A Canillo cal ampliar les escoles. Actualment, les escoles de Canillo es troben repartides en un edifici antic que ja fa temps que s’ha fet petit; i una mica més avall, uns immobles prefabricats, ocupats per una part de l’Escola Francesa de Canillo. També hi ha unes classes ubicades en unes plantes, arrendades en un edifici particular.

Els prefabricats, de segona mà, recuperats d’un altre indret que ja no els necessitava, es van instal·lar de forma provisional per solucionar els problemes de manca d’espai. Malauradament però, aquesta situació que havia de ser provisional, ja fa 10 anys que dura, a desgrat dels alumnes, les seves famílies i els seus docents que no treballen en les condicions més òptimes.

El programa electoral de Demòcrates per Andorra expressava la seva intenció de «substituir les instal·lacions provisionals en mòduls prefabricats per noves construccions». No hi ha cap mena de dubte de que es referien a les escoles de Canillo perquè no n’hi ha prefabricats a cap altra parròquia.

Ja ha passat un any des que van entrar a Govern, i el més calent està a l’aigüera, com diuen.

Durant els darrers anys, han sortit varies localitzacions possibles per a construir la nova infraestructura (Incles, pla de Sella, terrenys sobre la urbanització dels Refugis, ampliació de les escoles existents…) però sembla ser que res no avança.

Durant els seus curts mandats, primer com a Cònsol Menor i després com a Cònsol Major, Dolors Cabot va fer públicament varis precs a Govern perquè es solucionés la problemàtica. Però tampoc res es va moure.

En la campanya a les darreres eleccions comunals del desembre del 2011, es va sentir, per activa i per passiva, en tot el territori, que tenir un govern i un consolat del mateix color, milloraria sens dubte l’eficàcia de totes les actuacions, tant d’àmbit nacional com local.

Andorra disposa del Govern i la Sindicatura més rellevant en representants de Canillo. Entendria així d’entrada que això hauria de ser un avantatge per aquesta qüestió però començo a pensar que potser és més aviat el contrari, convertint-se en un inconvenient. No entenem com aquest Govern, autoanomenat Govern dels millors, no troba la manera de desencallar la situació.

No podem no coincidir en què l’educació és, i ha de ser una prioritat.

En unes declaracions a la premsa de ja fa uns mesos, el cap de Govern declarava que les escoles de Canillo no eren la seva prioritat i ho justificava essencialment per raons pressupostàries.

Però, recentment ens assabentàvem d’un projecte d’ampliació de l’escola d’Ordino per un valor de 3,3 milions d’euros. Ens n’alegrem si l’escola ho necessita. A més, aquesta mateixa setmana es votarà al Consell el crèdit extraordinari per pagar l’empresa consultora Monitor Grup per una quantia d’1,6 milions d’euros. Podem parlar també de rotondes i segurament de moltes més coses.

Així doncs, els arguments de calat econòmic perden substància. Ja no podem creure que la raó sigui pressupostària.

Ha arribat el moment d’actuar per als nostres infants de Canillo. Cal que el Govern prengui una decisió i facin tot el possible perquè aquesta es concreti.

l Govern i el Comú, ambdós de Demòcrates per Andorra, tenen totes les eines necessàries per resoldre aquesta inacceptable situació.

Per tant, demanem que s’accelerin els tràmits per fer realitat, el més aviat possible, les noves escoles de Canillo.

En aquesta tribuna del dimecres 2 de maig, quatre dies abans que una majoria de ciutadanes i ciutadans elegissin François Hollande president de la República francesa, recordava els valors de l’esquerra reformadora que fonamentaven el seu programa socialdemòcrata.

Avui que precisament -el calendari té aquestes casualitats- participaré a Brussel·les a una reunió de la comissió de Política Exterior del Partit dels Socialistes Europeus, on es tractarà d’aquestes qüestions, voldria coincidir amb Josep Borrell que a l’edició del 8 de maig del 2012 de El Periódico de Catalunya deia que François Hollande porta un aire fresc per a França i per a l’esquerra europea.

Estic d’acord amb Josep Borrell quan assenyala que «fer compatible l’austeritat amb el creixement i l’equilibri de les finances públiques amb la justícia social és tot un projecte per a tot Europa».

El mateix dia 8 de maig des de les pàgines de El País, Josep Ramoneda saludava l’elecció de François Hollande com «… una espurna dins la monotonia asfixiant en la que es mou Europa».

I comentava: «Hollande pot pensar que juga amb l’avantatge que ningú espera miracles. I és cert. Però s’esperen canvis raonables i aquests són, sovint, els més difícils d’aconseguir. Les polítiques d’austeritat han portat a un sensesentit tan extrem, a un patiment tan difícil de justificar, que estava en l’ambient la necessitat de suavitzar-les en benefici del creixement. En aquest sentit Hollande arriba en el moment oportú».

Uns dies abans de la segona volta de les eleccions presidencials franceses l’analista polític Alain Duhamel deia, a la seva tribuna setmanal de Liberation, que França es trobava davant una elecció «sans illusions, sans espérance».

Alain Duhamel pensava que «… el cap de l’Estat elegit es trobarà inexorablement davant la crisi més feixuga i més complexa que hom hagi conegut d’ençà els anys 30».

Però també reconeixia que la proposta de François Hollande plantejava posar ordre a l’economia de mercat, segons les claus de la Unió Europea.

Amb més justícia i més equitat.

Efectivament la capacitat d’Hollande de modificar la política franco-alemanya serà determinant pel futur d’Europa. Ell mateix ho va dir a la plaça de la Bastilla la nit de la seva elecció: «Europa no pot tenir l’austeritat com a únic horitzó polític».

Els governs liberal-conservadors europeus s’han entossudit a imposar l’austeritat com a suposat remei a l’endeutament públic.

El govern de DA segueix fidelment aquella línia imposada pels «mercats», és a dir, per la gran banca.

Però dissortadament i com era previsible aquella política ha provocat recessió econòmica, patiment social i destrossa política en els països que hi han estat sotmesos.

Els resultats són a la vista, no solament a Portugal, a Grècia, a Irlanda i a Espanya. També a Andorra.

L’austeritat aplicada de forma compulsiva, generalitzada però també selectiva, no és expansiva com defensaven els setciències que la proposaven. Tot el contrari: ens han portat a caure en la recessió.

El patiment social es veu clarament en l’augment de l’atur, en la pobresa sobrevinguda de moltes famílies que s’han quedat sense ingressos o en l’augment de les desigualtats.

Diu Amartya Sen que l’eliminació de la injustícia és el veritable principi de la justícia.

Durant la seva campanya electoral François Hollande ha parlat molt de la justícia arribant a dir que sobre aquesta qüestió serà jutjat al final del seu mandat.

Per molt que els neoliberals s’entossudeixin a predicar-ho, no estem pas davant d’una crisi de l’Estat del benestar, sinó ben bé al bell mig d’una crisi del capitalisme, una crisi tan greu que ha fet que les respostes clàssiques de l’Estat del benestar siguin insuficients.

La justícia social no és un luxe al qual caldria renunciar per culpa de la crisi. Pel contrari, reconstruir la justícia social és l’únic camí per sortir de la crisi.

I jo  que tota la vida havia pen sat que no es podia fer un còctel amb begudes amb gas.
Amb coctelera no perquè explota, se t’obre. És la típica broma que se li fa a un bàrman novell a veure si pica.

I segur que molts piquen.
I tant, i tot queda fet un nyap. Per fer còctels amb Vichy, per exemple, es sacseja primer la base amb coctelera i després s’hi afegeix l’aigua.

Però ho haurem de remenar.
Amb una cullereta llarga.

Per cert, Vichy no era una aigua per pair i ja està?
De 10 anys cap aquí ja no, és més coses. Els còctels amb Vichy són deliciosos,  el mojito o la caipiriniha. A part, la marca ha apostat per una imatge cada cop més glamurosa i no només per l’aigua amb gas de tota la vida. La prova és l’ampolla del 1871, que ara també es comercialitza i que quan es serveix la gent se la mira.
Vostè és un campió de còctels.
Sí.

Quan defensa el títol?
No va ben bé així, quan quedes campió acostumes a no presentar-te més per deixar pas a d’altres bàrmans.

Llegendes dels bàrmans. És cert que és un ofici dolent per a la salut?
Home t’estàs molt temps dempeus i les cames pateixen, ho dius per això?

Més aviat per la mala vida. Beure, anar a dormir molt tard...
Això depèn de les persones. Jo l’alcohol el venc, no me’l prenc. Suposo que per això fa tants anys que hi sóc i tinc bona salut.

I allò de fer de confident?
Això sí que és així, tal com diu el tòpic. Hem de donar conversa però la justa, petits consells. I sobretot no discutir mai ni de política ni de futbol.

Per cert, quin mal va fer la pel·lícula ‘Cocktail’ de Tom Cruise.
Per què? A mi em va agradar força.

Tothom va començar a intentar coses rares amb les ampolles, més d’un dit del peu segur que s’ha trencat per aquest film.
Jo no ho sé fer això (riu), no és en el que destaco. Nosaltres fem els còctels amb un mètode més clàssic. Els que fan això són autèntics acròbates i m’encanta veure’ls quan fan algun campionat. Els anomenen flyers i per treballar a la platja o en una discoteca trobo que són superadequats.

Ja posats. Recomani un còctel per a una parella, per després de sopar, per abans d’anar a dormir, o no...
Un molt sol·licitat ara és el Sex on the beach, porta vodka, licor de préssec, nabius i suc de taronja, Però que me’l demanin, que jo no puc fer de celestina eh?

La baixa d’Alves, que va ser operat ahir mateix i estarà de sis a vuit setmanes de baixa, s’uneix a la del capità i central Carles Puyol, per la qual cosa el tècnic blaugrana, Pep Guardiola, haurà de recompondre la seva defensa el pròxim divendres 25. “És una lesió complexa. S’ha trencat la clavícula i els lligaments, té una luxació. Hem arreglat les dues coses”, explicava el doctor Carles Torrens, que el va operar juntament amb Ricard Pruna. Si no hi ha complicacions el jugador podrà fer la pretemporada sense problemes.
D’altra banda, l’argentí Javier Mascherano va assegurar ahir que Pep Guardiola és el tècnic que més l’ha “marcat” en la seva carrera com a futbolista. “Per la seva manera de veure el futbol, per lideratge, per com afronta cada partit i per com viu aquesta professió les 24 hores.” L’internacional argentí, que diu que no es planteja marxar –li queden dos anys de contracte– indicava que Guardiola deixa el club sent l’autor d’una etapa “única”, la “més exitosa” de l’entitat. També va assegurar que Tito Vilanova és el millor recanvi: “És la continuïtat d’aquest projecte, el canvi menys traumàtic”.

Rèplica a Mourinho
Mascherano també va respondre al tècnic del Reial Madrid, José Mourinho, que indicava el dia abans que la Pilota d’Or havia de ser per a Cristiano Ronaldo perquè els 50 gols de Messi a la lliga no han valgut per a res. “L’any passat sí valien els 46 de Cristiano, oi? Ha trencat un rècord de fa molts anys –màxim golejador en una temporada, amb 72–. Què millor que donar-li la Pilota d’Or. Any rere any s’ha anat superant”, deia Sobre Messi.

EL MADRID VENÇ KUWAIT I SE'N VA DE VACANCES

El Reial Madrid va donar ahir per tancada la temporada 2011-12 després de guanyar la selecció de Kuwait en un darrer compromís amistós que es va saldar amb un 0 a 2, en què van marcar Di María i Cristiano Ronaldo i el club va ingressar tres milions d’euros. La plantilla marxa de vacances fins al mes de juliol, tot i que la gran majoria tindran compromís amb les respectives seleccions a l’Eurocopa de Polònia i Ucraïna el mes vinent.

El pilot, campió de la Copa mo­­nomarca Suzuki Swift l’any passat, fa un salt de qualitat i amb un Porsche 911 GT3 estarà en sis proves del calendari del Campionat d’Espanya de ral·lis d’asfalt, les necessàries per comp­tar per a la classificació general. L’aparcament de la seu de Banca Privada d’Andorra (BPA), el patrocinador principal, va servir d’escenari per veure de prop un cotxe vistós i amb potencial per ser guanyador i per conèixer detalls d’un programa esportiu amb el qual Carchat buscarà referendar les prestacions que li fan començar a tenir un nom dins del món dels ral·lis a Espanya. Guanyar experiència i aconseguir resultats són l’objectiu del jove pilot, sortit dels programes de formació de l’Automòbil Club d’Andorra (ACA) i que segueix tenint el seu suport a més del del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC).
Carchat, amb un nou copilot enguany, el català Adrià Aragó, s’estrenarà el primer cap de setmana de juny amb el Ral·li Rías Baixas per completar un triplet gallec, amb Ourense i el Ferrol. Continuarà amb el Príncep d’Astúries, Sierra Morena i Madrid, en una campanya que acabarà a final de novembre. El pilot, que agraïa el suport de patrocinadors ACA i RACC, parlava de com s’ha hagut de treballar per aconseguir un pressupost que és limitat però suficient per disputar el certamen –“cada ral·li et val uns 10.000 euros”, comentava–. “Avui dia costa que s’enamorin de tu, jo ho intentaré. Penso que aquesta temporada m’hauria de servir per agafar experiència, fer quilòmetres i conèixer trams. L’objectiu és no trencar el cotxe, agafar feeling i estar al capdavant. Toca lluitar i treballar per estar al més amunt possible”, manifestava. El pilot ja va poder rodar amb el seu nou cotxe fa uns dies a Portugal i ha tingut bones sensacions que mirarà de repetir en competició. Fins al Rías Baixas no farà molts quilòmetres, tot i tenir nou company a l’habitacle i reconèixer que ha de treballar més les notes. “Vaig una mica curt i hem de millorar en aquest aspecte”, indicava. De la seva banda Adrià Aragó, que va ser copilot del també andorrà Àlex Bercianos, deia que afronta el repte “amb il·lusió i confiat. He pogut veure que el Joan és un pilot amb bones mans”.
Entre les persones que van assistir a la presentació de la temporada de Joan Carchat hi havia el secretari d’Estat d’Esports, Jordi Cerqueda, que destacava la tradició del motor al país i el fet que hi pugui haver suport per als pilots. Jordi Serracanta, membre del consell directiu de l’ACA i representant de BPA, deia que “aquesta és una aventura nova i BPA no volia deixar Carchat, que pot demostrar que pot estar a dalt de tot. Aquest projecte tanca el cercle en el camí de suport a l’esport de l’automòbil”. Toni Sasplugas, secretari general de l’ACA, deia que “la brillant trajectòria del Joan és tot un aval per afrontar reptes d’aquesta dimensió”.

Joan Vinyes, a Cantàbria
Carchat no podrà estar aquest cap de setmana al Ral·li de Cantabria, on sí hi haurà un altre andor­rà, Joan Vinyes, que serà rival en futures cites. Serà la segona prova del Campionat d’asfalt en què Vinyes i el seu copilot Jordi Mercader (Suzuki Swift) esperen estar entre els millors en dues rodes motius.

ÀLEX BERCIANOS CORRERÀ LA PUJADA TORRELLES-PONTONS

Àlex Bercianos tornarà a posar-se al volant d’un cotxe en competició en la pujada Torrelles-Pontons, prova del Campionat de Catalunya que es disputarà el 10 de juny. La proposta dels organitzadors, l’escuderia Penedès i la facilitat amb què ha pogut aconseguir un cotxe l’han animat a disputar la prova “per continuar actiu. Als que ens apassiona això si es troba l’ocasió de córrer no podem dir que no”. L’andorrà pilotarà un Honda Civic Type R.

El balanç és de 1.800 hectàrees cremades –1.500 de matolls i 300 de bosc– i treballen en el ter­reny onze mitjans aeris, 300 bombers i un centenar d’agents forestals, i “no hi ha risc que el foc arribi a cap nucli de població”, va afirmar Puig.
El titular de l’Interior va indicar que el foc segueix “l’evolució prevista”, en funció d’un canvi de direcció del vent, que va bufar amb força durant tot el dia, fet que, unit a la complicada orografia, dificultava les tasques d’extinció. Segons Puig, amb el canvi de la direcció del vent, l’incendi estava “relativament controlat i amb tots els fronts defensats”.
“El problema són els llocs escarpats de les serres de Cardó i Boix, on els barrancs fan de ximeneia i el fum puja cap a dalt de les muntanyes i impedeix que actuïn els avions”, va apuntar Puig, que va insistir que “el foc no estava sota control la nit passada”, encara que sí “acotat pel nord i el sud”. Tot i això, “el front dret requerirà un atac frontal de mitjans aeris i terrestres”, així que durant la nit es va treballar “a consciència”.
“L’incendi no s’apagarà les pròximes hores. Demà [per avui] haurem de seguir treballant”, va recalcar Puig, que va insistir en l’absència de víctimes i va indicar que alguns dels 60 evacuats de dimarts havien de dormir fora de casa, al poliesportiu del Perelló, també ahir. L’incendi va provocar el desallotjament de 24 masies i l’anul·lació d’una ruta de transport escolar entre Rasquera i el Perelló, que va afectar 25 alumnes. Per això, la carretera entre aquestes dues poblacions seguia tallada en els dos sentits.
Així mateix, Puig va descartar que l’incendi el causés una línia elèctrica i va recalcar que no hi ha cap hipòtesi sobre l’origen del foc, al mateix temps que va aclarir que no hi ha cap detingut, tot i que sí que es va prendre declaració a dues persones. “Un cop estigui controlat, es farà una investigació més profunda, però primer s’ha d’apagar el foc”, va afegir.

Encara queda lluny
La superfície cremada supera la de juliol del 2009 a Horta de Sant Joan, en un incendi en el qual la combustió de 1.150 hectàrees va provocar la mort de cinc bombers i ferides molt greus a un sisè. No obstant, aquesta xifra encara queda lluny de les 5.000 hectàrees cremades a Rasquera el 1995 en un altre incendi.

ARTUR MAS AGRAEIX "L'ESFORÇ" EN UNES "CONDICIONS COMPLICADES"

La importància de l’incendi va provocar que nombrosos polítics, tant d’àmbit local com nacional, s’acostessin fins al lloc dels fets per comprovar, sobre el terreny, que no faltés de res als cossos de salvament i als veïns de la zona. De la seva banda, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va agrair “l’esforç” de tots els participants en les tasques d’extinció en unes “condicions complicades”, i es va felicitar perquè “no hi ha hagut danys personals ni cap masia afectada greument”.
Per l’alcaldessa de Tivenys, Maria Josep Beltran, el foc avançava cap a aquesta localitat, tot i que “encara no veiem les flames, només el fum”. Per últim, l’alcalde de Rasquera, Bernat Pellisa, va explicar ahir al vespre el que calia fer la nit passada: “Alguns veïns –va dir– s’encarregaran de la intendència, preparant entrepans per als bombers i els agents forestals, mentre altres hauran d’anar a comprar menjar i portar-lo a les granges per alimentar els animals, que no han menjat res en tot el dia.”

Es tracta del segon sistema d’aquestes característiques que es col·locarà, ja que la setmana que ve entrarà en funcionament el radar de tram que ja s’ha instal·lat a l’interior del túnel del Pont Pla. Els anomenats radars de tram permeten llegir les matrícules dels vehicles en un punt d’inici del recorregut i en un punt final i controlar que no superin la velocitat màxima permesa en tota la zona.
El ministre portaveu, Jordi Cinca, va manifestar que si s’instal·la aquest sistema entre els túnels del Pont Pla i Sant Antoni és perquè “és una zona que calia cobrir perquè hi ha hagut amb certa recurrència accidents”. La velocitat màxima permesa en tot el recor­regut és de 60 quilòmetres l’hora. Tanmateix, la combinació amb el radar de tram de l’interior del túnel del Pont Pla permetrà vigilar la velocitat dels vehicles que provinguin d’allà però també de l’avinguda Fiter i Rossell.  
L’entrada en funcionament dels dos radars de tram permet alliberar els tres dispositius que ara mateix funcionen en aquella zona. Un d’ells ja s’ha col·locat a la zona de Valira Nova, mentre que el Govern estudia col·locar els altres dos a la zona d’Incles i a l’avinguda Francesc Cairat de Sant Julià de Lòria.

REFORMA AL PUNT RODÓ DE LA UNIÓ

El Govern va adjudicar ahir a l’empresa Pidasa els treballs de  remodelació de la rotonda del carrer de la Unió per un import de 42.010 euros. El termini d’execució de l’obra és de sis setmanes i l’actuació principal consisteix a reduir l’altura del punt rodó que dificulta la visibilitat. Tanmateix, el consell de ministres va aprovar dues licitacions d’obres: la tercera fase dels treballs d’estabilització del vessant del Roc dels Corbs a la Solana d’Andorra la Vella que consisteix en la col·locació d’una malla d’acer per evitar despreniments i l’arranjament dels murs de canalització del riu Montaup, malmesos per una torrentada l’estiu del 2010. La primera obra costa 214. 516 euros i la segona 42.010.

Però també va assegurar, davant la reclamació del Sindicat de Policia (SIPA) per tal que es restitueixi el fons amb els 2,86 milions d’euros que els policies actualment en actiu haurien aportat, que “encara que s’hagués constituït el fons la caixa també estaria buida perquè es paga més del que es recapta”. Cinca va explicar que els compromisos meritats a 31 de desembre de l’any passat pel conjunt dels policies que avui estan en actiu, més els compromisos adquirits amb els funcionaris del cos que s’han acollit a una jubilació voluntària o a una d’obligatòria suposen un desemborsament de més de 80 milions d’euros.
El titular de Funció Pública va garantir que els diners ni han desaparegut ni se n’ha fet un mal ús. Simplement, va explicar, tan sols que comptablement no es va fer el que s’hauria d’haver fet. Segons Cinca, des que es practica la retenció (i és tan antiga com la Caixa Andorrana de Seguretat Social, creada el 1968), els diferents organismes que l’han hagut de gestionar han optat per assumir-la com “una despesa menys”. Però va recordar que “el que s’ha fet és anar pagant les despeses de jubilació i de prejubilació”, i que “el problema és que avui dia s’està pagant molt més del que es recapta”. Jordi Cinca va afirmar que ja ha donat instruccions perquè a partir d’ara es comptabilitzi la retenció de la manera que es creu més adient. Això permetrà visualitzar “de forma més transparent la traçabilitat dels diners”.
El Sindicat de Policia (SIPA) va mostrar dilluns la seva “perplexitat” pel fet que el Govern hagués confirmat que mai no s’havien gestionat degudament els diners procedent de les retencions practicades als funcionaris del cos que hi van accedir abans del 2004, quan una nova llei va deixar sense efecte aquella retenció. Els responsables del col·lectiu sindical van assegurar que demanaran totes les dades i que no descarten encarregar un estudi actuarial propi per tal de contrastar el que ha demanat l’executiu a una empresa externa.

ES DESIGNA XAVIER SOPENA AVALUADOR DEL GRECO PER AL QUART CICLE

El consell de ministres va acordar ahir nomenar l’advocat Xavier Sopena avaluador d’Andorra a l’equip del Grup d’Estats Contra la Cor­rupció (GRECO), que ha de dur a terme el quart cicle d’anàlisis que comencen aquest maig. L’executiu ha destacat de Sopena tant la seva formació com a jurista com el coneixement que té de l’administració, producte dels seus més de deu anys com a comissari i cinc anys de director a la policia.