De l’anàlisi de les dades d’ocupació del 2010, any que 3.799.857 turistes van pernoctar al país en algun dels 33.788 llits oferts pels 258 hotels del Principat, Deloitte ha calculat que només s’haurien ocupat un 32% de la totalitat de places ofertes. Si tots haguessin començat a visitar el país l’1 de gener ocupant tots els llits dels hotels, els establiments haurien estat plens els 112 dies següents. Una ràtio d’ocupació (112,46) que surt de dividir el nombre de visitants, les nits de pernoctació i el nombre de llits de tots els hotels, i que és similar a la que tenen províncies espanyoles com ara Toledo, Segòvia o Càceres.
Un nivell d’ocupació de poc més del 30% és, per Schoenenberg, “la mort d’un hotel”, i és un greu problema per a un sector que ha patit des del 2003 una caiguda sostinguda en el nombre de turistes que arriben al país (11,7 milions el 2004 per 8,4 el 2011) i en el nombre de pernoctacions, però que ofereix des de fa 13 anys la mateixa oferta hotelera i de restauració. Aquesta ràtio està calculada tenint en compte tant els hotels que obren tot l’any com els que ho fan per temporada. D’haver-los separat, explica el soci de Deloitte, el percentatge d’ocupació hauria augmentat, “però seria autoenganyar-se”.  

Nous mercats i productes
Obrir-se a nous mercats i oferir productes que altres destinacions similars a l’andorrana no tinguin. Aquesta pot ser la solució per a un sector que, segons Schoenenberger, està patint un doble “drama”: la pèrdua d’un 25% de turistes i que només pernocten el 20% dels que vénen. Per canviar-ho s’han d’aprofitar les oportunitats que donen mercats nous com el rus, “però no portant més russos, sinó portant turistes d’aquell país amb un nivell adquisitiu molt alt, i oferir productes desvinculats de la neu i les compres que passarien per una major oferta nocturna com ara teatre, espectacles o joc, perquè “els que vinguin a pas­sar el dia no marxin”.
El consultor de Deloitte també insta el sector a tenir en compte el canvi d’hàbits d’uns consumidors que s’han convertit en “clients globals”, i que fan que calgui anar a buscar segments de població amb unes necessitats concretes i fer campanyes de comunicació directes i específiques per als clients que es volen captar. “S’han d’oferir experiències noves i diferents vinculades amb allò emocional.” Schoenenberger convida Andorra a dotar-se d’una marca de país i aprofitar oportunitats com la possible pujada de l’IVA a Espanya i França, l’augment del turisme a Europa de col·lectius concrets, l’organització de congressos, el creixement d’aeroports com el de Lleida i les noves formes de turisme.

REVISIÓ A LA BAIXA DE LES PREVISIONS DE VISITANTS EL 2012 PER LA MANCA DE NEU

El ministre de Turisme i Medi Ambient, Francesc Camp, va anunciar ahir que amb tota probabilitat s’hauran de revisar a la baixa les previsions d’arribada de visitants per al 2012. En la seva intervenció, Camp també es va referir a les crítiques rebudes per la campanya Just Married. Unes crítiques que va acceptar, però que va matisar. “El preu no és de 63 euros, és d’un mínim de 252.” El ministre es va mostrar d’acord a buscar un turisme d’alt nivell adquisitiu, però va advertir que a dia d’avui el país encara no pot oferir tota l’oferta que aquest client demana. També va anunciar que es treballa en una revisió de la classificació hotelera i en estudis de mercat, i que la campanya d’estiu se centrarà en la muntanya”.

La junta de govern del comú de Sant Julià de Lòria ha decidit aquest dijous al vespre deixar sense efecte l’augment salarial de la cònsol major fins que s’estableixi una “graella salarial única” per a tots els càrrecs polítics “sorgida del consens de les diferents institucions”. Mitjançant un comunicat, Gil manifesta que la voluntat del Comú no ha estat en cap moment ser insolidària amb la problemàtica que es viu al país i que només pretenia adaptar les retribucions dels càrrecs electes a les seves responsabilitats.

Montserrat Gil, vista la polèmica sorgida per l’afer dels salaris, ha indicat que la voluntat de la corporació que presideix “no ha estat en cap moment ser insolidària i insensible amb la problemàtica actual que es viu al país”. Amb l’acord adoptat “s’ha pretès únicament adaptar les retribucions dels càrrecs electes a les seves responsabilitats” i estava sota l’empara de la Carta Europea de les Autonomies Locals. La mandatària també recorda que “aquest text, juntament amb l’ordinació d’organització i funcionament dels comuns, són els únics instruments dels quals es disposa actualment per regular les retribucions dels càrrecs electes dels comuns, juntament amb la graella salarial dels comuns”.

Gil assegura que davant l’entrada a tràmit parlamentari del projecte de llei de mesures de contenció de la despesa pública, el comú de Sant Julià de Lòria, “amb el màxim respecte per totes les institucions i amb esperit constructiu”, proposa la creació d’una taula de  treball entre el Consell General, el Govern i els comuns, per “analitzar, estudiar i establir els sous dels càrrecs polítics en les administracions públiques, Consell General, Govern i comuns així com en les entitats parapúbliques”. L’objectiu d’aquesta taula de treball seria fixar una graella salarial única, en un màxim de tres mesos, adaptada a la nova realitat i sensibilitat social.

Per tot plegat, la junta de govern ha decidit deixar sense efecte l’acord pres el dia 30 de gener, fins que aquesta graella salarial per càrrecs polítics sorgida del consens de les diferents institucions “sigui una realitat tan necessària per al nostre país”.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va advocar ahir per l’elaboració d’una llei que reguli les retribucions de tots els càrrecs electes. D’aquesta manera s’evitarien situacions com les que s’han donat aquests últims dies als comuns d’Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria.

Tot està a punt perquè el bo i millor de l’esquí femení internacional provi territori andorrà. La Copa del Món de Grandvalira-Soldeu arrenca demà. Després d’anys preparant el projecte, ja és una realitat. I la pista Avet està en les condicions perfectes perquè les corredores llisquin per donar el millor de si mateixes. Dos gegants i un eslàlom convertiran el Principat en el centre d’atenció de l’esquí mundial durant tres dies.

La Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM) torna a tancar una jornada dels Campionats d’Europa amb la satisfacció d’haver complert objectius. Aquesta vegada era la cursa vertical, la penúltima cita a Pelvoux, i tenia la participació de prop de 150 esquiadors.

Un camió bolquet marca MAN 33.414 amb matrícula andorrana, ha caigut per un terraplè aquest dijous al migdia a la carretera del Cortals d'Encamp. El conductor, un resident de nacionalitat portuguesa de 44 anys, ha resultat ferit greu en l'accident i ha estat traslladat a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, on roman ingressat a l'UCI amb un politraumatisme, segons han indicat des del centre hospitalari.
L'accident ha tingut lloc sobre les dotze del migdia, quan el conductor del vehicle, que circulava en direcció Encamp, ha perdut el control del camió en un revolt i ha sortit pel marge esquerre de la carretera caient per un terraplè de 50 metres. Durant la caiguda, el vehicle ha arrossegat diversos arbres i ha malmès les barreres de protecció de la carretera. Per aquest motiu, els treballadors del COEX s'han desplaçat fins la zona per instal·lar tanques de seguretat al marge de la via.

La cap de la minoria al Comú d'Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, es va mostrar ahir satisfeta per la recti cació dels cònsols, Trini Marín i Marc Calvet, d'apujar- se el sou un 16%. Tot i això, la consellera del PS els va reclamar anar més enllà i que "també es rebaixin el sou". Així, va indicar que seria lògic que "l'esforç de contenció" que es demana als consellers, a qui s'ha reduït el salari, també es vegi re ectit en el sou dels cònsols.

En referència a la polèmica que s'ha creat a l'entorn de tota aquesta qüestió, Vendrell va reconèixer que "el 2002, en ple creixement econòmic, no hauria passat res", però, amb la situació i el context econòmic actuals, "no toca" i que "el salari amb què es partia era l'adequat".

Vendrell també va ressaltar la pressió feta per la ciutadania, que ha fet recular els dos cònsols, així com el control exercit per la minoria, ja que, com va recordar ahir, els números els van fer sortir ells en el moment d'aprovar el pressupost del 2012, i que també implicava aprovar les retribucions dels càrrecs electes.
La situació és totalment diferent a Sant Julià després de la negativa de la cònsol major, MontMontserrat Gil, a recti car la decisió d'apujar-se el sou un 22%. Pel cap de la minoria, Rossend Areny, "sembla que la cònsol no escolta el que diu el poble". En aquest sentit, va con rmar que des de l'oposició "esgotarem totes les vies possibles perquè escolti el poble i reculi". Un rebombori que Areny va vincular a la situació de crisi econòmica, va reiterar que "aquest any no toca l'augment de sou", i va posar d'exemple les retallades que s'estan aplicant a institucions privades i públiques. En tots dos casos van voler deixar clar que estan d'acord que el càrrec de cònsol, per la seva responsabilitat i dedicació, sigui remunerat.

El ministre portaveu, Jordi Cinca, va felicitar Marín i Calvet per "haver entès que la situació requeria una modi cació del planplantejament inicial i no s'adequava a la línia de DA ni del Govern". Cinca va reiterar que el missatge del Govern ha estat sempre que la situació requereix ajustos, però va evitar referir-se a l'actuació de Gil. En aquest sentit va dir que l'executiu no té potestat perquè recti qui. Cinca també creu que regular els sous per llei evitaria alguns "ensurts".

On s'està expressant una allau de crítiques i indignació ciutadana és a través de les xarxes socials i, en concret, del grup AD800 de Facebook. Tot i que es va crear per expressar la "falta d'ètica", la qüestió dels sous és fortament criticada i s'ha plantejat una manifestació a Sant Julià. La premsa espanyola també s'ha fet ressò de l'afer.

La cap de la minoria al Comú d'Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, es va mostrar ahir satisfeta per la rectificació dels cònsols, Trini Marín i Marc Calvet, d'apujar-se el sou un 16%. Tot i això, la consellera del PS els va reclamar anar més enllà i que "també es rebaixin el sou".Així, va indicar que seria lògic que "l'esforç de contenció" que es demana als consellers, a qui s'ha reduït el salari, també es vegi reflectit en el sou dels cònsols.

En referència a la polèmica que s'ha creat a l'entorn de tota aquesta qüestió, Vendrell va reconèixer que "el 2002, en ple creixement econòmic, no hauria passat res", però, amb la situació i el context econòmic actuals, "no toca" i que "el salari amb què es partia era l'adequat".

Vendrell també va ressaltar la pressió feta per la ciutadania, que ha fet recular els dos cònsols, així com el control exercit per la minoria, ja que, com va recordar ahir, els números els van fer sortir ells en el moment d'aprovar el pressupost del 2012, i que també implicava aprovar les retribucions dels càrrecs electes.

La situació és totalment diferent a Sant Julià després de la negativa de la cònsol major, Montserrat Gil, a rectificar la decisió d'apujar-se el sou un 22%. Pel cap de la minoria, Rossend Areny, "sembla que la cònsol no escolta el que diu el poble". En aquest sentit, va confirmar que des de l'oposició "esgotarem totes les vies possibles perquè escolti el poble i reculi". Un rebombori que Areny va vincular a la situació de crisi econòmica i, com la seva companya de files escaldenca, va reiterar que "aquest any no toca l'augment de sou", i va posar d'exemple les retallades que s'estan aplicant a institucions privades i públiques. En tots dos casos, però, van voler deixar clar que estan d'acord que el càrrec de cònsol, per la seva responsabilitat i dedicació, sigui remunerat.

El ministre portaveu, Jordi Cinca, va felicitar Marín i Calvet per "haver entès que la situació requeria una modificació del plantejament inicial i no s'adequava a la línia de DA ni del Govern". Cinca va reiterar que el missatge del Govern ha estat sempre que la situació requereix ajustos, però va evitar referir-se a l'actuació de Gil. En aquest sentit va dir que l'executiu no té potestat perquè rectifiqui. En tot cas va especificar que la necessitat de fer sacrificis és compartida per tots els consellers del grup parlamentari. Cinca també creu que regular els sous per llei evitaria alguns "ensurts".

On s'està expressant una allau de crítiques i indignació ciutadana és a través de les xarxes socials i, en concret, del grup AD800 de Facebook. Tot i que es va crear per expressar la "falta d'ètica", la qüestió dels sous és fortament criticada i s'ha plantejat una manifestació a Sant Julià. La premsa espanyola també s'ha fet ressò de l'afer.