O el que és el mateix, la despesa en nòmines de cònsols i consellers es rebaixa prop del 20% i passarà dels 399.000 euros anuals de l’anterior mandat als 319.200 d’aquest.
La revisió a la baixa dels sous s’ha aconseguit, entre d’altres, eliminant la tretzena paga dels càr­recs electes. També perquè els cònsols majors i menor cobraran prop d’un 11% menys: la seva nòmina bruta serà de 4.800 euros, mentre que en l’anterior mandat era de 5.500 euros. De la seva banda, els consellers, tots, tindran una retribució mensual de 1.700 euros. En aquest cas la davallada global és més difícil de precisar, tal com va exposar el cònsol major, Jordi Mas, perquè fins al desembre passat hi havia diferències salarials en funció de si els consellers tenien dedicació exclusiva, eren presidents d’alguna comissió o treballaven per al comú a mitja jornada. “Tot plegat suposa un estalvi important, perquè no hi ha diferències entre consellers i al mateix temps estalviem en tots els salaris”, va declarar el mandatari, que va voler recordar que la mesura respon a una de les promeses electorals. Aquesta retallada general ha estat ben rebuda per part de l’oposició, el cap de la qual, Joan Sans, la va qualificar de “molt correcta”. Com també el fet que no hi hagi distincions salarials entre consellers.

Sense presidents de comissions
Malgrat que ahir es va celebrar la primera sessió de ple de la legislatura, encara no s’han decidit les presidències de les comissions. És a dir, qui serà, d’entre els membres de la majoria, el conseller responsable de cada àrea. Mas va explicar que les decisions es prendran “aquesta setmana” en el si de cada comissió, després que ahir sí que s’acordessin qui les composarà.
D’altra banda, els dos representants del Partit Socialdemòcrata+Indepdents, Joan Sans i Eluska Galdós, no formaran part de la junta de Govern, que estarà integrada pels membres mínims que permet el reglament de funcionament dels comuns (els dos cònsols, la consellera major i el conseller menor). “Els consellers ja estaran informats de tot perquè estaran presents a les comissions”, van argumentar. Des del PS, de fet, van admetre que en cas que se’ls hagués convidat a participar-hi “no ho haguéssim acceptat, perquè entenem que és el grup de la majoria qui l’ha de composar”. Amb tot, Sans va recalcar que amb els representants d’UP+DA “hi ha hagut una entesa molt cordial i amb el cònsol hem tingut un contacte directe; pensem que és aquesta la línia de treball”.
D’altra banda, el ple va acordar  prorrogar deu dies l’exposició pública del projecte de la Cabeca, “per facilitar encara més la transparència i la informació”.


PREOCUPACIÓ DELS MANDATARIS PELS QUATRE CARRILS A VALIRA NOVA

El projecte d’ampliació de dos a quatre carrils de la carretera general al pas per la urbanització Valira Nova, que s’ha de fer efectiu de manera imminent, neguiteja tant els membres de la majoria com els de l’oposició. El cònsol major va reconèixer la seva “preocupació” per la col·locació de quatre carrils en una zona habitada com aquesta, perquè és “perillós”. Per això mateix, va explicar que ja s’han posat en contacte amb el Govern per “fer-los arribar la nostra preocupació” en aquest sentit, malgrat que Mas va recordar que la plena competència en aquesta obra pertany al ministeri d’Ordenament. Malgrat que s’hi instal·lin semàfors, passos de vianants i un radar, el cònsol hi continua veient la perillositat i va insistir que “cal buscar solucions”. De la mateixa manera, des del PS es van mostrar radicalment contraris a l’obra i en opinió de Joan Sans, “com a parròquia, tots ens hauríem de posicionar en contra d’aquesta decisió”, perquè “la solució no passa per les quatre vies i cal escoltar els veïns”. Pel que fa a l’àrea d’estacionament que reclamen les comunitats de propietaris (amb l’eliminació de dos carrils es perd una àrea considerable d’aparcament), el cònsol es va comprometre a “buscar solucions” amb els veïns per ampliar a altres espais la zona que ja s’ha habilitat a l’antic revolt de Ràdio Andorra.

Set anys després, Andorra ha entrat a la roda dels països que acullen el circ blanc. I a més ho farà amb tres curses, dos gegants i un eslàlom. Skaardal valora per al Diari diversos aspectes de Soldeu 2012 i de la Copa del Món en general.

Quina és la seva opinió sobre la feina que està fent fins ara el comitè organitzador de Soldeu 2012?
És una organització que té experiència a acollir proves de la Copa d’Europa i tot està en bones mans. Els preparatius van molt bé i no tinc cap raó per estar preocupat.

El fet que la FIS li demanés organitzar el gegant suspès a Courchevel és una demostració de confiança?
Es pot interpretar així. Tenim màxima confiança en l’organització d’Andorra.

Si tot funciona bé els dies de la competició, té Andorra possibilitats de tornar a la Copa del Món abans de la temporada 2015-2016?
Primer hem d’esperar a veure com surt tot enguany. Després ens reunirem amb el comitè organitzador per analitzar quines són les possibilitats que el país torni al calendari en el futur.

Li preocupa la manca de neu?
És una mica d’hora per estar angoixat per la neu. Tampoc no crec que hi hagi problemes.

Amb la crisi actual, hi ha menys estacions interessades per acollir la Copa del Món?
Nosaltres no hem notat canvis en aquest sentit. Tenim una situació estable. El que sí comporta la crisi és que augmenta el repte per als nous organitzadors.

Vostè s’encarrega del circuit femení, però veu possible que Grandvalira-Soldeu pugui ser escenari de la Copa del Món masculina?
Des d’un punt de vista tècnic, és possible. La qüestió és més la data. El calendari masculí està establert a llarg termini, tenim acords amb organitzadors clàssics i afegir noves curses és un treball dur. No és impossible, però si Andorra vol el circuit masculí haurà de treballar dur i crec que no serà pròximament. Hi ha un nombre limitat de setmanes al calendari i no és senzill fer canvis.

Què n’espera del seguiment que puguin tenir les proves del febrer vinent?
Confiem que hi hagi molt d’interès i un bon nombre d’espectadors. En definitiva, que es vegi un bon ambient. No hem d’oblidar que és una gran oportunitat  per veure les curses en directe. A més les proves són exigents i en particular la darrera part de la pista té molts atractius. Espero que aquells tres dies siguin una festa de l’esquí alpí.   

Sap si el president de la FIS, Gian Franco Kasper, té previst assistir a les proves?
No tinc cap informació al respecte.

Acostuma a seguir el circuit?
Va a veure algunes proves. Té una agenda molt atapeïda i no sé quins són els seus plans.

Quina és la salut de la Copa del Món en l’actualitat?
Tenim una situació estable pel que fa a l’audiència televisiva. Potser anant una mica cap amunt. El repte que tenim a l’esquí alpí és atreure la gent més      jove.

I què tenen pensat fer en aquest sentit?
Estem desenvolupant tot un seguit d’estratègies per enganxar aquest públic més jove. Hi estem treballant. Penso per exemple a programar concerts als llocs que reben la Copa del Món o canviar la manera de fer la presentació dels corredors i que sigui més atractiva. Són algunes accions per intentar apropar-nos al públic més jove.

PERFIL

Especialista en velocitat

Atle Skaardal (Lunde, Noruega, 17 de febrer de 1966) va ser un reconegut esquiador, especialista en velocitat. Doble campió del món en supergegant (Sierra Nevada 1996 i Sestriere 1997) i plata en descens en el Mundial de Morioka 1993, Skaardal va aconseguir set victòries en la Copa del Món d’esquí alpí, amb 26 podis en total i un Globus en la disciplina de supergegant (1996). Als Jocs Olímpics, la seva millor classificació va ser un sisè en supergegant a Lillehammer 1994. Va dirigir l’equip nacional noruec des de l’any 2000 i cinc anys més tard la FIS el va nomenar director del circuit femení de Copa del Món.

Després de gairebé dos anys, Lluís Cartes es torna a trobar amb Els Fluxes damunt d’un escenari. La cita és aquesta nit, a les 23.30, al pub musical El Meu Raconet, d’Escaldes-Engordany. Cartes actuarà acompanyat d’Els Fluxes, grup format per Oriol Vilella (guitarra), Fano Pallarès (guitarra), Òscar Llauradó (baix), Jan Cartes (teclat) i Marc Mas (bateria).

El diplomàtic va visitar ahir el Principat per acomiadar-se tant de les autoritats andorranes com dels residents, ja que en les pròximes setmanes serà rellevat en el càr­rec i tornarà al ministeri d’Exteriors, a Moscou. La trobada amb el cap de Govern, Toni Martí, i amb el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va servir per acordar l’impuls d’intercanvi entre empresaris de tots dos països i per parlar sobre la futura col·laboració en l’àmbit turístic que es veurà refermada amb la signatura, al març, d’un conveni. I és que, com va remarcar Kuznetsov, en el futur l’arribada de visitants russos al país pot incrementar-se de forma notable, en especial si s’aconsegueix assolir un acord per abolir la necessitat de visats per entrar en territori de la Unió Europea.
L’ambaixador va fer un bon balanç de l’evolució de les relacions entre Andorra i Rússia i va posar en relleu que “anem pel bon camí, però ara cal afrontar l’etapa de fer intercanvis econòmics i empresarials”. El moment, va apuntar, és l’òptim gràcies a l’aposta del Principat “per un nou model econòmic”, basat en l’obertura al capital forani. Al seu entendre, el país pot convertir-se en una bona opció per als empresaris russos, sobretot “en l’àmbit de l’alta tecnologia i de la innovació, que volem impulsar”. Per fer això realitat, però, cal “que ens coneguem millor”. I aquest serà l’objectiu que perseguirà el projecte d’organitzar el viatge d’una delegació andorrana a Moscou per poder “prendre contacte” amb empresaris d’aquest país que, a la vegada, també farien una visita al Principat.
Un altre àmbit on les relacions entre tots dos Estats han d’intensificar-se és el del turisme. Kuznetsov va posar en relleu que el seu país “viu un canvi social” gràcies que “ja no només hi ha nous rics”, sinó que els turistes ja són gent que “ha fet diners amb treball honest i no pas operacions dubtoses”. Aquesta xifra de viatgers és cada cop més important i la Unió Europea és un dels destins predilectes. “A Espanya, per exemple, l’increment ha estat espectacular”, va apuntar l’ambaixador, per després explicar que una de les claus de futur serà “aconseguir l’abolició dels visats”, un objectiu per al qual ja “s’ha marcat un full de ruta” i que, d’aconseguir-se podria suposar un important avantatge de forma indirecta per a Andorra, ja que, “ara ja es podria evitar els visats”, però “cal venir a través d’Espa-nya”. Malgrat aquest problema, el nombre de turistes russos ja és força important i, de fet, per a aquesta temporada d’hivern les previsions apunten que es podria arribar als 20.000.

AGRAÏMENT PER L'ATENCIÓ ALS ACCIDENTATS A LES PISTES

Els greus accidents ocorreguts durant les darreres setmanes a les estacions andorranes han afectat de forma important els turistes russos. El balanç és d’una esquiadora russa morta i dues ferides de gravetat. L’ambaixador Kuznetsov va lamentar els fets però va voler destacar la bona atenció que van rebre les víctimes dels sinistres tant per part del Govern i de la delegació diplomàtica –el consolat honorari que encapçala Pere Joan Tomàs.
“Lamentem molt aquests accidents, que poden succeir”, va indicar el diplomàtic. “El que és important”, va continuar, “és que qui es troba en aquesta tràgica situació pugui tenir el suport tant del cònsol com de les autoritats, i em consta que així ha estat”.
Un altre aspecte que Kuznetsov va voler valorar de forma important és el fet que els establiments del Principat, tant hotels com estacions o botigues, estiguin fent esforços per poder atendre en rus els visitants provinents del seu país. “He vist que tenen informació en el nostre idioma i es tracta d’un tema que nosaltres valorem molt”, va assegurar el diplomàtic, que va aplegar bona part de la comunitat russa resident en una recepció a un cèntric hotel de la capital.

La Guàrdia Civil ha intervingut un total de 580 paquets de tabac en dues inspeccions realitzades a la duana de la Farga de Moles. En la primera, els efectius policials han trobat 280 paquets ocults en els laterals de darrera del vehicle, valorats en 980 euros.

El 2012 serà l’any de l’engany. L’any on amb l’excusa de la crisi i del patriotisme, els més febles patiran encara més i els més afortunats continuaran gaudint dels mateixos privilegis. Em revolta veure com les coses no canvien mai. Em revolta veure com els andorrans patim del síndrome d’Estocolm. Els diferents governs de dreta ens maltracten cada dia més, però en eleccions, quan s’ha de dir «prou», ens hi posem apòsits i els tornem a votar, no els denunciem mai, els ajudem a assolir els seus objectius!
Però jo sóc d’aquestes que no perd mai l’esperança de què un dia o l’altre la gent obrirà els ulls i estarà disposada a no deixar-se fer més i votarà en contra del seu agressor, dels que han portat Andorra on està ara i fan pagar els que no poden! Jo hi crec i per això lluito.

Patriotisme, quina paraula més maca per abusar de la confiança de la gent! I la gent, per resignació, està convençuda que ho ha de fer! Això sí, en la definició taronja de «patriotisme» es deixa el temps necessari als amics i aliats polítics rics per fer els canvi necessaris per no haver de ser patriòtic envers el nostre país sinó que únicament envers els seus comptes bancaris.

¿I els funcionaris? ¿I els treballadors del SAAS i de RTVA? Aquests que siguin patriòtics ara i quan hi hagin impostos, patriotisme x2! Que paguin per ells i pels rics que no ho faran perquè la llei els hi haurà permès!

Però jo no em resigno, no si val dir que la «llei ho permet», quan una llei no és bona es canvia, sobretot quan es té la majoria absoluta!

Però el que trobo més trist, és que aquest patriotisme selectiu afecti als més petits, que els nens hagin de contribuir en reemplenar les arques de Govern quan els que hi han passat més de 14 anys s’han dedicat a buidar-les, que ells també paguin per tots els que no pagaran i que per «culpa de la crisi» aquest any, el Govern no hagi fet regals de Nadal als nens. Quin estalvi deu haver fet! Segur que amb aquests diners podran pagar el càrrec de confiança de turisme, o l’augment salarial dels representants al consell de la CASS, o les obres del Túnel dels Dos Valires, o la desviació de Sant Julià.

Per tant quan llegeixo aquestes declaracions, «un Govern seriós està per fer complir la llei, està per fer favors a la ciutadania en la seva globalitat, però no per fer favors a ningú», ho sento però em revolto encara més! La ciutadania en la seva globalitat comprèn els treballadors de les botigues afectats pels nous horaris comercials, als seus fills que per culpa d’aquests horaris viuran una infantesa d’escola bressol, als funcionaris i treballadors de parapúbliques que han de baixar el cap si no volen rebre un clatellot a més a més de les retallades salarials.

Com sempre paguen els més petits, però els que tenen terrenys i cobren ajuts quan no els necessiten, els que s’embutxaquen milionades en fer obres faraòniques desproporcionades, els que posen ambulàncies privades per enriquir un familiar, els alts càrrecs vitalicis que són intocables, els que han cobrat durant anys com a funcionaris i no ho són… Aquests són els que formen la ciutadania que gaudirà dels favors del Govern!

És per això que deia i seguiré dient els propers quatre anys que Andorra necessita passar pàgina i iniciar una nova etapa de transparència, de mans netes, de polítics sense interessos personals.

Aquest engany no fa més que refermar-me amb el meu compromís amb Ordino i amb Andorra. I, sobretot, amb la democràcia. Amb els diners de tots no s’hi juga. Queden quatre anys però estic convençuda que el canvi arribarà.

La constitució, ahir, dels òrgans de decisió que configuraran el nou mandat del Comú de Sant Julià no va ser exempta de polèmica. La cònsol laurediana, Montserrat Gil, va decidir apartar la minoria de les juntes de govern, i també dels consells d’administració de les societats participades. La decisió va causar «sorpresa» i «preocupació» als socialdemòcrates, en especial l’exclusió de les societats, tenint en compte que l’anterior minoria, Segle 21, sí que hi era present.

Així, la societat Camprabassa, Escola Bressol Laurèdia i Sasectur estaran conformades únicament per consellers de Demòcrates per Andorra, perquè «hem escollit als integrants en relació a les competències» i perquè «és el que hem cregut més oportú», va manifestar Gil. La cònsol va recordar als socialdemòcrates que els estatuts de les societats no obliguen a una representació de les minories.

La justificació no va convèncer al conseller del PS, Rossend Areny, que va criticar que se’ls «tanqués la porta» als principals òrgans de decisió i en conseqüència, a «una part de la ciutadania, la que ens ha votat». Areny va deixar entendre que havien estat apartats tant de les societats com de la Junta de Govern perquè el 28 de febrer no van votar a favor dels nomenaments de Gil i de Manel Torrentallé com a cònsols major i menor. Un fet que Gil va negar amb rotunditat.

El també socialdemòcrata, Josep Roig, va lamentar que la cònsol jugués a «l’estratègia del doble discurs», perquè «quan li convé» i s’adreça a la ciutadania diu que hi haurà col·laboració amb la minoria, un fet que després no aplica, va lamentar.

Sense rebaixes salarials / D’altra banda, Gil va parlar ahir del pressupost, que s’aprovarà el proper 1 de febrer i que en principi no patirà massa modificacions respecte al presentat recentment per l’anterior corporació. Tampoc hi haurà rebaixes salarials dels càrrecs electes, malgrat que es decidís conjuntament a la reunió de cònsols celebrada la setmana passada. Segons Gil, no hi haurà rebaixes salarials perquè «som el Comú que tenim els sous més baixos». Paral·lelament, es mantindran dos consellers a ple temps.

La partida general destinada a personal sí que es reduirà, en 40.000 euros, fruit, entre d’altres, de baixes no cobertes.

Pel que fa al capítol d’inversions, serà de 800.000 euros tot i que pot augmentar gràcies a la retirada de l’envelat del Prat Gran la setmana vinent. La corporació s’estalviarà el que pagava en lloguer i ho reconduirà en millores per la parròquia, va explicar la cònsol.

Ja fa uns dies del debut, contenta?
Molt, teníem molta il·lusió i veure ple l’Auditori a Ordino per escoltar la nostra música va ser una autèntica descàrrega d’adrenalina.

I ara què?
Ara hauríem d’aconseguir mantenir un ritme regular d’actuacions a Andorra i a fora, però sóc conscient que no serà fàcil.

Per què?
Primer, perquè som una Big Band nova i ens hem de guanyar el prestigi i, després, perquè la situació ara no facilita que et contractin enlloc.

A més, vostès són molts.
És cert. Un trio o un quartet ja ho té difícil i nosaltres encara més.

Vostè viu a Madrid, oi?
Sí, allà hi tinc l’empresa, el marit i el fill, bé i la filla que està a punt de venir.

Felicitats! Ho dic perquè no sé com s’ho ha fet per preparar el concert.
He fet alguns assajos amb el Jordi Barceló, també sola amb versions dels temes que havia de cantar i després l’únic assaig general que vam fer.

I amb només un assaig van sonar així de bé?
És un petit miracle però s’ha de dir que els músics que van venir, per exemple, de Barcelona eren molt professionals i ho van convertir tot en fàcil.

Advocada  o cantant?
Sóc advocada especialitzada en propietat intel·lectual però la meva passió és la música. Tot i això sempre ha estat un hobby i prou.

Parlant de propietat intel·lectual, s’ha baixat mai una ‘pel·li’ d’Internet?
Sí. Suposo que com tothom.

No em digui!
Però molt poc. Procuro seguir els conductes legals.

Què diria si ho sabés, per exemple, Jamie Cullum.
Ui! Aquest senyor m’encanta. És un geni, ha aconseguit que molta gent s’apropi al jazz barrejant-lo amb el pop. És un dels meus ídols.

Què diria Sinatra de Cullum?
Li agradaria, li reconeixeria el mèrit, estic segura.

Vostè té el perfil de l’andorrà que triomfa a fora. Talents que marxen...
Gràcies per l’elogi però jo tinc alguns clients al país i un parell de cops al mes pujo per veure’ls, però és cert que la meva vida és a Madrid però mai no m’he volgut desvincular del tot d’Andorra. A més, ara hi haurà més feina que abans en temes de propietat intel·lectual.

És del Barça?
Evidentment!

I com ho porta vivint a Madrid?
Cap problema, el meu barri està ple de gent del Barça i cada dia surten amb les samarretes. Cada dia hi ha més culers a Madrid.

Per últim, recomani’m una canço.
M’encanta How deep is the ocean, un autèntic clàssic.

L’anada dels quarts de final de la Copa del Rei va tornar a viure una victòria blaugrana per 1 a 2 que dóna avantatge per a la tornada de la setmana vinent al Camp Nou. Sobretot moral, perquè una vegada més el Reial Madrid de Mourinho no va poder amb un rival que se li ha travessat i que demostra partit rere partit que és superior als blancs quan s’enfronten cara a cara. I això que les coses van començar bé per als locals, que havien fet canvis a l’equip inicial, amb un gol de Cristiano als onze minuts batent un Pinto que no va estar gaire encertat. Però com a la lliga, el Barça va ser capaç de remuntar fidel a l’estil Guardiola, amb possessió i mobilitat, davant uns blancs que es tancaven i buscaven el segon gol al contraatac. El guió al qual els dos equips tenen acostumada l’afició. Al descans es va arribar amb l’1 a 0, però el Barça va tenir ocasions, amb una rematada de cap d’Alexis al pal, un xut de Messi que va treure Casillas i una rematada fora d’Iniesta quan estava en bona posició.
La segona meitat va ser completament blaugrana i els gols de dos defenses van evidenciar quina profunditat dóna el Barça al seu joc. Amb tot, el primer va ser a pilota aturada, quan el capità Puyol, als tres de la represa, rematava de cap de planxa i venint des del darrere el llançament d’un córner que cap madridista va encertar a desviar. Els de Mourinho van tenir una rematada de Benzema que va anar al pal, però qui es va posar davant i merescudament va ser el Barça, amb una diana d’Abidal a passada de Messi a l’esquerra que el francès va resoldre batent per sota Casillas. El partit i les ocasions eren del Barça, que abans ja havia avisat amb rematades d’Iniesta, desviada al pal per Ramos i Busquets. L’equip madridista es trobava vivint un malson, desarborat per la superioritat del rival i repetint accions poc decoroses, com una trepitjada de Pepe a Messi després que a aquest li haguessin fet falta. En els minuts finals el panorama no va canviar gens. El Camp Nou dictarà sentència, però el Reial Madrid necessitarà millorar molt les seves prestacions per aixecar una eliminatòria davant un rival que li té menjada la moral.

L’Athletic supera el Mallorca
En l’altre partit de quarts d’ahir l’Athletic de Bilbao va fer un pas de gegant per estar a semifinals després de derrotar el Mallorca a San Mamés (2-0). Els bascos, van decidir amb un gol en cada meitat, obra de Llorente i Muniaín. El primer al minut 35 després d’una centrada de De Marcos resolta de cap per Llorente. El Mallorca va tenir les seves ocasions a la contra però els bascos van marcar de nou al 59. El derbi valencià entre el València i el Llevant tanca avui l’anada dels quarts de la Copa.

CINC BLAUGRANES I TRES MADRIDISTES A L'EQUIP DE L'ANY DE LA UEFA

Els jugadors de l’FC Barcelona Alves, Piqué, Xavi, Iniesta i Messi, i els del Reial Madrid Casillas, Marcelo i Cristiano Ronaldo han estat elegits pels usuaris del portal de la UEFA (www.uefa.com) com a integrants de l’equip de l’any 2011. Completen l’onze ideal, amb prop de 4,5 milions de vots, el defensa brasiler del Milan Thiago Silva i els migcampistes Arjen Robben, del Bayern de Munic, i Gareth Bale, del Tottenham Hotspur. Xavi Hernàndez ha estat el jugador que ha rebut més vots i el tècnic del Barça, Pep Guardiola, el millor entrenador segons els internautes.
La UEFA també ha elaborat el millor equip del segle XXI, que integren Casillas, Alves, Puyol, Cristiano Ronaldo, Iniesta, Xavi, Zidane, Messi, Nesta, Terry i Henry.

Tirar endavant una de les competicions d’esquí alpí per a infants més importants d’Europa, que es desenvoluparà entre el 23 i el 26 de gener, comportarà una despesa que estarà al voltant dels 193.000 euros, 10.000 dels quals aportaran patrocinadors petits i mitjans, als quals s’han d’afegir les ajudes més importants per part de Crèdit Andorrà, principal patrocinador, els comuns de la Massana i Ordino, Vallnord i la secretaria d’Estat d’Esports. Tot i la retallada pressupostària, el trofeu mantindrà l’interès i el nivell d’edicions passades. Fins al moment ja hi ha 180 corredors preinscrits de 27 països, amb Espanya, França i Andorra que competiran amb dos equips. Igual que l’any passat repeteix presència un club de primer nivell de Suïssa i hi haurà esquiadors de països com Dinamarca, Holanda o la Gran Bretanya. L’Índia, que havia de debutar al Bor­rufa, no participarà per problemes de visat a Espanya, mentre que equips com els d’Àustria o Polònia han de donar resposta encara a la invitació per part de l’organització.
El vintè Borrufa, per a esquiadors d’11 a 14 anys, mantindrà el mateix programa de curses que l’any passat (gegant, eslàlom, supercombinada i supergegant) i La Portella del Mig i Les Canals, del sector Arcalís de Vallnord, seran les pistes que acolliran el trofeu. “Estan impecables”, va assegurar Font, que va destacar en la presentació del trofeu el bon treball dels professionals de la neu.
La cerimònia d’inauguració tindrà lloc dilluns vinent a la plaça de les Fontetes de la Massana i la cloenda es farà a la plaça Major d’Ordino, amb el tradicional pesatge dels guanyadors.

20 corredors andorrans
L’organització atorga un màxim de vint places per a Andorra , que l’any passat va ser la campiona per equips. Carles Visa, director tècnic de la FAE, reconeixia ahir que l’objectiu principal se centra a guanyar llocs en el podi més que en la classificació global. “Som conscients que serà difícil repetir les medalles de l’any passat, que va ser molt bo [17 metalls], però ho hem d’intentar“, comentava Visa. La FAE donarà la llista de corredors entre demà i dissabte. Els dubtes principals estan en la categoria d’infants I perquè la d’infants II està perfilada.

SARA REMÉNTOL, DESQUALIFICADA AL GEGANT DELS JOCS D'INNSBRUCK PER SALTAR-SE UNA PORTA

Sara Raméntol va ser desqualificada ahir en la primera mànega del gegant dels Jocs Olímpics de la Joventut d’hivern que s’estan disputant a d’Innsbruck. La jove andorrana es va saltar la porta 20 i tot i acabar la mànega en una bona setzena posició, ja no va poder fer la segona baixada. “La Sara estava molt disgustada perquè el gegant és la disciplina en què se sent millor i havia fet una molt bona primera mànega. Ha estat una llàstima”, va explicar el director tècnic de la FAE, Carles Visa. Raméntol tancarà demà la seva participació als Jocs amb l’eslàlom especial. La jornada d’avui d’Innsbruck comptarà amb la participació de Joan Verdú, bronze en el supergegant, que intentarà repetir podi en el gegant.