Un film rodat amb un pressupost ínfim: 15.000 dòlars, és a dir uns 11.000 euros, i que va camí de convertir-se en la pel·lícula més rendible de la història del cinema als Estats Units.
La història que planteja no pot ser més senzilla, i fins i tot gastada pel gènere: una jove parella de classe mitjana es trasllada a una casa de nova construcció en un barri dels afores de la ciutat. De sobte, comencen a ser molestats per una presència, potser maligna, que es mostra particularment activa durant la nit, mentre dormen. Així que el jove decideix investigar a fons el que succeeix: compra una càmera de vídeo que instal·la al dormitori i enregistra tot el que succeeix (o no) durant la nit.
El realitzador és Orin Pell, un jove sense cap experiència prèvia en el món cinematogràfic. Que va despertar l’interès, ni més ni menys, que d’Steven Spielberg, qui la va conèixer a través de l’Screamfest Festival. Va adquirir-ne els drets, per produir una nova versió. Però mai no es va arribar a fer, així que es va optar per llançar l’original. Amb aquests sorprenents resultats.

MÀRQUETIN A LA XARXA
La pel·lícula s’està beneficiant d’una campanya de promoció molt a l’estil de The Blair Witch Project, basada en el màrqueting viral (el que fan els mateixos internautes amb recomanacions personals) a través de la xarxa i, especialment, el boca-orella.
D’aquest experiment exitós se’n beneficia ara Paranormal Activity. A Espanya els responsables de la difusió publicitària la presenten com “la primera que s’estrenarà al país sota demanda”. I han habilitat una pàgina web per fer les peticions d’estrena a cada ciutat. L’objectiu, en tot cas, és minimitzar el risc i assegurar que cada cine on s’estrenarà el film tindrà un acceptable volum de públic, si no el ple absolut, i no es malbarataran còpies en sales buides. A Andorra no ha calgut tot aquest aparell.  
Un altre punt de comparació que s’estableix a priori amb The Blair Witch Project és la realització casolana. En aquell cas es volia imitar l’enregistrament de fets reals. En aquest, una gravació totalment casolana. Els paral·lelismes, no obstant això, segons apunten alguns comentaristes a la xarxa, no són del tot reals. Per exemple, el film estrenat el 1999 només tenia aparença de producció de pressupost zero: en realitat, s’hi havien esmerçat prop de 750.000 dòlars.

'LUNA NUEVA' DESEMBARCA AMB EXPECTATIVES DE REPETIR ÈXIT

De moment, són els vampirs adolescents els que conciten l’interès del públic amant del gènere: Luna Nueva, la segona part de la nissaga Crepuscle, acaba de desembarcar als cinemes del país. Amb perspectives, o expectatives al menys, de repetir l’èxit de la primera entrega.
En aquella ocasió la cinta, estrenada al desaparegut cinema Principat el 5 de desembre de l’any passat, va aconseguir fer el ple durant els quatre caps de setmana que va estar en cartell. Durant la setmana l’entrada va ser, lògicament, més fluixeta. També va ser el títol més atractiu de la passada edició de la marató de cinema juvenil en català, celebrada el cap de setmana passat als cinemes Modern. La projecció va atreure al voltant de 170 persones: l’aforament de la sala gran es va omplir i fins i tot va resultar massa curt i algunes persones no van poder entrar-hi.
La nissaga cinematogràfica Crepuscle està basada en les novel·les d’Stephanie Meyer, que narren les peripècies més aviat romàntiques d’un jove vampir i la seva enamorada, una humana adolescent. La novel·la ha estat traduïda a més d’una trentena de llengües i s’han venut 25 milions de còpies.

Des de l’executiu, però, es va indicar que la decisió definitiva encara trigarà uns mesos i que, en tot cas, s’inserirà dintre del pla d’infraestructures d’ensenyament que s’està elaborant des del ministeri.
“A Canillo hi havia l’opció de construir el centre a Sella i, ara mateix, l’ampliació sembla l’opció probable”, va indicar López durant la compareixença posterior al consell de ministres. Tot i això, López va apuntar que “s’ha d’analitzar”. El polític massanenc va apuntar que aquest estudi no es farà en solitari, sinó que s’embrancarà dins de la reflexió global que l’executiu socialdemòcrata vol tirar endavant a l’hora de valorar les prioritats dels futurs centres d’ensenyament.
“S’està fent una anàlisi de les necessitats a mitjà i llarg termini que tindran totes les escoles i una de les que s’estudien és la de Canillo, però també les altres”, va advertir López. El ministre d’Economia va avançar que “els mesos vinents es presentarà el pla d’infraestructures escolars” i que serà allà on es vegi el resultat dels treballs actuals.

UN PROJECTE FRENAT
La intenció inicial del comú era cedir els terrenys de Sella per a la nova escola, però els propietaris afectats van mostrar-se contraris al projecte, ja que la urbanització de la zona, que ha de córrer al seu càrrec, suposava una despesa molt elevada. Davant d’això, la majoria comunal va optar per canviar els plans i ara aposta per l’ampliació del centre actual.

COL·LEGI NO, HORTS SÍ

Sella no hi haurà escoles, però sí horts socials per a la gent gran. Començaran a funcionar, si no hi ha res que ho impedeixi, la primavera vinent. La iniciativa respon a una de les demandes que van fer ahir els padrins de la parròquia al comú, durant la celebració del segon consell de l’experiència, que té per protagonista la gent gran. Ells fan de consellers del ple i exposen les inquietuds i les peticions del col·lectiu de padrins. Aquests van “reivindicar” que el projecte també es posi en marxa a Canillo, l’única parròquia que no disposa encara d’aquesta activitat. “Proposem que sigui un espai de relació entre la gent gran i els infants”, va exposar mossèn Ramon de Canillo, un dels avis representants del ple del consell.
La idea va agradar força els dirigents de la corporació. “Crearem una comissió específica i buscarem un terreny; el millor seria que algú ens el cedís, perquè de parcel·les comunals i cèntriques [per albergar els horts socials] no n’hi ha”, va manifestar el cònsol major, Enric Casadevall. I la proposta de cedir uns ter­renys no va trigar a arribar ni una mitja hora. Tot just es va aixecar la sessió del consell de l’experiència que un particular va posar a disposició uns espais per al projecte social. Justament, ubicats a Sella, a la zona on s’havia plantejat el nou centre d’ensenyament. La corporació es posarà en breu en contacte amb la Fundació Julià Reig per fer-la partícip de la iniciativa –ja l’ha impulsada a la resta del país– d’adequar els espais per al cultiu. “Pronostico que serà un èxit rotund”, va assenyalar el president de l’associació de gent gran de la parròquia, Jaume Rossa. De fet, va ressaltar que ja hi hauria entre vuit i deu persones interessades per poder-hi participar.
Horts a banda, també es va fer un repàs de les demandes del col·lectiu de gent gran de l’any passat. Entre aquestes, hi havia la d’habilitar uns espais per a una residència de padrins. Fa un any el cònsol havia comentat que, com es preveia fer els col·legis a Sella, es podria adequar un espai per als padrins a l’edifici on hi ha les escoles actuals. “Però ja no serà possible i haurem de trobar un altre lloc”, va exposar ahir. També es va tornar a proposar el menjador social amb menús a preus reduïts i Casadevall es va comprometre a fer una prova al Palau de Gel i veure si té acceptació.

El síndic general, Josep Dalleres, participa a l'Assemblea Parlamentària a les Nacions Unides que té lloc avui i demà a la seu d'aquest organisme a Nova York. Es tracta d'una iniciativa de la Unió Interparlamentària, de què el Consell General és membre, i de les Nacions Unides.

L'Audició es desenvoluparà amb el títol  Suscitar una mobilització política i implementar respostes eficaces a la crisi econòmica mundial per anar endavant. Bàsicament es tractarà sobre com es pot superar la crisi.

El síndic general, Josep Dalleres, participa a l'Assemblea Parlamentària a les Nacions Unides que té lloc avui i demà a la seu d'aquest organisme a Nova York. Es tracta d'una iniciativa de la Unió Interparlamentària, de què el Consell General és membre, i de les Nacions Unides.

L'Audició es desenvoluparà amb el títol  Suscitar una mobilització política i implementar respostes eficaces a la crisi econòmica mundial per anar endavant. Bàsicament es tractarà sobre com es pot superar la crisi.

Tant l’església com la plaça del comú de la capital i els seus voltants estaven plens a vessar de persones que van voler donar el darrer adéu als treballadors que es van veure implicats en el greu sinistre i a les seves famílies.
La missa va ser oficiada pel bisbe d’Urgell i copríncep episcopal, Joan Enric Vives, i una àmplia representació dels mossens del país. Vives va adreçar-se als assistents en català i també ho va fer, durant més de mitja homilia, en portuguès. Durant el seu discurs va exposar que “seria convenient poder acomplir la voluntat de totes les autoritats i saber les causes d’aquest terrible accident laboral, perquè la justícia pugui destriar les responsabilitats que hi pugui haver, perquè fets com aquest s’evitin en el futur”. Alhora, el Copríncep va afegir-hi que “així podrem millorar, tant en seguretat com en eficiència, les condicions laborals de tots els treballadors d’aquest sector”.
Durant tota l’emotiva celebració religiosa –en la qual va cantar la coral Nostra Senyora de Fàtima, de la Massana– Vives va reiterar la solidaritat mostrada pel poble andorrà envers les onze víctimes del sinistre i les seves famílies. “Aquests dies tots hem estat portuguesos”, va exposar. “Que aquesta solidaritat no cessi mai”, va advocar. “Crec humilment que aquest accident ha marcat una fita en la història del nostre país, fent més ferma i visible la germanor entre tots els andorrans”, va concloure.

fer un país “pròsper i gran”
En l’homília el Copríncep episcopal va agrair a la comunitat portuguesa la “contribució a fer una Andorra pròspera i gran”, i va incidir en el fet que tant el país com Portugal i el món laboral “estem de dol”.
Al final de la missa es va llegir el missatge de condolència que el papa, Benet XVI, a través del cardenal Tarcisio Bertone, va fer arribar als afectats de l’accident.  El Sant Pare es va mostrar “afligit” en conèixer “l’horrorosa notícia” i va oferir el suport a les víctimes. Familiars dels dos difunts residents al Principat van rebre el condol al temple. Justament, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va recordar l’arrelament d’aquests dos obrers, un dels quals havia optat per la nacionalitat andorrana l’abril passat. En sortir de l’església, Bartumeu, que encapçalava una amplíssima representació institucional, va mostrar la seva impressió per la gentada que hi havia. “Hem arribat deu minuts abans de les vuit i si ens descuidem, una mica més i no podem entrar.” I va reiterar que les víctimes “han contribuït a construir el país”.

EL GOVERN ESPERA TENIR LA SETMANA VINENT ELS INFORMES DEFINITIUS DE LES EMPRESES

El Govern espera poder tenir al llarg de la setmana vinent els informes definitius sobre l’accident al túnel dels Dos Valires fets per les diferents empreses responsables dels treballs. De moment, l’executiu va poder analitzar ahir la documentació preliminar que ja se li ha tramès, uns estudis que el mateix Bartumeu està mirant en persona. De moment, però, des del gabinet es va optar –ho va indicar el ministre d’Economia, Pere López– per no parlar de cap conclusió definitiva o hipòtesi sobre les causes del sinistre.
“Són informes feixucs, que requereixen un temps per estudiarlos en profunditat i que, recordem, han de condicionar les accions posteriors”, va explicar López. De la seva banda, el ministre d’Ordenament Territorial, Vicenç Alay, va recordar que els tècnics del Govern no poden fer cap investigació in situ a la zona de l’accident, ja que aquesta està precintada judicialment.
D’altra banda, López va apuntar que des de l’executiu “s’ha parlat” amb les diferents empreses per assegurar-se que els treballadors no pateixin les conseqüències de l’aturada dels treballs. “Molts estan recol·locats a d’altres obres, i els que no continuen cobrant el seu salari”, va afirmar el ministre.