I és que el president de l’entitat, Toni Giribet, va mostrar el seu malestar amb el Govern per la manera de procedir, al seu parer errònia, de l’executiu. El dirigent va assegurar que havia conegut el projecte de l’arquitecte Julià Call ahir pel que havia vist als mitjans de comunicació –l’explicació que va rebre d’Esports és que l’e-mail que li van enviar no va arribar– i va explicar que la federació no havia tingut vot en la comissió que va elegir dilluns passat la proposta guanyadora: “el nostre representant [Pepe Garcia] va avisar que no podria assistir a la reunió perquè estava de viatge i els va indicar que en qualsevol cas abans de fer la tria s’hauria d’enviar el projecte a la UEFA. I així es va quedar. Dilluns vam enviar un altre representant [David Rodrigo] i m’explica que quan va arribar la comissió ja havia pres la decisió i tampoc li van mostrar el projecte”.
Giribet, que va parlar a la tarda amb el secretari d’Estat d’Esports, Jordi Cerqueda, per fer-li palès el descontentament, considera que “les coses no s’han portat bé. No em sembla correcte que no s’hagi presentat res a la UEFA perquè hi doni el vistiplau. Si era necessari que ho fessin? Evidentment, perquè la UEFA és la que paga [dos milions d’euros], només faltaria”. El president de la federació va afegir-hi que “jo mateix podria haver donat l’OK en representació de la FAF, però qui marca la pauta és la UEFA i què més lògic que Thierry Favre per donar per bo el projecte? Em sembla que no s’ha actuat com s’havia d’actuar. No s’ha portat bé”.      
Jordi Cerqueda, de la seva banda, va voler calmar els ànims, tot afirmant que “no li podem presentar res a la UEFA perquè el que tenim encara és un dibuix virtual. Ja vam quedar amb el senyor Favre que quan haguéssim elegit l’arquitecte el convidaríem a venir a Andorra per supervisar el projecte, quan aquest estigués del tot concretat. Ell ens va oferir la seva ajuda i estic segur que col·laborarem en el desenvolupament de l’estadi”. El secretari d’Estat va reiterar que “quan tinguem alguna cosa per enviar a la UEFA, ho farem”.
L’organisme internacional va evitar fer ahir cap consideració sobre l’Estadi Nacional i va traslladar qualsevol qüestió en aquest sentit a la Federació Andorrana.

EL REPRESENTANT DE LA FEDERACIÓ DE RUGBI CONFIRMA QUE EL DISSENY S'ADEQUA ALS CRITERIS

Els maldecaps que es van viure ahir a la Federació de Futbol no van tenir correspondència en l’altra entitat implicada, la de rugbi. El representant de la FAR a la comissió, Sébastien Vano, va enviar un informe via e-mail als membres de la junta en el qual els explicava com va anar l’elecció de la proposta de Julià Call com a guanyadora del concurs. Vano va informar que el projecte complia amb els criteris específics per al rugbi i que s’havia apostat pel disseny de Call. Thomas Ginesta, president del VPC i vocal de la junta de la FAR, va valorar el futur estadi: “és un projecte visual que sembla maco i també adequat a les dimensions del rugbi. Nosaltres fem confiança al Govern perquè les obres no interfereixin en els entrenaments i els partits del VPC”.

Condemnada inicialment a 20 anys de presó pel Tribunal de Corts per un delicte major d’assassinat, en el recurs de la defensa es sol·licita la rebaixa de la pena a cinc anys, al·legant que no hi va haver premeditació. La defensa considera que es tracta d’un homicidi i no d’un assassinat, ja que assegura que va ser fruit de la tensió acumulada per la dona, que va patir anys d’agressions i vexacions del seu marit. També ha recorregut contra la sentència el ministeri Fiscal, que a la vista d’ahir va sol·licitar, com ja va a fer al Tribunal de Corts, 25 anys de presó adduint que no només hi va haver traïdoria, sinó que la dona hauria actuat amb acarnissament atès que l’autòpsia va revelar desenes de cops i agressions amb el ganivet que va usar i va causar la mort de José Antonio Giménez.     Els fets van ocórrer la matinada del 8 d’agost del 2010 quan després d’una discussió la dona va colpejar nou vegades al cap del seu marit amb una pesa. Després d’estabornir l’home, Gimeno va anar a la cuina, va agafar un ganivet i li va fer trenta-tres talls.

El ministre Francesc Camp va remarcar que amb el text es dóna resposta a un grup d’empresaris que tenien interès per obrir establiments d’aquest tipus. Així, va explicar que segons les enquestes realitzades principalment entre l’Associació de Pagesos i Ramaders, en pocs anys podrien obrir-se al país fins a 40 cases –dins de nuclis urbans– o bordes que podrien disposar de fins a 600 llits.
En cas de confirmar-se aquesta previsió, el titular de Turisme va remarcar que aquest fet podria ajudar sensiblement a millorar les estadístiques de visitants, ja que una mitjana d’ocupació d’un 30% anual, suposaria entre 60.000 i 10.000 pernoctacions per cada exercici. Camp va apuntar que amb el canvi legal “Andorra completa l’oferta en matèria d’allotjaments” i, sobretot, “es crea una oportunitat per atreure un nou tipus de turisme”. En aquest sentit, va recordar que a la resta del Pirineu ja estan molt estesos aquests negocis i, per tant, “hem de començar a posicionar-nos”.
En una línia similar es va expressar la consellera de DA, Olga Adellach, que va posar en relleu que “ens cal respondre a aquesta demanda” i que “és un sector que trenca l’estacionalitat”. El PS es va abstenir, ja que hi ha aspectes de la llei que no comparteixen, especialment el fet que sigui un reglament “que cada Govern podrà canviar”, segons va apuntar el parlamentari David Rios, i no la llei el que defineixi les característiques dels establiments.

Nova classificació hotelera
Camp va aprofitar la seva intervenció en la sessió per avançar els pròxims objectius “més ambiciosos” del seu ministeri pel que fa a l’hoteleria. Una de les fites per abordar, conjuntament amb els empresaris afectats, serà l’elaboració d’una nova classificació dels establiments. El ministre va advertir que es tracta “d’un treball de gran envergadura” per al qual s’hauran de fer “molts contactes amb el sector i els agents implicats”. I és que, va apuntar, com a mínim caldrà la modificació de fins a catorze reglaments, un per cada tipus d’allotjament. La intenció és adaptar els negocis als “estàndards de qualitat” i es tindran en compte “models propers”. Va informar, també, que el treball s’allargarà fins l’any vinent.

LA LLEI ANTITABAC S'APROVA AMB LES SALES PER A FUMADORS

La llei antitabac ja és una realitat. El Consell General la va aprovar ahir amb els vots favorables dels consellers de DA i l’abstenció del PS, que va reiterar la seva oposició a la possibilitat d’habilitar sales per a fumadors. Un cop es publiqui el text al BOPA, els establiments tindran sis mesos per fer les obres necessàries per a aquests espais, i quan hagi finalitzat aquest termini no es podrà fumar en cap zona.
Tant els dos grups com el Govern van destacar el fet que el text és el resultat de la primera iniciativa legislativa popular impulsada al país i que suposa un canvi important en la protecció de la salut. Malgrat això, des del grup socialdemòcrata, Sílvia Bonet va remarcar que les sales “no aporten cap benefici”, posició no compartida pel grup majoritari. La consellera Sílvia Calvó va defensar que la mesura “és una alternativa protectora de la salut però també respecta la llibertat dels empresaris”.

NOVA ENGANXADA ENTRE GOVERN I OPOSICIÓ PER CTRASA

Les diferències de criteri sobre Ctrasa entre Govern i oposició van tornar a evidenciar-se durant la sessió d’ahir arran de l’aprovació –únicament amb els vots demòcrates– del crèdit extraordinari mitjançant el qual es tornarà a la societat l’import dels impostos indirectes que va pagar durant la construcció del forn. En total, 328.000 euros, que s’han de sumar al que ja es va pagar durant el Govern d’Albert Pintat, 310.000.  El PS va mostrar-se contrari a aquesta operació, qualificada pel seu president de grup, Jaume Bartumeu, com “un escàndol jurídic i una espoliació a la caixa de l’Estat”. De la seva banda, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va defensar aquest pagament dient que és una “pràctica habitual”, i va voler contraposar la posició dels socialdemòcrates en aquest tema amb el fet que, en canvi, els comptes de Ctrsa del 2009, aprovats únicament amb el vot favorable dels representants al consell d’administració de l’executiu del PS sí incloguessin la reclamació de 222.000 euros en concepte del retorn de l’ISI d’explotació de la instal·lació. Justament, Cinca va avançar que l’actual gabinet ha decidit donar una resposta negativa a aquesta demanda.

Un d’aquests, l’andorrà Josep Maria Samarra –vicepresident de l’ARCA, l’associació de comiqueros del país–, va engegar inopinadament els engranatges que van desembocar en la publicació d’un capítol de la nissaga situat en una realista i alhora fantàstica Andorra del 1940. El resultat, The Witches of Andorra, trenta-dues pàgines que de moment es poden descarregar gratuïtament a Anime News Network, un dels portals convertits en bíblia per als amants del manga.
Com va anar, aleshores? Doncs Samarra, seguidor de la nissaga –entre d’altres–, va escriure a Takeshi Nogami, un dels autors de la sèrie i responsable de la documentació històrica que porta al darrere –l’armament, per exemple, és calcat al mil·límetre de la realitat–. Li va expressar el fervor per l’obra. I Nogami, probablement, es va sentir atret per l’exotisme del país del remitent. Li devia semblar un destí prou atractiu per a una de les aventures de les bruixes adolescents que donen títol a la sèrie: una guerra ambientada a l’època de la Segona Guerra Mundial on els dolents són uns alienígenes els Neuroi, que les noies combaten amb una bar­reja de màgia i tecnologia (per cert, un dels quids sembla ser que mai no porten pantalons ni faldilla). I s’hi va posar mans a l’obra, amb un resultat sorprenent i ex­cel·lentment documentat.
L’argument: Iris de Montfort torna de l’escola de bruixeria de Barcelona i es retroba amb Maria, que viu al país guardant el ramat de la família. També hi ha riuades de refugiats que travessen el país des de la Gàl·lia cap a Hispània fugint dels malvats neuroi, una filera d’enemics que ha de fer cua per entrar al país. Abans de ser der­rotats, és clar.

UN RECORREGUT PELS SÍMBOLS I INDRETS MÉS EMBLEMÀTICS DEL PAÍS

Una ullada a la portada: l’escut que serveix de defensa a Iris de Montfort ha estat lleugerament modificat, però resulta fàcilment identificable. I a les vinyetes, l’autor ha reflectit indrets tan emblemàtics del país com el pont de la Margineda, l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella i vistes molt típiques de les Valls. Al marge de les reproduïdes, també hi ha algun carrer d’Ordino i referències a la grandalla i plats típics.

La policia fa controls i gravacions des del 1999, a partir del moment que va passar a ocupar el nou edifici a la carretera de l’Obac. Enregistra les trucades que rep la centraleta i les gravacions s’esborren pràcticament de manera automàtica al cap d’uns dies. Però també es duien controls interns sense que els usuaris de les línies en fossin conscients, segons van confirmar ahir diverses fonts. La situació es va agreujar quan amb el canvi de Govern el 2009, els llavors nous responsables del ministeri d’Interior van descobrir desenes de cintes amb gravacions i un sistema il·legal que permetia interceptar diverses línies. Tant les cintes com l’instrumental descobert el van aportar els responsables d’Interior de l’etapa socialdemòcrata a la fiscalia. I ara estarien en poder de la batlle instructora de la causa, que fa molts mesos que hi treballa.

Qui n’estava al corrent?
Les fonts consultades ahir van assegurar que en el moment de descobrir-se l’operatiu era impossible saber des de quan s’estarien fent enregistraments il·legals i quines persones n’estarien al corrent. Tampoc s’hauria pogut determinar en aquell moment qui hauria ordenat els controls. El que sí que s’hauria pogut determinar en aquell moment és quines línies estaven intervingudes i, d’aquesta manera, es podia establir quines persones eren subjectes de control sense que en sabessin res. En aquest sentit, les fonts consultades van assegurar que hi hauria diversos funcionaris de la policia als quals se’ls hauria estat escoltant. Però que no es pot descartar que també s’hagués aplicat les intercepcions a alguns responsables polítics. En qualsevol cas, i malgrat que s’han recuperat diverses gravacions, també semblaria clar que les escoltes no van ser indiscriminades, sinó que la voluntat era escoltar persones concretes, encara que podia donar-se el cas que la línia fos puntualment usada per una altra persona.
Tot i que la Batllia disposa de  desenes de cintes que al seu dia van aportar els responsables del ministeri d’Interior, aquests també haurien advertit que hi podria haver més gravacions que no s’haurien trobat. I el raonament que van fer ahir fonts properes a l’anterior Govern va ser que es van trobar gravacions d’unes dates (corresponents a l’any 2006) i, en canvi, l’etiqueta que les acompanyava responia a una altra data (referent a l’any 2008). Aquesta circumstància va fer pensar els denunciants que hi hauria més gravacions de les que es van trobar. I no se sap on poden anar a parar. Els suports en què s’haurien enregistrat les trucades telefòniques serien les denominades cintes backup. Abans de portar el cas al ministeri públic, els antics responsables d’Interior van fer analitzar el sistema de control descobert per diversos tècnics.
Les fonts consultades ahir –tant la direcció de la policia com el cap de Govern, Toni Martí, van declinar fer cap manifestació– van deixar clar que l’operatiu desmantellat no té res a veure amb l’actual equipament de tecnologia israeliana de la marca Verint ni, tampoc, amb altres sistemes autoritzats que molt puntualment es fan servir i que els cedeixen policies espanyoles per a ocasions realment especials i d’una gravetat que no se sol donar al Principat.

ELS SINDICATS POLICIALS ESTAN "A L'EXPECTATIVA"

Els sindicats de la policia es van mostrar ahir estupefactes en veure la informació del Diari. Tant els representants del Sindicat de Policia (SIPA) com del Col·lectiu de Funcionaris de la Policia d’Andorra (CFPA) van assegurar desconèixer del tot l’afer i van mostrar la seva “sorpresa” per la informació. El vicepresident del SIPA, Joan Comella, va afirmar que els responsables sindicals i tots els funcionaris del cos en general “estem a l’expectativa” per veure l’evolució del cas. Hi va afegir que “hem de ser prudents i veure què diu la batlle instructora”. Més enllà d’això, Comella va garantir que “com a sindicat condemnen totes aquelles accions il·lícites” que es puguin dur a terme. El president del CFPA, Salvador Prieto, va assegurar que l’afer “ens ha agafat de sorpresa”, i va explicar que “no tenim cap opinió concreta respecte de l’afer”. Tots dos dirigents sindicals, però, no van amagar la necessitat que es dugui a terme la investigació pertinent i s’aclareixi l’afer.

Caldea acollirà el proper 20 de maig una jornada de recaptació de fons a favor d’Unicef. Si fins ara els diners recollits anaven destinats a Mauritània, aquest any seran per al programa que l’entitat està desenvolupant al Congo.

S’ha fet esperar. I molt. Però per fi ahir el comitè de competició de la Federació Catalana de Patinatge (FCP) va donar a conèixer la resolució per la incompareixença del Capellades en el partit que havia de disputar al Principat. La victòria i els tres punts són per a l’Andorra HC Cevalls.

Dissabte es disputarà el partit de tornada de la primera ronda del Campionat d’Europa. La selecció jugarà a la ciutat de Raanana contra Israel, amb el record del matx disputat diumenge passat al poliesportiu d’Andorra, on la selecció va aconseguir guanyar un set als hebreus, un conjunt de nivell superior. Ara intentarà com a mínim obtenir el mateix premi.

La segona edició del Campus d’estiu Xavier Herver amplia places després de la bona acollida que va tenir l’any passat en l’estrena. Està obert a joves a partir dels sis anys que siguin practicants de karate i als que ho vulguin provar per primera vegada. Tindrà lloc a les instal·lacions d’AnyósPark.

L’FC Andorra es pot assegurar matemàticament diumenge jugar la promoció d’ascens a la Primera Catalana. Només necessita un punt per confirmar la segona posició que ocupa des de fa setmanes, que la pot assolir de manera definitiva al camp del Borges Blanques.