“Som aquí per anunciar que Josep Guardiola serà l’entrenador del primer equip del Barça la temporada que ve”, va declarar Laporta a l’inici de la compareixença. El president del Barcelona va explicar que es va reunir dimarts amb el tècnic blaugrana, que li va comunicar “el seu compromís” de seguir al capdavant de l’equip “almenys una temporada més”.
No obstant això, el nou contracte de Guardiola s’elaborarà i es redactarà després de les eleccions a la presidència del club, que se celebraran a la primavera. “El nou president del Barça i en Pep acordaran els termes i les condicions del contracte”, va confirmar Laporta. El dirigent creu que la futura renovació del tècnic s’ha de considerar “un títol més” per a l’entitat.
Guardiola, que les últimes setmanes havia reiterat el desig de no negociar la renovació a mitja temporada, va reconèixer que l’eliminació a la Copa del Rei i el fet que el seu futur estigués monopolitzant l’actualitat blaugrana ha precipitat la decisió d’anunciar la continuïtat al club. “No volia tenir la sensació que sóc aquí pel que hem fet, sinó pel que puc fer en un futur, per això volia esperar. Però la situació s’havia tornat molt incòmoda per a tots, i com que jo em veia amb forces de seguir, per això ho hem fet ara”, va explicar el tècnic.
El club volia arrencar de Guardiola “un compromís per anys”, segons va revelar Begiristain, però el de Santpedor no volia comprometre’s més enllà de la pròxima campanya. “En aquest sentit, entenem perfectament la seva voluntat”, hi va afegir el secretari tècnic. Amb tot, l’entrenador no descarta negociar amb el pròxim president del Barça un contracte que el lligui a l’entitat més enllà del 30 de juny del 2011, tot i que va deixar clar que no és partidari de firmar contractes llargs.
“En parlarem en el seu moment [de la possibilitat de firmar per a més d’una temporada]; ara no crec que sigui important. L’entrenador ha d’estar amb contractes curts. Quan un és entrenador del Barça ja sap que en un lloc millor no pot estar, així que seguir aquí s’ha d’anar guanyant”, va comentar Guardiola.

Motivat per seguir entrenant
El que sí que va voler deixar clar el tècnic és que en cap moment s’havia plantejat anar-se’n del club, i molt menys deixar d’entrenar, perquè es troba motivat i la  tasca al capdavant del conjunt blaugrana no l’ha desgastat tant com molts pensen. “A vegades sembla que sóc l’únic entrenador del món que treballa, i tots els entrenadors del món treballen moltíssim”, va apuntar. Guardiola ha avançat, però, que no pensa assumir més responsabilitats en la parcel·la esportiva amb la més que possible marxa de Begiristain a final de temporada.

RONALDO: "NO ESTIC PREOCUPAT. ELS GOLS SEGUR QUE ARRIBARAN"

El davanter del Reial Madrid Cristiano Ronaldo va negar ahir que estigui preocupat per la seva falta de punteria en els últims tres partits disputats amb el combinat. “No estic preocupat, les coses vindran naturalment, perquè continuo treballant de la mateixa manera. No estic ofuscat, els gols segur que arribaran”, va dir CR9, que aquest gener encara no ha marcar i el seu últim gol el va aconseguir contra el Saragossa, just abans de l’aturada nadalenca. D’altra banda, Kaká va assegurar que després de la lesió està agafant ritme i que aviat oferirà el rendiment que s’espera d’ell. “M’agrada ser un jugador decisiu, i després de la lesió estic millorant individualment. Aconsegueixo jugar de manera més natural, així que aviat podré tenir el rendiment que m’agradaria”, va manifestar.

L’epicentre del nou moviment es va situar a 41 quilòmetres de Jacmel, a l’est, i a uns 60 de Port-au-Prince, quan començava a apuntar el dia.
En total han estat 88 les successives onades tel·lúriques després de la principal. La d’ahir, en principi, només va provocar la caiguda d’alguns murs, però no més víctimes, segons les primeres informacions. La majoria dels supervivents de la capital dormen als carrers, o en jardins, precisament per la por a les successives sacsejades.
Tanmateix, els equips de recerca i rescat de persones de l’ONU?es van mobilitzar ràpidament per confirmar que no s’havien produït més danys personals.

Supervivents
Tot i que els tècnics afirmen que les possibilitats de supervivència sota les runes i sense aigua són pràcticament nul·les quan ha passat una setmana o més, els equips de rescat van continuar trobant persones vives entre les restes dels edificis: una nena de 22 dies va ser recuperada a la localitat de Jacmel, una noia de 25 anys, Hoteline Losama, va poder resistir en un espai buit entre envans i runa, sota un refrigerador i a prop d’un cadàver. Voluntaris alemanys i mexicans van rescatar, també viva, una dona de 69 anys que va sortir d’entre les restes de la catedral, amb diverses fractures i deshidratada, segons el cap de l’equip mexicà que va realitzar l’operació. Segons l’ONU, les persones rescatades amb vida han estat 121.
D’altra banda, milers de ciutadans de la capital s’amunteguen al port, amb l’esperança d’arribar per mar a Jeremie, una de les ciutats menys afectades. L’únic vaixell operatiu, però, està aturat des de fa dos dies per manca de combustible.

CONTINUA LA DIFICULTAT PER DISTRIBUIR L'AJUT I PER A L'ATENCIÓ SANITÀRIA

El president René Preval deia que Haití “no està preparada” per rebre tot l’ajut internacional que arriba al país. L’ONU revelava que encara “no existeix un sistema formal” de distribució de l’ajut, mentre que els equips de rescat arribaven a localitats com Jacmel, Car­refour i Leogane, fora de la capital, i també molt afectades pel sisme. Segons l’oficina de les Nacions Unides, les prioritats són material mèdic, aigua, equips de sanejament bàsics, menjar, combustible, espelmes i flassades. Pel que fa a l’assistència sanitària, Metges Sense Fronteres lamentava que no tenien “ni benes”. La precarietat dels centres improvisats, a l’aire lliure, és evident, com la possibilitat d’extensió de malalties, contra la qual va començar ahir la vacunació de la població contra el tètan. Un bon reforç el constituïa l’arribada del vaixell hospital de la marina nord-americana Comfort, amb 600 metges i un miler de llits. Un altre vaixell amb material va sortir cap a la capital per netejar el port, que podria ser operatiu en una o dues setmanes.

Els facultatius, durant una reunió que van mantenir dilluns amb els representants de la CASS?per negociar el text, van defensar la seva posició. “Els punts que podien ser conflictius van ser raonats i els van entendre i corregir”, va explicar ahir el president de l’organisme que aglutina els professionals mèdics, Manel González.
Per això, van defensar que el codi deontològic, i també la pròpia legislació sobre protecció de dades, no els permet difondre certa informació del pacient per la via administrativa. “Una cosa és una qüestió administrativa i una altra la mèdica; el que no pot ser és que surtin dades dels pacients en papers administratius”, va apuntar. Davant l’evidència, la seguretat social va modificar el punt de la proposta. El Col·legi de Metges, de la seva banda, es va mostrar obert a buscar juntament amb la CASS aquells canals de transmissió de dades “que garanteixin la confidencialitat” per no perjudicar, així, el dret a la intimitat de les persones quan van al metge. Una idea que van posar damunt la taula, tal com va assenyalar el secretari de l’entitat, Josep Anton Touceda, va ser la d’un sistema informàtic eficaç, amb totes les garanties que aporta la Llei de la signatura digital.

Els medicaments genèrics
Un altre aspecte en què la seguretat social ha cedit és el referent a les receptes de medicaments genèrics. La proposta de conveni inicial indicava que els metges tenien l’obligació de receptar-los, però els professionals del ram van rebatre-ho. “La CASS és ben lliure de només voler finançar el genèric. I el pacient també té el dret a triar la marca del medicament i a pagar-la si vol”, va posar de manifest González, alhora que va destacar que la parapública “ho va entendre perfectament”.
Amb aquests i altres canvis afegits al text, tots consensuats, el Col·legi espera poder signar un acord definitiu abans del 31 d’aquest mes, quan caduca l’actual conveni. Alguns punts, però, (per exemple el referent a la cobertura de les malalties professionals) quedaran pendents de ser negociats de nou, ja que depenen de reglaments que encara no estan enllestits.

Fisioterapeutes i dentistes
D’altra banda, el col·lectiu de fisioterapeutes ha negociat la majoria dels punts del seu conveni (la CASS ha acceptat gran part dels canvis proposats, que eren més de forma que de fons, segons van explicar els implicats) i s’espera que abans del dia 27 firmin el nou. Primer, però, hauran de votar el text en assemblea. Els dentistes, en canvi, encara estan pendents de reunir-se amb la seguretat social.

ELS LOGOPEDES DONEN PER BONA LA NOVA PROPOSTA

El nou conveni pel qual es regiran els logopedes serà pràcticament idèntic al que serà vigent fins al darrer dia d’aquest mes. Després que la CASS acceptés les propostes efectuades pel col·legi que aglutina els professionals de la logopèdia per tal de canviar el redactat d’alguns articles, els col·legiats han acordat signar el nou acord. Així ho va explicar ahir la secretària del col·lectiu, Jèssica Rodríguez, que es va mostrar satisfeta per l’entesa assolida. La proposta final, que es preveu que es firmi dimecres que ve, “s’adapta perfectament” a les pretensions dels logopedes. I amb els canvis introduïts després de la reunió mantinguda dimarts amb els responsables de la CASS, el nou conveni “s’assembla molt” a l’actual. El principal punt de discrepància es refereix a les tarifes. Però els representants de la parapública “ens han assegurat que aquesta qüestió no els concerneix a ells, sinó directament al Govern”, per la qual cosa “a més llarg termini lluitarem seriosament” per aconseguir canvis que millorin aquest aspecte.

EL PROBLEMA DEL 'COPIAR' I 'ENGANXAR'

Diferents membres dels col·legis professionals van lamentar que en els convenis que es van trametre per part de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social hi havia diversos punts que no tenien res a veure amb el col·lectiu al qual anaven dirigits. Segons aquests mateixos professionals, el problema es deu a la pressa amb la qual es van haver d’enllestir els convenis un cop el Diari va publicar que quedaven menys de tres setmanes perquè finalitzés el termini per signar el nou acord. La CASS hauria reconegut en les reunions que les presses van fer que es fes algun copiar i enganxar amb algun dels punts del conveni de metges ja redactat i que es van incloure en els d’altres col·lectius. Els col·legis van fer saber a la parapública que hi havia punts sense sentit i es van rectificar.

La mosta torna aquest 2010 amb una ampliació de la proposta, va explicar ahir des del centre Andor­ra Sostenible Anna Viaplana. Aquesta ampliació és una de les novetats d’una mostra que, del 6 al 25 de febrer, exhibirà una vuitena de films (entre documentals i curtmetratges) al cinemes Illa Carlemany d’Escaldes-Engordany i a l’auditori del Palau de Gel d’Andorra, a Canillo.
L’ampliació de les projeccions al cap de setmana i la ubicació en una sala de cinema comercial en algunes de les projeccions són dues cartes noves a les quals jugaran els organitzadors amb l’objectiu d’augmentar el nombre d’espectadors a la mostra. “Són canvis amb els quals mirem de millorar la participació al cicle”, va dir Viaplana. La mostra disposa del suport de BIBM, Grandvalira, Illa Carlemany i el Govern.
El festival arrencarà dissabte 6 de febrer al Palau de Gel amb la projecció del curt de ficció No penguins land i el llarg de producció grega 49 words for snow, que insisteix en el tema de l’escalfament global. Aquest títol és una producció grega que mostra la vida dels inuit, a Groenlàndia. Al llarg d’una hora s’expliquen els canvis en la vida d’una comunitat que viu en primer terme els efectes del canvi climàtic i com prosperen projectes de companyies petrolieres per perforar la zona.

Llegat tòxic del plàstic
La primera projecció als cines d’Illa Carlemany es farà l’11 de febrer amb el film canadenc Addicte to plastic, cinta sobre el llegat tòxic d’aquest material i premiada amb el Sol d’Or al millor documental internacional al Ficma 2009. La sessió següent, el 13 de febrer, porta fins a Andorra el documental sobre l’últim viatge d’un pastor transhumant del Pirineu català, El somni, pel·lícula premiada amb el Sol d’Or al millor documental nacional a l’última edició del Ficma. El progressiu abandonament del camp i la industrialització agressiva són l’eix del treball.
Earth Days és el títol del cinquè títol de la mostra, un documental nord-americà dirigit per Robert Stone que narra la història del moviment ambiental modern, des dels seus inicis fa gairebé quatre dècades. Un documental al voltant del controvertit activisme sobre qüestions del medi ambient. A la recta final de la mostra, el dia 20 de febrer, es projectaran el curt Anbafey i el documental Energy Crossroads. La clausura es farà el dia 25 amb la projecció del documental eslovè Darfur: war for water, que portarà fins a Andorra una producció sobre un dels conflictes que sacsegen actualment el continent africà. El documental explica i defensa que la guerra de Darfur és un conflicte sobretot motivat per l’aigua, a banda d’altres motius i més enllà de la guerra de la gent de Darfur contra el Sudan i contra la cobdícia dels àrbas pel petroli i els recursos naturals.

UNA XARXA DE FESTIVALS SOBRE MEDI AMBIENT

El Festival Internacional de Cinema del Medi ambient (Ficma) nascut el 1993 i degà en el seu gènere. Membre fundador de la major xarxa de Festivals de Cinema del Medi ambient: EFFN (Environmental Film Festival Network www.effnetwork.org) té com a principal objectiu promoure, difondre i divulgar abans, durant i després de la celebració
de l’esdeveniment l’audiovisual els films que s’hi presenten, tots al voltant de qüestions mediambientals. La mostra d’Andor­ra forma part d’aquest projecte de difusió i cada any s’ofereix una selecció dels films presentats al festival anterior. La propera edició del festival –que arriba a la dissetena– tindrà lloc de l’1 al 6 de juny del 2010 a Barcelona. El centre Andorra Sostenible porta alguns anys organitzant la mostra al Principat amb la col·laboració dels comuns que han cedit espais. Aquesta vegada les projeccions es fan per primera vegada en una sala de cinema comercial a banda del Palau de Gel. Més informació a www.sostenibilitat.ad.