Els de Pep Guardiola, que arribaven a San Mamés amb les baixes d’Abidal, Touré i Márquez, per grip A, i d’Zlatan Ibrahimovic, amb problemes d’isquiotibials, van sortir al camp amb ganes d’obrir la llauna aviat però es van trobar un Athletic molt ben situat i amb les línies molt juntes. Tot i dues clares ocasions de Messi i una de Pedro, el partit arribava al descans amb empat a 0.
En la represa, els blaugrana es van avançar en el marcador gràcies a un gol de Dani Alves en el minut 53. Però l’alegria duraria poc per als catalans, ja que nou minuts després, una badada en defensa dels culers l’aprofitava To­quero per posar l’1 a 1 definitiu. D’aquí al final, voler i no poder dels visitants i una preocupant lesió muscular de Leo Messi, substituït per Bojan.
L’empat del Barça a La Catedral lligat a la victòria del Reial Ma­drid al Bernabéu contra el Racing (1-0) fa que els blancs se situïn ara líders. Els de Manuel Pellegrini van tornar a guanyar, tot i no convèncer, contra un dèbil rival que podia haver empatat en el darrer quart d’hora de partit si l’àrbitre no hagués anul·lat un gol legal de Canales. Els madrilenys, que van dominar el matx des del principi, van aconseguir el gol en el minut 22 gràcies a l’encert de l’argentí Higuaín.
Quant als altres dos partits avan­çats de la jornada, l’Atlètic de Madrid va tornar a perdre, aquest cop a Riazor (2-1), i es complica la vida en la Lliga. Els de Quique Sánchez Flores, que es van avançar ben aviat amb un gol del Kun Agüero en el minut 3, van veure com el Deportivo els empatava en el minut 20 gràcies a un gol de Colotto. I quan semblava que el partit acabaria 1 a 1, un penal de Pablo el transformava Guardado en el minut 95 per fer pujar el 2 a 1 definitiu. Amb aquest triomf el Deportivo se situa quart en la classificació amb 22 punts. Una posició més amunt hi ha el Sevilla, que ahir va vèncer el Tenerife amb gols de Perotti i Renato (1-2).

RAFA MÁRQUEZ TAMBÉ TÉ LA GRIP A

La grip A es pot convertir en un problema per al Barça si se­­gueix estenent-se al vestidor. Divendres el club informava que Eric Abidal i Touré Yaya n’estaven afectats i ahir Rafa Márquez no va viatjar a Bilbao en presentar els mateixos símptomes. El mexicà, que estava convocat per jugar a San Mamés, es va presentar al Camp Nou a l’hora prevista i després de sotmetre’s a la proves pertinents per determinar si patia el virus, va ser enviat de nou cap a casa. Amb la baixa del central, Josep Guardiola va convocar d’urgència el jugador del planter Andreu Fontàs.
D’altra banda, el president, Joan Laporta, va voler transmetre un missatge tranquil·litzador, en afirmar que no cal alarmar-se i que en cas que el virus afectes la resta de la plantilla s’haurien de prendre mesures.

Voltant els vint anys i amb uns estalvis a la mà (no pocs: la inversió volta els 10.000 euros) ara estan enfeinats en l’autoproducció de la primera aventura discogràfica.  Com fa poc ja han fet els Anonymous, que cerquen fer el salt definitiu al mercat espanyol, o els Perséfone, amb un disc orientat al mercat nipó. Entre d’altres.
“Hi ha un neguit, una il·lusió i, el que és més important, hi ha un grapat d’idees portades per joves que necessiten expresar-se”, explica Revert. I els joves, apunta, saben que l’autoproducció, al marge d’una estratègia realista, “també és l’única via per mantenir el control artístic de la seva obra i no ésser un producte amb finalitats exclusivament financeres”.
Així els integrants de Nami (Roger Andreu, veus; Ricard Tolosa, baix; Bernat Argemí, guitarra, i Sergi Bobby Verdeguer, bateria) s’han em­barcat en un treball ambiciós. “Hi ha qui diu que pretensiós, fins i tot”, matisa Verdeguer.

Estructura tipus ‘tarantino’
En realitat, es tracta d’un projecte molt ben pensat, que van començar a compondre fa més de dos anys i que van enregistrant a poc a poc, en diferents estudis, per rendibilitzar el pressupost disponible. Fragile Alignements vol ser un àlbum que requereixi una escolta atenta; “conceptual”, segons la banda. Metal amb moltes parts acústiques i melòdiques, una barreja d’influències estilístiques. Això d’una banda. De l’altra, una estructura narrativa interna que remet a les històries no lineals de Quentin Tarantino. “Ens limitem a fer el que ens surt. Am­biciós? És clar, l’ambició és fer el que ens agrada, sense estil, sense objectius”. Argemí defensa apassionadament l’aposta.
Una gran inversió, de diners per a butxaques juvenils, i de temps: van començar els enregistraments abans de l’estiu i encara els queda un llarg camí per recórrer, moltes hores per dedicar-hi. I després? La resposta és en forma d’arronsament d’espatlles. “El somni de sempre era gravar el disc –explica Verdeguer–; el portarem a mesclar fora d’Andor-ra, per tenir un so més competitiu. Després intentarem que ens ho editin i que surti a la venda, perquè el que volem és que ens escoltin”.

La nostàlgia del vinil
Sona estranya aquesta necessitat nostàlgica del disc físic en una era tecnològica que permet difondre la música per Internet a tot el planeta. “El disc també és el disseny, i ara tornen a sortir els vinils. A nosaltres ens encanten”, apunta Verdeguer.
Això no vol dir, ni molt menys, que no apostin per la xarxa. “Òbviament incrementa les possibilitats de promocionar-nos –reconeix el bateria–. Però és que avui qualsevol pot fer un disc casolà i penjar-lo. El que
és gairebé impossible és fitxar per una discogràfica. Justament perquè fer música és a l’abast de tothom i s’ha tornat un món molt difícil.”
Justament el que apuntava Pere Revert. Que assegura que els petits estudis independents ajuden els mú­sics a arrodonir el producte final i a fer que sigui més competitiu. Mantenen “un contacte molt directe amb el músic i sovint fan alhora de productor”.  De passada, defensa que la diferència en els costos respecte d’un gran estudi de gravació no es justifica en termes de qualitat: “Vull dir que podem arribar a treure al mercat un producte competitiu utilitzant infraestructures  petites.”
Això, és clar, va de la mà de la democratització en l’accés a la tecnologia. “Abans els grans equips necessaris per fer un disc eren molt costosos i a l’abast només dels grans estudis. Ara un jove amb un ordinador i poc més ja pot fer grans coses.”

CANVI DE NOM I NOVA ETAPA

Per a qui no segueixi l’esdevenir de les bandes del país gaire de prop, el canvi de nom és una sorpresa. Lligada, com sol succeir, a canvis en la formació original i al desig de partir des de zero: deixar enrere Aftermars i endinsar-se en un nou projecte creatiu. El nom triat, apunten els membres de la formació, és visualment representatiu de la música que practiquen: Nami vol dir onada en japonès, i precisament això vol ser el seu estil, un xoc contundent al qual segueix tota una marea de sons. Al marge, els va agradar la fonètica i, recorden que la música es transmet per ones.

La protesta va convocar l’assistència de prop de 500.000 pa­gesos, segons van dir les organitzacions agràries Asaja, Coag i UPA, i s’hi van afegir cooperatives agroalimentàries i nombroses associacions de tot Espa­nya que agrupen representants del sector,  sota el lema El camp s’arruïna, mobilitza’t!.
Durant el transcurs de la manifestació, que es va desenvolupar sense incidents i en la qual també hi havia tractors, es van repetir les crides reiterades contra el president del govern espanyol, amb cants com ara Zapatero, dimissió  i pancartes en les quals es es podia llegir Demà Zapatero, què hi posem a l’olla? o El camp es mor, polítics, estem a les vostres mans.
El president de Cooperatives Agroalimentàries, Fernando Marcén, va reclamar des de la capçalera de la concentració que les au­toritats considerin “el sector a l’altura que es mereix” i que tinguin en compte la situació critica que pateix. A més, va demanar a les administracions que tinguin en compte que les cooperatives són una xarxa empresarial que dóna feina a tot el territori rural.
De la seva banda, el president de l’Associació Agrària Joves Agricultors (Asaja), Pedro Barato, va sol·licitar al president del govern espanyol que es prengui seriosament un sector tan important com l’agrari amb ajudes econòmiques, “de la mateixa manera que ho ha fet amb el de l’automòbil o el bancari”.
En la mateixa línia es va expressa Miguel López, secretari general de la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG). López va qualificar la crisi que afecta el camp de “qüestió d’Estat” i va exigir una resposta tant de l’executiu de Zapatero com de tots els grups polítics.
D’altra banda, els manifestants van rebutjar assistir a la reunió amb representants de la MARM, en entendre que si la ministra del ram no hi assistia, no tenia sentit que hi fossin presents les organitzacions agràries.

Mobilització a barcelona
Uns 200 treballadors de la fàbrica que l’empresa de motocicletes Montesa Honda té a Santa Perpètua de la Mogoda es van manifestar ahir a Barcelona per protestar contra el trasllat de la producció a Itàlia, que suposaria l’acomiadament de 180 empleats.
Els manifestants van expressar amb crits i consignes el desacord amb la decisió i consideren que la deslocalització “és una decisió estratègica de la companyia japonesa que respon a un pla premeditat, que no es pot justificar pel nivell de beneficis obtinguts els darrers anys” explicava un dels assistents a la mobilització.

ELS 16 MARINERS ESPANYOLS DE L'"ALAKRANA" TORNEN A CASA

Els 16 tripulants espanyols del pesquer Alakrana van arribar ahir al país veí procedents de les illes Seychelles, encara afectats per “tota classe d’humiliacions” de què han estat víctimes durant els 47 dies en què han estat segrestats pels pirates somalis.
Acompanyats d’una part dels familiars, els pescadors van arribar a la base de Torrejón, prop de Madrid, en un avió de la força aèria espanyola. Posteriorment i des del mateix aeròdrom van ser traslladats als llocs d’origen: vuit ho van fer cap a Galícia, i la resta cap al País Basc.
El patró de l’Alakrana, Ri­cardo Blach, un cop ar­ribat a Vigo va oferir detalls del captiveri, al llarg del qual la tripulació va patir “tota classe d’humiliacions durant els 47 dies que vam estar segrestats”, una experiència que va qualificar de “terrible”. Blach també va explicar que tant el capità com ell mateix “dormíem al terra i els havíem de demanar permís per anar al lavabo”.
Un altre pescador, Joaquín Fer­­nández, va destacar el paper de les famílies, que “han estat la clau” per a l’alliberament, i va demanar als mitjans “pau i tranquil­·litat durant uns dies”.
La resolució del segrest, però, no ha tranquil·litzat la polèmica política. El líder del PP, Mariano Rajoy, va exigir ahir a la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, que desmentís les informacions que apuntaven que un avió de les forces armades havia entregat des de l’aire els diners per a l’alliberament de l’Alakrana.
El vaixell, un cop enllestits els treballs d’instal·lació d’armes de guerra, tornarà els dies vinents a la feina, però amb agents de seguretat privats a bord.

Els veïns han demanat en múltiples ocasions més freqüència de pas dels autobusos i que les línies cobreixin tots els veïnats, mentre que les empreses són conscients que els és difícil mantenir durant tot l’any la mateixa freqüència de pas quan l’afluència de passatgers cau de manera considerable a l’estiu. “Els responsables de les companyies ens diuen que a Soldeu i a les Bor­des d’Envalira, quan s’acaba la temporada d’esquí no es poden mantenir totes les freqüències perquè no els és rendible”, assenyala la cònsol menor de la parròquia, Mònica Bonell.
Ara el comú canillenc –després d’haver engegat negociacions per millorar el funconament de les línies amb les companyies de transport col·lectiu i d’haver posat en marxa subvencions públiques en el preu dels bitllets– pretén demanar la col·la­boració del Govern per oferir serveis de reforç al vespre. Segons explica Bonell, es volen establir converses amb els responsables d’Indústria de l’executiu per veure “si és possible” que s’ampliïn les llicències a la nit a les dues empreses que operen al país. “Seria una línia de reforç, per quan obrin els comerços fins a les nou del vespre”, comenta la mandatària. Per poder assegurar d’aquesta manera la mobilitat als treballadors que no tenen mitjans privats per desplaçar-se des de les parròquies baixes fins a Canillo.

Negociar per allargar la línia
D’altra banda, els horaris de pas dels busos que fan el trajecte d’Andorra la Vella al Pas de la Casa, i viceversa, tornaran a oferir freqüències cada 20 minuts. Serà a partir del 28 de novembre vinent, quan es dóna el tret de sortida oficial a la temporada de neu. Des de la corporació canillenca també s’han encetat negociacions amb les empreses d’autobusos per intentar adequar al màxim aquests viatges a les necessitats dels usuaris. Així doncs, tal com exposa la cònsol menor, es pretén que el darrer autobús  de la jornada, que surt ara des d’Andorra la Vella cap a les Bordes d’Envalira ho faci a les 20.30 hores en lloc de les 20.20, com té estipulat. I al matí, activar una operació similar: que el primer autobús de baixada comenci el trajecte a les 7.30 hores perquè pugui recollir tothom que va a treballar.
Pel que fa a les demandes dels carnets de descompte del 20% en els abonaments del bus –la iniciativa es va posar en marxa el gener d’enguany a través d’un acord amb les empreses privades i ha tingut força acceptació–, s’espera que amb l’inici de l’hivern tornin a incrementar les peticions. Les subvencions s’atorguen tant a residents com a treballadors a la parròquia. La corporació ha destinat aquest any 15.000 euros al projecte.

INSTAL·LAR PARADES AMB PUNTS DE LLUM ALS POBLES

També en l’àmbit del transport públic, la corporació de Canillo ha previst instal·lar durant el 2010 parades de bus amb marquesines i punts de llum als diferents pobles. Es tracta, de fet, d’una demanda veïnal que es repeteix de fa temps. La idea és col·locar-les a les zones de Ransol, la carretera d’Incles, l’Aldosa, Soldeu, el Tarter i el mateix poble de Canillo. Es tracta d’unes instal·lacions de fusta que serviran per aixoplugar els usuaris dels autobusos, especialment en les èpoques de fred intens. “Ens agradaria posar-los als punts on es concentra més gent”, va assenyalar Bonell.

La iniciativa serà similar a la que el conglomerat empresarial dirigit per Maria Reig va anunciar que es faria amb els hotels i que té com a joia de la corona el Mandarin Oriental que està a punt d’inaugurar-se al passeig de Gràcia de Barcelona. La responsable de la divisió de luxe i moda de Reig Capital Group, Sagra Maceira, va explicar que s’estan mirant el mercat des d’una posició compradora. “Fins ara ens hem dedicat a cuidar la nostra cartera, però durant els últims divuit mesos hem tornat a analitzar compres”.
La directiva va ser l’encarregada d’estructurar la divisió de moda i luxe del holding a partir del 2006. Concretament aquesta àrea està formada per la cadena de joieries Vasari, la totalitat del grup de moda Azzaro, la franquícia per al mercat espanyol i portuguès de Diane von Furstenberg i una participació del 33% en la societat que posseeix els drets de franquícia de Manolo Blahnik. A més, Reig Capital Group disposa d’una participació en la revista Monocle.

Azzaro amb beneficis el 2010
Maceira va comentar que entre els projectes més pròxims de la di­visió que dirigeix hi ha l’obertura de dues noves botigues d’Azzaro. Es preveu que la marca entri en números positius a partir del 2010 després que se l’hagi dotat d’una estructura empresarial. La primera botiga estarà ubicada precisament al Mandarin Oriental de Barcelona i la segona s’obrirà a Londres, on el grup ja ha llogat un local per a aquest efecte.
Sagra Maceira va assenyalar que la divisió de luxe i moda es pi­lota des de Londres i que no disposa de cap pressupost independent, ja que “qualsevol inversió s’ha d’examinar pel consell del grup”.

L'HOTEL MANDARIN DE BARCELONA OBRIRÀ LES PORTES EL 26 DE NOVEMBRE

L’hotel Mandarin Oriental de Barcelona, pertanyent a Reig Capital Group, s’inaugurarà el 26 de novembre. L’establiment està situat al passeig de Gràcia, on ocupa un edifici reformat construït a mitjan segle XX. El Mandarin oferirà múltiples serveis exclusius, entre els quals destaca un spa de mil metres quadrats.

Hi van prendre part els diputats al Congrés espanyol Joan Tardà, d’Esquerra Republicana (ERC), i Carles Campuzano, de Convergència i Unió (CIU), i també la senadora del Partit Socialista de Catalunya (PSC) Maria Burgués. Per la part sindical hi van intervenir el se­-cretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, i el secretari general de la UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez. I tots van coincidir que la situació anòmala d’aquests treballadors s’ha de resoldre especialment quant a qüestions com el dret a la prestació d’atur, del que ara no gaudeixen pel fet de treballar a Andorra, o la seguretat social universal, de la qual tampoc no es poden beneficiar. Una altra qüestió és com es fa.
Va quedar clar que qui hi té un paper fonamental són els governs de Madrid i del Principat, malgrat que Josep Maria Álvarez va lamen­tar que divendres el president de la Generalitat, José Montilla, i el cap de Govern,?Jaume Bartumeu, passessin per sobre de la problemàtica. “Que no tractin temes culturals, comercials i econòmics, que els drets de les persones estiguin també a les seves converses”, va reclamar. No va ser l’única crítica contra el gabinet de Bartumeu. I és que el secretari d’Estat de Treball,?Jesús de Tena, va excusar a última hora la seva presència en les jornades. Rosa Palau, secretària general de la UGT de les Terres de Lleida, va ser molt crítica. “Ens demostra la seva sensibilitat”, va afirmar.

Persecució
El màxim responsable de la UGT a Catalunya va lamentar, a més, que la hisenda espanyola “pentinés la frontera” a la recerca dels treballadors. “En un país com el nostre, amb el frau fiscal que hi ha, potser es podria fer alguna altra cosa i no empaitar la gent que no fa frau.”
La situació sociolaboral d’Andorra també es va posar sobre la taula. Gabriel Ubach va exposar totes les anomalies que pateix en­cara el país i el diputat republicà Joan Tardà va denunciar que “el tema andorrà està ple d’hipocresies” i que, en algunes qüestions, “avui no s’hauria de parlar d’anomalies sinó de vergonya”.
De la seva banda, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, va recordar que la corporació municipal no té cap competència però, va recordar, “hem aconseguit posar el tema en l’agenda política” i que a partir d’ara es comprometrà a “pressionar les administracions perquè compleixin els seus compromisos”.

PENDENTS D'UNA PROPOSICIÓ NO DE LLEI IMPULSADA PER ERC, CiU I IC-V

Joan Tardà i Carles Campuzano van exposar el contingut de la proposició no de llei que han entrat al Congrés els grups parlamentaris respectius i Iniciativa per Catalunya-Verds. Confien que la proposta es discuteixi en la comissió de Treball i Immigració abans que acabi l’any. La intenció del text és aconseguir que els transfronterers puguin cobrar una prestació d’atur si han treballat i cotitzat a Espa­-nya i que també se’ls permeti cotitzar a la seguretat social espa-nyola mentre treballen a Andorra per poder-la cobrar després en cas que perdin la feina. Tanmateix, la proposició advoca perquè aquests assalariats puguin gaudir de la seguretat social universal i perquè Andorra s’incorpori a la xarxa Eures, ja que això “permetria treballar a favor dels transfronterers”. Els dos diputats van assenyalar que confien a obtenir el suport socialista perquè la proposta tiri endavant.
I és que ara mateix, com van posar de manifest els presents, els treballadors fronterers han de conviure amb paradoxes com ara que no tenen dret a la targeta sanitària europea “i en canvi la donen a immigrants, legals i no legals”, i no poden cobrar l’atur es­panyol, però tampoc el nou ajut impulsat pel Govern, perquè “un dels requisits és la residència”.

El denunciant ocult també indica que Millet hauria entregat al seu home de palla diners en efectiu entre el 2002 i el 2008 perquè els diposités en comptes bancaris del Principat. L’anònim va arribar a l’Agència Tributària espanyola el 27 d’octubre passat i va ser traspassat a la fiscalia, que finalment el va remetre al jutjat d’instrucció número 30 de Barcelona.
L’anònim recull que a través del mateix testaferro Millet va negociar la compra de terrenys al municipi de Sant Vicenç de Montalt i la Vall d’Aran. Aquests ajuntaments haurien rebut comissi­ons que posteriorment s’haurien intentat amagar encobertes en gestions administratives. L’alcalde, Miquel Àngel Martínez, va treure credibilitat a la denúncia en indicar que “tot el que l’anònim pugui dir [de Sant Vicenç de Montalt] és fals, perquè l’ajuntament és transparent, molt net i amb un nivell d’honestedat increïble”.
Segons el denunciant, el testaferro i Millet també haurien fet un negoci al Port de la Selva el 2003, amb la posada en marxa d’u­na promoció immobiliària que s’hauria acabat d’edificar entre el 2007 i el 2008.
L’anònim assenyala que Fèlix Millet i el seu home de palla andorrà es van conèixer perquè formaven part d’un “selecte grup d’a­mistats”. Les entregues de diners, segons aquesta versió, tenien lloc sempre personalment i les gestions es tancaven en reunions privades, sense que mai s’utilitzés el telèfon.

Altres anònims
Aquest no és el primer anònim que rep la justícia del presumpte saqueig als comptes del Palau de la Música, ja que el sumari inclou al­tres denúncies d’origen desconegut. La major part de les informacions dels anònims han estat corroborades després per les investigacions judicials del cas Palau. Ja el 2002, l’Agència Tribu­tària va rebre una denúncia no fir­mada en la qual s’indicava que Fèlix Millet i alguns col·laboradors estaven desviant diners dels comptes de la institució per a des­peses personals de tot tipus.

CLARET DIU QUE ELS ANÒNIMS "S'HAN DE LLENÇAR A LES ESCOMBRERIES"

Una altra operació que segons el denunciat es va dur a terme a tra­­vés de l’home de palla de Fèlix Millet és la contractació de l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (ONCA) perquè toqués d’acompanyament en l’enllaç matrimonial de la filla petita de Millet. La boda va tenir lloc a l’església de Santa Maria del Mar. El convit d’aquest casament i la cerimònia per a l’enllaç de l’altra filla van ascendir, segons les factures aportades pel Palau de la Música, a uns 200.000 euros, que es van abonar a càrrec dels pressupostos anuals de la institució. El director de l’ONCA, Gerard Claret, va negar ahir que els hagués contractat algun testaferro. “Va ser un concert conjunt amb el Cor de Cambra; per tant, vam parlar amb el Jordi Casas, que n’és el di­rector”.  Claret també va assegurar que l’orquestra no tenia cap relació amb Millet sinó directament amb el Palau, i no entén “com es pot do­nar tanta importància a un anònim. Els anònims són per llençar-los a les escombraries”. El director de l’ONCA va manifestar en aquest sentit que “si algú té proves d’algun delicte, que tingui  pebrots i que ho denunciï sense amagar-se’n”.