Dels resultats de mesurament pels anys 2008 i 2009 a l’estació fixa de la vall central, representativa dels nivells de fons de les parròquies d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, i als mostrejadors passius distribuïts per tot el país, s'observa que dels tretze paràmetres mesurats, només dos han superat puntualment els límits de referència fixats per la normativa andorrana i europea actualment en vigència. Els dos paràmetres que han superat puntualment els límits són l’ozó (O3) i el diòxid de nitrogen (NO2) pel valor límit anual en zones properes al trànsit de totes les parròquies a excepció d’Ordino, i pel nombre de superacions del límit horari a la vall central. Des de Medi Ambient destaquen que, en cap cas, s’han ultrapassat en els darrers anys els llindars d’informació i d’alerta a la població.

Medi Ambient assenyala que la millora de la qualitat de l'aire es pot atribuir a la disminució de les emissions dels contaminants a l’atmosfera a causa probablement d’una millora de la mobilitat dels vehicles; d’una disminució de les obres i els moviments de terres (que incideixen directament sobre la circulació de vehicles pesants i sobre els nivells de partícules a l’atmosfera); i d’una millora en l’eficiència energètica (controls sobre les calderes de calefacció i disminució del consum). A més, el cúmul de precipitacions de l’any 2009 també ha estat important en comparació dels anys 2005, 2006 i 2007. Diàriament es registra durant el matí un primer màxim de contaminació; al migdia, un mínim; un segon màxim menys agut i important durant la tarda, i durant la nit s’enregistren els nivells més baixos, a causa de la disminució del ritme d’activitat humana. Medi Ambient destaca una millora de la qualitat de l’aire durant el cap de setmana fins a assolir, en certs contaminats, nivells inferiors als límits normatius.

Segons apunten des del Govern, es poden establir tres grups ben diferenciats de nuclis segons els nivells de contaminació: parròquies que tenen els seus dos màxims per sobre del límit normatiu i estan molt afectades pel trànsit (Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria); parròquies que tenen un màxim per sobre i l’altre per sota del límit normatiu (Canillo, Encamp i la Massana). En aquestes parròquies es troben puntualment nivells elevats de NO2 al llarg de certs eixos viaris. I, finalment, parròquies (o part d’una parròquia) que tenen els seus dos màxims per sota del límit normatiu (Ordino i el Pas de la Casa).

El Consell General no por ser una “capsa tancada” i ha d’estar obert a la societat civil. Més enllà de la retòrica, ja escoltada altres vegades, el Síndic general, Josep Dallerès, va fer un pas més ahir en aquesta obertura. L’acte de commemoració del 20è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants de les Nacions Unides, que va tenir lloc ahir a la sala de passos perduts de la Casa de la Vall, va comptar amb la participació d’estudiants dels tres sistemes educatius.

Per primera vegada, els joves van portar el pes d’un acte institucional d’aquest tipus, normalment només protagonitzat per la classe política. Els estudiants van llegir els 44 articles de la convenció, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i aprovada pel Consell General el 21 de novembre de 1995, precisament quan Dallerès era Síndic en la primera legislatura després de l’aprovació de la Constitució.

“Hi ha instruments que, si ningú no se’ls llegeix, no serveixen de res”, va dir el Síndic als presents. Dallerès va animar els joves a fer-se seves les lleis i els processos legislatius per tal d’aconseguir “societat vives i molt més lliures”. L’acte d’ahir va ser, segons el Síndic, una manera d’obrir les portes del legislatiu a la ciutadania i de començar a compensar la manca de comunicació entre la societat civil i la classe política. El risc que corre el parlament de quedar aïllat de la resta de la societat no és un problema exclusiu d’Andorra, va explicar Dallerès, però això no exclou que el Consell General hagi de buscar les seves fórmules per obrir aquesta “capsa tancada”.

El síndic general, Josep Dalleres va expressar ahir la voluntat de promoure “l'obertura del Consell a la societat civil” per donar-lo a conèixer i implicar la ciutadania. Dallerès va fer aquesta declaració d'intencions durant l'acte de commemoració del vintè aniversari de la ratificació a Andorra de la Convenció dels Drets de l'Infant de l'ONU, en què van participar, per primera vegada, els estudiants més grans dels tres sistemes educatius.

Dallerès va assenyalar que el legislatiu “es veu com una espècie de capsa tancada”, no només a Andorra sinó a la majoria de països, i s'ha de treballar per “la gent participi i sàpiga com i per què es tiren endavant les lleis que han d'estructurar la societat”. Segons el síndic, els actes com el d'ahir són “una forma de prendre consciència que hi ha uns instruments que si ningú no els llegeix no serveixen de res”, però que si el ciutadà se'ls fa seus es pot fer “societats vives i, sobretot, molt més lliure”.

En l’acte de commemoració, una representació dels estudiants de batxillerat dels tres sistemes educatius i del Liceu va llegir els 41 articles que configuren la primera part de la Convenció dels Drets dels Infants, atès que la segona part fa referència a com els estats han d'aplicar aquests drets i com han d'actuar les Nacions Unides per vetllar pel seu compliment. L'ONU va adoptar el text el 20 de novembre de 1981, i el 21 de novembre de 1995 es va ratificar al Principat.

El Departament de Tributs ha acumulat durant el 2009 en concepte d’ITP un total de 23.063.650,51 euros (a repartir entre Govern i comuns: 14.414.781,56 euros per al Govern, i 8.648.868,94 euros per als comuns).

Quant als turistes, la davallada s’ha situat en el 4% (el 2008 respecte el 2007 va ser de -5,9%). I respecte els excursionistes (els visitants que no pernocten) la disminució ha estat de 4,6% (el 2008 respecte el 2007 va ser de -4,9%). Malgrat aquests valors negatius, Estadística apunta que durant la segona meitat del 2009 s'ha observat una lleugera recuperació. La mitjana de les variacions anuals, 2009 respecte 2008, és d’un -4,4% pels visitants espanyols i francesos i un -5,9% respecte altres nacionalitats. De fet, la variació anual del nombre de visitants se situa a desembre del 2009 en el -4,4% gràcies a, segons apunten des d'Estadística, la recuperació produïda durant el segon semestre del 2009. Durant l’any 2008 es va produir una caiguda del nombre de visitants que s’ha perllongat fins al mes de març del 2009 en què va presentar una reducció del nombre de visitants del 8,8%. Per nacionalitats, els visitants espanyols són els que presenten una major recuperació durant el segon semestre del 2009 mentre que la recuperació dels visitants francesos comença més tard però iguala a la dels espanyols el mes de desembre. Els visitants d’altres nacionalitats situen la seva recuperació per sota.

La variació anual del nombre de turistes se situa a desembre del 2009 en el -4% gràcies al comportament similar al dels visitants durant el segon semestre del 2009, en que es produeix una recuperació del seu nombre. Durant l’any 2008 es va produir una caiguda del nombre de turistes, que no va ser tant gran com la de l’any 2005 en que es va arribar a disminucions del 14,9%, però que s’ha perllongat fins al mes de març del 2009 en què va presentar una reducció del nombre de turistes de l'11,1%. Pel que fa als excursionistes, la variació anual se situa a desembre del 2009 en el -4,6% amb un comportament similar al dels visitants i turistes durant el segon semestre del 2009, en què es produeix una recuperació del seu nombre. Durant l’any 2008 es va produir una caiguda del nombre d’excursionistes, que s’ha perllongat fins al mes de març del 2009 en què va presentar una reducció del nombre d’excursionistes del 8,3%.

Entrades al desembre

El mes de desembre han entrat al país 750.298 visitants, el que representa un -5,3% respecte el desembre del 2008. El nombre de turistes ha estat de 241.767, un -4,4% respecte al mateix mes de l'any anterior, mentre que el nombre d’excursionistes ha estat de 508.531 persones, un -5,8% respecte el desembre del 2008.

El Departament de Tributs ha acumulat durant el 2009 en concepte d’ITP un total de 23.063.650,51 euros (a repartir entre Govern i comuns: 14.414.781,56 euros per al Govern, i 8.648.868,94 euros per als comuns). Encamp ha estat la parròquia que ha generat més ingressos en concepte d’impost de transmissions patrimonials immobiliàries, amb un 56% (12.944.997,79 euros), seguida a distància de Canillo amb un 14% (3.263.001,51 euros). Escaldes-Engordany (1.797.490,58 euros) i la Massana (1.776.234,44 euros) han recaptat un 8% de l’ITP; Andorra la Vella, un 6% (1.313.406,05 euros); Ordino, un 5% (1.159.061,49 euros); i Sant Julià de Lòria, un 4% (809.458,64 euros).

La llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, de data 29 de desembre del 2000, preveu dos tipus de gravamen: un estatal, i un altre comunal. El procediment actual fa que el Departament de Tributs recapti la totalitat del gravamen (un 4% del valor de l’immoble) i, posteriorment, n’enviï la part corresponent als comuns (l’1,5% per al corresponent comú, i el 2,5% restant per al Govern).

Últim trimestre de l'any

L’import global que el Govern ha de transferir als comuns corresponent al quart trimestre del 2009 és d’1.395.528,08 euros. Canillo és la parròquia que rebrà el major import en concepte d’ITP acumulat durant el darrer trimestre de l’any passat. En concret, rebrà 652.207,58 euros. La Massana percebrà 243.956,40 euros, mentre que Ordino obtindrà una quantitat de 156.231,62 euros. Andorra la Vella rebrà una transferència per un import de 121.952,30 euros, Sant Julià de Lòria per una quantitat de 91.282,06 euros, i Escaldes-Engordany, de 65.453,60 euros. La parròquia que menys diners ha recaptat en concepte d’ITP durant el quart trimestre del 2009 ha estat Encamp, amb un valor de 64.444,52 euros.

El cònsol major d'Encamp, Miquel Alís, va aprofitar l'acte d'inauguració de la remodelació de l'oficina de turisme de la població per explicar els projectes que té la parròquia en matèria turística, com és el cas de la posada en marxa de les dues taules de turisme: una a Encamp i l'altra al Pas de la Casa, per millorar el diàleg amb els empresaris del sector.

Les taules, que es començaran a celebrar aquest mateix mes de febrer, comptaran amb la representació d'hotelers i comerços i serviran per conèixer les seves necessitats a l'hora de fixar les polítiques en matèria turística. Així mateix, Encamp té previst inaugurar durant el mes de juny una quarta oficina de turisme, que s'està construint a l'entrada del Pas de la Casa, i que no només servirà per informar sobre la parròquia, sinó que també serà la primera oficina d'entrada a Andorra pel costat francès, tal com ja ha fet el Comú de Sant Julià de Lòria per l'altra frontera. Alís també va voler destacar que actualment una sola parròquia no pot treballar pel seu compte en l'àmbit turístic, i per aquest motiu considera que és important mantenir el treball conjunt que es fa amb les altres parròquies i amb el Govern. A més, el cònsol va lamentar que Andorra hagi perdut qualitat pel que fa al tracte amb el client, i considera que s'ha de recuperar al més aviat possible, perquè el comerç petit pugui competir amb les grans superfícies. La corporació encampadana va inaugurar ahir la nova oficina de turisme d'Encamp, després d'una obligada remodelació per motius de seguretat. L'oficina ha incorporat pantalles de plasma amb informació turística, i a més de la zona dedicada a l'atenció al client, hi ha despatxos, una sala per les comissions de turisme i una sala de reunions a les golfes. La remodelació ha costat uns 170.000 euros i s'ha fet amb cinc mesos.

El comú segueix el camí traçat per altres parròquies i el cònsol major d'Encamp, Miquel Alís, va anunciar ahir que es crearan dues taules de turisme en què hi participarà el sector privat per endegar projectes i iniciatives que han de servir per promocionar la parròquia en matèria turística.

I n'hi ha dues perquè una aplegarà el sector hoteler i comercial d'Encamp i l'altra reunirà els mateixos agents, però del Pas de la Casa. Les taules entraran en funcionament durant aquest mateix mes. Alís va informar sobre l'actuació en l'acte d'inauguració de la remodelació de l'oficina turística d'Encamp. Aquests organismes han de servir per copsar les inquietuds dels diferents sectors. El departament de turisme també diu que es faran actuacions promocionals de la parròquia fora del Principat.

L'acte d'ahir també va servir per informar d'altres actuacions del comú. En aquest sentit, Alís va assegurar que al juny el Pas de la Casa tindrà una nova oficina turística "bastant gran" que s'ubicarà just a l'entrada. D'aquesta manera, Encamp passarà a tenir-ne tres.

El cònsol major també va reflexionar sobre quina política ha de seguir el comú en aquesta àrea i va afirmar que "avui en dia una sola parròquia no pot treballar sola, perquè les persones que ens visiten es mouen per diverses   parròquies". En aquest sentit, hi va afegir que les oficines d'informació turística del país han de treballar de forma conjunta. El mandatari encampadà també va comentar que actualment l'atenció als visitants és millorable ar­reu del país.

El Consell General va celebrar ahir el 20è aniversari de la Convenció dels Drets de l'Infant de les Nacions Unides. Ho va coincidint en la data de l'entrada en vigor del text a Andorra: l'1 de febrer de 1996.

L'acte va comptar amb la participació activa d'una trentena d'estudiants dels diferents sistemes educatius d'entre 15 i 17 anys, que van llegir el preàmbul i la primera part de la convenció, la dedicada més estrictament als drets dels infants. Els van acompanyar en la lectura companys d'aula, professors i represen tants del mateix Consell General, així com de l'Executiu. Pel síndic general, Josep Dallerès, a més de commemorar l'efemèride, l'acte va servir per obrir el Legislatiu a la ciutadania. Al seu entendre, aquest és un punt a millorar, ja que a vegades es percep el Consell General com una «capsa tancada», i «és bo» que la gent conegui en què treballa la institució.

En aquest sentit, Dallerès va opinar que fer partícips els joves de la celebració del 20è aniversari de la Convenció era una manera de fer-los «prendre consciència dels instruments» legislatius que es tenen, que «si els fem nostres, fem les societats molt més lliures».Era la primera vegada que el Consell General organitzava un acte d'aquestes  característiques,  i el síndic espera que no sigui el darrer. Dallerès va apuntar que el Consell de Joves «ja és un acte d'obertura d'aquest tipus», però potser no ho és tant com l'acte celebrat ahir, va comentar. En relació a l'adopció de la Convenció dels Drets de l'Infant per part d'Andorra, Dallerès va recordar que també es va adherir als protocols relacionats, tot i que amb reserves, ja que el relatiu a la participació dels menors en conflictes armats, el protocol permetia la  articipació dels infants de més de 16 anys. D'altra banda, Dallerès va assenyalar que, malgrat els importants avenços aconseguits amb l'adopció del text de les Nacions Unides, com són la reducció de la mortalitat infantil o la generalització  e l'accés a  l'educació, «l'èxit rotund està lluny de ser fets demostrables».

La via Supercanaleta, on va caure des de la via Californiana, se’l va quedar per sempre. Aquí va deixar amics i companys, que, tot i el temps que ha passat, segueixen recordant-lo i li van voler retre un darrer homenatge: recuperar el cos.
L’expedició, promoguda per Elisabeth Olivé i formada pels bombers de Catalunya Joan Farreras i Josep Maria Esquirol i el membre del GRIM Francesc Soldevila, va marxar cap a la Patagònia el novembre passat i un mes després va tornar sense poder complir el seu objectiu, però amb la sensació d’haver fet el màxim. La muntanya ja ho té això. A vegades no es deixa. I aquesta en va ser una.
El cos del Frank segueix allà. A uns 1.400 metres d’alçada, enmig del pas dels escaladors. L’expedició va fer dos intents, aprofitant dues finestres de tres dies sense vent ni precipitacions. En el primer, els tres bombers –Eli Olivé es va quedar coordinant l’operatiu– van estar molt a prop del cos, però un despreniment de neu de la part superior del cim els va obligar a baixar. En el segon, les altes temperatures van provocar més despreniments de pedres i van decidir no continuar.

Difícil situació
“El que tots teníem claríssim era que primer era la nostra seguretat i després el rescat. La meteorologia, que canvia molt, mana i no ens va ajudar. Tècnicament la via no és molt difícil. El problema és el lloc on va quedar el cos, just on va a parar tot el que cau del cim. És arriscat treballar-hi i a més es necessita temps”, comenta Eli Olivé. La decepció és evident. Havien estat molt a prop. “No vam arribar a veure el cos perquè el lloc és bastant vertical, però sabem exactament on es troba. Ens faltaven uns 20 metres”, explica. La decisió de girar cua va ser dura, però meditada: “Tothom s’estima molt la seva vida i té molt clar el que es juga allà a dalt. Per mi que tot anés bé implicava primer que no passés res als companys i després recuperar el cos. Ho vam parlar diverses vegades.”
Tot i no complir amb l’objectiu, Eli Olivé assegura que “l’expedició en si ha estat un èxit de participació i de solidaritat. Hem aconseguit comptar amb molta gent, més de dues-centes persones i una vintena d’entitats, als quals vull agrair enormement el seu suport. Ells ja saben qui són. Sense la seva col·laboració l’intent hauria estat impossible”.
L’operatiu a Chaltén va suposar unes despeses de 13.700 euros, dels quals més de 3.000 es van reinvertir un cop finalitzat el viatge en dos projectes, un d’ells destinat a facilitar els rescats de muntanya a la zona. Una part del material també es va quedar a la Patagònia. A Andorra AINA, institució en la qual l’escalador va passar molts anys a la seva infància, es beneficiarà d’una part per engegar amb mossèn Ramon El taller d’en Frank, per organitzar a l’estiu activitats relacionades amb la muntanya.
Després d’unes setmanes al Principat i de pair l’experiència, el dubte es fa evident: hi haurà un segon intent? Eli Olivé no ho té clar: “No tinc la seguretat que es faci l’any vinent. M’agradaria intentar-ho, però no sé quan. Si ho fem és perquè de cor sento que tot ve de cara. No em vull sentir forçada a fer-ho.”

UN APASSIONAT DE L'ESCALADA

Frank van Herreweghe va néixer el 1975 a Oudenaarde (Bèlgica) i amb cinc anys es va traslladar amb la família a Andorra, on va viure durant vint anys. A l’adolescència va descobrir la seva passió per l’escalada, l’alpinisme i l’esquí de muntanya, i als 19 anys comença a viatjar pel món (Estats Units, Canadà, Perú, Bolívia, la Patagònia... ) per conèixer noves vies. La bellesa del parc nacional del Fitz Roy, a la Patagònia argentina, el va captivar i va estar-hi tres temporades combinant l’escalada amb la feina de guia de muntanya. Allà, el 23 de gener del 2002, va patir un accident. El Fitz Roy va ser el seu darrer cim.