Potser tan sols és una mena de para-rocs una mena de barrera antiarrossegalls o evitaesllavissades a la qual s’hi ha donat un toc més creatiu. Potser el llarg, llarguíssim nom de l’obra del francès Guy de Rougemont, pot donar-nos alguna pista més. L’home-de-ferro-talp-que-camina. Tot ajuntat amb guions. Tot sencer. Una creació de l’any 2002 feta en acer Corten l’oxidació del qual havia d’integrar, harmonitzar l’obra als rocs que l’envolten. Dotze metres d’escultura. Això si es té en compte la llargada, l’amplada. I tres metres en el punt més alt. De gruix, uns pocs centímetres. És una mena de silueta “retallada seguint una línia sinuosa, foradada per deixar-hi passar el vent envigorit de la vall d’Ordino”. Aquesta és una de les definicions que dóna de l’home de ferro Guy de Rougemont, el seu dissenyador. L’home de ferro és una mena d’animaló “sortit de les entranyes de la terra que camina entre els rocs on regalima aigua ferruginosa i les aigües clares del torrent de sota”. Un home que, segons l’artista, torna a casa baldat. Mig arrossegant-se. Cruixit per una jornada sencera de feina dedicada a l’extracció de mineral. És un home. Però prou que podria ser un talp que s’esmuny entre la   ter­ra. Que s’hi mou com peix a l’aigua. Un talp d’acer a la Ruta del Ferro.

El detall

Guy de Rougemont va néixer el dia de sant Jordi (23 d’abril) del 1935. Francès, és un pintor i escultor que integra l’Acadèmia de les Belles Arts del seu país.

On ho trobaràs?

A Ordino. Forma part de les escultures de la Ruta del Ferro. Es troba a mig quart de l’inici del camí de traginers que surt de la mina de Fer­ro de Llorts cap a la Cortinada.

Segons fonts socialistes, l’exvicepresident del govern espanyol va aconseguir el suport de 487 delegats, la qual cosa significa el 51,16 per cent dels vots, mentre que Chacón va ontenir 465 sufragis, un 48,84 per cent. També hi va haver dos vots en blanc i un altre de nul, dels 955  emesos, de manera que pràcticament va votar el cent per cent dels delegats que podien fer-ho, 955 de 956.
Va ser el president de la junta de la taula i del 38è congrés del PSOE, José Antonio Griñán, l’encarregat d’anunciar el resultat de la votació, que va trigar a arribar. Griñán va explicar que la tardança en el recompte, que va durar una hora i mitja, va tenir lloc perquè l’escrutini es va realitzar manualment. El retard en el recompte va provocar tota mena d’especulacions: des d’una impugnació fins a un empat o un excés de paperetes.  
La proclamació de Rubalcaba com a líder del partit en substitució de José Luis Rodríguez Zapatero va ser rebuda amb una llarga ovació, però també va ser molt aplaudida l’entrada de la candidata perdedora, Carme Chacón, que va saludar efusivament els membres de la taula.
Un cop coneguts els resultats, el nou líder del PSOE va prometre que serà el secretari general de tots els socialistes, va assegurar que no demanarà a ningú salconduits ni passarà factures, i va deixar clar que ja ha arribat el moment de “la unitat i el canvi” després de la batalla successòria interna d’aquests dies.

Record als predecessors
A més, va esmentar els seus predecessors en la secretaria general del PSOE durant la democràcia, Felipe González, Joaquín Almunia i José Luis Rodríguez Zapatero, per assenyalar que, quan abandoni el càrrec, li agradaria anar-se amb el mateix afecte que ells. “L’important no és arribar, sinó saber sortir”, va afirmar, a l’hora que va confessar sentir “un gran orgull i una gran responsabilitat” davant el nou càrrec.
A les nou de la nit d’ahir va començar el termini per presentar candidatures als òrgans federals del partit, és a dir, la comissió executiva federal, el comitè federal i la comissió d’ètica i garanties. El termini acaba aquest mateix matí, de manera que està previst que el nou líder socialista doni a conèixer al migdia la constitució de la nova executiva del partit. El seu discurs servirà per tancar també el 38è congrés de la formació.
Aquesta nova direcció federal del PSOE celebrarà la primera reunió demà a la seu central del PSOE, al carrer Ferraz de Madrid. Entre les seves primeres mesures podria haver-hi la reorganització de la direcció del grup parlamentari al Congrés, els càrrecs del qual van ser renovats temporalment la legislatura passada en espera del conclave socialista.
Dimecres vinent, Rubalcaba s’estrenarà en l’hemicicle davant el president del govern, Mariano Rajoy, en el debat monogràfic sobre l’última cimera europeu, i en la primera sessió de control a l’executiu espanyol.

RAJOY DEFENSA ESFORÇOS 'JUSTOS' PER SORTIR DE LA CRISI

El president espanyol, Mariano Rajoy, va defensar ahir l’“honradesa” de la major part de la classe política del país i va posar l’expresident de la Xunta de Galícia i fundador del PP, Manuel Fraga, com el “millor exemple”. Rajoy va participar en un homenatge a Fraga organitzat pel PP gallec a Santiago de Compostel·la, en què va prometre que els “esforços” que hauran de fer els ciutadans per sortir de la crisi econòmica seran “compartits, justos i equitatius”, i va advertir que aconseguir-ho no serà “gens fàcil” ni tampoc immediat, sinó que “trigarà temps”. D’aquesta manera, va assegurar que “passarem dificultats, moltes, però no defallirem perquè sabem de què som capaços els espanyols”. A l’acte hi van assistir unes 2.000 persones.

En el cas de Dolors Cabot, després dels alts i baixos per elegir el candidat de DA a Canillo, va decidir prémer el botó de pause a la seva vida política. Què ha canviat en el seu dia a dia? Quines són les seves prioritats a partir d’ara? Cabot, Camp, Alís i Capdevila expliquen a què dediquen les hores des que van deixar el comú.

DOLORS CABOT
“El dia a dia està ple d’expectatives”

De tots els cònsols que no repeteixen, Dolors Cabot és qui menys temps ha estat al càrrec. De fet, va entrar al comú el 2007 com a consellera de Finances i en els darrers nou mesos del consolat es va trobar, sense esperar-s’ho, ocupant el lloc de cònsol menor i finalment el de cònsol major, substituint primer Mònica Bonell, que va deixar la corporació per presentar-se a les eleccions generals amb Demòcrates per Andorra, i després Enric Casadevall quan va decidir acceptar el càrrec de president del Consell Superior de la Justícia. “Les circumstàncies em van portar a haver d’assumir la responsabilitat, però no m’imaginava arribar a ser cònsol”, comenta.
Ara, un mes després de deixar el comú, segueix tan activa com sempre al capdavant de les dues botigues que té d’arranjaments de roba i amb una mica més de temps per a la família. “Em trobareu mirant de quina manera es pot fer un treball, d’altres vegades fent propostes als clients, assessorant-los, triant roba... el meu dia a dia està ple d’expectatives, de ganes de fer millores, d’evolucionar amb la crisi per superar-la. Em llevo cada matí amb ganes de realitzar-me i fer projectes, crec que no hi ha res que pugui parar la meva capacitat de treball i les ganes de tirar endvant”, assegura convençuda.
Del seu pas pel comú en destaca sobretot l’equip amb qui ha treballat i la possibilitat de fer amics importants: “He trobat gent que no coneixia i sé que hi serà sempre, encara que també he descobert gent que considerava amiga i no ho és.” I el futur polític? Ara per ara segueix afiliada al Partit Liberal per “fidelitat” i la confiança que li van fer, però assegura que ara també se sent “amb total llibertat” de poder triar políticament i no quedar-se encasellada en unes sigles. Considera que el país, en política, ha d’avançar “molt, molt i molt”, però no té cap projecte al pensament. “He passat un temps dur i hi ha d’haver un espai de reflexió per tancar ferides i a partir d’aquí no em desmarco de res”, explica, assegurant que ha après “a no pensar en res, perquè en política les coses no són com tu vols, sinó les que volen els altres”.

JOSEP M. CAMP
“Dormo alguna hora més, i més tranquil”

Després de vuit anys com a cònsol major (entre el 1991 i el 1994 també havia estat conseller major), ha deixat el comú convençut que és bo que la llei fixi aquest límit, “si no corres el perill d’estancar-te”. La política, a Josep Maria Camp, li ve “una mica” de tradició familiar perquè el seu pare ja havia estat cònsol menor, però ell assegura que sempre “m’he trobat amb els diferents càrrecs sense buscar-los i potser aquesta és la virtut i la gràcia. Sóc el mateix abans de ser cònsol que després”.
Si algú el busca, haurà d’anar fins a Arinsal. “El meu destí és aquí, és on he nascut, on visc i on tenim el patrimoni”, destaca. Ha canviat el comú per la immobiliària familiar. El repte? Tirar-la endavant malgrat la crisi i conservar els dos treballadors que tenen, a més d’ell i el seu germà. “No he tingut temps d’avorrir-me perquè he entrat aquí i m’he trobat amb moltes coses per fer i per aprendre perquè les normatives han canviat i m’he de posar al dia”, explica. El comú el trobarà a faltar, “són vuit anys a la mateixa casa i hi ha nostàlgia”, però també reconeix que hi ha responsabilitats que ha pogut deixar de banda: “Ara dius: que tranquil que estic. No tens problemes al cap les 24 hores del dia. Des de l’1 de gener el subconscient aparca aquests problemes perquè la responsabilitat ja no és teva”, i lamenta entre rialles: “Quan vaig entrar al comú no tenia ni un cabell blanc...” El ritme de vida li ha canviat: “Ara dormo alguna hora més, i més tranquil.”
A banda de la feina, també s’ha proposat estar més amb la família i els amics. “Tinc els pares grans i han estat vuit anys que no he estat el temps necessari amb ells. També amb els nebots, perquè molts caps de setmana havia de treballar i no podia estar amb ells”, reconeix. La seva idea: “No vull obligacions més que les pròpies i necessàries de la família i la feina.” És per això que assegura que malgrat que seguirà afiliat a DA “m’agradaria acabar la meva carrera política amb aquests vuit anys de cònsol”. Encara que no podrà evitar estar al dia de tot el que passa a la parròquia.
Camp conserva, encara, alguns mals costums adquirits durant l’etapa de cònsol. “Abans de ser cònsol parava sempre el mòbil a la nit, però aquests vuit anys no l’he parat mai i ara tampoc ho faig, ja no tinc el costum. També tinc sempre un carregador a punt”, afirma.

MIQUEL ALÍS
“No puc aixecar-me i no tenir res a fer”

El més veterà pel que fa a edat i carrera política podrà, ara sí, fer vida de jubilat. Bé, de jubilat actiu. I és que malgrat que ja no té obligacions al comú, té planificat què farà cada dia “amb la gran sort que ara no tinc l’obligació de fer-ho”, comenta, i assegura que “no puc aixecar-me i no tenir res a fer. Si no faria tombs davant de casa fins que trobés alguna cosa a fer”. Té clar que als 67 anys “no pots deixar l’activitat de cop” i té tres àrees en les quals cultivar-se. “L’activitat política no compto deixar-la. Estic al directiu del PS i continuaré ajudant amb el que pugui”, explica. I es veu repetint com a cònsol d’aquí a quatre anys? “No em sento vell i no dic que un dia no hi torni, però ara hi ha gent jove i preparada i em sembla que els toca a ells”, respon  convençut. Amb tot, seguirà el dia a dia del comú de ben a prop.
D’altra banda, hi ha l’activitat física: “Cuido l’hort, que ja el tenia, tallo llenya i vaig a caminar.” I per últim, la part intel·lectual. No descarta escriure algun article a la premsa “per donar la meva visió”, però rebutja la proposta de fer un llibre: “Potser ja és massa obligació, no ho crec.” I, en part, recuperar els anys com a mestre. “Em cuido dels néts cada dia i quan arriben a casa els ajudo amb els deures, però sense apretar-los gaire”, explica, reconeixent que segurament, en tots aquests anys en què ha fet política, “la família hi perd molt”.
De fet, revela que els dos dar­rers mandats, els seus no n’estaven gaire que es tornés a presentar. I és que la carrera política de Miquel Alís és llarga: el 1976 va ser elegit per primera vegada conseller de comú, el 1980 va repetir un segon mandat. El 1988 va ser elegit per primera vegada cònsol major i va fer dos mandats seguits. Llavors va estar dos mandats de conseller general, encara que el segon no el va acabar per tal de tornar-se a presentar com a cònsol. I fins ara. Trenta-dos anys en política, encara que quan començava el seu pare li deia: “Deixa’ls estar que allà [al comú] hi van els ganduls”, recordant-li que a la carnisseria de casa és on es guanyaven els diners.
De la seva trajectòria al comú en destaca haver guanyat la concòrdia pels límits amb Canillo i assegura que potser “abans no tenia enemics i ara en tinc”, després d’haver hagut de dir que no moltes vegades. Però també remarca que “els amics ara ho són més que abans, es fan més ferms”.

MONTSERRAT CAPDEVILA
“Vull cuidar-me i estar per la família”

Com el cas de Dolors Cabot, Montserrat Capdevila no va començar el mandat com a cònsol menor. El 2003 Toni Martí li va demanar de compartir candidatura i anar de cònsol menor aprofitant els seus coneixements de les finances del comú, ja que abans treballava com a cap d’administració i finances a la mateixa corporació. I el 2007 va repetir, però el febrer passat va haver de fer el salt al capdavant de la corporació perquè Toni Martí va llançar-se a la cursa electoral per ser cap de Govern. Tot i la trajectòria, “no he estat mai afiliada a cap partit, m’agrada anar a la meva”. I és que assegura que “no he tingut mai vocació política”, encara que l’experiència política diu que l’ha enriquit i que el fet de ser cònsol “ha estat un gran honor”. Potser per això té tantes ganes d’agafar-se una vida més tranquil·la i desconnectar d’un món que l’ha absorbit durant vuit anys.
“M’ho vaig agafar amb moltes ganes, però dos mandats seguits cansen. Ara vull cuidar-me [s’ha apuntat al gimnàs] i estar per la família i la casa. Vull una altra manera de viure”, assegura, lamentant que “només tinc una filla i se m’ha fet gran. He estat poc per ella i ara vull ser-hi”. Diu que trobarà a faltar el comú, sobretot pels 23 anys de treballar amb les mateixes persones, però no li ha costat canviar de xip. “Abans no em desenganxava del mòbil i ara hi ha dies que no me’n recordo d’agafar-lo”, comenta, tot i que també reconeix que encara se sorprèn quan arriben les dotze del migdia “i m’adono que ja he anat a comprar i he pogut fer feina a casa. Llavors dius: ostres, tens temps lliure!”.
De tots quatre, però, és qui té un futur més desdibuixat. De moment, el seu marit li ha cedit un despatx a la seva oficina perquè hi faci el que vulgui. “M’he comprat un ordinador i m’estic posant al dia de les normatives. Potser d’aquí a un temps agafo alguna comptabilitat”, comenta.

La recaptació respon a 1.137 declaracions que ascendeixen a un valor total de 65,7 milions d’euros. S’ha de tenir en compte que no és un exercici complet, ja que l’impost va entrar en vigor l’abril i el primer període declaratiu es va tancar el 31 de juliol (les declaracions es fan trimestralment però els obligats tributaris tenen un mes per fer-les des que s’acaba el trimestre). En aquest primer cicle el Govern va recaptar 964.694 euros fruit de les retencions a un total de 14,4 milions declarats. Les quanties han crescut en els períodes següents, tancats el 31 d’octubre i el 31 de gener, respectivament. En el primer dels citats les rendes van ascendir a 23,6 milions i la recaptació als 1,4 milions. En el segon el Govern va ingressar 1,9 milions de 27,6 milions declarats.
El ministeri de Finances atribueix aquest increment –d’un 90% entre el primer i el darrer període, destaquen– “a una major conscienciació de l’impost per part dels retenidors andorrans”, però també al treball de control del cos de duana. En aquest sentit, van posar de manifest que s’han dut a terme “més de 250 accions incloent contactes telefònics, requeriments escrits i accions inspectores” per tal de regularitzar aquells rendiments que no havien sortit a la llum. Des del ministeri van remarcar que valoren “positivament” aquesta tendència a l’alça de les declaracions.

Espanya i prestació de serveis
Les dades desglossades constaten que el 78,07% de les rendes declarades van destinades a Espanya i que la prestació de serveis esdevé l’activitat més estesa i que comporta el major volum de rendes generades per no residents fiscals i, per tant, de retencions per part de l’Estat.
Per països, 51,3 milions del total de 65,7 declarats tenien com a destinació Espanya. I, d’aquests, 35,3 milions eren fruit de prestacions de serveis dutes a terme per no residents d’origen espanyol. En segon lloc, es va situar la reassegurança, que va generar 6,7 milions, i en tercer les rendes del treball, amb 3,7 milions. Els rendiments de capital mobiliari van suposar 2,6 milions. França és el segon país en el rànquing de rendes obtingudes per activitats dels seus nacionals al Principat. Persones o entitats procedents del veí del sud van obtenir 4,6 milions, dels quals gairebé la totalitat, 4,3 milions, per prestacions de servei. El tercer país és la Gran Bretanya. Els rendiments econòmics van ascendir a 3,2 milions. En aquest cas, l’activitat amb major volum dinerari va ser la reassegurança, amb 1,6 milions.  Suïssa és la següent a la llista amb 2,1 milions, dels quals 1,3 per capital mobiliari.

RECÀRRECS A PARTIR DE L'ABRIL SI NO ES DECLARA EN EL TERMINI PREVIST PER LLEI

Segons la informació facilitada pel departament de duana, prop del 20% de les rendes s’acaben declarant fora de termini. Així que ja han advertit que atès que es considera que l’impost ja està consolidat i que “els terminis declaratius són raonables” –van recordar que es dóna un mes per declarar les rendes obtingudes durant el trimestre anterior–, a partir del proper període penalitzaran qui no declari quan ho ha de fer. Van assenyalar que a l’abril, quan s’hauran de presentar els guanys del primer trimestre del 2012, “es procedirà a aplicar els recàrrecs legals corresponents per les declaracions presentades fora de termini”.
L’impost és vigent des de l’abril de l’any passat però des del primer de gener d’aquest 2012 estan en vigor un seguit de modificacions per corregir deficiències que es van constatar en la primera versió de la llei. Per exemple, la gran majoria de rendes exemptes de l’impost (com ara les pensions de jubilació) ja no s’han de declarar. També s’han fet formularis “més senzills i entenedors”.

La ventada va ser tan intensa que fins i tot va obligar a tancar tots els sectors de Grandvalira, Arcalís i una part de Pal-Arinsal. També va causar destrosses diverses a la parròquia de Sant Julià, on una grua va caure sobre un edifici de tres plantes i va afectar-ne part de la teulada. Els bombers van haver de fer una desena d’intervencions.
Les estacions van decidir ahir al matí no obrir amb vista a les condicions meteorològiques, malgrat que durant la tarda el vent va afluixar. Des de Grandvalira, el director tècnic del sector d’Ensisa, Enric Barbier, va explicar que les ràfegues eren “molt importants i que hi havia molta neu solta, lleugera, i a la mínima que feia una mica de vent hi havia una sensació molt alta de tempesta, de torb brutal”. Al vespre des de l’estació preveien una millora de les condicions i poder obrir avui al públic, malgrat que el fred persistirà. Les temperatures  mínimes que es van registrar ahir van arribar a nivells que, segons Barbier, feia temps que no es registraven: als punts més baixos de l’estació es va arribar als 14 graus negatius i a les cotes elevades, fins als menys 24.
Tampoc la jornada va ser positiva per a les pistes de les valls del nord. Els accessos a Arcalís van tancar ja des de divendres a la nit, tal com va informar l’Agència de Mobilitat, i també divendres a la tarda es va decidir aturar els telecadires –els teleesquís sí que funcionaven– per les fortes ràfegues de vent. El director del sector, Jean-Claude Montané, va comentar que “en principi” s’espera que el vent afluixi per poder obrir avui. A Pal-Arinsal van poder obrir però de manera parcial a les cotes baixes, on les ràfegues bufaven amb menys intensitat.

Teulades i canonades
El servei de bombers va haver d’actuar durant la nit de divendres i la jornada d’ahir en diferents punts del país per atendre emergències derivades del temporal. A les quatre de la matinada una grua va caure sobre la teulada d’un edifici deshabitat d’Aixirivall, sense que es registressin danys personals. Fins al matí no es va poder retirar la part malmesa amb l’ajuda d’una altra grua de gran tonatge. També a Sant Julià, poc després de les set de la matinada, els efectius van haver de retirar part de la teulada de la gasolinera d’un centre comercial perquè el vent la va descollar i per evitar destrosses majors. Tampoc hi va haver ferits. I al Pas de la Casa es van fer tres intervencions perquè les baixes temperatures havien congelat les canonades de tres edificis.
El temporal, a més, va causar talls puntuals i de curta durada en el subministrament elèctric com a mínim a la parròquia de Canillo. Des de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) van confirmar que durant el matí van patir algunes incidències a causa de la meteorologia, malgrat que no van donar-hi més detalls.

Extremar les precaucions
El director de Protecció Civil, Francesc Areny, va insistir en les recomanacions que s’han donat des de l’arribada del temporal, com ara que no se surti de casa “si no és realment necessari”, dur roba d’abric perquè les temperatures continuaran sent gèlides –la sensació de fred és més intensa amb el vent–, verificar els dipòsits de gasoli i extremar la precaució a la carretera, perquè el vent hi desplaça la neu i les baixes temperatures poden glaçar la calçada. De fet, ahir al matí la carretera del port d’Envalira va estar tancada entre les 6.45 i les 11 hores i els equipaments especials van ser obligatoris tot el dia a la zona i també per accedir a França.

NEVADES A PARTIR DE LA TARDA

Les baixes temperatures continuaran avui però no seran tan fredes com les d’ahir, segons la previsió meteorològica, que situa màximes d’un grau negatiu a 1.500 metres d’alçada. El que sí que s’espera per avui a la tarda són precipitacions en forma de neu que podrien deixar 10 centímetres al sud del país i 20 al nord. I l’onada de fred tampoc no hauria de donar treva demà, quan el vent pot tornar a bufar “fort”. De fet, davant d’aquestes previsions, el Govern ja va decidir divendres suspendre les activitats d’esquí escolar que els estudiants havien de realitzar demà.

Ja heu convençut tots els ajuntaments perquè cedeixin els fons municipals?
En bona part. Gràcies també, cal dir-ho, al Consell Comarcal, tenim una relació molt bona amb els ajuntaments. La prova és que ja hem ingressat el fons de quatre municipis, i en breu n’incorporarem un cinquè.

Quatre municipis tampoc no semblen gaires.
Preferim ingressar la documentació de mica en mica per fer-ne un bon tractament. Si ingresséssim de cop tota la documentació municipal de tota la comarca, això més que un arxiu esdevindria un magatzem. En canvi, tal com ho fem ara, cada nou fons que incorporem està llest per ser consultat al cap de poques setmanes.

I pel que fa als fons particulars, ja heu vençut les reticències inicials?
Les anem superant. Hi ha una idea força estesa que els arxius són institucions tancades, i el nostre esforç s’ha orientat des del principi a fer veure que no és així, que som institucions obertes a tota la societat. I ja comencem a veure els fruits: tenim, per exemple, una col·lecció única i magnífica de premsa i cartells de la Guerra Civil. Hem ingressat també el fons Esclusa, amb milers de clixés i fotografies que abasten   dels anys 50 fins als anys 80... De mica en mica la gent s’hi va interessant i ens va fent confiança.

Un altre dels objectius que us heu fixat és aplicar els darrers avenços informàtics al tractament de la documentació.
Disposem d’aplicacions que ens permeten difondre tota la documentació en línia, i estem desenvolupant un sistema que permetrà als ajuntaments informatitzar al moment la documentació que generen, de manera que a l’hora de passar-la a l’arxiu ja estarà completament descrita i consultable. A més, estem començant a treballar també en el terreny de les ontologies...

Què és això?
Les ontologies són sistemes de representació del coneixement que en el context del web semàntic tenen la funció de fer que les màquines puguin entendre els humans.

M’està començant a espantar.
No, en absolut. A més estem encara a les beceroles, però amb el temps amb aquesta tecnologia podrem recuperar la informació de manera totalment intel·ligent.

Així, s’ha acabat allò de remenar documents fins que trobes el que busques?
L’objectiu actual de l’arxivística és que tothom des de casa pugui recuperar la informació de la manera més còmoda i ràpida possible. Eliminarem la part de buidatge tradicional, i així es veurà més clarament que l’emoció que comporta la investigació documental no és trobar les dades, sinó interpretar-les.

Diuen que no hi ha riscos de suspensió i només a San Mamés s’espera una petita nevada, però el fred sí que pot convertir-se en el protagonista de la jornada. L’FC Barcelona aspira a retallar distàncies al Reial Madrid, el líder destacat de la lliga espanyola amb set punts de diferència sobre els blaugrana. Els de José Mourinho –novament representats per Aitor Karanka a la roda de premsa– visiten avui (20 hores) el seu veí, el Getafe, que lluita per fugir de les posicions més perilloses de la classificació. El segon entrenador dels blancs es va centrar en el tema arbitral i també en l’FC?Barcelona. “Àrbitres? Ara són altres els que parlen d’ells. Nosaltres ja vam parlar després del partit de Copa del Rei i tot el món va veure el que va passar. Nosaltres sempre reconeixem quan ens beneficien i quan ens perjudiquen”, va assegurar Aitor Karanka, que va parlar sobre les queixes de Sandro Rosell. “No sé si el Barça té motius per queixar-se i jo només parlo del que passa aquí. Ells sabran el que fan. No hem de fer més voltes.” I?després va descriure el rival d’avui. “Al principi a Luis Garcia no li sortien les coses com ell volia. Ara han millorat molt i han aconseguit molts punts. Defensen molt bé i són perillosos a dalt. Serà un equip complicat.”
El tècnic del Getafe, Luis García, que ja va sorprendre l’FC Barcelona, va ser clar. “El Madrid et treu la pilota i et mata. La clau? Si fan més de tres gols per partit, s’hauran de reduir les ocasions.”

Guardiola lloa Messi
La Reial Societat visita avui (22 hores) l’FC Barcelona i Pep Guardiola es va dedicar a defensar Leo Messi i també el seu president, Sandro Rosell. “L’argentí és molt competitiu. Ell ha viscut moltes experiències. Sempre juga bé i sempre dóna gols o els marca. És determinant i Sandro Rosell sempre ha estat impecable.” Sobre el descans a Xavi Hernández en el partit de Copa del Rei a Mestalla, Guardiola va explicar el perquè. “Està millor. Sóc el primer que penso que Xavi ho aguanta tot, però no és així. És un jugador molt bo com altres que tenim de fiables i que no es cansen i segueixen treballant tot i haver-ho guanyat tot. És molt fiable i no és una màquina. Es tracta que no tingui fatiga.” Mentre, l’entrenador dels bascos, Philippe Montanier, va qualificar així el Barça. “Són intractables al Camp Nou, però ho intentarem.”

Fins al 2013

Abidal firma

Una de les renovacions més desitjades per l’FC?Barcelona es va signar. L’internacional francès Eric Abidal va signar per una temporada més i tindrà una clàusula per la qual podrà ampliar el seu contracte dos anys més si compleix una sèrie d’objectius. “El Barça és el que millor futbol fa, però ens costarà seguir gua-nyant partits”, va indicar Eric Abidal.