L'opinió publicada s'ha fet ressò del darrer responent al segon semestre del 2009, centrant els seus comentaris en algunes de les dades obtingudes a l'enquesta, mentre que altres resultats de les percepcions de la població andorrana que inclou l'estudi han passat desapercebuts als analistes.
Res d'estrany, si tenim en compte que el document que recull l'enquesta [...]
L'opinió publicada s'ha fet ressò del darrer responent al segon semestre del 2009, centrant els seus comentaris en algunes de les dades obtingudes a l'enquesta, mentre que altres resultats de les percepcions de la població andorrana que inclou l'estudi han passat desapercebuts als analistes.
Res d'estrany, si tenim en compte que el document que recull l'enquesta i els seus resultats té prop de 250 pàgines. Concretament, a la pàgina 89 trobem una de les qüestions plantejades a la població enquestada: “La valoració de l'actuació del Govern d'Andorra.” En una escala entre 0 (actuació molt dolenta) i 10 (actuació molt bona), la mitjana aritmètica que resulta és d'un 5,93. Només un 9% de la població suspèn l'actuació del Govern d'Andorra, mentre que una gran majoria de la població enquestada dóna puntuacions que van de 5 a 6 sobre 10 (un 48%) i que correspon a una nota d'aprovat alt; un 25% de la mostra atorga una nota alta que correspon a una actuació notable per part del Govern (puntuacions de 7 a 8, sobre 10), i només un 3% dóna puntuacions de 9 i 10, que equivaldrien a les més elevades, que corresponen a l'excel·lent.
Són unes notes que encoratgen tots els socialdemòcrates a redoblar el suport al Govern del PS i a continuar la tasca de servei als ciutadans del país.
Quan es tracta de detectar els tres principals problemes d'Andorra, ens trobem que només 2 dels 857 entrevistats a l'enquesta de l'Observatori creuen que el nou cap de Govern és un d'aquests tres problemes. Quin fracàs per als que han fet de la jamefóbia la seva via d’actuació! Quants diners i quants anys perduts!
Però la situació no és per llançar coets, com confirmen els resultats de l'enquesta, alguns dels quals ja han estat divulgats a bastament pels mitjans de comunicació.
Fora de la greu situació social i econòmica que es dibuixa a partir dels resultats, personalment he trobat motiu de preocupació en el desinterès dels enquestats per les activitats dels partits polítics. I em preocupa doblement, com a ciutadà i com a primer secretari del Partit Socialdemòcrata. Ja em preocupava abans, i ara quan disposem de dades quantitatives, la preocupació augmenta.
Però no ens enganyem, el “desinterès en la política” i el tancament dels ciutadans en el seu àmbit privat no és cap fenomen nou, ni exclusiu del nostre país ni del nostre entorn.
Tot el contrari, el príncep Alexis de Tocqueville ja ho havia detectat l'any 1835, quan va publicar el llibre De la démocratie en Amérique:
” L'individualisme est un sentiment réfléchi et paisible qui dispose chaque citoyen à s'isoler de la masse de ses semblables et à se retirer à l'écart avec sa famille et ses amis; de telle sorte que, après s'être ainsi créé une petite société à son usage, il abandonne volontiers la grande société à elle-même”.
Ara amb més perspectiva sabem que les causes de l'individualisme no són només psicològiques, sinó que hi ha un fort component social; com diu el professor Subirats, els règims liberals han mantingut sempre fora del sistema polític sectors socials que no disposaven de les capacitats mínimes, ni de les condicions vitals per poder exercir amb plenitud la seva ciutadania. El que passa avui és que aquest sector d'exclosos polítics creix, perquè creixen les situacions d'exclusió social, que comporten processos de reducció de l'exercici de ciutadania i perquè creix la sensació d'inutilitat de l'exercici democràtic-institucional, en augmentar la consciència sobre les limitacions de les capacitats reals dels governs i de les institucions en l'escenari de mundialització, o perquè els actors polítics estan cada vegada més tancats en el seu univers. A més, a Andorra, aquesta exclusió està consagrada per la Llei de nacionalitat, que necessita una modificació urgent que baixi a 15 anys el llindar per a la naturalització dels residents.
Per totes aquestes raons, l'augment del desinterès dels ciutadans per la política preocupa el PS, de tal manera que el foment de la participació ciutadana és una de les actuacions prioritàries del comitè executiu, que considera la participació ciutadana un mecanisme de transformació social.
Conseqüents amb aquesta idea, el dissabte 12 de desembre del 2009 el PS va organitzar un curs de formació sobre Participació ciutadana destinat als electes, quadres polítics i militants, en el qual es va tractar -entre altres temes- de les metodologies de foment de la participació ciutadana. Vint-i-vuit militants es van inscriure al curs, superant les previsions més optimistes. Així, la nostra no és una preocupació momentània i oportunista, sinó una opció estratègica per desenvolupar les polítiques innovadores que necessitem. Unes polítiques entenedores, fetes amb la gent, que permetin assenyalar -amb ells- els problemes i les solucions, fugint d'il·lusions i excessos tecnocràtics que pretenen segrestar (i sovint ho aconsegueixen) la capacitat democràtica i la sobirania popular en benefici d'una minoria de falsos experts.
|
Català 
Castellano
Français
English
|
0 
La justícia americana ja pot demanar comptes a Birgit Mechlenburg. O dit d’una altra manera: la ciutadana danesa que residia al Principat des del 2004 i que és acusada de participar en una estafa piramidal multimilionària als Estats Units ja podrà defensar-se.?Ja podrà al·legar tots els arguments que volia usar davant el Tribunal de Corts i el Superior per oposar-se a l’extradició. A hores d’ara, Mechlenburg ja deu estar reclosa en una presó de l’Estat de Geòrgia. Esperant ser jutjada. Atlanta era la seva destinació. L’extradició ja s’ha fet efectiva. La danesa va deixar la presó de la Comella un matí fred. Però sense arribar a ser gèlid. I relativament ventós al punt fronterer amb Espanya. Pels volts de les sis. Negra nit, encara.
Els alumnes nous seguiran les classes amb la resta de companys, però per aprendre les llengües vehiculars (català, castellà i francès) aniran a aquesta aula per seguir un ensenyament específic.
