Carretero argumenta que aquesta possibilitat evitaria haver de competir amb la candidatura de Jaca, que porta molts anys reclamant-la. El líder de Reagrupament creu que l'associació amb Andorra serviria perquè el Principat defensés la candidatura davant el Còmitè Olímpic Internacional. El líder de Reagrupament diu que la candidatura de Barcelona ha produït "sorpresa" al Pirineu català, que ho ha vist com una oportunitat econòmica i de desenvolupament. De totes maneres, Carretero considera que l'alcalde de Barcelona hauria d'haver parlat amb els alcaldes de les localitats implicades per exposar el projecte abans de fer-lo públic.

Clos i el Principat

D'altra banda, l'exalcalde de Barcelona, Joan Clos, ha explicat en una entrevista a RAC1 que quan ell estava al consistori, ja es van plantejar la possibilitat de presentar "un projecte bastant vinculat a Andorra", en "un parell" d'ocasions, però no va prosperar. Clos considera que la proposta és "més viable" actualment, atès que el 2022 ja hauran passat 30 anys des de les Olimpíades del 92.

Els cursos són en l'àmbit del dret social i de l'administració pública i tenen el patrocini de la Fundació Crèdit Andorrà. El curs primer pretén difondre les noves lleis en aquesta matèria: el Codi de relacions laborals, la Llei de la seguretat i la salut en el treball i la Llei de la seguretat social. El curs estudiarà a fons les noves normes i s’incidirà en la nombrosa jurisprudència existent en dret laboral i de la seguretat social. Segons apunten des de la UdA, aquest curs va adreçat a tots aquells que vulguin aprofundir en aquest àmbit del dret. Té una durada de 45 hores, repartides des del febrer i fins al juny. El nombre màxim d'estudiants és de 35 i en cas que hi hagi més preinscripcions, hi haurà un comitè encarregat de fer-ne la valoració.
D'altra banda, el principal objectiu del curs en administració pública és donar eines, en l’àmbit de la normativa vigent, per millorar la qualitat del servei ofert pel personal de les administracions públiques del país. Per tant, va adreçat a comandaments de l'administració general i comunal, com directors, caps d’àrea, caps d’unitat i funcions similars. El curs té una durada de 45 hores que es desenvoluparan de febrer a juny del 2010. En aquest cas, també està limitat a un màxim de 35 estudiants.

Lydia Magallón (Unicef), Agustí Font (Caritas) i Josep Duró (Creu Roja) han representat les Organitzacions no governamentals del Principat en la crida que s'ha fet avui per a recaptar ajuda econòmica per ajudar Haití després de la tragèdia. Les tres ONG's representades a l'acte i Intermón són les que tenen presència al país cairbeny i l'ajuda que es recapti a Andorra es canalitzarà a través de les seves delegacions a l'illa. Font ha demanat a la població que "faci una reflexió" i ha demanat que almenys es respongui com quan l'any 2004 un tsunami al sud-est asiàtic va deixar milers de víctimes i destrucció. Aquell cop Andorra, a través de la campanya de les ONG's, va enviar 785.000 euros. Font ha remarcat que Haití és un dels països més pobres del planeta i és possible que la catàstrofe sigui encara pitjor que la del 2004.

La plataforma d'ONG ha especificat que en la campanya engegada avui es demana exclusivament donacions econòmiques perquè hores d'ara és molt complicat transportar material a Haití. S'ha recordat que tots els bancs del Principat tenen un compte obert on poder ingressar diners destinats a la campanya, per a la qual no s'ha fixat cap data de finalització. Una altra forma de col·laborar és trucant al telèfon 141, habilitat en col·laboració amb Andorra Telecom. Amb cada trucada es fa un donatiu de dos euros.

Lydia Magallón (Unicef), Agustí Font (Caritas) i Josep Duró (Creu Roja) han representat les Organitzacions no governamentals del Principat en la crida que s'ha fet avui per a recaptar ajuda econòmica per ajudar Haití després de la tragèdia. Les tres ONG representades a l'acte i Intermón són les que tenen presència al país cairbeny i l'ajuda que es recapti a Andorra es canalitzarà a través de les seves delegacions a l'illa. Font ha demanat a la població que "faci una reflexió" i ha demanat que almenys es respongui com quan l'any 2004 un tsunami al sud-est asiàtic va deixar milers de víctimes i destrucció. Aquell cop Andorra, a través de la campanya de les ONG, va enviar 785.000 euros. Font ha remarcat que Haití és un dels països més pobres del planeta i és possible que la catàstrofe sigui encara pitjor que la del 2004.

La plataforma d'ONG ha especificat que en la campanya engegada avui es demana exclusivament donacions econòmiques perquè hores d'ara és molt complicat transportar material a Haití. S'ha recordat que tots els bancs del Principat tenen un compte obert on poder ingressar diners destinats a la campanya, per a la qual no s'ha fixat cap data de finalització. Una altra forma de col·laborar és trucant al telèfon 141, habilitat en col·laboració amb Andorra Telecom. Amb cada trucada es fa un donatiu de dos euros.

Les tres ONG a què representen (més Intermón) tenen presència sobre el terreny i, per tant, mecanismes directes per fer arribar les ajudes. Tot aquell que vulgui contribuir a pal·liar la situació d’emergència humanitària pot fer-ho a través dels comptes bancaris que la plataforma d’ONG (l’entitat que agrupa les entitats solidàries del país) té a tots els bancs del país. A més, amb una simple trucada al número 141 també es contribueix amb 2 euros a la iniciativa solidària gràcies a la col·laboració d’Andorra Telecom amb les ONG. Els tres responsables van manifestar que ara mateix es necessiten diners perquè “és practicament impossible fer-hi arribar material”. Lydia Magallón va explicar que havien rebut trucades d’escoles que s’oferien a engegar recollides de mantes i d’altres objectes de primera necessitat però que ja els havien advertit que ara per ara no era el més urgent.
Tots tres van insistir a transmetre que plou sobre mullat. “En una situació normal ja tenen moltes mancances i en una situació de catàstrofe és inimaginable el que està passant allà”, va comentar Magallón. És per això que Agustí Font va demanar reflexió a la població i els va instar a, si més no, ser tan soldaris com ho van ser amb les víctimes del tsunami. “Estem parlant de pràcticament els més pobres de la Terra”, va assenyalar. Les ONG van recaptar  llavors 720.000 euros i “aquesta sembla una catàstrofe pitjor que la del tsunami.

Darreres notícies
Les notícies de l’illa “arriben amb comptagotes” però els portaveus de les ONG sabien algunes coses, com ara que la seu de Càritas a l’illa ha quedat dempeus, i Font va explicar que “ja s’han instal·lat tendes de campanya i s’han distribuït medicaments, els que hi havia”. Josep Duró va assenyalar que ahir a la tarda estava previst que un avió transportés, des de Suïssa, 40 tones de medicaments. I és que “la Creu Roja a Port-au-Prince només tenia medicaments per a 200 persones”. Duró, però, va voler fer èmfasi que el risc d’epidèmies encara és baix perquè la gran majoria de víctimes mortals gaudien de bona salut i “no hi ha un risc immediat”.

PREPARAT PER VIATJAR

El president de la Creu Roja va destacar que es necessiten diners però que una de les millors ajudes que es poden aportar és la gent amb experiència en cooperació o bé en desastres naturals disposada a anar-hi. Lluís Dejuan ja tenia ahir la maleta preparada per sortir quan li diguessin que ho podia fer. Col·labora amb una entitat anomenada Tàndem i també és voluntari de la Creu Roja. I aquest cooperant coneix l’illa perquè fa cinc anys que hi viatja. Al migdia va comentar que estava pendent del telèfon perquè “quan diguin ‘ja’ marxo”. A la tarda, però, va comunicar amb una doctora del país amb la qual coopera la seva organització i aquesta li va comentar que millor que esperés una o dues setmanes perquè les dificultats per arribar-hi feien desaconsellable el viatge. “Primer s’han d’organitzar allà.” “Haurem d’esperar una mica per no col·lapsar i perquè quan arribem ja puguem fer la feina que hem de fer”, hi va afegir. Ja està preparat per trobar-se el pitjor. “Normalment ja està fatal així que ara és el desastre total”,va lamentar.
Josep Duró va comentar que també hi ha persones vinculades a institucions públiques disposades a viatjar però va assenyalar que el problema és ara com arribar-hi.

La variació anyal de l’IPC de desembre del 2009 s'ha situat en el 0% (novembre 2009 -0,9%). Així ho ha fet públic el Departament d'Estadística aquest divendres en un comunicat que explica que l’augment de nou dècimes fa tancar l’IPC anual del 2009 al 0%. L'IPC subjacent anual (desembre 2009/desembre 2008) es queda en el 0,3%. La variació mensual del mes de desembre és del 0,1% mentre que la variació acumulada al desembre és del 0%. El Departament d'Estadística revela que mantenen un comportament a l’alça els grups de Transport, Habitatge, Esbarjo, espectacles i cultura, Ensenyament i Mobles i l'Alimentació; manté un comportament estable la Salut; i baixen menys que l ‘any anterior la Roba i el calçat. D'altra banda, mantenen un efecte moderador sobre l’IPC, la Restauració i Béns i serveis diversos.

Estadística destaca l'aportació positiva al desembre del grup Aliments, begudes i tabac amb el 0,1% (variació mensual del 0,3%). La repercussió negativa de la Roba i calçat queda neutralitzada per les repercussions positives del grup Habitatge, aigua, gas i electricitat. D'altra banda, la diferència entre l’IPC i la inflació subjacent, és a dir, la que es calcula sense tenir en compte els productes energètics i els productes frescos, passa del -1,1% al -0,3%. En aquest sentit, el Departament d'Estadística, explica que aquests diferencials s’han anat reduint des del mes de setembre, principalment a causa de la recuperació dels preus dels Productes petroliers. Aquests, van canviar la tendència a la baixa al mes d’agost del 2009, quan van abandonar el seu mínim històric del -27,0% (juliol 2009), per situar-se aquest mes de desembre en el -5,0%. Al mateix temps, els Productes frescos també s’estan recuperant del mínim històric del mes d’agost del 2009, del -3,4%, per situar-se aquest mes en el -1,0%.

Els preus també creixen a Espanya i França

Si es comparen les dades amb els països veïns, s'observa que Espanya registra el desembre del 2009 una variació interanual del 0,8%. El grup que més ha influït és el Transport amb una variació anyal del 3,9%. Aquest augment està causat per la baixada de preus dels carburants i lubricants d’aquest mes de desembre 2009, menor que la registrada el mateix mes de l’any 2008. També ha influït la pujada del preu del gasoil de calefacció dins el grup de l'Habitatge, quan al mateix mes de l’any 2008 registrava una baixada. Per la seva banda, a França, la variació interanual de desembre del 2009 registra un 0,9%. Principalment aquest augment ha estat causat per les pujades dels preus dels serveis associats al turisme i de la roba i calçat. Per contra, cal destacar una baixada en els preus dels productes petroliers.

Tot i que les previsions del Govern auguraven tancar el 2009 amb un IPC)en positiu, finalment la xifra ha estat neutra. La variació anyal de desembre del 2009 s'ha situat en el 0% (al novembre era del -0,9%). Així ho ha fet públic el Departament d'Estadística aquest divendres en un comunicat que explica que l’augment de nou dècimes respecte el mes anterior fa tancar l’IPC anual del 2009 al 0%. L'IPC subjacent anual (desembre 2009/desembre 2008) es queda en el 0,3%. La variació mensual del mes de desembre és del 0,1% mentre que la variació acumulada al desembre és del 0%. El Departament d'Estadística revela que mantenen un comportament a l’alça els grups de Transport, Habitatge, Esbarjo, espectacles i cultura, Ensenyament i Mobles i l'Alimentació; manté un comportament estable la Salut; i baixen menys que l ‘any anterior la Roba i el calçat. D'altra banda, mantenen un efecte moderador sobre l’IPC, la Restauració i Béns i serveis diversos.

Estadística destaca l'aportació positiva al desembre del grup Aliments, begudes i tabac amb el 0,1% (variació mensual del 0,3%). La repercussió negativa de la Roba i calçat queda neutralitzada per les repercussions positives del grup Habitatge, aigua, gas i electricitat. D'altra banda, la diferència entre l’IPC i la inflació subjacent, és a dir, la que es calcula sense tenir en compte els productes energètics i els productes frescos, passa del -1,1% al -0,3%. En aquest sentit, el Departament d'Estadística, explica que aquests diferencials s’han anat reduint des del mes de setembre, principalment a causa de la recuperació dels preus dels Productes petroliers. Aquests, van canviar la tendència a la baixa al mes d’agost del 2009, quan van abandonar el seu mínim històric del -27,0% (juliol 2009), per situar-se aquest mes de desembre en el -5,0%. Al mateix temps, els Productes frescos també s’estan recuperant del mínim històric del mes d’agost del 2009, del -3,4%, per situar-se aquest mes en el -1,0%.

Els preus també creixen a Espanya i França

Si es comparen les dades amb els països veïns, s'observa que Espanya registra el desembre del 2009 una variació interanual del 0,8%. El grup que més ha influït és el Transport amb una variació anyal del 3,9%. Aquest augment està causat per la baixada de preus dels carburants i lubricants d’aquest mes de desembre 2009, menor que la registrada el mateix mes de l’any 2008. També ha influït la pujada del preu del gasoil de calefacció dins el grup de l'Habitatge, quan al mateix mes de l’any 2008 registrava una baixada. Per la seva banda, a França, la variació interanual de desembre del 2009 registra un 0,9%. Principalment aquest augment ha estat causat per les pujades dels preus dels serveis associats al turisme i de la roba i calçat. Per contra, cal destacar una baixada en els preus dels productes petroliers.

La variació mensual del desembre va ser d’un 0,1 per cent, en part motivada per l’increment del consum que suposen les festes de Nadal. Això, i el fet que ja no es tingui en compte la gran deflació que es va registrar el desembre del 2008, ha provocat que el resultat final d’aquest indicador sigui zero, remuntant així una xifra interanual que se situava fa un mes en el 0,9 per cent negatiu. El ministeri no va voler fer valoracions de la xifra, ni del desajust amb la previsió que va fer pública al setembre (va anunciar que l’IPC seria del 0,9 per cent).
Estudiant les xifres per sectors, la roba i el calçat és l’únic grup que guanya preu d’una manera significativa, un 3,6 per cent respecte d’ara fa un any. L’esbarjo i la cultura és el sector que més acusa la caiguda dels imports, ja que és un 3,2 per cent més barat que l’any passat. Dins aquest grup estan inclosos els productes electrònics i de tecnologia, que han tingut una caiguda de gairebé el 17 per cent respecte d’ara fa un any. Pel que fa l’habitatge, els lloguers s’han incrementat mínimament, un 0,3 per cent, però com a contrapartida els recursos (gas, combustibles, etcètera) baixen de manera significativa.
El sector de serveis es manté si fa o no fa, amb un decrement de tan sols el 0,2 per cent. Els hotels i restaurants van pujar els preus un 0,4 per cent durant el 2009. Finalment, la salut és un 1,1 per cent més cara. La inflació subjacent (és a dir, sense considerar els preus de certs aliments i del carburant) es queda en un 0,3 per cent positiu.

Poca fiabilitat de la dada

Tant la Unió Sindical d’Andorra (USdA) com l’Associació de Consumidors i Usuaris (ACU) van desconfiar de la dada feta pública pel Govern. No posen en dubte que estigui ben calculada, però sí que els paràmetres que es fan servir per obtenir l’IPC “es corresponguin amb la realitat”.
Així, per exemple, el secretari general de la plataforma sindical, Gabriel Ubach, va assenyalar que “cal un estudi molt més rigorós de quant costa viure aquí realment, i de passada comprovar quin sou caldria per viure dignament”. El sindicalista va assenyalar que proporcionar un increment de salari als treballadors “hauria ajudat a superar la crisi”, i que el cost de la vida “sempre puja, tot i que potser no al mateix ritme que altres anys”. Ubach hi va afegir irònicament que “és com el temps, a zero graus no tenim ni fred ni calor”.
El vicepresident de l’Associació de Consumidors i Usuaris, Joaquim Juan, va anar més enllà en la crítica. “És purament i simple un valor polític, s’agafen aquells preus que més interessen per fer els càlculs”, va declarar. Juan va recordar que l’ACU “denuncia el mateix fet cada any”, i va posar en relleu que a Espanya i a França els valors sí que han estat positius. “Normalment acostumem a estar enmig dels nostres estats veïns, i si aquest any no és així és perquè passa alguna cosa”, va afirmar.

Com a mínim no és negatiu
El resultat de l’IPC del 2009 va aconseguir que, en un aspecte, patronal i sindicats es posessin d’acord. I és que tothom veu de bon ull que, com a mínim, no hagi estat negatiu, un resultat que més d’un es temia cap a final de l’agost.
El president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, va explicar que “els empresaris en volíem un de positiu, però vista la situació econòmica ja ens està bé”. El líder de la patronal va considerar que la xifra expressa relativament bé el que ha succeït al món de l’economia: “Moltes empreses estan facturant per cobrir costos.” També va assenyalar que una inflació positiva “no hauria estat realista”.

L'ACU CONSIDERA QUE L'ALIMENTACIÓ HA PUJAT MALGRAT EL QUE DIGUI EL GOVERN

El vicepresident de l’Associació de Consumidors i Usuaris, Joaquim Juan, va posar en dubte les variacions de preu dels productes alimentaris que hi ha hagut durant l’any segons les dades publicades per l’executiu. Tot i que l’estadística reflecteix una caiguda en gairebé tots els subsectors, el vicepresident de l’ACU va ressaltar que “només cal fixar-se en l’import de la cistella de la compra per comprovar que no és més baix respecte al d’ara fa un any”. Juan va insistir en l’argument que l’IPC és un instrument “polític” que no encaixa de manera adient “amb la realitat”. També va posar en dubte els valors que incideixen més en el càlcul.

El vehicle ha quedat bolcat al mig de la carretera i la runa que portava ha obstruït el pas d'un dels carrils, per la qual cosa s'ha hagut de donar pas alternatiu. Els fets han passat quan la camioneta, que treballava a la zona, ha topat amb la pala d'una màquina excavadora i s'ha desequilibrat, tal com ha explicat el conductor del vehicle. Tot i l'aparatositat de l'accident, no hi ha hagut ferits. Els agents de circulació de la parròquia, així com el Cos de la Policia, s'han encarregat de les tasques de neteja de la calçada.

Detinguda per alcoholemia en un altre accident

La policia va detenir aquest dijous a la nit una dona de nacionalitat francesa i no resident que va donar positiu en el control d'alcoholèmia que se li va fer després de veure's implicada en un accident de trànsit a la parròquia de Canillo. Els fets van passar a les 22.10, a la CG2, a l'alçada de Sant Joan de Caselles, quan la conductora d'un turisme Volkswagen Golf (ESP) circulava en direcció ascendent de Canillo cap a Soldeu. En arribar a l'alçada de Sant Joan de Caselles i després d'efectuar un avançament, hauria perdut el control del vehicle sobre la calçada nevada. El vehicle s'hauria desviat cap al carril contrari, i hauria topat amb el lateral esquerra d'un turisme Opel Astra (ESP) que circulava en sentit oposat. A causa de l'impacte, aquest darrer cotxe s'hauria desviat cap a la seva dreta fins a topar lleument amb un turisme Toyota Auris (ESP) que es trobava aturat al marge. Inicialment, hauria resultat ferida lleu una dona de 24 anys no resident, que ocupava els seients posteriors de l'Opel. La conductora del turisme Volkswagen Golf, francesa de 36 anys i no resident, ha donat positiu al control d'alcoholèmia i ha quedat detinguda.

La proposta de pacte d’Estat torna a estar sobre la taula, aquest cop sense cap condició prèvia. Al meu entendre, dels cinc caps de Govern que ha tingut Andorra, sens dubte el que ha tingut més sentit i responsabilitat d’Estat ha estat Oscar Ribas. La seva figura ha estat darrere dels punts d’inflexió que han millorat de forma notòria el país en el curs de la història contemporània: primer cap de Govern (1982), el Tractat de la Unió Duanera (1990), la Constitució (1993) i l’ingrés a les Nacions Unides (1994).

Probablement, la seva visió d’Estat és la que l’ha motivat a instar l’entesa dels tres partits per evitar una situació com la del 1991, on la manca de consens va acabar en eleccions anticipades. Probablement, la mateixa visió és la que el va motiva a acceptar el seu càrrec actual com a ambaixador especial per les relacions amb la Unió Europea. El seu posicionament cap a la UE és clar: Andorra hauria de ser el primer dels microestats en arribar a un acord amb la UE, al seu entendre, qui primer arribi marcarà el camí a seguir dels altres països.

L’actual líder de l’Executiu, Jaume Bartumeu, també ha estat darrere d’aquests punts d’inflexió, i és plenament conscient de quins són els que s’han de realitzar. En aquest sentit, ha estat hàbil en fet coincidir l’anunci de la renovació del diàleg per la consecució d’un pacte d’Estat amb la visita a Zapatero.

La coincidència s’incrementa en quan part dels temes que es tractaren amb el president de torn de la UE, seran els temes principals que hauran de vehicular el pacte d’Estat: l’acord d’embrancament definitiu amb la UE i el marc fiscal (i llur transparència fiscal per posteriorment aconseguir els tractats per evitar la doble imposició i així poder exportar serveis sense penalització).

Bartumeu està demostrant un elevat sentit i responsabilitat d’Estat, en obrir la porta al govern d’unitat, si aquesta possibilitat ha de permetre la consecució d’un pacte d’Estat. És conscient com només així es podran encarar els reptes actuals i conseqüentment aconseguir les necessàries reformes legislatives.

Però a la fi, tal com li respon Soló (un dels sets savis de l’antiga Grècia) a Cresos (l’últim rei de Lídia, península d’Anatòlia) només “fins al final de tot assumpte o negoci” (Història d’Heròdot llibre I, 29-33, escrita al 444 a.C.) resta pendent poder saber què o qui acaba sent un verdader home d’Estat.