Tal com ho explica, ara mateix és més important per a un pare controlar el facebook que no xerrar amb el fill de la pèrdua de la virginitat.
Sí, és que això de la virginitat ja no és tan rellevant com abans.

Ah no?
Fixi’s, si ara ja hi ha termes com follamic o follamiga que no existien quan vostè i jo érem joves. Hi ha molta anticipació en aquest tema ara, la mitjana diu que als 15 anys es perd la virginitat.

Anem al tema de la conferència, l’abús de les noves tecnologies per part dels adolescents. Com ho porten els pares?
Si us plau, puc ser políticament incorrecte?

Si us plau, faci-ho.
El problema principal en els temps que corren és que els pares encara actuen com adolescents.

Carai.
I això passa perquè les famílies no són homogènies. Ara hi ha molts possibles models de famílies diferents. Pare-mare, reconstruïdes, monoparentals, gais... Un xaval pot tenir mare biològica, mare adoptiva i madrastra, què se n’ha fet d’aquells tatuatges d’amor de madre?!

Què vol dir que era molt millor amb el model antic de pare, mare i fills?
El model educatiu en el qual jo crec, el de corresponsabilitat, és el minoritari a hores d’ara en favor d’altres com el sobreprotector o el permissiu. En aquest sentit és igual de possible que una lesbiana soltera eduqui de manera cor­responsable el seu fill com que ho faci una parella convencional.  

Posi’m algun exemple.
El tema de ho veig, ho vull, ho tinc. Els pares han de dir-li a l’adolescent, entenc que ho vegis i també que ho vulguis però ja veurem si ho tindràs, t’ho mereixes això que vols?

Suposo que per poder entendre com s’enganxen els joves als facebook o al twitter haurà hagut de provar-ho, què li sembla?
S’ha de reconèixer que és llaminer, és molt atractiu. És com negar que les drogues donen plaer. Per combatre-les bé precisament ho has de saber. Però s’ha de regular el seu ús, i més en adolescents. Si no es fa els acaba devorant. Els pares ho han de limitar i si no se’n surten demanar ajuda a un professional.

I ja està tipificat clínicament com una addicció?
Encara no, ara està considerat un trastorn dels impulsos, no una addicció, però suposo que aviat canviarà.

Ha vist l’‘Indomable Will Hunting’?
Sí.  

S’ha trobat mai en alguna situació tan conflictiva?
Home, recordo un pacient, el Jorgito, l’any 1981, feia 1,90 i pesava 150 quilos. Una nit el vaig sorprendre entrant amb un ganivet a la meva habitació. Em vaig defensar, és clar. Però sap una cosa? Després vam estar parlant una bona estona, el Jorgito només tenia por.

“Encara tinc corda”, assegura, però no hi ha dubte que Ildefons Lima, ja pare de família, busca al país la tranquil·litat que no ha trobat darrerament en el món del futbol. “No vull seguir fent tombs per quatre xavos. La dona i la nena em fan replantejar el tema. Des dels 19 anys que estic fora d’Andor­ra i amb 32 no tinc ganes de continuar així”, explica l’internacional, que avui arribarà al Principat. La temporada a la Triestina ja s’ha acabat per a ell. Un trencament de fibres al soli l’ha obligat a tancar amb antel·lació la seva segona etapa al club italià, que es juga en un play-out evitar el descens. Lima no ho ha passat bé el darrer curs. La crisi i els problemes econòmics de la Triestina li han fet perdre la paciència. “Es parla de tot menys de futbol. Hi ha un administrador judicial al club des del febrer i des d’aleshores cobrem. El que ens deuen d’abans ja veurem si ho rebrem tot”, apunta.
No és la primera vegada. A la UD Las Palmas, on va estar la temporada 2001-2002, ho va passar pitjor: “Vaig arribar a estar mig any sense cobrar. L’equip acabava de baixar de primera i vam fer una gran temporada quedant cinquens. Al final, vaig denunciar el club i em van pagar. Després mai he tingut problemes. Retards en el cobrament, sí.”
Lluny queda la temporada 1999-2000, quan va jugar al filial de l’RCD Espanyol. La UE Sant Andreu va ser el pas previ per volar cap a Grècia (Ionikos), on no va debutar al primer equip per un seguit de problemes físics i d’allà va anar al Pachuca mexicà. Salt de continent i de lliga: “Anar a Mèxic va ser tota una experiència. Ho tornaria a fer però ho passes malament, lluny de la família.” Després va tornar a Espanya, on a Las Palmas va afegir en el seu currículum el Polideportivo Ejido i el Rayo Vallecano. De la Península Ibèrica va passar a la Bota, en la primera estada a la Triestina, on va trobar l’estabilitat i s’hi va estar quatre temporades (2005-2009). Lima mai havia jugat a primera fins que va arribar al Bellinzona de Suïssa, el penúltim tren.  “Era una lliga com la segona espanyola. Em va sorprendre gratament el nivell”, apunta. El descens i l’oferta de renovació a la baixa el van fer pensar ja en el retorn a Andorra, però l’oferta de la Triestina el va tornar a engrescar. Ara ja no. La decisió està presa. Després de l’estiu la Lliga nacional l’espera. Ara per ara ,descarta l’FC Andorra.
Fent una ullada enrere, el petit dels Lima –el seu germà Toni treballa per a l’Inter de Milà– es queda amb “el fet d’haver conegut molts llocs, ciutats i gent. Els amics que fas es poden comptar amb els dits de les mans, però l’experiència de conèixer món enriqueix moltíssim. Ho aconsello a tothom. Els jugadors del país han de sortir. Si es queden aquí no arriben mai a créixer. Amb l’edat que tinc ara és el moment de pensar més en la família. Si no fos per ella no tindria inconvenient a seguir amb aquesta vida”.

Anglaterra i els Estats Units
Nou clubs en cinc països diferents. Però al defensa sorgit del Cleser li queda alguna espineta clavada, especialment una: Anglaterra. “Per les característiques del meu joc m’hauria agradat anar a jugar al futbol anglès, que és molt físic i amb un joc aeri potent. També als Estats Units per poder aprendre anglès.” Ara bé, l’internacional guarda un record molt especial del seu pas pel futbol italià: “També es practica un joc molt físic i aprens molt tàcticament. Res a veure amb Espanya, on preval més la qualitat.”
A partir de la temporada vinent Lima podrà posar en pràctica a Aixovall tot el que ha après de tants anys de futbol. De moment, assegura, no té cap oferta, però no dubta que li arribaran. Un jugador com ell no hauria de tenir problemes en el reduït mercat andorrà. El fill pròdig torna a casa, amb la família. Més a prop de la selecció, que no vol deixar. Fins que aguanti. De futbol, avisa, encara li’n queda.

Vuit equips

Sergio Moreno, pel mateix camí

Només té 24 anys, però Sergio Moreno és ja un digne successor d’Ildefons Lima. El jove migcampista té clar que s’ha de guanyar les garrofes lluny d’Andorra per seguir progressant i ja ha format part de set plantilles des que en l’etapa de juvenil va deixar el Principat. UE Lleida, Getafe CF, SD Eivissa, Gimnástico Alcázar, Hellín Deportivo, on va tenir nombrosos problemes de pagament i Deportivo Yeste van ser els clubs en els quals va militar a Espanya abans de fer el salt al Forte dei Marmi italià, d’on va sortir per acabar a la primera divisió albanesa a les files del Vllaznia Shkodër. Moreno, que ja ha finalitzat la temporada, té una oferta del club per renovar, però l’internacional s’ho està rumiant. “Hem parlat una mica. Volen que segueixi però jo m’esperaré una mica a veure si l’entrenador que em va portar allí i que van fer fora, Rudi Vata, troba un nou equip i demana el meu fitxatge. Em porto molt bé amb ell. Si no surt res, potser renovi”, va explicar ahir. Si canvia, seria el novè destí.

El representant diplomàtic va recordar que no és l’únic que ha manifestat aquesta opinió, perquè “la sotsdelegada del govern a Lleida diu el mateix”, però també va posar de manifest que no és fàcil que el govern espanyol entengui l’abast de les mancances de la carretera perquè finalment “els que vivim aquí vivim probablement el problema de manera diferent que a Madrid. Quan tu vius al lloc, quan et retallen a tu, és diferent”.
Moreno, en una entrevista al programa Parlem-ne de COPE Andorra-AD Ràdio, va manifestar que s’ha de continuar fent pedagogia a la Moncloa perquè entenguin que és “una carretera internacional, molt transitada” i perquè “té les característiques perquè no sigui la prioritat 10.242, sinó potser la 60 o la 67”.  L’ambaixador, però, va admetre que no és una feina fàcil atesa la situació econòmica, però també va ser optimista. “Jo espero que  això s’arregli”, va afirmar, tot recordant que per al 2012 hi ha una partida de 3,5 milions d’euros per continuar amb les obres d’arranjament que s’han eternitzat des que el ministeri de Foment va començar a aplicar retallades al pressupost a causa de la crisi econòmica.

L’afer de la mestra
Albert Moreno no va voler entrar en el fons de la situació que afecta la mestra de primària de l’escola espanyola d’Escaldes, Nati Sánchez, tot recordant que és un procés intern que encara no s’ha acabat però sí que es va referir al ressò que ha generat l’informe negatiu, més enllà de les fronteres del Principat, i va admetre que ni s’ho esperava i que tampoc ha estat “còmode”. “Quan surt a la premsa i surt amb els termes que ha sortit còmode no ho és, però passa, no és la primera vegada ni serà la última”, va afirmar.
I sobre la situació de l’escola espanyola al país, l’ambaixador va assegurar que ara per ara no hi haurà més tancaments de centres. Sí que va reconèixer que mentre que a l’institut “el nombre d’alumnes per classe augmenta, a primària és més reduït”, però va afegir que la situació actual garanteix que es podrà mantenir la mateixa quantitat d’escoles el curs que ve. “He parlat amb el ministeri d’Educació i m’han dit que tot continua igual”, va assegurar. El diplomàtic va afegir que cap a la tardor s’ha de celebrar una reunió de la comissió mixta que comparteixen el govern espanyol i l’andorrà en matèria educativa i que llavors es plantejaran “els problemes que hi puguin haver amb la voluntat de continuar com fins ara”. Moreno va dir que, en principi, les retallades en educació no afecten l’exterior.

AFIRMA QUE L'OBERTURA ECONÒMICA GENERA "INTERÈS" A L'ESTAT VEÍ

L’ambaixador espanyol es va mostrar convençut que hi ha més empreses espanyoles –a banda de les que ja ho han fet públic, Indra i Medichem– interessades en l’obertura a la inversió forana que ara mateix està a tràmit parlamentari. “Jo crec que sí, crec que són una mica més de les que tenim”, va assegurar. Moreno va assenyalar que per a certs sectors és interessant l’obertura i va esmentar el de la salut o les noves tecnologies perquè, va recordar, les característiques del país fan difícil que s’hi pugui instal·lar una indústria de certes dimensions. “Una cadena de muntatge de vehicles no, és complicat per espai i per logística”, va argumentar.
L’ambaixador va explicar que sap de “l’interès” que genera el nou marc legislatiu, però també va precisar “que tampoc m’ho diuen a mi totes les empreses”. Ara mateix les dues que han formalitzat amb el Govern la intenció d’instal·lar-se al país són la de tecnologia Indra i la companyia del sector farmacèutic Medichem. Justament totes dues pertanyen als sectors que ha apuntat l’ambaixador, salut i tecnologia, que a més, són els sectors als quals el Govern es refereix com a interessants per diversificar l’economia.

Així ho va remarcar ahir el ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, que també va advertir que cal buscar “una solució realista” per poder tirar endavant aquesta part del projecte, aturada per les dificultats per trobar finançament. El polític canillenc va explicar que la intenció és “fer l’obra amb el menor cost possible” i això obligarà a replantejar part del projecte. El principal element que es veurà afectat per aquesta reformulació serà el fals túnel, que segons el conveni signat entre executiu, comú i propietaris, s’havia d’erigir a la zona del càmping Huguet. Aquesta part de l’obra no es realitzarà.
Alcobé va posar en relleu que la construcció d’aquesta estructura suposava “un import important” de gairebé sis milions d’euros que ara s’estalviaran. “Ho hem de replantejar entre el comú i la propietat”, va apuntar el ministre. Aquest treball s’ha de realitzar els pròxims mesos, ja que la intenció de l’executiu és mirar de garantir que el tram restant de la desviació laurediana es pugui començar a construir el 2013. És per això que, segons va apuntar el titular de Territori, “hem estat en contacte amb diverses empreses” per veure si el concurs de licitació tindria aspirants.

Finançament a llarg termini
El que sí té clar el Govern és que el finançament d’aquesta segona part del vial passarà obligatòriament per un sistema de concessió. “Són gairebé 40 milions de cost estimat i ara no tenim la capacitat per assumir-ho”, va explicar Alcobé, que no va descartar la possibilitat que s’inclogui en la licitació el finançament dels trams 3 i 4 de la infraestructura, que han d’entrar en funcionament el pròxim setembre. De fet, el ministre va recordar que aquestes dues fases es van adjudicar mitjançant l’anomenat mètode alemany (pagament a final d’obra), fet que suposarà que l’Estat hagi d’abonar enguany prop de 42 milions d’euros. De fet, 18 ja s’han pagat perquè, a manca de les darreres actuacions per realitzar en l’enllaç amb la plaça Laurèdia, el tercer tram (el túnel de la Tàpia) ja està finalitzat.
El ministre canillenc va avançar que, a banda de decidir si el concurs inclourà la concessió de tota l’obra o només dels dos trams encara per licitar, també caldrà veure quin és el sistema de finançament finalment escollit. Són dues les opcions amb les quals es treballa, la del sistema anomenat peatge a l’ombra, “on es pagaran quotes anuals en funció de la xifra de cotxes que hi circulin”, i la del peatge per disponibilitat, on es paga a canvi del manteniment de l’obra i l’explotador cobra un import fix en funció del compliment correcte de les tasques assumides al contracte. Sense assegurar que aquesta segona alternativa sigui l’elegida, Alcobé sí va indicar que “és més pràctica i més segura financerament parlant”.

UNA ROTONDA PER ACCEDIR A LA 'NOVA' PLAÇA LAURÈDIA

Les obres per adaptar la plaça Laurèdia a l’entrada en funcionament dels trams 3 i 4 del vial de Sant Julià començaran avui mateix amb l’objectiu que estiguin enllestits el pròxim 20 de juliol. El projecte inclou la construcció d’una rotonda com a enllaç i la separació de l’espai verd a banda i banda del tram per on circulin els cotxes. A més, els vehicles que baixin per la carretera de Certers, no es podran incorporar directament al punt rodó, sinó que hauran de pujar per Verge de Canòlich i donar la volta més a dalt.
A més, quan entri en funcionament el vial, l’avinguda Francesc Cairat entre la plaça el pont de Fontaneda passarà a tenir tres carrils. Això implicarà la realització d’una ampliació de la carretera, amb un cost estima de 350.000 euros, i l’eliminació de places d’aparcament. Això es compensarà amb els canvis que es faran a l’avinguda Rocafort, que passarà a tenir únicament un carril per sentit, fet que permetrà guanyar espai d’estacionament. En total, s’acabaran guanyant 117 places.
Aquests canvis seran provisionals, ja que la intenció del Govern i del comú és que un cop enllestit tot el vial, l’actual carretera General 2 es vol convertir en una via amb un aspecte més urbà i unes voreres més amples.

La intenció dels doctors Santiago Raggio, José Ignacio Torrero i Alfons Huertas era passar a tenir consulta pròpia dins dels despatxos de l’hospital. Els facultatius podrien compaginar les dues tasques i es complementaria l’oferta de l’àrea. Segons diferents fonts properes al cas, la ministra Rodríguez estava d’acord amb la proposta i fins tot els va trametre una carta de suport. La proposta va passar divendres pel consell directiu del SAAS, on va ser tombada.
L’explicació oficial passa perquè s’ha optat per esperar que estigui en vigor la llei d’obertura al capital estranger. Aquest text inclou una clàusula addicional que deixa sense efecte la limitació als residents per exercir com a professionals liberals. Actualment cal ser andorrà o tenir vint anys de residència per treballar com a advocat, arquitecte, metge... i amb el canvi, des del primer dia de residència ja es podrà exercir.
El consell directiu del SAAS hauria establert que si es permetia que els tres traumatòlegs comencessin a treballar com a professionals liberals abans del canvi de la llei es produiria una situació de desigualtat respecte a la resta d’assalariats. Així doncs entenien que es veurien obligats a acceptar que qualsevol metge ho demanés. Per evitar problemes s’hauria preferit no donar continuïtat a la demanda i deixar el tema en suspens fins a l’aprovació al consell. Es preveu que fer una excepció puntual tindria sentit si la modificació de la llei es preveiés a mitjà o llarg termini, però que tractant-se possiblement d’un mes o com a màxim dos el més sensat és esperar.
L’entorn dels traumatòlegs, però, considera que s’ha produït una pressió per part d’algun doctor per tal d’evitar el pas a professionals liberals. Des d’aquest punt de vista s’insisteix en el fet que el nou estatus derivava en una situació de menys privilegi per a algun altre facultatiu que tindria pes específic dins del consell directiu del SAAS. La dualitat de visions ha provocat un important malestar, especialment després que els traumatòlegs ja donessin per fet el canvi un cop es va obtenir el suport de la ministra Cristina Rodríguez. Els tres traumatòlegs, segons fonts properes als interessats, estan contrariats per la manera com s’han desenvolupat els esdeveniments.

ELS RESIDENTS PODRAN EXERCIR COM A LIBERALS DES DEL JUNY

Els canvis que portarà l’obertura econòmica inclouran la possibilitat als residents d’exercir i establir-se com a professionals liberals des del primer dia d’estada al país. Serà, si no hi ha imprevistos, al juny, un cop entri en vigor la nova llei que debatrà el Consell General a final d’aquest mes.
De moment els col·legis professionals desconeixen l’abast que tindrà la mesura en aquest sentit i, reconeixen, se’ls fa difícil fer un càlcul de quantes persones que avui treballen en despatxos i consultes encapçalades per andorrans optaran per establir-se pel seu compte amb la liberalització. “No tenim cap dada concreta. Potser que hi hagi gent que ho faci, però no crec que sigui massa per la situació econòmica”, va manifestar ahir el degà del Col·legi d’Economistes, Xavier Prats, que va recordar que “començar ara una activitat professional no és fàcil”.
En la mateixa línia es va expressar el president del Col·legi de Fisioterapeutes, David Figueredo, que va reconèixer que “no sabem com afectarà” l’obertura el seu sector, avui limitat als nacionals. “No tenim cap informació de cap centre de fisioteràpia que hagi manifestat la voluntat de voler obrir a Andorra ara”, va assegurar.
De la seva banda, el vicepresident del Col·legi Oficial d’Engi-nyers Superiors, Carles Forner, va reconèixer que aquesta qüestió “en principi no ens preocupa especialment” i, com Prats, va insistir que “muntar una empresa és complex”. Forner sí que va mostrar “neguit”, però, sobre si l’exercici de professionals de fora a Andorra es faci en les mateixes condicions que els andor­rans a l’estranger. “Volem que tothom pugui jugar amb les mateixes condicions i oportunitats aquí i a fora”, va manifestar. Precisament per demanar garanties al Govern, el col·lectiu professional ha creat una comissió específica per avaluar la repercussió de l’obertura econòmica i poder adreçar-se, en breu, a l’executiu per reclamar aquesta reciprocitat.