Una és la limitació a un màxim de 600.000 euros els sous dels directius dels bancs i caixes que rebin ajuda pública, com els préstecs procedents del fons de reestructuració bancària ordenada (FROB). En aquest màxim estan inclosos els directius d’entitats com BFA-Bankia, Banca Cívica, Caja Espanya-Duero o BMN. Ara, en alguns casos, s’arribava a superar els 2 milions d’euros, com els màxims dirigents de Bankia. A més, a les que estan controlades pel FROB, com Unnim, CatalunyaCaixa o NovaGalicia, el sostre serà de 300.000 euros. D’altra banda, les caixes que facin negocis a través d’un banc hauran de reduir els òrgans de govern.
A més, l’executiu espanyol va marcar el termini perquè la banca presenti els plans de sanejament, que s’haurà de fer abans del 31 de març. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va explicar que la meitat de la recapitalització exigida, d’un total de 50.000 milions d’euros, anirà destinada als actius amb problemes, 10.000 per protegir els actius bons i la resta a crear un fons.  
El ministre va considerar que les mesures de la reforma financera milloraran l’arribada de diners a les famílies i les petites empreses a través de préstecs, ja que hi haurà més confiança en els bancs i caixes, i tindran més fàcil per finançar-se. En un altre sentit va opinar el secretari d’Economia d’Esquerra Unida, José Antonio García, que considera no es començaran a facilitar els crèdits fins d’aquí “un o dos anys”.

Dèficit català
A Catalunya, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va explicar la liquidació provisional del pressupost del 2011, en què es va reconèixer que la Generalitat van tancar l’any passat amb un desviament del previst en els comptes. El dèficit va ser de 6.687 milions d’euros, el 3,29 del PIB i amb un augment de 0,63 respecte la previsió. L’estalvi va ser de 1.856 milions, per sota de la idea de la Generalitat, que era de 2.680. Tot i els resultats de l’any passat, es considera possible reduir el dèficit a 1,3 durant el 2012 gràcies als resultats de les mesures preses fins ara.
De la seva banda, el govern espanyol va aprovar una línia de crèdit de l’ICO per a les comunitats autònomes de 10.000 milions d’euros, que podria augmentar a 15.000 milions, segons va explicar la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. L’objectiu és que les autonomies facin el pagament dels deutes amb els proveïdors. Luis de Guindos va indicar que les regions que rebin l’ajut han de garantir l’estabilitat en els pressupostos.
Andreu Mas-Colell també es va referir a la reforma financera exposada per De Guindos, i la va considerar com una acció “dràstica” que era necessària però que no podrà mantenir-se “indefinidament”. Respecte a la situació de les entitats catalanes CatalunyaCaixa i Unnim, el conseller va demanar que es tingui en compte les seves obres socials.

ZAPATERO DIU ADÉU I DEIXA PAS A CHACÓN O RUBALCABA

José Luis Rodríguez Zapatero es va acomiadar ahir com a secretari general del PSOE en la jornada inaugural del congrés del partit a Sevilla, que avui triarà el seu successor entre Carme Chacón i Alfredo Pérez Rubalcaba. Zapatero va demanar que després del procés intern, el PSOE acabi “unit i fort, amb un lideratge clar”, i que “tots estiguin darrere de qui tingui el lideratge”. L’expresident espanyol també va valorar l’etapa al capdavant del govern i va justificar les decisions adoptades durant els darrers mesos per la crisi. Va reconèixer que l’economia espa-nyola tenia “debilitats”, però que no hi hauria hagut tants problemes si no hagués estat pels “esdeveniments globals i europeus que vivim”.
En les hores prèvies a l’elecció del secretari general per part dels delegats, hi va haver moments de tensió entre les dues candidatures. Per exemple, Chacón va comentar que se sentia com Messi quan havia d’esquivar puntades, i de l’altre costat es van denunciar “pressions” del PSOE andalús.

Finalment, després que ahir es rectifiqués en el sentit que no hi haurà cap problema a les carreteres i que només caldrà abrigar-se de valent, sembla que es podrà salvar el cap de setmana. Les anul·lacions a les estacions d’esquí i als hotels no han estat significatives, segons van informar ahir a la tarda des dels complexos d’esquí i la Unió Hotelera d’Andorra.
Des de Grandvalira, el director de màrqueting de l’estació, Alfonso Torreño, lamentant que les informacions a Catalunya han estat massa agressives, explica que ahir van rebre més trucades de clients de les habituals per informar-se si obririen l’estació, però que han tingut un nivell molt baix de cancel·lacions. “Alguna gent potser s’ho ha repensat, sobretot el client de proximitat, però el que tenia reserves setmanals ha vingut igualment.” Grandvalira tindrà la millor neu de l’hivern aquest cap de setmana, amb pràcticament el 90% de les pistes obertes. L’única recomanació des de l’estació és no oblidar-se de les cadenes per al cotxe i venir ben abrigats.
Fonts de Vallnord també parlen d’un percentatge molt baix d’anul·lacions pel fet que a “alguna gent li ha fet molta por la informació que parlaven d’un fred excepcional”. Les poques que s’han fet també són de clients de proximitat, sobretot catalans, que tenen “una percepció del fred diferent a la que tenim la gent de munta- nya”. La neu, com a Grandvalira, serà aquest cap de setmana la millor de la temporada. Quant als hotelers, el portaveu d’Unió Hotelera, Antoni Azurmendi, assegura que no s’ha tramitat un nombre de cancel·lacions significatiu. “S’han perdut algunes reserves, molt poques, de gent que s’ha espantat amb les informacions alarmistes que anaven rebent, però no són excessives”. Per Azurmendi ha estat positiu que des de les ràdios i televisions es rebaixés ahir el nivell d’alarma i es recordés que les car­reteres són transitables. “Estem a l’hivern hi ha de fer fred, a més, fa molt temps que no es donaven unes condicions a la neu com les que tindrem aquest cap de setmana”.

PRIMERS FRUITS DE LA CAMPANYA JUST MARRIED

El portaveu de la Unió Hotelera, Antoni Azurmendi, va defensar ahir la conveniència de la campanya d’Andorra Turisme Just Married, que ofereix paquets de pernoctacions i forfet a preus ajustats. Segons Azurmendi, tot i que la campanya és molt recent, alguns hotels ja han rebut reserves a través de la pàgina web creada per vendre aquests paquets de manera directa. El portaveu de la UHA va mostrar el seu enuig per les veus que titllen la campanya de “low cost”. “És un preu mínim de més de 60 euros per persona i dia, però alguns s’estan venent a 200 euros”. Azurmendi nega que des de l’associació s’estigui en contra de la campanya, ni del 15% que paga l’hotel al gestor de la web quan rep una reserva.

“Amb més neu, amb molt més fred”, explica. Així que a la pregunta de si l’onada de fred siberià està sent excepcional respon que “això és normal aquí a dalt”. A les set del matí, quan obria l’estació de servei en la qual treballa i viu amb la seva dona (hi ha una part adaptada com a habitatge), el termòmetre marcava menys 23. Ha arribat a viure temperatures de 30 graus negatius. I el pitjor és quan el vent bufa fort. Llavors la sensació de fred es multiplica. I també es multipliquen les possibilitats que la carretera s’hagi de tancar a la circulació. De dies d’aïllament també n’ha viscut. “Hem estat tres o quatre dies amb tot tancat”, rememora.
És migdia i davant de la benzinera, al restaurant Refugi Fra Miquel, el seu encarregat, Toni Valdivia, certifica que estan passant el fred que toca. “Aquestes temperatures són normals aquí a dalt”, diu. I afegeix que el que ha passat és que “hem tingut estiu fins al gener i hi ha hagut un canvi radical, de fer una temperatura bastant agradable a baixar radicalment a 20 o 21 sota zero”.
Roman Alterats, que regenta una empresa que organitza excursions amb moto de neu, ha decidit suspendre les activitats per la meteorologia. Dijous sí que va fer un parell de sortides i amb temperatures força extremes. A dos quarts d’onze del matí a 27 sota zero. Així que “avui no hem volgut sortir, la neu caiguda no s’havia agafat pel fred i hi ha la boira també”. Ell sí que creu que el termòmetre està marcant xifres excepcionalment baixes. “No les recordava des del 1997 o 1998”, diu.
En una taula del restaurant tres dones fan un cafè. Treballen a l’hotel Pic Maià i vénen a fer la temporada. Per a dos d’elles, Rafi Córdoba i Paqui Monje, és el primer hivern al cap del port. Per a la tercera, Flavia Schiavane, és la segona temporada. Totes tres han canviat el clima suau de Tarragona per l’hivern més cru d’Andorra. “I diuen que demà arribarem a menys 30”, comenten. Però “ho portem bé. Tampoc sortim massa”, diu Schiavane. I és que tampoc hi ha massa activitat en aquest racó del món. “Al Pas de la Casa encara fas vida de poble però aquí si fa bon temps sortim, fem un cafè però poca cosa més”, diuen. A la pregunta si es fa difícil l’adaptació Monje respon ràpidament. “Tal com estan les coses a Espanya...”
Són prop de les quatre de la tarda i el termòmetre ja s’enfila als 19 sota zero. El vent, a més, comença a bufar. És possible que sigui una nit dura al cap del port. Però no més que d’altres nits d’altres hiverns. És llei de vida a aquesta alçada.

ALERTA PER VENT I RÈCORD DE CONSUM ELÈCTRIC

Protecció Civil va emetre un comunicat per avisar d’una alerta per fortes ràfegues de vent que s’esperaven especialment virulentes aquesta passada nit amb velocitats de fins a 140 quilòmetres per hora a les crestes. Per avui, i segons la informació facilitada pel departament, s’espera que el vent continuï sent “violent” amb ràfegues de 100 quilòmetres per hora. Tanmateix, el comunicat va alertar que les temperatures encara serien més baixes que les registrades ahir: màximes d’entre 10 i 12 graus negatius a 1.500 metres d’alçada.
El fred ha tingut afectació en el consum elèctric. Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) va registrar ahir el rècord de potència màxima horària del consum elèctric. Va ser a les onze del matí i es van registrar 126,7 megawatts. L’anterior punta s’havia assolit el 24 de gener de l’any passat amb 124,6.
La previsió recollida per Protecció Civil és que demà l’onada de fred se suavitzi i que les temperatures pugin, si més no les màximes. A Andorra la Vella, per exemple, s’esperen 6 graus positius. El vent, a més, es preveu “moderat”.
Malgrat la previsible millora de la meteorologia, el ministeri d’Educació, seguint les recomanacions de Protecció Civil, va decidir que dilluns també s’anul·len les activitats d’esquí escolar previstes, tant les d’esquí alpí com les de nòrdic. Ahir també es van suspendre a causa de les condicions del temps.

Eudald Boluda a la bateria i Fèlix Serra, baix, l’acompanyen en l’aventura. El guitarrista i cantant, que trepitja un escenari andorrà per primer cop, ha treballat al costat de gent com Sergio Dalma, Loquillo o Rebeldes.

Blue Heart presenta el primer disc, però tocar, ja fa molts anys que toquen plegats.
Sí, ja fa molt. De fet, la idea ja la tenia quan estava als Estats Units, hi tenia un grup que ja es deia així. Quan vaig tornar a Barcelona –per tocar amb Dalma, durant aproximadament un any– vaig contactar amb Boluda i Serra i vam formar el trio. Què té d’especial? Doncs que tot i tenir unes arrels de blues molt accentuades, hi barregem coses molt personals. No tirem només de versions, sinó que oferim  música original, nostra. Cert que hi fiquem alguns estàndards, però la tònica general són els temes propis. I després d’uns anys hem decidit que ja en teníem prou per triar el millor, allò que ens identifica, per al disc.

Inclouen versions de Robert Johnson o Freddie King, però tiren de temes propis, diu.
A Catalunya hi ha molta gent que tira d’aquest estil endavant, fins i tot en català. Per cert, molt sovint m’ho pregunten, per què no escric en català, i jo els responc si s’imaginen una sardana en anglès.

La seva carrera va començar a Vermont. Com va ser?
Molt senzill. Vaig anar als Estats Units per estudiar anglès. Hi vivia amb una família on el noi era guitarrista i es va crear una amistat entre tots dos. Després, en acabar COU, va arribar el moment clau de pensar què vols fer a la vida, i vaig decidir que volia fer música. Així que vaig prendre la determinació de tornar als Estats Units, a Connecticut i Massachussetts. Fins que vaig tenir l’oportunitat d’entrar al Berklee College of Music, amb una beca.

Crucial, per a la seva trajectòria.
Va ser una cosa fantàstica, trobar-te en un lloc on tothom comparteix el mateix objectiu: aprendre música. I que topaves amb eminències. Per exemple, un dels meus professors, Livingston Taylor, era el germà de James Taylor, amb qui vaig poder pujar a l’escenari. No grans coses, en llocs petits. I també amb J. J. Cale, el compositor de Cocaine, que va donar a conèixer Eric Clapton.

De fet, no se n’ha deslligat del tot.
Estic treballant en un projecte a Los Angeles, amb un productor que ha treballat amb gent com OneRepublic o Dave Stewart, el guitarrista d’Eurythmics. Estem preparant una cosa molt maca, en l’àmbit del pop, una cosa de la qual sentireu a parlar.

En tornar a Barcelona ja va posar en marxa el trio.
Ens vam ajuntar per començar a tocar, sense gaires aspiracions. Érem tres amics que ens agradava tocar i vam veure que fèiem un estil prou personal.

Estil Cream.
Es refereix al grup dels anys 70, un trio on hi havia Eric Clapton, el primer power trio de la història de la música. Sí, és indubtable que hi hagi influències, no oblidem que una de les meves icones ha estat sempre Clapton i, és clar, alguna cosa queda.

BALL&SWING TORNA ALS PRÒXIMS CONCERTS DEL CICLE

Membres del col·lectiu Ball&Swing Andorra participaran en dos dels concerts que queden del cicle Jazz Hivern que es desenvolupa a l’Auditori Nacional. Tres parelles de ballarins de l’associació ja van sortir a l’escenari en la jornada de debut de l’Andorra Big Band, el passat 13 de gener. I des de l’àrea de Promoció Cultural del Govern, el coordinador del cicle de jazz, Josep Maria Ubach, els va estendre la invitació a seguir participant: al concert de Swingset, programat per al mes de març, i al qual oferiran Joan Chamorro i Andrea Motis, al concert de cloenda, a l’abril.
L’entitat va néixer ara fa tres anys, aproximadament, segons recorda la seva presidenta, Núria Risco, amb l’objectiu d’organitzar classes de swing i promoure aquest estil de dansa al Principat. Justament acaben de posar en marxa un nou grup, per donar cabuda a l’interès creixent que consideren que s’està generant. “Ens anem consolidant a poc a poc, tot i que hem d’admetre que ens va costar una mica arrencar, però sempre que fem alguna ballada veiem que el públic s’anima molt”, apunta Risco. Ara per ara una vintena de persones assisteixen a les classes setmanals que imparteixen.

Així es va aprovar ahir en sessió plenària, en la qual es va donar el vistiplau a uns  pressupostos per al 2012 (l’oposició s’hi va abstenir perquè no ha participat en l’elaboració i perquè “és l’eina de la majoria per dur a terme les seves polítiques”, malgrat aplaudir l’esforç de contenció) que ascendeixen a 20,6 milions i es redueixen un 6% respecte als de l’any passat.
L’augment salarial dels dos mandataris va endur-se dures crítiques de la minoria, que el van titllar d’“indecent”, atenent la situació econòmica actual, en què s’han elaborat uns comptes “austers”, i el fet que “s’estan demanant esforços a la població i els cònsols no estan fent aquest esforç”. Amb tot, Marín va argumentar que les retribucions s’han establert en funció de les responsabilitats “i la feina que tindrem aquest mandat, que serà molt important”, i també perquè s’han suprimit cinc assessors i, per tant, “serà més acumulació de tasques per als cònsols”. Va ressaltar, com també ho va fer la consellera de Finances, Nuri Gómez, que la partida salarial dels càrrecs polítics i de personal de relació especial davalla, en conjunt, un 27% (226.000 euros), tenint en compte que no hi haurà cap conseller ni a mitja ni a jornada sencera.

Sense IPC però amb GAdA
El pressupost, d’altra banda i “d’acord amb la política de contenció global”, no estableix l’increment de l’IPC al sou dels funcionaris però sí el GAdA i els triennis (les vacants per jubilació es cobriran amb personal de la casa i a l’hora de contractar eventuals, es donarà prioritat a les persones de la parròquia que estiguin a l’atur), i una reducció de l’ordre del 18% de les subvencions a les associacions, entitats i clubs. Marín, sobre aquest punt, va ressaltar que serà “cabdal estudiar altres formes de col·laboració que no siguin merament econòmiques”.
A les inversions, el comú destinarà 1,4 milions (un 10,4% menys) per continuar amb l’elaboració del cadastre, renovar la xarxa residual i pluvial als carrers Josep Viladomat i François Mit-ter­rand, l’embrancament d’aigües potables amb la capital, reformar voravies des de la plaça Santa Anna fins al CIAM i la millora de l’aparcament de Caldea.
Pel que fa al deute, s’espera que a final d’aquest any s’hagi pogut eixugar en 2,5 milions per deixar-lo en 32,2. Al tancament de l’exercici es calcula estar al 16% del llindar màxim establert per llei.

ELS APARCAMENTS I LA ZONA BLAVA UN 20% MÉS CARS

La corporació, amb els vots en contra del PS, va acordar apujar els preus dels aparcaments amb barrera i la zona blava un 20% aquest any. Així doncs, la tarifa nocturna dels pàrquings exteriors passarà d’1 a 1,5 euros i la de dia, 1 euro a 1,20 l’hora de dilluns a divendres i d’1,40 euros a 1,60 els caps de setmana. La zona blava passarà a costar d’1 euro a 1,20 l’hora. “Els recursos del comú han patit una davallada significativa i el comú té un cost i s’ha de finançar i continuar sent sostenible, i una de les vies passa per augmentar les fonts de recaptació”, va argumentar la consellera de Finances. Els preus públics de les activitats que ofereix el comú, entre els quals hi ha la guarderia i els espais lleure, també s’incrementaran amb l’IPC, (Marín va recordar que hi ha el reglament d’exempcions per a aquells que tinguin una situació econòmica delicada) i les taxes i els impostos queden congelats.

L’arribada de Robert comportarà que els dos actuals responsables, Jordi Marticella i Francesc Ruano, seran cessats. Fonts properes a RTVASA van indicar que la voluntat del Govern és que sigui el nou director qui s’encarregui de la reestructuració de la ràdio i televisió públiques. El cap de Govern ha  preferit que no fossin Marticella i Ruano qui prenguessin la responsabilitat de la reforma atès que ja tenia decidit que no continuarien a RTVASA.
Pel que fa al calendari, en principi, l’executiu ha previst que dimecres vinent el nomenament passi pel consell de ministres i que el mateix dia es faci públic en la roda de premsa on es comuniquen els acords del gabinet. El Govern espera que la transició es pugui fer de la forma més ràpida possible. En el pressupost de la televisió es comptava inicialment que a partir del gener ja s’hauria establert la nova estructura de despeses. Finances va establir una rebaixa d’un 16% en la subvenció. Aquesta xifra en principi seria incompatible a mantenir íntegrament la plantilla a causa que la partida de personal supera actualment el 70% de la despesa global. Cada mes que passa el pressupost queda desajustat perquè en el projecte, fet per Marticella i Ruano, i aprovat pel Govern, hi constava que hi hauria una reducció de divuit assalariats. Toni Martí va encetar una negociació amb els treballadors de l’empresa que finalment no va fructificar en cap acord. En tot cas les xifres de reducció de plantilla de què s’estaria parlant són inferiors a les que es van preveure en els comptes del 2012.
Robert es convertirà en el quart director general d’RTVASA (des que hi ha televisió ja que entre el 1991 i el 1995 només funcionava regularment Ràdio Nacional). El lloc de Castellet, nomenat per Marc Forné, va ser ocupat posteriorment per Gualbert Osorio, nomenat per Albert Pintat, que al seu temps va ser rellevat novament per Castellet. Jaume Bartumeu va elegir Jordi Marticella.

PERFIL

Francesc Robert, Empresari i periodista

Lligat als mitjans i als negocis

Francesc Robert té 44 anys i va néixer a Andorra la Vella. Es va llicenciar en ciències de la informació, branca periodisme, per la Universitat Autònoma de Barcelona. Disposa d’un màster en administració i direcció d’empreses per Esade i un programa d’alta direcció d’empreses per IESE. Va formar part del primer equip d’Andorra Televisió en les emissions ocasionals del 1991. Va ser un dels primers presentadors de les emissions ocasionals de la televisió pública. Va realitzar les pràctiques periodístiques al diari català El Observador. És col·laborador del Diari d’Andorra i AD Ràdio, a més d’haver estat tres temporades participant en el programa Postres de músic, de Catalunya Ràdio. Va ser corresponsal a An-dor­ra de la revista El Temps.
Actualment és membre del comitè editorial del diari El Economista. Va ser director de gestions tècniques de la CASS durant dos anys i mig i actualment està en consells d’administració de diferents societats. Concretament, el del fons d’inversió Naupa, de l’empresa Baladis system (dedicada al sector turístic per Internet), i d’I-containers (logística aplicada a través de la xarxa).

EVA PALACIOS SERÀ LA NOVA DIRECTORA DEL MINISTERI D'INTERIOR

Eva Palacios serà la nova directora del ministeri d’Interior, segons van informar fonts properes a l’executiu. Està previst que el nomenament passi pel consell de ministres en la propera sessió de dimecres. Aquesta serà la segona incorporació directiva del ministeri que dirigeix Marc Vila després del nomenament de Xavier Espot com a secretari d’Estat. Palacios es troba adscrita al ministeri d’Exteriors. Concretament, el juliol del 2009 va ser nomenada com a directora d’afers generals, bilaterals i consulars. En aquest lloc va substituir Eva Descarrega. Palacios, però, va ser rellevada per Maria Noguer el 3 d’octubre passat en la reestructuració del ministeri que va realitzar Gilbert Saboya. En la reforma que va tenir lloc l’octubre Gemma Cano va substituir Maria Ubach com a responsable d’afers multilaterals i cooperació. Palacios té una llarga trajectòria dins del ministeri d’Exteriors. Entre les tasques desenvolupades per Palacios en l’àrea destaca la participació en la comissió de les beques Fulbright o la presència en diferents equips de relació bilateral en les negociacions amb delegacions de múltiples països. Fonts de l’executiu van indicar que Eva Palacios respon al perfil que s’estava buscant per cobrir aquesta vacant en el departament d’Interior.

El Partit Socialdemòcrata (PS) vol tornar a portar la llei de la nacionalitat al Consell General. El secretari d’organització de la formació, Marc Cornella, va informar ahir de la intenció de treballar novament en aquest text. Tot i recordar que les recomanacions internacionals assenyalen cap als 10 anys de residència per accedir a la nacionalitat, Cornella va manifestar que «probablement» la proposició que presentin al Consell General vagi en la mateixa línia que el text que el govern socialdemòcrata ja va sotmetre a debat la legislatura passada, en el qual es situava l’accés a la nacionalitat als 15 anys de residència.

El de la nacionalitat és un tema recurrent. El govern socialdemòcrata ja va presentar un projecte la legislatura passada per rebaixar dels 20 anys actuals a 15 el temps de residència per accedir a la nacionalitat. Aleshores el PS tenia 14 consellers, la meitat del Consell General, i el text no va prosperar. Malgrat que ara estan «en clara minoria», tal com va reconèixer la vocal del comitè executiu, Noelia de Sousa, i que per tant és més improbable que les proposicions de llei que pugui presentar el grup parlamentari socialdemòcrata s’aprovin, «no és motiu per quedar-nos de braços creuats». Així, De Sousa va exposar que encara estan més motivats a treballar, i que si els «tomben» les propostes, hi tornaran a treballar i les tornaran a presentar, doncs com a mínim servirà perquè es vegi que hi ha qui «treballa per tothom».

La llei de la nacionalitat és només un dels textos en què el partit vol treballar conjuntament amb el grup parlamentari. Cornella en va anunciar «tres o quatre, que marquen el tret diferencial del PS». Però només va especificar el de la nacionalitat. De totes maneres també va reconèixer que cal treballar la proposició de llei de la Funció Pública, de la qual el conseller socialdemòcrata Gerard Barcia ja va anunciar la intenció de presentar-la.

LA CASS PER LA TEULADA / Però el tema principal de la compareixença setmanal del PS era la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), i més concretament el pacte d’Estat per a la seva reforma. En aquest àmbit, els socialdemòcrates van reiterar les crítiques al Govern de «començar la casa per la teulada». De Sousa va posar en dubte que les retallades anunciades suposin «un benefici prou important com per començar amb això», tot exemplificant que si en els serveis de fisioteràpia s’augmenta el percentatge de copagament de l’usuari, això farà que «molta gent no hi anirà i a la llarga és un perjudici per la CASS», doncs donarà lloc a recaigudes, per exemple.

Així, els socialdemòcrates defensen que «es poden fer moltes coses sense necessitat de retallar prestacions» i que cal atacar «el principi del problema». És a dir, replantejar les funcions del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), revisar les condicions dels prestadors, entre d’altres. «Sense això, solucionarem per poc temps», va assegurar De Sousa. Així mateix, consideren que cal una revisió «des de la profunditat i després el més accessori», del global al concret. I en el concret, com poden ser les retallades ja anunciades, doncs «si hi ha anàlisis fetes, és hora de posar les cartes sobre la taula», va reclamar Cornella.

Malgrat tot, el discurs dels socialdemòcrates va començar assegurant que el partit «no vol posar traves a cap text i endarrerir millores». Però alhora es té clar que tampoc es vol una nova llei, doncs l’actual text de la CASS data del 2008 fruit d’un «esforç polític considerable», per part de tots, i que «encara» no s’ha acabat de desenvolupar. «Sempre hi ha millores a fer», i estan d’acord a treballar «colze a colze» amb els demòcrates perquè així s’arribarà a «canvis bons per tothom», però «no pot ser que en tres anys hagin canviat els conceptes».

El Partit Socialdemòcrata (PS)  no s'estarà de braços plegats al Consell General. Així, tot i ser conscient que les seves iniciatives possiblement no prosperaran en estar en clara minoria, treballarà en l'elaboració de diverses proposicions de llei, que s'aniran presentant al llarg de la legislatura.

Ho va dir ahir el secretari d'organització del partit, Marc Cornella, que va anunciar que ja hi ha tres o quatre projectes "en cartera".

Una de les iniciatives serà una nova llei de la nacionalitat, que ja es va intentar tirar endavant sense èxit la passada legislatura, amb l'objectiu de reduir el nombre d'anys necessaris per adquirir la nacionalitat. El llindar per obtenir per naturalització la nacionalitat andorrana se situaria segurament en quinze anys, tot i que Cornella va recordar que la recomanació que ja estan fent els organismes internacionals és rebaixar-la a deu anys.
Un altre text legislatiu que els socialdemòcrates podrien presentar seria el referent a la funció pública, tal com havia declarat anteriorment el conseller general Gerard Barcia. El PS espera també que el projecte de llei que elaborarà el Govern sobre aquesta matèria tingui en compte la feina de les taules de treball que es van engegar la legislatura passada. Amb l'objectiu d'implicar la població en l'elaboració d'alguns dels textos, es podria convidar la ciutadania a través de grups de diàleg.

El PS va aprofitar també per tornar a recalcar que "no volem una nova llei de la CASS" perquè la que està vigent té només tres anys i va ser fruit del consens. "El que s'ha volgut des de DA és retallar les prestacions, cosa que complica de manera molt greu la vida als ciutadans", va opinar Noèlia Sousa, membre de l'executiva del partit. "Primer s'ha de parlar del més genèric i després anar a allò més concret", va afegir Cornella sobre  la reforma del model sanitari.

El Partit Socialdemòcrata (PS) tornarà a presentar al Consell General el projecte de llei per reduir de 20 a Aquest és un dels quatre projectes de llei en què l'executiva del partit i el grup parlamentari estan treballant i que ahir va avançar el secretari d'organització del PS, Marc Cornella, recordant que els socialdemòcrates ja van intentar fer aquest canvi en l'anterior legislatura.

"Proposarem 15 anys de residència per accedir a la nacionalitat, tenint en compte que el Consell d'Europa en recomana 10", va assenyalar Cornella, qui no va voler avançar quins són els altres projectes en què s'està treballant.

A partir d'ara, el PS farà reunions setmanals entre l'executiva i el grup parlamentari per elaborar aquests projectes i presentar-los al Consell General. De la seva banda, Noelia de Souza, vocal del comitè executiu, va indicar que el partit presentarà tots el projectes de llei que consideri oportú tot i estar en minoria. "No ens estarem quiets, si ens tomben una llei, treballarem amb més ganes per tornar a presentar més lleis i que ens les tornin a tombar i tornar-les a presentar fins aconseguir que n'aprovin alguna".

Quant a la reforma de llei de la Funció Pública de la qual el PS va anunciar dimarts que presentarà una esmena a la totalitat, Cornella aposta per aprofitar els acords de la taula de la Funció Pública que "DA ha deixat al calaix". El PS, que té clar que s'ha de revisar el marc legislatiu de la Funció Pública, creu que els acords de la taula poden servir de base per reformar-la i "si DA ho creu oportú ens trobarà per treballar braç a braç".

Cornella també es va referir a la proposta d'una vintena d'exmilitants del PS de constituir un nou grup progressista. Defensant la llibertat a escollir el seu camí, va recordar que el PS ocupa i vol ocupar "l'espai progressista".

El Partit Socialdemòcrata (PS) tornarà a presentar al Consell General el projecte de llei per reduir de 20 a Aquest és un dels quatre projectes de llei en què l'executiva del partit i el grup parlamentari estan treballant i que ahir va avançar el secretari d'organització del PS, Marc Cornella, recordant que els socialdemòcrates ja van intentar fer aquest canvi en l'anterior legislatura.

"Proposarem 15 anys de residència per accedir a la nacionalitat, tenint en compte que el Consell d'Europa en recomana 10", va assenyalar Cornella, qui no va voler avançar quins són els altres projectes en què s'està treballant.

A partir d'ara, el PS farà reunions setmanals entre l'executiva i el grup parlamentari per elaborar aquests projectes i presentar-los al Consell General. De la seva banda, Noelia de Souza, vocal del comitè executiu, va indicar que el partit presentarà tots el projectes de llei que consideri oportú tot i estar en minoria. "No ens estarem quiets, si ens tomben una llei, treballarem amb més ganes per tornar a presentar més lleis i que ens les tornin a tombar i tornar-les a presentar fins aconseguir que n'aprovin alguna".

Quant a la reforma de llei de la Funció Pública de la qual el PS va anunciar dimarts que presentarà una esmena a la totalitat, Cornella aposta per aprofitar els acords de la taula de la Funció Pública que "DA ha deixat al calaix". El PS, que té clar que s'ha de revisar el marc legislatiu de la Funció Pública, creu que els acords de la taula poden servir de base per reformar-la i "si DA ho creu oportú ens trobarà per treballar braç a braç".

Cornella també es va referir a la proposta d'una vintena d'exmilitants del PS de constituir un nou grup progressista. Defensant la llibertat a escollir el seu camí, va recordar que el PS ocupa i vol ocupar "l'espai progressista".

L'ordinació d'organització i funcionament dels comuns no arribarà finalment al Tribunal Consitucional (TC), tal com havia plantejat Francesc Casals, el conseller del Partit Sociadelmòcrata (PS) a l'oposició en el comú d'Escaldes-Engordany durant el dar­rer mandat.

Ha estat el mateix polític qui ha decidit fer marxa enrere i demanar al partit que no dugui el text a la justícia. I no perquè ja no pensi que no contradiu la Constitució. "El continuo trobant anticonstitucional, però he demanat que no es recorri contra una cosa que alguns membres del partit l'havien votat favorablement", va argumentar ahir a aquest rotatiu el mateix Casals. En aquest sentit, va exposar que ha preferit no posar la formació en la qual milita contra les cordes i davant d'una situació que podria resultar incòmoda tenint en compte que alguns companys socialdemòcrates sí que li van donar suport.

A les acaballes de la legislatura passada, els consellers d'Encamp (llavors a la majoria) i els d'An-dor­ra la Vella (al final del mandat la majoria que integraven es va trencar) van donar-hi el vistiplau. Però altres com els d'Escaldes (Casals) hi van votar en contra, mentre que altres com els de la Massana (amb Míriam Avellana al capdavant) es van abstenir. El motiu principal que van esgrimir els opositors al text, que es va elaborar a la reunió de cònsols la legislatura passada i que les minories de l'anterior mandat ja van posar en dubte pel paper que atorga als grups de l'oposició, era que les noves corporacions estan aplicant una llei que no ha passat pel Consell General i que, de fet, les qüestions relatives al funcionament dels comuns s'haurien d'haver regulat a través d'una proposició de llei i "passar pel sedàs del parlament".

Sessions a porta tancada
Un dels punts del text que han rebut més crítiques és la possibilitat que dóna de celebrar plens i votacions a porta tancada. El document ho fixa en determinats supòsits en què s'argumenti el dret a la intimitat reconegut per l'article 14 de la Carta Magna i prèvia aprovació per majoria absoluta. De fet, l'excònsol menor de la capital, Josep Vila, va manifestar els seus dubtes públicament, malgrat que va acabar donant suport al document.
Sobre la posició que ha de prendre el Partit Socialdemòcrata en tot aquest afer, la primera secretària, Judith Salazar, va recordar que es decidirà properament, en el marc d'un consell directiu ordinari. Malgrat que pràcticament va donar per descartat que el document es dugui al Tribunal Constitucional perquè "potser no s'ha d'entrar en una guerra interna al partit", va recordar que "com a mínim s'ha d'encetar el debat, fer una reflexió i agafar una línia consensuada al partit sobre l'afer". Salazar també va evidenciar reticències a l'ordinació sobre el funcionament dels comuns, i va manifestar que "som molts els que pensem que un reglament així no s'hauria d'haver aprovat mai" perquè la via més correcta era la de la llei.

La Guàrdia Civil va decomissar aquest dijous 289 paquets de tabac de contraban en una operació duta a terme a la duana de la Farga de Moles. El decomís es va produir a les 19.15 hores durant la inspecció a un Seat Ibiza.