Ordino ha estat i encara és la parròquia més atractiva d’Andorra per viure. Moltes famílies l’han triat per fer-hi créixer els fills, pel seu entorn, els seus equipaments, la seva tranquil·litat; en definitiva, per la seva qualitat de vida. Però aquesta imatge paradisíaca que té la nostra vall és amenaçada per un núvol de tronada que surt i se’ns acosta des del Comú de la parròquia.
Fa poc més de dos anys, el grup Acció Parroquial d’Ordino (ACO) va guanyar les eleccions comunals amb un 39 per cent dels vots, dient que no era tan complicat portar la gestió d’un comú i venent el seu somni que “ara es pot”. Avui dia, però, la realitat és ben diferent del que ens van prometre. Entre altres temes, el cas de Vallnord finalment arriba molt més enllà del que ens imaginàvem i del que ens deien, amb un augment del dèficit d’explotació sorprenent per tothom, i del qual els nostres responsables comunals sembla que no volen fer-se responsables, amagant-se darrere l’excusa de la seva ignorància del que realment es tramava en el consell d’administració de la societat. Saber-ho és la seva responsabilitat directa, i els seus votants van ser-ho en gran part per les promeses de millorar la gestió de la neu. Per cert, en una institució musical de Barcelona, per exemple, el patronat de la qual s’ha vist enfrontat també a enganys, segons sembla, ha dimitit en bloc per no haver sabut detectat a temps aquest tipus de situacions. Sigui quina sigui la causa del dèficit actual, s’haurà de pagar d’una forma o altra. Pel Comú d’Ordino, basant-nos en les decisions que va prenent en el dia a dia, sembla que la solució passi per reduir la qualitat dels serveis públics de la parròquia, utilitzats principalment per les famílies i persones residents, i augmentar-ne els preus. Dit més clarament, que paguin els ciutadans d’Ordino la incapacitat com a gestors de la majoria comunal. Com va dir la cònsol menor en una entrevista al BONDIA el 9 de desembre passat, “s’incrementaran un mica gairebé tots els serveis, un xic l’Escola Bressol…”. Doncs aquest “xic” representa, per exemple, per a l’Escola Bressol un increment del 33,30% segons el cònsol major; és a dir, passa de 315,08 euros a 420 euros mensuals, un augment de 105 euros. “XIC” s’hauria d’escriure amb majúscules perquè l’increment no correspon a la definició d’aquesta paraula. Cal destacar que, segons el cònsol major, “els preus eren molt baixos, els increments no són gaire significatius”, i la cònsol menor considera que “la ciutadania no acaba de valorar els preus reduïts que fem”. És clar que una mare amb un salari mínim d’uns 800 euros no pot valorar 315 euros com un preu reduït; això sí, els 420 euros els podrà valorar com un preu molt elevat!
Els altres serveis afectats són els d’àmbit social, ja que són sectors que, segons la majoria d’Ordino, “són càrregues financeres importantíssimes”, no donen beneficis i a sobre costen cars… Per tant, reduïm-los, diuen els del Comú. Cal destacar que el preu que es paga pels serveis de la ludoescola és per setmana, encara que no s’utilitzin cada dia, i no hi la possibilitat d’utilitzar-los puntualment en cas de necessitat. Lògicament, les famílies usuàries veuen augmentades considerablement les seves despeses mensuals per un servei que no sempre utilitzen. En temps de crisi, com ara, quan són moltes les famílies que han de reduir les seves despeses, en comptes de donar un cop de mà flexibilitzant les fórmules d’ús i preu el Comú manté la seva posició rígida, fent que el servei caigui en desús, pas previ a la seva desaparició, com passarà amb el Centre Esportiu d’Ordino, que en breu veurà algunes de les seves activitats suprimides i els dies d’obertura, reduïts. Segons el senyor cònsol, “el més lògic seria que el centre esportiu fos privat”. Privatitzar Ordino NO ÉS UNA BONA SOLUCIÓ PER ALS PROBLEMES DE GESTIÓ!
Aquesta política no és social, ja que les famílies, les necessitats reals del dia a dia dels ciutadans, no són una prioritat per als nostres responsables comunals. Els temes socials no seran mai rendibles en termes econòmics. Per això els financem entre tots, malauradament encara sense equitat, ja que tothom paga el mateix, encara que uns siguin més rics que uns altres.
Ara bé, un sector que no es toca és el de les amistats. El Comú va demostrar que els amics són realment molt importants, i, fa poc, va oferir a un amic exmembre del servei de Policia un càrrec de confiança de cap de diverses àrees, amb un salari que segurament no entra en la política de retallar despeses del Comú. ¿En aquestes àrees, que ja tenen els seus caps respectius, hi calen més caps? ¿Tants maldecaps donen? ¿Fan fora els que ja hi treballen? ¿Si l’excusa per reduir serveis socials és el seu elevat cost, segons sembla, no podrien destinar els salaris de tants caps a fer fàcil la vida de les ordinenques i els ordinencs? ¿Ens estem acostant a una altra època de nepotisme, el nom donat en general a qualsevol abús de poder comès a favor d’amics i parents? ¿Ara sí que es pot?
|
Català 
Castellano
Français
English
|
0 
El fons està integrat per 250 clixés realitzats entre els anys 1904 i 1918. L’acord cedeix els drets de difusió a favor de l’esmentada fundació. La Diputació, per la seva banda, ha assumit els costos de restauració, digitalització i documentació del fons. En total 250 imatges dels Pirineus, en la seva majoria d’Andorra (unes 150) i l’Alt Urgell (unes 60). La resta mostren indrets de la Cerdanya, els Pallars o l’Arieja.
