabra va explicar que els diners s’utilitzaran per “fer front a la necessitat que tenen totes les empreses, entitats i institucions en aquesta difícil situació”. Castella i Lleó és una altra comunitat de la qual es va fer públic l’ajut del govern. L’executiu aportarà 370 milions d’euros, 185 a curt termini i la resta a l’estiu, corresponents al finançament de l’any 2010.

RAJOY VOL OBRIR UNA "NOVA ETAPA" EN LA RELACIÓ AMB EL MARROC

Seguint la tradició dels antecessors, Mariano Rajoy ha escollit el Marroc per fer el seu primer viatge oficial com a president del govern espanyol. Rajoy va dir que aquesta visita ha de servir per inaugurar “una nova etapa” en les relacions i la col·laboració entre els dos estats. “És molt més el que ens uneix que el que ens pot separar”, va afirmar després de reunir-se amb el rei Mohamed VI.

URDANGARÍN ARRIBA A BARCELONA I MATAS ES QUEIXA QUE NO HI HAGI IMPUTATS VALENCIANS

Iñaki Urdangarín va arribar ahir a Barcelona, en un vol procedent dels Estats Units, i els mitjans de comunicació es van apropar al despatx del seu advocat a la ciutat. Es dóna per fet que el duc de Palma prepara la defensa per a la investigació de les actuacions de l’institut Nóos, dins del cas Palma Arena. Urdangarín declararà com a imputat el proper 25 de febrer, després d’un endarreriment de la vista que estava prevista per al dia 6. Dimarts, l’advocat Mario Pascual Vives va defensar la presumpció d’innocència del seu client.
De la seva banda, l’expresident de les illes Balears, Jaume Matas va lamentar que no hi hagi “alts càrrecs valencians” imputats al cas de l’Institut Nóos. L’exdirigent va indicar que la seva tasca en relació amb els contractes signats amb Nóos “va ser exactament la mateixa que a la Comunitat Valenciana van tenir els seus responsables polítics, que van actuar de la mateixa forma i que no han estat imputats per l’instructor” i va destacar que “fins i tot qui va signar els contractes ha estat citat com a testimoni”, una referència a Esteban González Pons, vicesecretari general del PP. L’advocat de Matas, Antonio Aberca, va ressaltar “la demostració palpable de la parcialitat de l’instructor”.

Ara mateix espanyols, francesos i portuguesos han d’haver residit durant 10 anys al país per ser titulars d’un negoci i la resta de residents 20 anys. El ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, va manifestar que “perquè el model sigui coherent si s’obre a societats també s’ha d’obrir a persones físiques”. Alcobé i el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, van comparèixer ahir davant la comissió legislativa d’Economia per explicar el projecte d’obertura econòmica. Una iniciativa clau, van insistir, per superar l’actual recessió. Alcobé va donar algunes xifres per visualitzar el complicat moment pel qual passa l’economia. Va apuntar que s’han perdut 7.000 assalariats en els darrers cinc anys i que el nivell d’importacions (en valor) ha caigut a les xifres dels anys noranta. El ministre va assenyalar que “un dels motors que han de revertir aquesta situació és l’obertura perquè obrir vol dir creació de noves empreses i creació d’ocupació”.
El titular d’Economia va explicar que amb el marc legal vigent en matèria d’obertura econòmica s’han instal·lat “poc menys de cinquanta empreses i la majoria de venda per Internet”. La proposta de l’executiu és no imposar cap restricció més enllà de “salvaguardes conceptuals” i Alcobé va posar alguns exemples: empreses, sectors o persones “que puguin posar en perill les regles de mercat, la sobirania o l’interès general”, empreses que puguin malmetre el medi ambient, o la salut pública, o l’ordre públic, o inversions de països que no cooperin en matèria de lluita contra el blanqueig, o que tinguin un informe desfavorable de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF).
La proposta també preveu canvis respecte als immobles que pot adquirir una societat andor­rana amb el cent per cent de capital forà. La llei actual la limita als immobles vinculats a l’activitat empresarial però la futura eliminarà aquesta restricció. Sí que es mantindrà per a les societats estrangeres. Respecte d’aquestes últimes, però, ara només se’ls permet tenir una sucursal mentre que, en la proposta, no es preveuen restriccions excepte “les salvaguardes conceptuals”.
Alcobé va insistir que possibilitar l’exercici immediat als professionals liberals forans serà a canvi de reciprocitat. I?va citar un exemple. Va indicar que ara mateix Espanya no permet que un auditor de comptes andorrà exerceixi al seu territori per no ser ciutadà de la Unió Europea i, per tant, Andorra tampoc no permetrà l’exercici d’auditors de comptes espanyols.
Entre el paquet de lleis que es modificaran per facilitar l’obertura econòmica hi haurà la llei de societats i la llei d’immigració. La primera per “simplicar procediments” i l’altra per aconseguir un “model més flexible” que no l’actual de quotes. Alcobé també va indicar que estan a la llista de prioritats els convenis de no doble imposició i que, ara, vigents ja els impostos sobre societats i activitats econòmiques “hi ha les condicions per signar-los”
L’oposició va insistir en el perill “d’arbitrarietat” que hi pot haver darrere les clàusules de salvaguarda. I el conseller general socialdemòcrata David Ríos va assenyalar que els preocupa “la llibertat que tindrà el Govern i l’arbitrarietat que hi pot haver”.

RECERCA D'"ÈXITS IMMEDIATS" I INICI DE DIVERSIFICACIÓ

El titular d’Exteriors va insistir en el missatge que ja va donar dimarts als sectors empresarials, que no n’hi ha prou d’aprovar el marc legislatiu, sinó que després caldrà anar a buscar inversors. I que el que es buscarà respondrà a dos grans objectius: fer més competitius els sectors ja existents (va parlar, per exemple, del comerç i de la falta de marques que sí que es troben al voltant) i cercar nous sectors econòmics per diversificar l’economia. El full de ruta que es planteja el Govern per començar és aconseguir “èxits immediats per agafar impuls”. Es tracta d’“èxits” que s’hauran de buscar en els sectors ja existents i que, per tant, no requereixin fer unes modificacions normatives. Però, alhora, també es treballarà per concretar els “dos o tres” sectors inicials novedosos al país.
Saboya va indicar que tot això es treballarà en paral·lel a la llei, que es vol entrar a tràmit a l’estiu. I va assegurar que ja hi ha inversors interessats.

Des de l’oposició es va denunciar que la decisió deixa sense veu “els 700 ciutadans que ens van votar”, mentre que des de la majoria es va recordar que cap normativa obliga a incloure’ls en aquests òrgans, i es va donar a entendre que un dels motius havia estat la decisió d’abstenir-se durant la sessió de presa de possessió de 28 de desembre passat.
Així, la junta de govern va quedar conformada amb els deu consellers de la majoria malgrat la petició dels socialdemòcrates –feta fa uns dies per carta i a la mateixa sessió ahir– que se’ls deixés formar part. El mateix va passar amb els consells d’administració, on des de la majoria es va recordar que els estatuts preveuen la presència de membres de la corporació, sense obligar, però, que la minoria hi estigui inclosa. Areny va expressar “el descontentament i la preocupació” per la decisió que, va argumentar, fa que “una part de la ciutadania deixi d’estar representada en aquests organismes”. Pel conseller del PS, que va recordar que durant el mandat passat Segle 21 sí que va ser inclòs, hi ha “un doble discurs de la cònsol”, ja que “en públic se’ns fa arribar la voluntat d’aglutinar tendències i de treballar plegats i ara es fa això”.

La justificació
Gil va argüir dos motius per defensar la posició. D’una banda, va recordar que, pel que fa al consell d’administració de Camprabassa, “fins ara no hi havia uns accionistes privats” i va donar a entendre que s’havien mostrat favorables. De l’altra, i en resposta a la demanda feta des del PS “d’un gest que bona part de la ciutadania hagués agraït”, va indicar que “el primer gest el van fer vostès amb l’abstenció cap a la cònsol major”. Areny va defensar llavors que “vam abstenir-nos perquè no era l’opció que consideràvem la bona, hi estàvem legitimats i no sabem, a l’inici del mandat, com acabarà la cosa”. La resposta de Gil va ser contundent: “Pel mateix motiu, perquè no sabem com acabarà la cosa, no estan a les societats.”
Malgrat l’enfrontament en la que, tot just, era la primera sessió del mandat, la cònsol major va afirmar que “la sintonia és bona”. A més, va garantir que “treballarem conjuntament perquè estaran a les comissions”, i va assegurar que “serem respectuosos amb els seus suggeriments”, ja que “l’entesa amb la minoria també és bàsica per a nosaltres”.
De la seva banda, Areny, tot i admetre que “serà més complicat fer sentir la nostra veu” tant a la junta de govern com als consells d’administració, va remarcar la voluntat de “fer una oposició constructiva” i “buscar consensos” perquè “és el que demana la ciutadania en uns moments tan complicats”. Va lamentar, però, que aquest objectiu hagués estat “molt més àgil” des dels organismes i que “hauríem pogut aportar més que no pas restar”.

UNS 800.000 EUROS EN INVERSIÓ

800.000 euros, més el que s’estalviï amb la retirada de l’envelat del Prat Gran. És la previsió d’inversió que s’inclourà al pressupost, que s’està ultimant. Els comptes també preveuen una reducció de 40.000 euros en personal ja que no es cobriran algunes baixes i s’apostarà per la mobilitat interna. Gil, però, va advertir que no hi haurà reducció de sous perquè ja estan a la banda més baixa.

Unes World Series que juntament amb la GP2, són les competicions en el punt de mira de les grans escuderies de la Fórmula 1 a l’hora de captar talents. En funció dels resultats de la futura temporada, Loan estaria en disposició d’afrontar curses del calendari de les World Series, que en la darrera cita coincidiran a Montmeló amb el campionat Alps segons explicava el pilot. “Depenent dels resultats podria córrer tres proves de la part final del calendari”, advertia ahir Loan satisfet per com ha acabat el treball per assegurar una temporada a la qual li queden una parell de mesos per començar.
El jove pilot estarà en aquesta aventura amb l’equip francès ARTA Engineering, amb el qual treballarà intensament des d’ara per estrenar-se al març al circuit de Monza en la primera prova del Campionat Alps. El certamen consta d’un total de set proves, amb dues curses en cadascuna d’elles, que es disputen a circuits europeus de prestigi a països com Itàlia, França, Bèlgica, Àustria i Espanya. El pilot es mostrava molt satisfet pel volant que ha pogut aconseguir i també remarcava que se sent responsabilitzat per iniciar el nou exercici en unes condicions diferents de les del darrer, que el fan pujar de nivell i a la vegada tenir més pressió. “Això és un equip i no una acadèmia. És un canvi important i un pas endavant. Requereix de molt sacrifici i cal treballar i aprofitar-ho”, valorava Loan, que la temporada passada va disputar el Campionat de França F4 Auto Sport Academy, on va finalitzar en l’onzena posició. El jove pilot, amb el suport de l’Automòbil Club i que es va iniciar en el món del karting abans de disputar les proves franceses, parlava de la dificultat de ser un dels escollits per a les World Series. La competició, per a la qual han postulat molts candidats, compta amb una majoria de pilots que repeteixen respecte de l’any anterior i que reduïa les possibilitats d’adjudicar volants nous. De fet, el salt a la Fórmula 1 que fan alguns escollits des d’aquí, arriba després que hagin acumulat experiència en aquesta categoria –per aquesta competició ha passat gent com Kimi Raikkonen, Pedro Martínez de la Rosa o Jaume Alguersuari–. Loan té clar que l’objectiu en el Campionat dels Alps és “estar entre els cinc millors; seria un bon resultat. Significaria un bon palmarès per poder entrar a les World Series”.

L'ESQUADRA

Escuderia novella i exitosa

L’esquadra ARTA Engineering, la nova destinació de Loan, reuneix fiabilitat tot i ser novella. En les temporades 2010 i 2011 ha aconseguit èxits importants, acumulant fins a 25 victòries, el mateix nombre de pole posititions i seixanta podis. L’any passat va ser subcampiona al Campionat Alps i els seus pilots van ser igualment subcampió i el millor debutant –va quedar quart a la general de la competició–. L’equip, que també participa en l’Eurocup de la mateixa Fórmula Renault 2.0, disposa d’unes instal·lacions de més de 800 metres quadrats als afores del circuit de Le Mans per treballar en els aspectes tècnics i l’evolució dels monoplaça. Arnaud Tanguy, és el cap d’enginyers i team manager d’ARTA ha estat treballant amb nous pilots emergents a França, com és el cas de Romain Grosjean, Eric Vergnei i Charles Pic. Entre la tecnologia de què disposa l’esquadra francesa destaca un simulador que ja ha fet servir Loan i que permet provar les millores que es fan als cotxes.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va demanar ahir al Govern “seriositat”. Els socialdemòcrates van fer públic un comunicat després que el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, en la compareixença pública davant de la comissió d’Economia, va parlar d’Apple com una de les empreses que podria haver estat interessada a obrir una botiga a Andorra i finalment s’hauria decantat per Liechtenstein.

“Una actitud constructiva i de mà estesa.” Aquesta és la resposta de Demòcrates per Andorra (DA) a la demanda del PS de fer una reunió prèvia abans de començar a negociar el pacte d’Estat sobre la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) davant de les diferències que s’han constatat entre totes dues formacions.

El Govern ha anunciat les mesures que prendrà en l’afer Vallnet.

Tota la preparació física per a la Font Blanca ja està feta. Els entrenaments i les competicions de les últimes setmanes han portat que un dels pics de forma de la temporada coincideixi amb les dues proves que es disputen aquest cap de setmana a Arinsal i Arcalís. Però altres aspectes també s’han de tenir en compte, que et poden fer guanyar o perdre una cursa, com és el material.

Ni per a tu ni per a mi. Finalment la Copa LEB Plata es jugarà en una data que no es plantejava ningú. Serà el diumenge 29 de gener al poliesportiu d’Andorra, a les sis de la tarda.

Dídac Camuñez té un àlter ego. És Juan Diego. Un dimoni que va veure un dia en el reflex que li tornava el mirall de casa. Camuñez va decidir transfigurar-se en un personatge i fer un gir de 180 graus de físic i d’estètica (ha perdut gairebé 50 quilos, amb la supervisió de Marcel Sánchez). I va sorgir Juan Diego. Un “dimoni que desprèn energia positiva”.

Del 23 al 26 de gener es disputa una edició més del Trofeu Borrufa, que ja fa dues dècades que s’organitza. L’estació d’Arcalís tornarà a ser el centre neuràlgic i es mantindrà el format de competició de l’any passat.