Un nom propi, el de Brandon Wolfram, va significar un impuls extremament necessari per decidir un matx perquè el BC River Andorra sumés el quart triomf consecutiu.

La rifa de Nadal espanyola va  passar ahir, un any més, de llarg pel Principat, que es va haver de conformar amb premis menors, corresponents a les terminacions dels números afortunats en el sorteig celebrat a Madrid.

El president de l’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa d’Andorra (PIME), Marc Aleix, va afirmar ahir que la construcció d’un parc tecnològic és “imprescindible” per desenvolupar el potencial econòmic del país, però va opinar que la posada en funcionament d’aquesta infraestructura ha d’anar acompanyada d’un “canvi de xip” perquè sigui eficaç i permeti la captació de talent.

Una delegació dels Amics de la Rabassa es va trobar ahir amb el ministre d’Ordenament Territorial, Medi Ambient i Agricultura, Vicenç Alay, per exposar-li la proposta de convertir la Rabassa en un parc natural com a alternativa a Naturlàndia.

Els nous ambaixadors d’Andorra –Òscar Ribas Reig, Narcís Casal, Julià Vila, Manuel María Pujadas i Lluís Viu– van prendre ahir possessió del càrrec i es van comprometre, entre altres coses, a millorar i a continuar les relacions d’acostament a la Unió Europea.

La mort d’Agustín Alfaro és el títol del curtmetratge que estrena l’editorial Andorra amb motiu del seu 40è aniversari. La cinta, dirigida per Andoni Azurmendi, es projectarà diumenge a les 18.30 hores al Teatre Comunal i està emmarcada en la 4a Mostra audiovisual de joves creadors d’Andorra.

El patronat de la Fundació Ramon Llull va aprovar el 9 de novembre l’obertura i posada en marxa de la pàgina web de la institució, complint així un dels objectius marcats per a aquest any.

Una delegació nombrosa del Principat es va desplaçar a l’estació catalana de la Molina per prendre part en el primer eslàlom gegant de categoria FIS que s’hi ha disputat.

Es va intentar l’estiu passat, però les exigències econòmiques dels futuribles no ho van fer possible.

Manuel María Pujadas, nou ambaixador a Espanya, ha estat qui ha anunciat la trobada entre Bartumeu i Zapatero, que serà previsiblement al febrer però no té data ni ubicació definits. Pujades ha destacat, pel que respecta a les relacions amb Espanya, la futura signatura del conveni d'intercanvi d'informació fiscal entre Andorra i Espanya, ja que aquest dimecres s'aprova en consell de ministres dels dos estats. La signatura i l'entrevista, però, no se celebraran alhora. D'una altra de les qüestions que ha parlat és d'impulsar les relacions econòmiques cap a l'exterior, sobretot en l'àmbit espanyol, i que tampoc no es descarta obrir les finestres al mercat iberoamericà.

A banda de Pujadas, Òscar Ribas Reig (ambaixador per als afers amb la UE), Narcís Casal (Estats Units, Mèxic i ONU), Julià Vila (França i Portugal) i Lluís Viu (Suïssa, San Marino, Mònaco, Liechtenstein i representant permanent dels organismes internacionals a Ginebra) han estat els protagonistes en prendre possessió del càrrec aquest dimarts a la tarda en un acte en què Bartumeu els ha pres el jurament. També s'ha parlat de les relacions amb la Unió Europea i els ambaixadors han mostrat el compromís a millorar les relacions amb Europa i treballar per a l'acostament. Ribas, com a ambaixador especial per desenvolupar les relacions amb Europa, ha indicat que en un futur Andorra hauria d'acabar integrant-se a la UE. "A la llarga, amb el pas dels anys, no tindrem cap altra solució que acabar acceptant la legislació comunitària". Tot i així s'ha mostrat escèptic pel que fa a l'adhesió, "no pas per ganes", sinó perquè "crec que haurem de treballar molt perquè finalment ens acceptin". Ha afegit que "és un monstre molt gran" i que l'experiència li diu que si no és per un afer que preocupi extraordinàriament costa molt posar d'acord tots els països.

El Comú d'Encamp organitza per divuitè any consecutiu el Saló de la Infància i la seva temàtica, segons el director de Gatzara Espectacles, Gerard Pifarré, és molt didàctica i al mateix temps dóna molt de joc a l'hora de desenvolupar les activitats. Les principals novetats que presenta el Saló de la Infància són un espectacle de bombolles de sabó i una actuació amb ombres xineses, així com la tematització de la zona d'inflables per recordar l'aniversari de l'arribada de l'home a la Lluna. L'objectiu del Comú és mantenir l'afluència de visitants de l'edició passada, que va arribar a les 8.000 persones.

Un any més tot és a punt per celebrar el Saló de la Infància, que a Encamp comptarà amb 8.000 metres quadrats d'espai al Centre Esportiu i al Pas de la Casa tindrà 2.000 metres, també al Centre Esportiu d'aquesta població. A banda de les activitats relacionades amb els cinc sentits, el Saló oferirà una programació d'espectacles, d'entre els quals destaquen per la seva originalitat el que se celebrarà el dia 30 de desembre de la companyia madrilenya Made in jabon, i l'anomenat No em toqueu les mans que està dedicat a les ombres xineses i que tindrà lloc el 27 de desembre.

A més, el certamen també comptarà amb una zona de videojocs, un circuit de cotxes elèctrics, una zona d'inflables, i una ludoteca per a infants entre un any i mig i cinc anys que cada any s'intenta potenciar perquè té molta demanda. Enguany tornarà a haver-hi la presència del Cos de Bombers, els Reis Mags visitaran el Saló del Pas de la Casa, i els clubs esportius de la parròquia faran exhibicions i tallers formatius. Gerard Pifarré ha volgut destacat que tots els tallers i els jocs s'han creat especialment per a l'ocasió, i que per tant no s'han vist mai en cap altre indret. Les activitats estan dirigides sobretot a infants d'entre 6 i 13 anys.

El preu de l'entrada és de 2 euros per cada infant, i la recaptació es destinarà a projectes socials del Comú. Pel que fa a l'afluència de visitants, s'espera igualar les xifres de l'any passat, edició que va comptar amb 6.000 visitants a Encamp i 2.000 al Pas de la Casa, lloc on es va incrementar considerablement l'afluència gràcies a la promoció feta als hotels de la població. De fet, tal com ha explicat el cap del Departament de Joventut i Esports, Manel Sánchez, hi ha molts turistes fidelitzats ja que fa 18 anys que se celebra i per tant, s'ha convertit en un clàssic de les festes nadalenques.

La grossa del sorteig de Nadal de la loteria espanyola, dotat amb tres milions la sèrie, ha recaigut en el número 78.294, venut íntegrament a Madrid. La setena tabla del sorteig ha resultat la més afortunada. Va arrencar passats dos quarts de dotze del matí i va acabar repartint el premi més fort i el segon premi, al número 53.152. I fins i tot un cinquè premi, el del número 6.679. Els van cantar les nenes Alicia Rodríguez y Yahaira Gonzaga. Es dóna la circumstància que l'any passat aquesta mateixa tabla ja va donar la grossa. El número s'ha venut de forma íntegra en l'administració 146. El segon premi s'ha venut a l'administració número 10 de Getafe, on també ha anat a parar un cinquè.

El premi més matiner d'enguany al sorteig de Nadal de la loteria espanyola ha estat un quart premi, que ha anat a parar al número 29.013 i s'ha venut a administracions de Madrid, Barcelona i València. Després d'aquest quart, de 200.000 euros la sèrie, han arribat cinquens premis, per 50.000 euros la sèries. El 77.607 s'ha venut a la tradicional la Bruixa d'Or, a Sort el 43.802 s'ha venut a vint províncies espanyoles i el 51.972 s'ha venut íntegre a l'administració número 10 de Getafe.

El tercer premi, amb 500.000 euros la sèrie, ha anat a parar al 10.104 i la sort s'ha repartit per Corvera de Asturias, Sant Joan de Vilatorrada (Barcelona), Puig-Reig (Barcelona), Barcelona capital, Madrid, El Prat de Llobregat, Torrelavega.

Altres premis, per ordre cronològic d'aparició, han estat per al 49.271, un cinquè, molt repartit per tota la geografia espanyola; el 69.393, un quart que ha tocat íntegrament a Reus; el 57.580, un cinquè que ha tocat a Barcelona, Sagunt i Saragossa; A les onze del matí s'ha cantat el sisè cinquè premi, que ha anat a parar a 31.821 i que ha estat també molt repartit. El setè i penúltim cinquè premi és el del número 6.679, que s'ha repartit entre Barcelona, Madrid, Mota del Cuervo (Cuenca), Soria, Aldaia (València), la Roca del Vallès (Barcelona), Sant Sebastià, Osca, Lugo i Móstoles (Madrid). L'últim cinquè premi ha estat per al número 34.030.

Dels paquets venuts el 32% són de Telefonia+Internet, el 6% són de Telefonia +Televisió, i un 62% de telefonia+Internet+ Televisió. Aquesta xifra de contractes representa el 22% del total de les connexions de banda ampla al país. A més, els abonaments a Internet de banda ampla han crescut un 12,28% durant aquest any. Tot i així, en els darrers mesos el nombre d'abonaments ADSL ha baixat. El motiu és que els clients passen a contractar el servei via la tecnologia de fibra òptica que ofereix un accés a Internet simètric de fins a 100 Mbps (velocitat fins a 25 vegades superior que amb l’ADSL) pel mateix preu.
Així, doncs, el total de contractes de banda ampla (ADSL+Fibra òptica) el mes de novembre era de 22.615, dels quals 18.135 eren d'ADSL.
Es preveu que abans de finals de març del 2010 la fibra òptica ja estigui disponible al 100% de llars, empreses i institucions del Principat d’Andorra.

Dels paquets venuts el 32% són de Telefonia+Internet, el 6% són de Telefonia +Televisió, i un 62% de telefonia+Internet+ Televisió. Aquesta xifra de contractes representa el 22% del total de les connexions de banda ampla al país. A més, els abonaments a Internet de banda ampla han crescut un 12,28% durant aquest any. Tot i així, en els darrers mesos el nombre d'abonaments ADSL ha baixat. El motiu és que els clients passen a contractar el servei via la tecnologia de fibra òptica que ofereix un accés a Internet simètric de fins a 100 Mbps (velocitat fins a 25 vegades superior que amb l’ADSL) pel mateix preu.
Així, doncs, el total de contractes de banda ampla (ADSL+Fibra òptica) el mes de novembre era de 22.615, dels quals 18.135 eren d'ADSL.
Es preveu que abans de finals de març del 2010 la fibra òptica ja estigui disponible al 100% de llars, empreses i institucions del Principat d’Andorra.

Escaldes Engordany ha estat present en l'acte de relleu de la Capital de Cultura Catalana que ha tingut lloc aquest dissabte a Figueres. L'acte ha servit per passar el testimoni de a Badalona, que serà la capital l'any 2010, abans no sigui el torns d'Escaldes, l'any 2011. Encara que fins l'1 de gener no serà el torn de Badalona, l'alcalde de Figueres, Santi Vila, ja ha passat el testimoni de referent de tot l'àmbit lingüístic català.

La cerimònia de cloenda de Figueres 2009 com a capital de la Cultura Catalana s'ha celebrat en tres parts: En primer lloc, el representants d’altres capitals de la cultura catalana han estat rebuts a l’Ajuntament de la ciutat per l’alcalde Santi Vila i el regidor de Cultura, Ciro Llueca. Entre altres, hi han assistit Xavier Tudela, president de l’organització Capital de la Cultura Catalana; Jordi Serra, alcalde de Badalona; Mateu Chalmeta, regidor de Cultura de Badalona; Trini Marín, consellera major del Comú d’Escaldes-Engordany; Pere Moles, conseller del Comú d’Escaldes-Engordany; Jaume Roure, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Perpinyà; Francesc Josep Fosch, regidor de l’Ajuntament d’Amposta; Maria Mercè Roca, presidenta de la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya; Pere Vila, vicepresident del Consell Comarcal de l’Alt Empordà; Mariona Geli, rectora de la Universitat de Girona i diversos diputats catalans del Congrés.

Els representants de Figueres i de les diverses capitalitats culturals han expressat la importància del fet que cada any un municipi de l’àrea lingüística catalana pugui exercir com a Capital de la Cultura Catalana. L'acte ha tingut lloc al Teatre Municipal El Jardí. Finalment, els carrers de la ciutat van acollir l’espectacle Monturiol, el retorn del geni, que va permetre visualitzar un dels dos grans eixos de Figueres 2009: Narcís Monturiol i, d’altra banda, Pep Ventura.