Contacta'ns

Destacat

Empreses

Premsa Andorra

DESTAQUEM

Què és ?

Secció Luxe

Andorraning » Portada » Destacat

◄ Mostrant de 26561 a 26580 ►

Comença la Cimera de Copenhaguen

| 07/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 151 | 0 comentaris |

(34 vots) |

Copenhaguen ja és oficialment un dels centres informatius més importants del món. Aquest dilluns al matí s´ha celebrat la cerimònia de benvinguda de la COP15, presidida pel primer ministre danès, Lars Løkke Rasmussen, i altres autoritats.

L'Editorial Andorra publica un llibre sobre el barroc al Principat

| 07/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 167 | 0 comentaris |

(53 vots) |

Un llibre sobre el barroc a Andorra. Aquesta és l'última proposta que publicarà aquest any l'editorial Andorra. El llibre veurà la llum la setmana vinent.

Les inscripcions per l'Andorra Ultra Trail s'obren aquest dijous

| 07/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 167 | 0 comentaris |

(50 vots) |

Després de l'èxit assolit en la primera edició, els organitzadors de l'Andorra Ultra Trail ja treballen en la propera.

L'Espanyol s’enfonsa

| 07/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 183 | 0 comentaris |

(60 vots) |

Però res més lluny de la realitat. Els locals van pagar car el mal plantejament inicial i van anar a remolc durant tot el partit.
Després de la golejada per 4 a 0 contra l’Atlètic de Madrid, Pochettino va treure al camp un equip revolucionari. L’argentí va optar pel físic en detriment de la qualitat, amb Baena i un reconvertit Forlín en el doble pivot, i per donar més velocitat a l’atac amb l’entrada de Coro i Ben Sahar en lloc de Tamudo i Iván Alonso.
Però l’invent només va funcionar els primers quinze minuts, quan l’equip va sortir amb molta intensitat i van ser superiors a l’adversari. Una assistència de Pareja va estar a prop de significar el primer gol de la tarda a Cornellà-El Prat, però Callejón ho va fer quasi tot bé menys la definició. De mica en mica, l’Espanyol va anar apagant-se i, incapaç de generar futbol al centre del camp, es va limitar a aprofitar alguna badada de la defensa cantàbrica. Al descans, empat a 0.
Però a la represa, els visitants van prendre nota de la debilitat dels de Pochettino i van sortir per endur-se el partit. Ben aviat obtindrien fruits, ja que una falta executada per Canales l’aprofitava Henrique, central cedit pel Barça, per rematar sense oposició al fons de la xarxa. Canales, el millor dels visitants, seria l’encarregat de fer el segon cinc minuts després davant la inoperància de la defensa blanc-i-blava. Al 66, Tchité feia el tercer de penal després d’una entrada de Pillud a Serrano dins l’àrea, i Canales aconseguia el quart al minut 72.
Amb aquesta derrota, els de Pochettino acumulen sis partits seguits sense conèixer el triomf i quatre derrotes consecutives que els deixen en una situació complicada, a només tres punts del descens.
Molt diferent és la situació del Mallorca, que ahir va tornar a guanyar en el fortí en què s’ha convertir l’Ono Estadi al Saragossa per 4 a 1. Per als de Manzano, sisens a la lliga, van marcar Aduriz, en dues ocasions, Mario Suárez i Keita, mentre que Ander Herrera va materialitzar el gol de l’honor per als aragonesos.
El Vila-real, de la seva banda, segueix escalant posicions a la lliga gràcies a la victòria d’ahir al Madrigal contra el Getafe (3-2), en un partit on va haver de remuntar en dues ocasions. Capdevila empatava el gol inicial de Pedro León i Cazorla, i Capdevila, a només tres minuts per al final, van deixar en una anècdota l’1 a 2 materialitzat per Soldado. El València, de la seva banda, es va situar tercer en vèncer 1 a 2 l’Athletic de Bilbao.

L'ARGENTIÍ LEO MESSI REP LA PILOTA D'OR EN UN ACTE CELEBRAT A PARÍS

El davanter argentí de l’FC Barcelona, Leo Messi, va rebre ahir la Pilota d’Or, entregada per la revista France Football, en un acte celebrat a París on el crack va aprofitar per donar les gràcies, en repetides ocasions, als seus companys i al Barça. Messi va obtenir 473 punts i va guanyar el guardó amb la major renda de la història.

“Per aspirar a or s’ha mostrat flaquesa amb la baixa de Matalí”

| 07/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 147 | 0 comentaris |

(50 vots) |

Tot el contrari al seu bàsquet. Amb la primera victòria ja s’ha tret un pes de sobre, ara falta mantenir-se en aquest estat. L’entrenador del River Andorra, Alfred Julbe, va arribar per substituir Joan Carles Pié, que va marxar per motius laborals. El tècnic, fet exclusivament al bressol del bàsquet català: el Joventut de Badalona, no entrenava des de la temporada 2005-2006. Tot un mestre –no comparem– però quasi un mestre zen com Phil Jackson (el coach de Los Angeles Lakers).

Arribar amb aquesta aurèola a un club com el River Andorra no deu ser fàcil per a vostè. Com es canalitza tot plegat?
Si d’alguna cosa et serveixen els anys entrenant bons equips i amb repercussió mediàtica, que és això el que entenc que em preguntes, doncs tot s’ha de digerir bé, procurar no molestar el grup. Les plantilles volen treballar tranquils i dins de les seves capacitats. D’entrada, era lògic que generés unes expectatives molt grans, com ho era que tot tornés al seu curs normal.

Què és més difícil, entrenar un equip ACB?on el compromís ja es dóna per fet o arribar a un club de LEB plata on hi ha una barreja de professionals i semiprofessionals?
Tot té la seva dificultat. A la Lliga ACB?és molt diferent entrenar per al títol que entrenar equips per a la mitja taula. Cada lloc té la seva dificultat. Aquí els objectius són molt clars: ajudar a empènyer i fer un pas important per consolidar la professionalització que vol el club. Fer una bona barreja entre la gent de casa i els que vénen de fora. Jo aporto més disponibilitat horària i també de costums. Visc al 100% per aquesta activitat. És la meva sort.

Va sobtar-lo trobar-se amb jugadors que no podien entrenar-se al matí?
El pas previ cap a la professionalització necessita temps i no em sobta perquè va formar part del que ja m’havien explicat. De fet, Joan Carles Pié va plegar perquè té una bona feina. Ell també va estar condicionat. Els que vénen al matí a entrenar ho fan al 100%. També va impactar quan vam tornar de Rosalía, que vam entrenar. Són petites coses noves que ara estan més digerides. És ser full time i no professional. L’element clau és el creixement personal, de l’individu, tècnic i físic. Al matí són feines individualitzades. Un Néstor Zamora o un Manel Núñez si treballen molt han de pensar que poden ser un Tomás Bellas de 12 minuts jugats al Gran Canària.?Aquest ha de ser l’únic sentit que li han de donar a la feina.

Quan va arribar al país... Va pensar, on em fico?
No, no. Tinc 49 anys i prenc les meves decisions. Després de les tres derrotes doncs ho vaig passar una mica malament, malgrat tot ja ho vaig avisar. Va ser dur entrar en aquesta dinàmica i perquè a més, de bon començament, em carrego el noi més brillant: l’Andreu Matalí. Penses moltes coses. Vam baixar moltíssim i ens vam convertir en un equip molt previsible.
Sembla que l’equip hagi passat a ser més defensiu que no ofensiu...
No. Bàsicament hem incrementat el ritme físic, la resistència que volem tenir en un partit. Ara es nota en la defensa, però l’objectiu és que també es noti en l’atac. No hem renunciat a córrer, però amb la baixa de Matalí ens hem convertit en previsibles. La idea és acabar sent un equip amb aquesta alegria, espontaneïtat, però unit a un desgast físic perquè jo entenc el bàsquet d’aquesta manera. Com l’he entès a Badalona sempre.

Tenir sistema Pigram... ho considera normal?
Sí. Jo crec molt en els jugadors destacats, en els més buscats, que la defensa rival considera el focus del teu atac. Del nostre equip hi ha el Wolfram, el Pigram i el Matalí. Crec molt a jugar d’aquesta manera.

Quins vicis tenien adquirits aquests jugadors quan vostè va arribar?
Prefereixo que la meva resposta quedi com una cosa més personal, interna, per a les meves anotacions. He procurat ser molt respectuós amb la feina d’abans.

Aquest equip pot aspirar a l’ascens a LEB or?
Ha mostrat molta flaquesa amb una circumstància greu –la lesió de Matalí– i penso que estem bé per competir amb el grup de dalt, però no serem l’equip destacat com ho és el LOBE Osca.

“Volíem anar a l’essència del pop i parlar sense metàfores fosques”

| 07/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 161 | 0 comentaris |

(49 vots) |

Vénen de presentar El incendio, l’àlbum més recent, a Londres i a l’Apolo barceloní, i els esperen per ciutats de tota la Península en un llarg periple de concerts. Marc Ros, cantant, guitarrista i baixista ocasional, parla amb el Diari.

És fàcil imaginar que el concert se centrarà en el nou disc. Què ha suposat de nou, en la vostra trajectòria?
Ha estat un disc molt gratificant. Són cançons molt senzilles, fàcils d’interpretar, perquè el que buscàvem era anar a l’essència del directe ja des del disc. Hi parlem d’amor sense metàfores fosques, anant al gra i sense complicacions. És com si parléssim en un bar amb un col·lega sobre els nostres problemes amorosos.

El nou disc el vau masteritzar als emblemàtics estudis d’Abbey Road, a Londres. Per aquest desig d’anar a l’essència del pop? Per romanticisme o per una qüestió purament pràctica?
D’entrada, perquè tècnicament era molt interessant: allà s’hi troben els millors productors del món. Ho desitjàvem fa temps i enguany els nostres productors de Barcelona han decidit donar-nos la sorpresa. Així que no és una elecció feta per romanticisme: si no fos per aquells cracks no hauria estat tan interessant. Ara bé, ja que hi érem, ho vam gaudir. Ens van donar llibertat total per passejar-nos pels estudis.

També igual llibertat creativa?
Sens dubte. Com en cada disc. Suposo que quan ens van fitxar estaven il·lusionats amb nosaltres i no tindria sentit que ens manipulessin.

Resulta paradoxal que assalteu Londres just quan heu deixat de compondre en anglès.
És cert. Podria haver estat aleshores, però ha sortit ara. Europa és molt difícil quan cantes en castellà i per això ara pensem més en els mercats llatinoamericans. Però també ens va sortir el concert a Londres.

Satisfactori?
Sí, sí. Dues setmanes abans ja estava tot venut. Va ser una sorpresa enorme. Hi havia tota la comunitat d’estudiants i gent que hi treballa. I va ser molt energètic. Cantaven amb nosaltres com si els anés la vida.

Esteu fent una trajectòria diguem-ne modèlica: descoberts en un concurs de joves talents, discogràfica petita, gran segell.
Suposo que som força treballadors i ho anem fent tot de manera molt planera. Imaginem-nos, per exemple, que la rebuda d’aquest disc l’haguéssim tingut fa uns anys: igual se’ns n’hauria anat l’olla. Però en canvi, tot ha estat progressiu i hem mantingut el control sobre el que anava passant.

Us va ajudar haver posat música a alguns anuncis televisius?
Sí, sí, moltíssim, sens dubte. Això ens va ajudar sobretot a arribar a un públic que d’una altra manera no t’escoltaria, així que està molt bé. Ens podem considerar afortunats.

Tot i que també us va generar algun problema. [Es van mostrar en desacord amb el contingut de la campanya del Govern, del qual no havien estat informats].
Sí, en algun cas va ser font de polèmica. Però també és cert que ja fa molt que tot allò va quedar enrere.

Una pregunta típica, sobre el panorama de la música que s’està fent des de Catalunya. Sembla trobar-se en un moment dolç, oi?
És cert, veig un panorama molt positiu, amb molts grups i molts dels quals viuen un moment molt dolç. Hi ha talents amb molt de futur. Després, ja entrem en les qüestions dels gustos personals, però fa deu o quinze anys no m’interessava tant la música que s’hi feia. També crec que els músics s’han professionalitzat i han abandonat l’amateurisme i estan executant unes interpretacions amb molt bon gust.

Avui trepitjareu Andorra per primera vegada?
Com a grup, sí. Però jo ja havia vingut per aquí fa uns anys, amb una altra formació. Doctor Octopuss, es deia, dins d’una minigira acústica. Va ser molt divertit. Però és clar, érem desconeguts i ara esperem que algú més hagi sentit parlar de nosaltres. Però és una sorpresa el que ens espera.

Nou servei de salut a l’Oficina Jove

| 07/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 148 | 0 comentaris |

(35 vots) |

Aquesta iniciativa se suma a les que ja ofereix l’Oficina Jove, un ens que, des de fa poc més d’un any, aglutina les àrees de joventut de l’ajuntament de la Seu i del Consell Comarcal i està ubicat al centre cívic L’Escorxador.
Des de l’any 2002, l’Alt Urgell disposa d’un pla de salut jove que ara fa un nou pas endavant amb la creació d’aquest servei. Mireia Pellicer, consellera comarcal de joventut i regidora de la mateixa àrea a l’ajuntament de la Seu d’Urgell, es mostra convençuda que “ubicar a l’Oficina Jove aquesta prestació pot suposar un espai de confiança per als joves, ja que fuig d’organismes institucionalitzats i funcionarials i és de total discreció i confidencialitat”.
El servei de salut per als joves comptarà amb un metge del CAP que, cada dimecres de 6 a 7 de la tarda, atendrà les consultes a la pròpia Oficina Jove. A Oliana, on també s’ofereix aquesta ajuda als joves, té lloc dins del mateix centre educatiu un cop per setmana, en col·laboració amb el CAP?de la vila. D’altra banda, el psicòleg del SIAP també atendrà, a l’Oficina Jove, les inquietuds dels joves sobre el seu desenvolupament emocional i de relació amb l’entorn. D’altra banda, es mantindran els tallers i les xerrades que, periòdicament, s’organitzen per part de l’Oficina Jove a diversos centres.

Zapatero no considera prioritària la reforma de la Constitució espanyola

| 07/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 171 | 0 comentaris |

(62 vots) |

Els presidents del Congrés, José Bono, i del Senat, Javier Rojo, van rebre a partir de les 11.45 els convidats, entre els quals el cap de l’executiu espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, o la presidenta del Tribunal Constitucional, María Emilia Casas. El president del govern va afirmar que la Constitució del 1978 ha estat i és “molt útil”, ja que ha permès que Espa-nya hagi funcionat aquests 31 anys i, per aquest motiu, “no hi ha a l’horitzó immediat una necessitat imperiosa” de reformar el text.
A més, Zapatero va recalcar que aquests darrers 31 anys “de democràcia i maduresa” han estat “els millors de la història d’Espanya”, ja que s’ha consolidat “la pau, la llibertat, l’estabilitat i el progrés”, i va afegir-hi que “és un dia per estar satisfets pel que han suposat aquestes tres dècades”.
De la seva banda, el president del Congrés, José Bono, va opinar durant el seu discurs que la Constitució “no és infinitament flexible” perquè “té límits” i, “a semblança de qualsevol pràctica esportiva, marca els límits del camp de joc, que mai són una restricció, al contrari, constitueixen una garantia, la garantia de les regles del joc”.
Bono també va agrair al lehendakari basc, Patxi López, la seva presència històrica, ja que mai abans cap líder de govern basc havia assistit a l’acte central del dia de la Constitució espanyola.

Màxim esforç a mauritània
El president del govern espanyol va aprofitar l’efemèride per dedicar unes paraules als familiars dels cooperants segrestats a Mauritània i els va garantir que l’executiu està posant “el màxim d’esforç possible” en el seu alliberament quan es va complir una setmana del segrest.
Mentrestant, el director de l’ONG Barcelona-Acció Solidària, Francesc Osán, va viatjar ahir a Dakar per coordinar el retorn, dimecres vinent, de la resta de membres de la caravana i prestar el seu suport. De moment, ningú ha reivindicat encara el segrest.

Uns vàndals s’emporten el nen Jesús i un garrí del pessebre

| 07/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 174 | 0 comentaris |

(51 vots) |

Tot indica, segons confirmava la cònsol menor, Mònica Bonell, que es tracta d’una bretolada. La figura estava lligada amb unes brides i sembla que els autors dels fets haurien utilitzat unes tenalles per trencar-les i endur-se el nen Jesús.
Els vàndals no en van tenir prou d’endur-se aquest element tan representatiu que també van agafar un garrí. A més, un pastoret del pessebre va aparèixer amb la mà mutilada. Els fets van ocórrer la matinada de dissabte a diumenge i el comú ha denunciat els fets a la policia, que està investigant el succés, tot i que ahir no tenien cap indici que aclarís l’autoria del furt. Per evitar més incidències, la corporació instal·larà un tancat a la zona del naixement. Bonell lamenta aquest “acte vandàlic”, sobretot perquè “els padrins de Canillo havien treballat molt per fer realitat el pessebre” i demana la col·laboració ciutadana per mantenir el naixement en bon estat fins al 10 de gener. La zona on està instal·lat el pessebre –al passeig del telecabina, l’església de la Santa Creu, la plaça de Montaup i davant del Palau de Gel– està vigilada durant la nit.

Coordinació andorrana

| 07/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 141 | 0 comentaris |

(45 vots) |

La participació en les missions internacionals dels terratrèmols del Marroc i el Pakistan, del tsunami d’Indonèsia, del cicló a Moçambic o per socórrer els refugiats del Txad al Camerun l’han forjat en la tasca per la qual l’han tornat a requerir davant els devastadors efectes d’Ida per Amèrica Central. I en particular a El Salvador, des d’on es va fer una crida mundial a la qual Marc Maestre va respondre d’immediat deixant el despatx d’advocats on treballa per exercir una vegada més de cooperant.
El lletrat és una de les cinquanta persones d’arreu del món que disposa de la formació exigida quan s’activa un “clúster, una mena de grups temàtics que en les emergències agrupen tots els actors d’un mateix sector per coordinar la resposta, evitar duplicitats i detectar mancances”, comenta des del centre d’operacions a la mateixa capital salvadorenca. Les últimes setmanes les ha passat allà, “treballant amb les autoritats i agències de les Nacions Unides i amb totes les ONG i organismes locals i internacionals, intentant que totes les avaluacions es facin sense descuidar cap zona afectada i sota els mateixos criteris”. Marc Maestre explica que és essencial aquesta tasca conjunta i centralitzada per uns mateixos coordinadors, aquesta és la seva feina, “per donar una resposta estàndard a cada necessitat i mantenir l’equitat entre tots els damnificats”. L’objectiu és que no hi hagi solucions diferents per a una mateixa problemàtica “que és el que passa quan falta coordinació, que per exemple un organisme dóna a una família sencera una tenda de 16 metres quadrats com a allotjament, un altre una de 25 i un tercer pot construir un habitatge temporal de 30”, emfatitza el voluntari de Creu Roja.
En la mateixa línia també s’avalua si uns afectats estan rebent ajut per duplicat i d’altres no tenen cap tipus d’assistència, i en aquest cas s’ha de determinar si els recursos dels quals es disposa són suficients per cobrir les necessitats o s’han de fer crides per aconseguir-ne més. Marc Maestre assenyala que les inundacions i les esllavissades van arrasar un miler d’habitatges i van deixar d’altres tres mil parcialment destruïts o en zona d’alt risc. Els equips d’emergència s’esforcen a garantir mitjans de subsistència bàsics als afectats i el voluntari ressalta que “un mes després del pas de l’huracà encara queden 3.600 persones en albergs d’emergència”.
En pocs dies Maestre tornarà a la vida d’advocat, a la seva realitat al Principat, lluny d’aquestes tragèdies. Però en cap cas aliè, perquè quan hi hagi una crida perquè alguna catàstrofe ha sacsejat una regió remota del món ell hi tornarà a ser per coordinar les accions i fer una mica més fàcil la vida dels afectats.

Escrits en l’arena

| 07/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 230 | 0 comentaris |

(44 vots) |

Bona promesa, venint dels màxims mandataris de dos estats que emeten, segons calculen els tècnics, el 40 per cent dels gasos que s’envien a l’atmosfera des de la superfície del planeta.
Les declaracions genèriques de bones intencions, tanmateix, acostumen a no arribar a plasmar-se en fets concrets. El president brasiler, Luis Inázio Lula da Silva, ja va mostrar la decepció per la falta de quantificació d’aquest compromís per part dels caps d’Estat de les dues grans potències.
La reunió preparatòria de Barcelona es va tancar sense xifres ni dades concretes de reducció de les emissions contaminants, i el primer ministre danès, Lars Lokke Rasmussen, que serà l’amfitrió de la trobada al seu país, reiterava la impressió final de les sessions a la capital catalana, en el sentit que serà impossible arribar a l’objectiu marcat per la Unió Europea, d’un tractat internacional per reduir la contaminació i reconduir l’efecte hivernacle, i encara menys, atendre la segona part de la reclamació del vell continent, que era la de donar valor jurídic, amb sancions incloses, a les condicions que es poguessin acordar.
A tot estirar, Rasmussen espera que la cimera del seu país pacti un compromís més o menys abstracte, de caràcter polític, que serveixi de base per a una negociació posterior, i que tot plegat pugui culminar en mesures concretes, universalment acceptades, en una nova trobada, l’any vinent.
El temps va passant i, si hem de fer cas del convenciment cada cop més generalitzat entre els científics, entre tots faran i farem tard per salvar l’habitabilitat de la casa comuna que és el planeta Terra.
Si afavorir el manteniment, i encara més el desenvolupament, de les millors condicions de la natura, per a la bona supervivència dels éssers vius en general, inclosos els anomenats animals racionals, encara hi ha quelcom de més priori-tari.
El primer dels drets humans que figura a la declaració anomenada universal és el de la vida. I per viure és imprescindible alimentar-se. Abans i després que Obama i Jintao xerressin i sopessin a Pequín, abans i després, a Roma, es reunien els responsables polítics que van atendre la convocatòria de l’agència de les Nacions Unides per a l’agricultura i l’alimentació (FAO) per lluitar contra la fam .
Els que hi van respondre, perquè no es va molestar a presentar-se cap dels líders de les vuit primeres potències econòmiques, les del G-8, tret de l’italià Silvio Berlusconi, que, naturalment, ja era a Roma.
Passades més de la meitat de les sessions, cap Estat no havia com- promés ni un sol dòlar per combatre la gana. El màxim dirigent de la FAO, Diouf, lamentava no haver rebut res dels més de 20.000 milions de dòlars promesos en la cimera anterior, celebrada a L’Aquila. I que calen 44.000 milions per arribar a l’objectiu de reduir a la meitat les morts per gana en el termini de cinc anys, d’aquí al 2015.
La xifra pot semblar enorme, però és infinitament inferior al que ha costat reflotar un dels bancs nord-americans causants de la crisi global.
A la fi, la directora executiva del Programa d’Alimentació Mundial (PMA), Josette Sheeran, va intervenir amb una demanda realista, amb el lema A billion for a billion. Si només mil milions de ciutadans donéssim un euro a la setmana, el drama quedaria minimitzat.
Hi afegia Sheeran, carregada de raó, que garantir l’alimentació de la gent no és només un afer humanitari i de desenvolupament agrícola: “Sense menjar, la gent es rebel·la, emigra, o mor; és una qüestió de seguretat, pau i estabilitat.” Sempre s’ha dit, que sense situacions de misèria desesperants, fenòmens com ara els atemptats suïcides serien molts menys.
I mentrestant, els màxims líders dels estats més poderosos es dediquen a proclamar bones intencions i a escriure compromisos en l’arena.

El pressupost suprimeix la inversió en noves escoles

| 07/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 158 | 0 comentaris |

(49 vots) |

El primer i principal és que la inversió més important (3 milions d’euros) era per al nou centre de secundària de la vall d’Orient, que està acabat i en funcionament des del passat mes de setembre. I la segona és que el pressupost del 2010 ha suprimit les partides destinades al nou centre escolar Prats del Riu (a Canillo) i també al d’Escaldes. En els comptes del present exercici es preveien 2 milions d’euros per a les dues infraestructures (1,5 milions per a la canillenca i 500.000 per a la d’Escaldes).
Ara mateix l’escola projectada a Canillo està en stand by. El comú, en no haver pogut aconseguir l’acord dels propietaris dels terrenys afectats per la construcció de l’equipament, ha ofert al ministeri d’Educació l’ampliació de l’escola actual. I, al seu torn, el ministeri ha d’avaluar ara si un engrandiment de l’edifici actual cobriria les necessitats. Respecte a Escaldes, al juny el comú va iniciar el corresponent procediment amb els propietaris afectats per la construcció d’una nova escola a la carretera d’Engolasters, a la zona de les Molleres. Però era només l’inici del que el cònsol Antoni Martí ja va advertir que era un llarg procediment burocràtic.
Una novetat sí que són els 600.000 euros que es destinen a estudis per a la construcció d’una nova escola de primera ense-nyança a Santa Coloma. La resta de diners fixats a la partida són per a millores als col·legis.

Un pla d’equipaments
Fer una projecció a 10 o 15 anys vista del que el país necessitarà en infraestructures escolars és l’objectiu del nou pla d’equipaments que prepara el ministeri i que hauria d’estar enllestit al llarg de l’any que ve. Justament en la introducció al projecte de llei el Govern indica que les conclusions d’aquest pla seran cabdals per definir els projectes d’inversió concrets. L’executiu recorda que l’anterior govern havia definit un seguit de plurianuals per a nous centres escolars que a la pràctica no s’han materialitzat.
Finalment, la inversió en obres de millora es dobla enguany. Inclou remodelar sanitaris i cuines, canviar finestres, instal·lar ascensors i també les despeses en la xarxa informàtica.

EDUCACIÓ SUMA 62,7 MILIONS D'EUROS

El pressupost d’Educació (inclou els departaments d’Ense-nyament Superior i Recerca) suma enguany un total de 62,7 milions d’euros. Malgrat la retallada en diners per a nous equipaments, el Govern destaca que l’educació és una de les “prioritats” del pressupost i que, per aquest motiu, s’han previst més recursos per a la formació del professorat i també per a les àrees de pedagogia i inspecció educativa. També han augmentat les quanties dedicades a ajuts a l’estudi. En aquest sentit, les beques de primària i secundària s’emporten 1,062 milions d’euros. Les d’ensenyament superior ascendeixen a 541.000 euros. El departament de sistemes educatius és el que obté el major gruix del pressupost (48,8 milions) atès que s’inclouen totes les despeses generades per les escoles, així com el cost del transport escolar, el de l’esquí escolar o els ajuts a l’estudi. Ensenyament Superior gestionarà una xifra d’aproximadament 3 milions d’euros.